Mercedes Gancedo, Ferran Bardolet & Pedro Pardo
—A ti, cançons per a Victoria de los ÁngelesPetit Palau Cambra
Dimecres, 26 de febrer de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mercedes Gancedo, soprano
Ferran Bardolet, violoncel
Pedro Pardo, pianoI
Reynaldo Hahn (1874-1947)
À ChlorisJoseph Canteloube (1879-1957)
BaileróCamille Saint-Saëns (1835-1921)
Le cygne (violoncel i piano)Frederic Mompou (1893-1987)
Damunt de tu només les flors
Jo et pressentia com la marPedro Pardo (1974)
Això és la joia (violoncel i piano)Ernesto Halffter (1905-1989)
“Ai que linda moça”, de Seis Canciones portuguesasII
Pedro Pardo (1974)
Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo:Oriental
A ti
Brumas tristes
FuisteDurada del concert:
Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#cambra#lied#contemporàniaPoema
Sarbatana d’amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023Comentari
La música, la poesia, la vida
Quan Victòria dels Àngels impartia una classe magistral, insistia molt en un tema que no té res a veure ni amb la respiració, la dicció o el fraseig, però que està íntimament lligat al cant: “Llegiu molta poesia”, deia als deixebles. La soprano barcelonina era una gran lectora de poesia des de ben petita, quan va ser alumna de l’Escola Milà i Fontanals en temps de la República. La pedagoga Rosa Sensat n’era llavors la directora. Allà, Victòria dels Àngels va descobrir els lieder de Schubert, traduïts al català per Joaquim Pena; i també la poesia i el teatre de Goethe, que explicava a la canalla el dramaturg Adrià Gual.
El seu poeta favorit era Rainer Maria Rilke, que l’any 1923, el mateix en què va néixer la soprano, publicava el seu llibre Sonets a Orfeu. “El cant és l’ésser” (“Gesang ist Dasein”), diu al tercer poema. No podríem trobar una millor definició de la vida d’una persona que assegurava no recordar cap dia de la vida en què no hagués cantat, ja que va aprendre a fer-ho escoltant la seva mare.
En el concert d’avui tenim cançons de diferents autors i procedències diverses, que Victòria dels Àngels va passejar per escenaris de tot el món. Per exemple, Damunt de tu només les flors és una peça que va estrenar ella mateixa en el seu concert de presentació al Palau de la Música Catalana, l’any 1944. Igual que Jo et presentia com la mar, pertany al cicle Combat del Somni que Mompou va crear basant-se en el poemari homònim de Josep Janès. À Chloris de Hahn musica un poema d’un autor oblidat del Barroc francès, Téophile de Viau, mentre que la lletra d’Ai que linda moça de Halffter és d’arrel popular.
La mateixa Victòria dels Àngels va animar-se a escriure poemes, també. El mestre Pedro Pardo hi va posar música, i gràcies a això els podem escoltar avui. I hi trobem una expressió íntima de la sensibilitat i la cultura de la soprano, però també retalls de la seva vida personal. A ti és una petita revenja envers la traïció del seu marit i Fuiste és una reflexió sobre el pas del temps i alhora un elogi de la maduresa.
Damunt l’escenari, un grup de músics que estan units a la soprano per l’amor a la poesia. Mercedes Gancedo n’és una àvida lectora i també ha publicat alguns dels seus poemes. Entre els autors favorits de tots tres hi ha Oliverio Girondo, Alejandra Pizarnik, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, el místic persa Rumi... i Julio Cortázar i Eduardo Galeano, que malgrat ser més coneguts per altres facetes també van escriure poemes.
Ja ho saben, doncs: si volen aprendre a cantar o si més no volen apreciar encara millor la música, llegeixin poesia!
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Autor de la biografia de Victòria dels Àngels Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)Biografies
Biografies
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Biografies
Ferran Bardolet, violoncel
Nascut a Sant Vicenç de Torelló (Osona), va iniciar els seus estudis amb Eulàlia Subirà, que li va transmetre la passió per la música i, especialment, pel violoncel.
Després d’anys de formació a institucions com l’ESMUC, Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, Hochschule für Musik de Hannover i Mozarteum de Salzburg, Ferran Bardolet s’ha consolidat com un violoncel·lista de gran profunditat, capaç de superar tots els reptes que se li presenten. Destaca per les seves habilitats com a músic de cambra. Des del 2019 és membre fundador del Tempus Trio, que s’ha convertit en un dels grups de música de cambra més guardonats i amb més projecció del nostre país. El pròxim mes d’abril el trio enregistrarà el seu primer treball discogràfic amb el segell IBS Classical de Granada.
Al llarg de la seva carrera ha rebut més d’un centenar de guardons i premis arreu del món. També ha actuat en algunes de les sales més prestigioses, com el Carnegie Hall de Nova York, Grosser Saal de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Teatro Principal de Quito i Auditorio Nacional de Madrid, entre d’altres.
Actualment ocupa la plaça de primer violoncel a la Philharmonie de Salzburg, Salzburg Chamber Soloists i, a Catalunya, Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles. El proper juliol interpretarà com a solista el Concert en Mi menor, op. 85 per a violoncel d’Edward Elgar amb l’orquestra Philharmonie de Salzburg.
Biografies
Pedro Pardo, director
Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va néixer a Lleida (1974), on va començar els seus estudis musicals. Al Conservatori Superior de Música de Barcelona obtingué el títol professional de composició i instrumentació i els títols superiors de solfeig, piano, direcció coral i direcció d’orquestra. Va ampliar els estudis de direcció als Meisterkurse de Viena amb el mestre Salvador Mas. Ha rebut nombrosos premis, tant en el camp de la composició com en el de la direcció, tot destacant el Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona, el Premi Ateneu Popular de Ponent de composició per l’obra simfonicocoral Visc en una ciutat, amb lletra de la poetessa lleidatana Rosa Fabregat, o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà per l’obra coral Cançó a Mahalta, amb lletra de Màrius Torres.
En el camp de la direcció, el seu repertori abasta grans obres clàssiques, com el Requiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, Missa núm. 2 de Schubert, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i estrenes de compositors contemporanis. Ha estat director assistent al Gran Teatre del Liceu, en la producció del Theater an der Wien de l’òpera Les pêcheurs de perles de Bizet amb el mestre Yves Abel.
Ha estat el director i fundador de la Jove Orquestra de Cerdanyola i és el director del cor i de l’Orquestra Aulos de l’Escola Municipal de Música de Cerdanyola, on combina la seva faceta concertística amb tasques pedagògiques. Sempre implicat en projectes pedagògics, ha participat en espectacles com Bim Bom, nadons al Palau i Zigzag, passets al Palau, com a compositor, arranjador i pianista. També ha estat el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata Sent cent, per a cors, piano i percussió.
Ha compost nomboses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes, entre les quals Retrato de soledad, amb llibret del guardonat Jordi Sierra i Fabra. La temporada 2014-15 es representà, al Teatre del Raval, el seu musical La Monyos, amb lletra d’Albert López Vivancos, en què també va ser director musical.
Del 2005 al 2022 va ser el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà, tasca que l’ha dut a oferir concerts arreu del territori i també estrenar el Concert per a piano i cor amb l’Orfeó Català al Palau de la Música. Amb el Cor de l’Orfeó Lleidatà ha estat nominat als Premis Enderrock pel seu disc Christmas.cat, amb versions pròpies de nadales de tota la vida.
Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (OSVA), amb la qual ha debutat al Teatre Nacional de Catalunya amb èxit de crítiques i on va estrenar la seva obra Essència d’homenatge a la Fundació que porta el nom de la gran soprano catalana. És també amb l’OSVA que ha estrenat dues cançons amb lletra de la pròpia Victoria de los Ángeles dirigint la soprano basca Ainhoa Arteta en el marc del seu debut al Festival Internacional de Música Castell de Peralada, que va assolir gran èxit de crítica i públic. Recentment ha dirigit dues de les més importants cantants del panorama internacional, com són Iréne Theorin i Joyce DiDonato amb els Wesendonck Lieder de Wagner i Morgen de Mahler i ha debutat al Teatro de la Zarzuela de Madrid dirigint la gala d’homenatge a la soprano catalana.
Músic inquiet, innovador i eclèctic, va ser conegut com a jurat del concurs de TV3 Oh happy day!, on va donar a conèixer les virtuts del cant coral, i les seves col·laboracions als mitjans s’han fet habituals; així, ha col·laborat al Suplement, Estat de Gràcia o Tarda de Catalunya Ràdio, i té programa propi amb Albert Galceran a Catalunya Música: Els homes clàssics.Textos
Reynaldo Hahn (1874-1947)
À Chloris
Text de Théophile de Viau (1590-1626)S’il est vrai, Chloris, que tu m’aimes,
Mais j’entends, que tu m’aimes bien,
Je ne crois point que les rois mêmes
Aient un bonheur pareil au mien.
Que la mort serait importune
À venir changer ma fortune
Pour la félicité des cieux!
Tout ce qu’on dit de l’ambroisie
Ne touche point ma fantaisie
Au prix des grâces de tes yeux.Si és veritat, Cloris, que m’estimes,
(i penso que t’agrado molt),
no crec que ni els propis reis
tinguin una felicitat com la meva.
Que inoportuna seria la mort
si vingués a canviar la meva fortuna
per la felicitat del cel!
Tot el que es diu de l’ambrosia
no impressiona la meva fantasia
com el favor dels teus ulls.Traducció Manuel Capdevila
Joseph Canteloube (1879-1957)
Baileró
Cant popular dels pastors de l’Alta AlvèrniaPastré, dè dèlaï l’aïo,
a gaïré dé boun tèn,
dio lou baïlèro lèrô,
È n’aï pa gaïré, è dio, tu,
baïlèro lèrô.–Pastor de l’altra riba del riu,
que massa bé no t’ho passes,
canta el baïlèro lèro.
–Massa bé no m’ho passo,
i canta tu, baïlèro lèro.Pastré, lou prat faï flour,
li cal gorda toun troupèl,
dio lou baïlèro
L’erb’ es pu fin’ ol prat d’oïçi,
baïlèro lèrô.–Pastor, el camp està en flor,
porta-hi el teu ramat,
i canta el baïlèro lèro.
–L’herba és més fina al camp aquí,
baïlèro lèro.Pastré, couçi foraï,
èn obal io lou bèl rîou,
dio lou baïlèro
Espèromè, té baô çirca,
baïlèro lèrô.–Pastor, com m’ho faré
per creuar el bonic rierol,
canta el baïlèro lèro.
–Espera, vinc a buscar-te,
baïlèro lèro.Frederic Mompou (1893-1987)
Del Combat del Somi
Sobre poemes de Josep Janés (1913-1959)Damunt de tu només les flors
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.Jo et pressentia com la mar
Jo et pressentia com la mar
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí. I en el meu viure,com el respir. I ara que et tinc
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom, ni un gest. No vinc
a tu com a la imatge blavad’un somni humà. Tu no ets la mar,
que és presonera dins de platges,
tu no ets el vent, pres en l’espai.Tu no tens límits; no hi ha, encar,
mots per a dir-te, ni paisatges
per sê el teu món —ni hi seran mai.Ernesto Halffter (1905-1989)
"Ai que linda moça", de Seis Canciones Portuguesas
Cançó popularAi que linda moça
sai d’aquela choça,
loira e engraçada
leva arregaçada
a saia encarnada
de chita grosseiraAi quina mossa més bonica
ix d’aquella cabana.
Rossa i graciosa,
duu arremangat
el vestit vermell
de cotó gruixut.E cantarolando
vai gentil guiando,
seu ditoso gado,
seu rebanho amado
sempre enamorado
da canção fagueiraI tot cantussejant
va guiant gentilment,
el seu feliç bestiar,
el seu ramat estimat,
sempre enamorat
de la cançó amanyagadora.Tudo são tristezas
tristezas e dor
tudo são tristezas
para o meu amorTot són tristeses,
tristeses i dolor.
Tots són tristeses
pel meu amor.Pedro Pardo (1974)
Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro PardoOriental
El lago con flores de loto
parece dormido,
y el templo fulgente de oro
se mira en idilio.Tú sueñas los tiempos pasados
que allí aún son vivientes
y mientras, se hunde en el lago
mi amor, lentamente…Las flores dormidas le cobren
con tierna caricia,
el templo dorado refleja
su triste sonrisa.Tú y yo nos marchamos dejando
sueños infinitos;
tu sombra y la mía en silencio
ahogan suspiros.Cerezos en flor su perfume
nuestras sombras llaman,
y el lago les dice: Está escrito:
“Adiós, Sayonara…”.A ti
Al fin llegaste Amor triunfante
mis tiernos años engañando,
raudo pasaste,
muerte dejaste
con tu fulgor de loco amante.
No vuelvas, no, ya no te creo,
huyo de ti agonizando.
Piedad te pido
muere conmigo…
así veré que ya no muero.Brumas tristes
Como la tierra sedienta
que el sol vivo resquebraja.
Como las flores marchitas.
Como los ríos sin agua,
como el pobre sin dinero
para pagar la mortaja
está mi alma muriente
y sollozando en la nada.Brumas la van envolviendo
húmedas, frías y blancas.
Años las iban tejiendo
aunque me iban mintiendo
al susurrar esperanza.Y todo cuanto anhelamos
para lograr ser los dueños
no son más que tristes sueños
que antes de empezar acaban.Fuiste
Mi espejo dice: “Fuiste”.
Me miro otra vez y le burlo diciendo: SOY!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsEl cant del cigne de Schubert
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoF. Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder de Schubert
Preus: de 25 a 38 €
Col·laboradors
AENA – Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Mercedes Gancedo, Ferran Bardolet & Pedro Pardo
—A ti, cançons per a Victoria de los ÁngelesPetit Palau Cambra
Dimecres, 26 de febrer de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mercedes Gancedo, soprano
Ferran Bardolet, violoncel
Pedro Pardo, pianoI
Reynaldo Hahn (1874-1947)
À ChlorisJoseph Canteloube (1879-1957)
BaileróCamille Saint-Saëns (1835-1921)
Le cygne (violoncel i piano)Frederic Mompou (1893-1987)
Damunt de tu només les flors
Jo et pressentia com la marPedro Pardo (1974)
Això és la joia (violoncel i piano)Ernesto Halffter (1905-1989)
“Ai que linda moça”, de Seis Canciones portuguesasII
Pedro Pardo (1974)
Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo:Oriental
A ti
Brumas tristes
FuisteDurada del concert:
Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#cambra#lied#contemporàniaPoema
Sarbatana d’amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023Comentari
La música, la poesia, la vida
Quan Victòria dels Àngels impartia una classe magistral, insistia molt en un tema que no té res a veure ni amb la respiració, la dicció o el fraseig, però que està íntimament lligat al cant: “Llegiu molta poesia”, deia als deixebles. La soprano barcelonina era una gran lectora de poesia des de ben petita, quan va ser alumna de l’Escola Milà i Fontanals en temps de la República. La pedagoga Rosa Sensat n’era llavors la directora. Allà, Victòria dels Àngels va descobrir els lieder de Schubert, traduïts al català per Joaquim Pena; i també la poesia i el teatre de Goethe, que explicava a la canalla el dramaturg Adrià Gual.
El seu poeta favorit era Rainer Maria Rilke, que l’any 1923, el mateix en què va néixer la soprano, publicava el seu llibre Sonets a Orfeu. “El cant és l’ésser” (“Gesang ist Dasein”), diu al tercer poema. No podríem trobar una millor definició de la vida d’una persona que assegurava no recordar cap dia de la vida en què no hagués cantat, ja que va aprendre a fer-ho escoltant la seva mare.
En el concert d’avui tenim cançons de diferents autors i procedències diverses, que Victòria dels Àngels va passejar per escenaris de tot el món. Per exemple, Damunt de tu només les flors és una peça que va estrenar ella mateixa en el seu concert de presentació al Palau de la Música Catalana, l’any 1944. Igual que Jo et presentia com la mar, pertany al cicle Combat del Somni que Mompou va crear basant-se en el poemari homònim de Josep Janès. À Chloris de Hahn musica un poema d’un autor oblidat del Barroc francès, Téophile de Viau, mentre que la lletra d’Ai que linda moça de Halffter és d’arrel popular.
La mateixa Victòria dels Àngels va animar-se a escriure poemes, també. El mestre Pedro Pardo hi va posar música, i gràcies a això els podem escoltar avui. I hi trobem una expressió íntima de la sensibilitat i la cultura de la soprano, però també retalls de la seva vida personal. A ti és una petita revenja envers la traïció del seu marit i Fuiste és una reflexió sobre el pas del temps i alhora un elogi de la maduresa.
Damunt l’escenari, un grup de músics que estan units a la soprano per l’amor a la poesia. Mercedes Gancedo n’és una àvida lectora i també ha publicat alguns dels seus poemes. Entre els autors favorits de tots tres hi ha Oliverio Girondo, Alejandra Pizarnik, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, el místic persa Rumi... i Julio Cortázar i Eduardo Galeano, que malgrat ser més coneguts per altres facetes també van escriure poemes.
Ja ho saben, doncs: si volen aprendre a cantar o si més no volen apreciar encara millor la música, llegeixin poesia!
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Autor de la biografia de Victòria dels Àngels Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)Biografies
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Ferran Bardolet, violoncel
Nascut a Sant Vicenç de Torelló (Osona), va iniciar els seus estudis amb Eulàlia Subirà, que li va transmetre la passió per la música i, especialment, pel violoncel.
Després d’anys de formació a institucions com l’ESMUC, Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, Hochschule für Musik de Hannover i Mozarteum de Salzburg, Ferran Bardolet s’ha consolidat com un violoncel·lista de gran profunditat, capaç de superar tots els reptes que se li presenten. Destaca per les seves habilitats com a músic de cambra. Des del 2019 és membre fundador del Tempus Trio, que s’ha convertit en un dels grups de música de cambra més guardonats i amb més projecció del nostre país. El pròxim mes d’abril el trio enregistrarà el seu primer treball discogràfic amb el segell IBS Classical de Granada.
Al llarg de la seva carrera ha rebut més d’un centenar de guardons i premis arreu del món. També ha actuat en algunes de les sales més prestigioses, com el Carnegie Hall de Nova York, Grosser Saal de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Teatro Principal de Quito i Auditorio Nacional de Madrid, entre d’altres.
Actualment ocupa la plaça de primer violoncel a la Philharmonie de Salzburg, Salzburg Chamber Soloists i, a Catalunya, Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles. El proper juliol interpretarà com a solista el Concert en Mi menor, op. 85 per a violoncel d’Edward Elgar amb l’orquestra Philharmonie de Salzburg.
Pedro Pardo, director
Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va néixer a Lleida (1974), on va començar els seus estudis musicals. Al Conservatori Superior de Música de Barcelona obtingué el títol professional de composició i instrumentació i els títols superiors de solfeig, piano, direcció coral i direcció d’orquestra. Va ampliar els estudis de direcció als Meisterkurse de Viena amb el mestre Salvador Mas. Ha rebut nombrosos premis, tant en el camp de la composició com en el de la direcció, tot destacant el Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona, el Premi Ateneu Popular de Ponent de composició per l’obra simfonicocoral Visc en una ciutat, amb lletra de la poetessa lleidatana Rosa Fabregat, o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà per l’obra coral Cançó a Mahalta, amb lletra de Màrius Torres.
En el camp de la direcció, el seu repertori abasta grans obres clàssiques, com el Requiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, Missa núm. 2 de Schubert, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i estrenes de compositors contemporanis. Ha estat director assistent al Gran Teatre del Liceu, en la producció del Theater an der Wien de l’òpera Les pêcheurs de perles de Bizet amb el mestre Yves Abel.
Ha estat el director i fundador de la Jove Orquestra de Cerdanyola i és el director del cor i de l’Orquestra Aulos de l’Escola Municipal de Música de Cerdanyola, on combina la seva faceta concertística amb tasques pedagògiques. Sempre implicat en projectes pedagògics, ha participat en espectacles com Bim Bom, nadons al Palau i Zigzag, passets al Palau, com a compositor, arranjador i pianista. També ha estat el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata Sent cent, per a cors, piano i percussió.
Ha compost nomboses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes, entre les quals Retrato de soledad, amb llibret del guardonat Jordi Sierra i Fabra. La temporada 2014-15 es representà, al Teatre del Raval, el seu musical La Monyos, amb lletra d’Albert López Vivancos, en què també va ser director musical.
Del 2005 al 2022 va ser el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà, tasca que l’ha dut a oferir concerts arreu del territori i també estrenar el Concert per a piano i cor amb l’Orfeó Català al Palau de la Música. Amb el Cor de l’Orfeó Lleidatà ha estat nominat als Premis Enderrock pel seu disc Christmas.cat, amb versions pròpies de nadales de tota la vida.
Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (OSVA), amb la qual ha debutat al Teatre Nacional de Catalunya amb èxit de crítiques i on va estrenar la seva obra Essència d’homenatge a la Fundació que porta el nom de la gran soprano catalana. És també amb l’OSVA que ha estrenat dues cançons amb lletra de la pròpia Victoria de los Ángeles dirigint la soprano basca Ainhoa Arteta en el marc del seu debut al Festival Internacional de Música Castell de Peralada, que va assolir gran èxit de crítica i públic. Recentment ha dirigit dues de les més importants cantants del panorama internacional, com són Iréne Theorin i Joyce DiDonato amb els Wesendonck Lieder de Wagner i Morgen de Mahler i ha debutat al Teatro de la Zarzuela de Madrid dirigint la gala d’homenatge a la soprano catalana.
Músic inquiet, innovador i eclèctic, va ser conegut com a jurat del concurs de TV3 Oh happy day!, on va donar a conèixer les virtuts del cant coral, i les seves col·laboracions als mitjans s’han fet habituals; així, ha col·laborat al Suplement, Estat de Gràcia o Tarda de Catalunya Ràdio, i té programa propi amb Albert Galceran a Catalunya Música: Els homes clàssics.Textos
Reynaldo Hahn (1874-1947)
À Chloris
Text de Théophile de Viau (1590-1626)S’il est vrai, Chloris, que tu m’aimes,
Mais j’entends, que tu m’aimes bien,
Je ne crois point que les rois mêmes
Aient un bonheur pareil au mien.
Que la mort serait importune
À venir changer ma fortune
Pour la félicité des cieux!
Tout ce qu’on dit de l’ambroisie
Ne touche point ma fantaisie
Au prix des grâces de tes yeux.Si és veritat, Cloris, que m’estimes,
(i penso que t’agrado molt),
no crec que ni els propis reis
tinguin una felicitat com la meva.
Que inoportuna seria la mort
si vingués a canviar la meva fortuna
per la felicitat del cel!
Tot el que es diu de l’ambrosia
no impressiona la meva fantasia
com el favor dels teus ulls.Traducció Manuel Capdevila
Joseph Canteloube (1879-1957)
Baileró
Cant popular dels pastors de l’Alta AlvèrniaPastré, dè dèlaï l’aïo,
a gaïré dé boun tèn,
dio lou baïlèro lèrô,
È n’aï pa gaïré, è dio, tu,
baïlèro lèrô.–Pastor de l’altra riba del riu,
que massa bé no t’ho passes,
canta el baïlèro lèro.
–Massa bé no m’ho passo,
i canta tu, baïlèro lèro.Pastré, lou prat faï flour,
li cal gorda toun troupèl,
dio lou baïlèro
L’erb’ es pu fin’ ol prat d’oïçi,
baïlèro lèrô.–Pastor, el camp està en flor,
porta-hi el teu ramat,
i canta el baïlèro lèro.
–L’herba és més fina al camp aquí,
baïlèro lèro.Pastré, couçi foraï,
èn obal io lou bèl rîou,
dio lou baïlèro
Espèromè, té baô çirca,
baïlèro lèrô.–Pastor, com m’ho faré
per creuar el bonic rierol,
canta el baïlèro lèro.
–Espera, vinc a buscar-te,
baïlèro lèro.Frederic Mompou (1893-1987)
Del Combat del Somi
Sobre poemes de Josep Janés (1913-1959)Damunt de tu només les flors
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.Jo et pressentia com la mar
Jo et pressentia com la mar
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí. I en el meu viure,com el respir. I ara que et tinc
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom, ni un gest. No vinc
a tu com a la imatge blavad’un somni humà. Tu no ets la mar,
que és presonera dins de platges,
tu no ets el vent, pres en l’espai.Tu no tens límits; no hi ha, encar,
mots per a dir-te, ni paisatges
per sê el teu món —ni hi seran mai.Ernesto Halffter (1905-1989)
"Ai que linda moça", de Seis Canciones Portuguesas
Cançó popularAi que linda moça
sai d’aquela choça,
loira e engraçada
leva arregaçada
a saia encarnada
de chita grosseiraAi quina mossa més bonica
ix d’aquella cabana.
Rossa i graciosa,
duu arremangat
el vestit vermell
de cotó gruixut.E cantarolando
vai gentil guiando,
seu ditoso gado,
seu rebanho amado
sempre enamorado
da canção fagueiraI tot cantussejant
va guiant gentilment,
el seu feliç bestiar,
el seu ramat estimat,
sempre enamorat
de la cançó amanyagadora.Tudo são tristezas
tristezas e dor
tudo são tristezas
para o meu amorTot són tristeses,
tristeses i dolor.
Tots són tristeses
pel meu amor.Pedro Pardo (1974)
Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro PardoOriental
El lago con flores de loto
parece dormido,
y el templo fulgente de oro
se mira en idilio.Tú sueñas los tiempos pasados
que allí aún son vivientes
y mientras, se hunde en el lago
mi amor, lentamente…Las flores dormidas le cobren
con tierna caricia,
el templo dorado refleja
su triste sonrisa.Tú y yo nos marchamos dejando
sueños infinitos;
tu sombra y la mía en silencio
ahogan suspiros.Cerezos en flor su perfume
nuestras sombras llaman,
y el lago les dice: Está escrito:
“Adiós, Sayonara…”.A ti
Al fin llegaste Amor triunfante
mis tiernos años engañando,
raudo pasaste,
muerte dejaste
con tu fulgor de loco amante.
No vuelvas, no, ya no te creo,
huyo de ti agonizando.
Piedad te pido
muere conmigo…
así veré que ya no muero.Brumas tristes
Como la tierra sedienta
que el sol vivo resquebraja.
Como las flores marchitas.
Como los ríos sin agua,
como el pobre sin dinero
para pagar la mortaja
está mi alma muriente
y sollozando en la nada.Brumas la van envolviendo
húmedas, frías y blancas.
Años las iban tejiendo
aunque me iban mintiendo
al susurrar esperanza.Y todo cuanto anhelamos
para lograr ser los dueños
no son más que tristes sueños
que antes de empezar acaban.Fuiste
Mi espejo dice: “Fuiste”.
Me miro otra vez y le burlo diciendo: SOY!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsEl cant del cigne de Schubert
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoF. Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder de Schubert
Preus: de 25 a 38 €
Col·laboradors
AENA – Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –