Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Integral de les Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Tardes al Palau
Dilluns, 24 de febrer de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, directorI
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Solidaritat de florsRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
El noguer
El mas
NupcialJoan Lamote de Grignon
El testament de n’AmèliaRicard Lamote de Grignon
Amical
EnyorJoan Lamote de Grignon
La rosa del follóRicard Lamote de Grignon
Sant Elm
Camí de llumII
Joan Lamote de Grignon
El testament de n’Amèlia (versió del 1931, instrumentació per a cobla de Lluís Gual, estrena)Lluís Gual (1996)
Transfiguracions, per a cobla (in memoriam Ricard Lamote de Grignon) (estrena absoluta)I. Goya: “L’amor i la mort”
II. Cant homèric: “A Apol·ló”
III. La pell de brau
IV. Interludi als amics presents
V. Toccata (quasi Quodlibet)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts| Pausa de 15 minuts | Segona part, 30 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalàAmb la col·laboració de:
Poema
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula (fragment del poema “Mollera i núvol”).
Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.Comentari
Joan i Ricard Lamote de Grignon, pare i fill, són dues figures claus en la història contemporània de Catalunya. Compositors, directors i pianistes, la seva tasca va ser determinant en l’evolució del panorama musical català. En el marc de la temporada 2024-25 es commemoren el 75è aniversari de la mort de Joan i el 125è aniversari del naixement de Ricard. Per celebrar-ho, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona presenta un monogràfic dedicat a la seva obra per a cobla, que culmina amb l’estrena d’una composició contemporània en homenatge al seu llegat.
El testament de n’Amèlia (1906) i Solidaritat de flors (1907) s’emmarquen en els primers anys d’expansió de la sardana com a símbol catalanista. Rosa del folló (1908), estrenada en un concurs de sardanistes de Sabadell, es va consolidar com una peça emblemàtica del repertori català. La Banda Municipal de Barcelona i la Cobla Barcelona, assessorada artísticament per Joan, van interpretar-la en ocasions destacades, com en el concert en honor de Richard Strauss celebrat el 1925. Aquesta sardana, juntament amb El testament de n’Amèlia, exemplifica la capacitat del músic de reinterpretar una tonada tradicional catalana i dotar-la d’una nova dimensió artística: “la sardana ha de ser considerada un medi per educar musicalment el poble”, defensava el músic. Fidel a aquest ideari, el 1931 Joan Lamote de Grignon va revisar El testament de n’Amèlia i en va fer una instrumentació per a banda simfònica. A la segona part del concert, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretarà, per primera vegada, la instrumentació per a cobla d’aquesta versió, feta per Lluís Gual.
Ricard Lamote de Grignon també va deixar una empremta singular a la música de cobla. Nupcial (1925), composta per celebrar el seu casament, és una peça radiant que transmet lluminositat i il·lusió, mentre que Sant Elm (1927), escrita en memòria de Juli Garreta, es distingeix per la seva complexitat tècnica i una estètica postgarretiana que evoca la llum del Mediterrani. Durant el seu exili a València va escriure El noguer (1945) i Enyor (1946), dues sardanes impregnades d’introspecció i nostàlgia. El mas (1949) és una obra intimista dedicada a la família Cabarrocas. Amical (1950), dedicada a Joaquim Serra, destaca per la seva expressivitat virtuosa i influències expressionistes, mentre que Camí de llum (1952), escrita després del seu exili, es presenta com una obra esperançadora, íntima i espiritual, que simbolitza el retrobament amb la llum després dels anys foscos de la postguerra.
Transfiguracions és una estrena mundial del jove compositor Lluís Gual i Gasull (1996), creada en memòria de Ricard Lamote de Grignon. L’obra consta de cinc moviments, cada un inspirat en una obra diferent de Lamote, però reinterpretant-ne l’essència més que els temes específics. El primer, tercer i cinquè moviments es fonamenten en una cèl·lula motívica comuna, mentre que el segon moviment explora el mode dòric i el quart s’inspira en una escala heptatònica. Al tercer moviment inclou un leitmotiv del Parsifal de Richard Wagner, per la connexió entre els Lamote i Wagner. El cinquè moviment incorpora referències a diverses sardanes de Ricard integrant-les des d’una perspectiva atonal i contrapuntística.
El llegat dels Lamote de Grignon continua inspirant noves generacions de creadors. Lluís Gual, amb la seva obra, no només homenatja aquestes arrels, sinó que construeix ponts cap a les noves perspectives que configuren el panorama musical contemporani.
Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret, musicòleg i docent
Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premi Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, des del 1997 té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé des de la fundació ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Del 2007 al 2010 Xavier Pagès el rellevà en la titularitat, mentre que Concepció Ramió ho havia fet entre els anys 1991 i 1993 i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012 i Marcel Sabaté entre els anys 2013 i 2024. Des de 2025 Miquel Massana és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp, a més d’agrupacions com ara l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d’altres. També va coprotagonitzar amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario, l’espectacle de dansa urbana In Somni amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una norantena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana, grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat La banda sonora d’‘In Somni’, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Dani Gener, tècnic de llumMés informació a: www.coblasantjordi.cat
Biografies
Miquel Massana, director
El pianista i director d’orquestra català Miquel Massana (la Selva del Camp,1991) és un dels perfils més polifacètics de la seva generació; combina compromisos del món simfònic, líric i de cobla, i té una profunda vocació pedagògica i de divulgació musical.
Es formà entre Barcelona i Viena, primer al Conservatori Superior del Liceu, on estudià piano i música de cambra amb Daniel Ligorio, Stanislav Pochekin i Gueràssim Voronkov i més tard a l’Escola Superior de Música de Catalunya i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on cursà direcció d’orquestra amb Salvador Brotons i Johannes Wildner, respectivament. Així mateix, ha rebut consells dels directors Xavier Puig, Antoni Ros Marbà, Benjamin Zander, Erwin Ortner, Miquel Ortega, Mark Leitner o Ingrun Fusseneger. Durant aquests anys també ha estudiat orgue amb Juan de la Rubia i Josep M. Mas i Bonet.
Actualment és el director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili i director titular de la Jove Orquestra de Ponent. Ha estat convidat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Camerata XXI, Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca i Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, així com per les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Marinada, Maricel, Reus Jove o Principal de Tarragona. Desenvolupa, també, una intensa tasca com a director assistent, primer de l’Orquesta Joven d’Extremadura (2018-2021) i de l’Associació de Concerts de Reus (2019-2021) i més recentment de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2021-2023), així com dels directors Andrés Salado, Pablo González o Daniel Gil de Tejada.
La seva passió pel món de la lírica s’inicià professionalment l’any 2022 dirigint la producció de Don Giovanni de W. A. Mozart de l’Escola d’Òpera de la Fundació Òpera Catalunya, i la temporada passada ho va fer al Gran Teatre del Liceu com a director assistent de La Cenerentola de Gioachino Rossini, i com a director del cor de La traviata de Giuseppe Verdi en la producció dels Amics del Teatre Líric de Tarragona, al Camp de Mart.
Del seu interès per la música de cambra destaquen l’impuls en la creació de l’Ensemble Enneàgon, formació nascuda el 2022 i de la qual és assessor artístic i musical, i els diversos reconeixements obtinguts com a pianista amb el Duo Venti, primer premi del 17è Concurs Arjau o finalista i premi del públic del 8è Concurs Internacional de Les Corts.
També ha encarregat i estrenat obres de Carlota Baldrís, Marc Migó, José Vicente Fuentes i Sergi Puig i ha actuat amb Albert Guinovart, entre altres artistes.
La pedagogia i la divulgació són, així mateix, una vocació que desenvolupa àmpliament. Ha estat cap del Departament de Llenguatge Musical del Conservatori de Bellaterra El Musical i actualment és pianista repertorista de cant al Conservatori de Tarragona i professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. També és convidat habitualment per dirigir formacions joves, tot destacant la seva participació anual com a director de les orquestres del curs d’estiu Musica Molto a Godinne, Bèlgica.
D’altra banda, el seu ferm compromís amb la divulgació musical el porten a presentar, des del 2022, el programa radiofònic Visita guiada de la Cadena Ser.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 04.03.25 – 19 h
Sala de Concerts—Més Garreta!
Jordi Lara, narrador
Albert Guinovart, piano
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorL. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
J. Garreta: Sonata en Do menor: III. Sardana: ben ritmat
J. Garreta: Romança (orquestració d’Albert Guinovart)
R. Wagner: Idil·li de SiegfriedPreus: 25 i 35 euros
Col·laboradors
AENA – Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Integral de les Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Tardes al Palau
Dilluns, 24 de febrer de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, directorI
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Solidaritat de florsRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
El noguer
El mas
NupcialJoan Lamote de Grignon
El testament de n’AmèliaRicard Lamote de Grignon
Amical
EnyorJoan Lamote de Grignon
La rosa del follóRicard Lamote de Grignon
Sant Elm
Camí de llumII
Joan Lamote de Grignon
El testament de n’Amèlia (versió del 1931, instrumentació per a cobla de Lluís Gual, estrena)Lluís Gual (1996)
Transfiguracions, per a cobla (in memoriam Ricard Lamote de Grignon) (estrena absoluta)I. Goya: “L’amor i la mort”
II. Cant homèric: “A Apol·ló”
III. La pell de brau
IV. Interludi als amics presents
V. Toccata (quasi Quodlibet)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts| Pausa de 15 minuts | Segona part, 30 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalàAmb la col·laboració de:
Poema
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula (fragment del poema “Mollera i núvol”).
Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.Comentari
Joan i Ricard Lamote de Grignon, pare i fill, són dues figures claus en la història contemporània de Catalunya. Compositors, directors i pianistes, la seva tasca va ser determinant en l’evolució del panorama musical català. En el marc de la temporada 2024-25 es commemoren el 75è aniversari de la mort de Joan i el 125è aniversari del naixement de Ricard. Per celebrar-ho, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona presenta un monogràfic dedicat a la seva obra per a cobla, que culmina amb l’estrena d’una composició contemporània en homenatge al seu llegat.
El testament de n’Amèlia (1906) i Solidaritat de flors (1907) s’emmarquen en els primers anys d’expansió de la sardana com a símbol catalanista. Rosa del folló (1908), estrenada en un concurs de sardanistes de Sabadell, es va consolidar com una peça emblemàtica del repertori català. La Banda Municipal de Barcelona i la Cobla Barcelona, assessorada artísticament per Joan, van interpretar-la en ocasions destacades, com en el concert en honor de Richard Strauss celebrat el 1925. Aquesta sardana, juntament amb El testament de n’Amèlia, exemplifica la capacitat del músic de reinterpretar una tonada tradicional catalana i dotar-la d’una nova dimensió artística: “la sardana ha de ser considerada un medi per educar musicalment el poble”, defensava el músic. Fidel a aquest ideari, el 1931 Joan Lamote de Grignon va revisar El testament de n’Amèlia i en va fer una instrumentació per a banda simfònica. A la segona part del concert, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretarà, per primera vegada, la instrumentació per a cobla d’aquesta versió, feta per Lluís Gual.
Ricard Lamote de Grignon també va deixar una empremta singular a la música de cobla. Nupcial (1925), composta per celebrar el seu casament, és una peça radiant que transmet lluminositat i il·lusió, mentre que Sant Elm (1927), escrita en memòria de Juli Garreta, es distingeix per la seva complexitat tècnica i una estètica postgarretiana que evoca la llum del Mediterrani. Durant el seu exili a València va escriure El noguer (1945) i Enyor (1946), dues sardanes impregnades d’introspecció i nostàlgia. El mas (1949) és una obra intimista dedicada a la família Cabarrocas. Amical (1950), dedicada a Joaquim Serra, destaca per la seva expressivitat virtuosa i influències expressionistes, mentre que Camí de llum (1952), escrita després del seu exili, es presenta com una obra esperançadora, íntima i espiritual, que simbolitza el retrobament amb la llum després dels anys foscos de la postguerra.
Transfiguracions és una estrena mundial del jove compositor Lluís Gual i Gasull (1996), creada en memòria de Ricard Lamote de Grignon. L’obra consta de cinc moviments, cada un inspirat en una obra diferent de Lamote, però reinterpretant-ne l’essència més que els temes específics. El primer, tercer i cinquè moviments es fonamenten en una cèl·lula motívica comuna, mentre que el segon moviment explora el mode dòric i el quart s’inspira en una escala heptatònica. Al tercer moviment inclou un leitmotiv del Parsifal de Richard Wagner, per la connexió entre els Lamote i Wagner. El cinquè moviment incorpora referències a diverses sardanes de Ricard integrant-les des d’una perspectiva atonal i contrapuntística.
El llegat dels Lamote de Grignon continua inspirant noves generacions de creadors. Lluís Gual, amb la seva obra, no només homenatja aquestes arrels, sinó que construeix ponts cap a les noves perspectives que configuren el panorama musical contemporani.
Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret, musicòleg i docent
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premi Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, des del 1997 té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé des de la fundació ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Del 2007 al 2010 Xavier Pagès el rellevà en la titularitat, mentre que Concepció Ramió ho havia fet entre els anys 1991 i 1993 i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012 i Marcel Sabaté entre els anys 2013 i 2024. Des de 2025 Miquel Massana és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp, a més d’agrupacions com ara l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d’altres. També va coprotagonitzar amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario, l’espectacle de dansa urbana In Somni amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una norantena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana, grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat La banda sonora d’‘In Somni’, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Dani Gener, tècnic de llumMés informació a: www.coblasantjordi.cat
Miquel Massana, director
El pianista i director d’orquestra català Miquel Massana (la Selva del Camp,1991) és un dels perfils més polifacètics de la seva generació; combina compromisos del món simfònic, líric i de cobla, i té una profunda vocació pedagògica i de divulgació musical.
Es formà entre Barcelona i Viena, primer al Conservatori Superior del Liceu, on estudià piano i música de cambra amb Daniel Ligorio, Stanislav Pochekin i Gueràssim Voronkov i més tard a l’Escola Superior de Música de Catalunya i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on cursà direcció d’orquestra amb Salvador Brotons i Johannes Wildner, respectivament. Així mateix, ha rebut consells dels directors Xavier Puig, Antoni Ros Marbà, Benjamin Zander, Erwin Ortner, Miquel Ortega, Mark Leitner o Ingrun Fusseneger. Durant aquests anys també ha estudiat orgue amb Juan de la Rubia i Josep M. Mas i Bonet.
Actualment és el director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili i director titular de la Jove Orquestra de Ponent. Ha estat convidat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Camerata XXI, Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca i Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, així com per les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Marinada, Maricel, Reus Jove o Principal de Tarragona. Desenvolupa, també, una intensa tasca com a director assistent, primer de l’Orquesta Joven d’Extremadura (2018-2021) i de l’Associació de Concerts de Reus (2019-2021) i més recentment de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2021-2023), així com dels directors Andrés Salado, Pablo González o Daniel Gil de Tejada.
La seva passió pel món de la lírica s’inicià professionalment l’any 2022 dirigint la producció de Don Giovanni de W. A. Mozart de l’Escola d’Òpera de la Fundació Òpera Catalunya, i la temporada passada ho va fer al Gran Teatre del Liceu com a director assistent de La Cenerentola de Gioachino Rossini, i com a director del cor de La traviata de Giuseppe Verdi en la producció dels Amics del Teatre Líric de Tarragona, al Camp de Mart.
Del seu interès per la música de cambra destaquen l’impuls en la creació de l’Ensemble Enneàgon, formació nascuda el 2022 i de la qual és assessor artístic i musical, i els diversos reconeixements obtinguts com a pianista amb el Duo Venti, primer premi del 17è Concurs Arjau o finalista i premi del públic del 8è Concurs Internacional de Les Corts.
També ha encarregat i estrenat obres de Carlota Baldrís, Marc Migó, José Vicente Fuentes i Sergi Puig i ha actuat amb Albert Guinovart, entre altres artistes.
La pedagogia i la divulgació són, així mateix, una vocació que desenvolupa àmpliament. Ha estat cap del Departament de Llenguatge Musical del Conservatori de Bellaterra El Musical i actualment és pianista repertorista de cant al Conservatori de Tarragona i professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. També és convidat habitualment per dirigir formacions joves, tot destacant la seva participació anual com a director de les orquestres del curs d’estiu Musica Molto a Godinne, Bèlgica.
D’altra banda, el seu ferm compromís amb la divulgació musical el porten a presentar, des del 2022, el programa radiofònic Visita guiada de la Cadena Ser.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 04.03.25 – 19 h
Sala de Concerts—Més Garreta!
Jordi Lara, narrador
Albert Guinovart, piano
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorL. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
J. Garreta: Sonata en Do menor: III. Sardana: ben ritmat
J. Garreta: Romança (orquestració d’Albert Guinovart)
R. Wagner: Idil·li de SiegfriedPreus: 25 i 35 euros
Col·laboradors
AENA – Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –