En pocs anys la soprano suïssa s’ha consolidat com una de les principals de la seva generació. Tant en òpera com en concert és aclamada pel públic i la crítica gràcies al seu timbre excepcionalment bonic acompanyat d’interpretacions plenes de sensibilitat. Ha rebut nombrosos guardons i premis, entre els quals tres Opus Klassik.

Recentment ha actuat com a Pamina (Zauberflöte, Mozart) al Théâtre des Champs Élysées, Gilda (Rigoletto, Verdi) al Theater de Basilea, Adele (Die Fledermaus, Strauss) a la Staatsoper de Viena, Fiorilla (Il turco in Italia, Rossini) a la Staatsoper d’Hamburg i Marie (La fille du régiment, Donizetti) a l’Opéra de Montecarlo. Regula Mühlemann ha cantat el paper d’Euridice (Orfeo ed Euridice de Gluck) sota la batuta de Thomas Hengelbrock, Marzelline (Fidelio, Beethoven) al Théâtre des Champs Élysées, Blonde (Die Entführung aus dem Serail, Mozart) al Teatro San Carlo de Nàpols, Serpetta (La finta giardiniera, Mozart) a la Staatsoper de Berlín, Echo (Ariadne auf Naxos, Strauss) a La Scala de Milà i el 2020 va debutar a la Staatsoper de Viena amb L'elisir d'amore de Donizetti.

En concert ha cantat, entre d’altres, la Gran Missa en Do menor de Mozart, Logbesang de Felix Mendelssohn, Simfonia núm. 9 de Beethoven i les Simfonies núm. 4 i núm. 8 de Mahler. Ha treballat amb directors de renom, com Franz Welser-Möst, Valery Gergiev, Nello Santi, Sir Simon Rattle, Daniel Harding, Andrés Orozco-Estrada, Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton, Pinchas Steinberg i Gianandrea Noseda, i ha estat convidada a les sales de concerts més prestigioses d’Europa; a més, recentment ha debutat al Carnegie Hall de Nova York. També ha participat en festivals de gran reconeixement, com el Festival de Lucerna, Festival Omaggio a Palladio de Vicenza i Festival Yehudi Menuhin de Gstaad. L’estiu del 2021 va assumir el paper de Bellezza a l’oratori de Händel Il trionfo del Tempo e del Disinganno al costat de Cecilia Bartoli, amb gran èxit al Festival de Salzburg. Igualment, darrerament ha cantat com a solista al Carmina Burana amb l’Orchestre National de França al Théâtre des Champs Élysées i al Requiem de Brahms a Montecarlo.

Ha enregistrat cinc àlbums, amb el darrer dels quals, Fairy tales (2022), va rebre el seu tercer premi Opus Klassik.

Va destacar ben aviat per la bellesa i amplitud de la seva veu, d’una plenitud i flexibilitat que li permet cantar tant Monteverdi com Berlioz, Rossini o Bizet. El 2018 va ser nomenada Révélation Lyrique als premis Victoires de la Musique Classique, i segon premi del Concurs Reina Elisabeth i del Concurs Voix Nouvelles. Aquestes distincions van consolidar i catapultar de manera brillant i significativa una carrera ja considerable, en què ha col·laborat amb directors de primera línia en sales de concerts de renom, com William Christie, Vincent Dumestre, Hervé Niquet, Christophe Rousset, Philippe Herreweghe, Laurence Equilbey, Emmanuelle Haïm, René Jacobs, Cornelius Meister i Alain Altinoglu.

Ha cantat els papers de Carmen (Carmen, Bizet), Rosina (Il barbiere di Siviglia, Rossini), Sélysette (Ariane et Barbe Bleue, Dukas) i Olga (Ievgueni Oneguin, Txaikovski) al Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Venus (Idoménée, Campra) a l’Opéra de Lilla i Staatsoper de Berlín, i Paulina (La dama de piques, Txaikovski) a les òperes de Niça i Toulon. Els seus compromisos més recents inclouen Belshazzar de Händel al Theater an der Wien, Cavalleria rusticana a la Festspielhaus de Baden-Baden, sota la batuta de Thomas Hengelbrock, així com els rols de La Sagesse i Lucinde (Armide, Lully) a les òperes de Dijon i Versalles i el paper de Proserpina (L’Orfeo, Monteverdi) a la Philharmonie de París i Berlín, al Gran Teatre de Liceu i Auditorio de Madrid. Va cantar les Cançons populars de Berio i una selecció dels Kindertotenlieder de Mahler amb la Mahler Chamber Orchestra i les Vespres de Monteverdi amb Pygmalion i el seu director, Raphaël Pichon. Eva Zaïcik també ha interpretat Les nuits d'été de Berlioz amb l’Aalborg Sinfonikorkester, la Missa solemnis de Beethoven amb Philippe Herreweghe i el Collegium Vocale de Gant i el Requiem de Mozart amb la Münchner Philharmoniker i Orchestre des Champs Élysées.

Manté una col·laboració especial amb Justin Taylor i Le Consort, amb els quals ha cantat nombrosos programes barrocs per tot Europa i hi ha enregistrat dos cedés per a Alpha Classics: Venez, chère ombre (2018) i Royal Handel (2021), tots dos guardonats amb un Choc de Classica i un Choix de France Musique. El 2022 va publicar el CD Nisi Dominus, amb Le Poème Harmonique i Vincent Dumestre. I el nou àlbum d’Eva Zaïcik, Mayrig, va aparèixer la primavera del 2023, dedicat a les cançons de bressol armènies de Komitas i Aprikian.

Nascut a Frankfurt, va rebre la formació musical inicial als cors de la catedral de Limburg. Havent acabat els estudis, va formar part del conjunt de l’Oper de Frankfurt, i després va actuar al Festival d’Ais de Provença, Staatsoper d’Hamburg i de Múnic, així com a l’Opéra Comique de París, Festival de Salzburg, Staatsoper de Berlín i a la Setmana Mozart de Salzburg. El maig del 2024 va cantar Tamino en una producció de La flauta màgica a Cleveland, dirigit per Franz Welser-Möst, i després una reposició de Don Giovanni al Festival de Salzburg i una nova producció de La flauta màgica de Mozart a la Staatsoper de Viena.

Ha actuat amb orquestres de prestigi, com la Cleveland Orchestra i Wiener Philharmoniker amb Franz Welser-Möst; Orquestra Filharmònica d’Oslo i Royal Concertgebouw d’Amsterdam amb Klaus Mäkelä; Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk i Sir John Eliot Gardiner; Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon; La Cetra i Andrea Marcon, i Gewandhausorchester amb el Thomaskantor Andreas Reize.

Julian Prégardien se centra especialment a actuar en recitals i projectes de música de cambra. És el fundador i director artístic del festival Liedstadt, un gran projecte que portarà per tot el món de parla alemanya després de començar a Hamburg l’octubre del 2024 i presentant artistes en un ampli ventall de formats a partir del gènere del lied. A més de recitals per tot Europa, el 2024 va interpretar Die schöne Müllerin de Schubert amb Sir András Schiff al Festival de Salzburg i al Wigmore Hall de Londres.

És professor de cant a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic, membre de la Red Schumann i director artístic de l’Acadèmia Brentano d’Aschaffenburg.

És lloat pel seu so “fermament viril” («Süddeutsche Zeitung») i una “presència escènica imponent i atractiva” («Opera News»). Nascut a East Sussex (Anglaterra), va estudiar a la Manhattan School of Music, a l’Acadèmia de Teatre August Everding-Universitat de Música de Múnic i a la Universitat de Música de Karlsruhe. Va ser membre de l’Opera Studio de l’Oper de Frankfurt i del de la Bayerische Staatsoper, com a becari de la New York Opera Foundation la temporada 2022-23. L’any 2021 va ingressar al Projecte Joves Cantants del Festival de Salzburg.

Ha estrenat nombroses obres, entre les quals el rol d’Arturo Cidre de Caruso en Cuba de Micha Hamel per a l’Òpera Nacional d’Holanda i el rol de Thron de Vom Stern, der nicht leuchten konnte d’Elisabeth Naske per al Festival de Salzburg. També ha estrenat el cicle de cançons Seeking you de Joseph Rubinstein. El seu repertori inclou personatges com ara Don Giovanni, Guglielmo, comte d’Almaviva, Arlequí, Billy Budd, Silvio i Schaunard. Ha actuat al Festival George Enescu de Bucarest, Festival del Llac Constança, Eppaner Liedsommer i amb BR Radio ha enregistrat diversos àlbums. Ha treballat amb els directors Vladimir Jurowski, Otto Tausk, Lothar Zagrosek, Ivan Repušić i Sebastian Weigle, i directors d’escena com ara Barbora Haráková, Johannes Erath i Olivier Tambosi. L’any 2019 Gabriel Rollinson va ser guardonat amb beques de l’Associació Wagner de Múnic i de l’Acadèmia de Lied Heidelberger Frühling, i el 2022 amb el Premi de la Cançó Polonesa de l’XI Concurs Internacional Stanisław Moniuszko.

L’estiu del 2022 va debutar al Festival de Bregenz com a Idreno d’Armida de Haydn. La temporada 2022-23, a més de les primeres aparicions a la Bayerische Staatsoper, va debutar a la Staatsoper de Berlín a Thomas de G. F. Haas. En col·laboració amb el pianista Hartmut Höll i SWR Radio-CPO Records, va enregistrar el seu primer àlbum, Art song, amb música de William Grant Still. Des de la temporada 2023-24 forma part del grup del Teatre Estatal de Magúncia, on ha actuat com a Moralès (Carmen, Bizet) i Hans Scholl (Weiße Rose, Zimmermann). Altres fets destacats inclouen Rascal (Der Mond, Orff) a la Bayerische Staatsoper, Fantasia sobre nadales de V. Williams i In terra pax de Finzi amb l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio dels Països Baixos, dirigida per Marcus Creed, a més de diversos recitals de lieder amb Hartmut Höll.

Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible pel cant, això és el que representa el Balthasar Neumann Chor, fundat per Thomas Hengelbrock l’any 1991. El conjunt aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves interpretacions plenes d’energia i en què crea moments màgics per al públic d’arreu. La mescla singular del pur i càlid so Balthasar Neumann commou i fascina per igual, la qual cosa converteix el cor en un cas únic.

Aquest so, juntament amb assaigs intensius i estudis en profunditat de les obres i els seus compositors generen l’altíssima qualitat del cor, qualificat per la revista «Gramophone» com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, entre els quals destaquen diversos Echo Klassik i un Premi Gramophone, avalen el prestigi de la formació.

Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants treballen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts en sales i festivals reconeguts. El cor col·labora amb la Balthasar Neumann Orchester i amb molts altres socis musicals, com la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle Orchester de Zúric, Simfònica NHK de Tòquio, Sinfonieorchester de Basilea, amb directors convidats entre els quals destaquen Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton i Howard Arman. A més de les seves actuacions històricament informades amb obres com ara Parsifal de Wagner, Elies de Mendelssohn, Missa solemnis de Beethoven i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a composicions i obres contemporànies que traspassen gèneres.

Durant la pandèmia, el Balthasar Neumann Chor es va dedicar a facilitar projectes i donar veu a l’art i la cultura. Els cantants transmeten els seus coneixements i entusiasme per la música a generacions futures impartint classes magistrals, tallers i altres projectes pedagògics.

Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible a l’hora de tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen la Balthasar Neumann Orchester, fundada per Thomas Hengelbrock l’any 1995. Com una de les principals orquestres al món amb instruments originals, contínuament forja noves perspectives que convencen el públic i la crítica amb unes interpretacions plenes d’energia més enllà d’etiquetes i fronteres.

Aquest conjunt d’artistes europeus reuneix els millors artistes dels àmbits respectius per fer música plegats. Entenen les obres d’una manera integral i les consideren en el seu context històric i sociocultural per interpretar-les de la manera més autèntica possible. Diversos premis Echo Klassik i un Premi Gramophone testimonien el reconeixement internacional de l’orquestra des de la seva fundació. A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el Balthasar Neumann Chor, l’orquestra col·labora amb altres directors convidats de la categoria de Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda.

Produccions d’òpera i concerts han dut els músics a visitar Baden-Baden, París, Ais de Provença i Madrid, a les sales de concerts Dortmund i Viena, a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a festivals internacionals importants. La Balthasar Neumann Orchester s’ha llaurat un nom amb interpretacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que va oferir per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden el 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part de l’ampli repertori de l’orquestra.

En el marc de diversos programes educatius, Thomas Hengelbrock i els seus músics transmeten un gran entusiasme i els seus coneixements musicals a les noves generacions, tot oferint habitualment concerts especials i tallers a escoles i institucions socials.

És un artista plenament al servei de la música. És un talent excepcional en molts aspectes: com a violinista, director erudit i mitjancer musical, fa molts anys que inspira el públic internacional. L’examen aprofundit del text musical, del significat i del contingut de les obres que afronta constitueix l’eix de la seva tasca, tot travessant èpoques i gèneres, alhora que és la base de la seva carrera internacional.

Thomas Hengelbrock descobreix habitualment obres pràcticament oblidades o permet la revaloració del repertori estàndard. A més d’interpretacions històricament informades d’obres com Elies de Mendelssohn, La Creació de Haydn, Missa solemnis de Beethoven, Parsifal de Wagner amb instruments originals i Cavalleria rusticana de Mascagni en la versió original, des de fa més de vint-i-cinc anys ha protagonitzat, com a fundador i director artístic, grans èxits amb els seus conjunts Balthasar Neumann en festivals internacionals i en sales de concerts i d’òpera de prestigi.

El 2017 va dirigir el concert inaugural de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. Mitjançant diversos programes impulsa el desenvolupament de joves músics i hi comparteix els seus amplis coneixements i experiència. Thomas Hengelbrock també és un col·laborador molt sol·licitat per les orquestres, com les filharmòniques de Viena i Múnic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Orchestre de París, Orchestre National de França i Tonhalle Orchester de Zúric.

A més de la seva tasca com a director, Hengelbrock ha liderat nombroses produccions, com Dido and Aeneas de Purcell o Don Giovanni de Mozart, i treballa en projectes interdisciplinaris amb els actors Klaus Maria Brandauer, Johanna Wokalek i Graham Valentine. Així mateix, està especialment implicat a promoure l’accés a l’art i la cultura a la gent jove i a encomanar el seu interès per la música. Durant la pandèmia estava compromès amb la continuïtat de la cultura i la creació d’oportunitats per a músics freelance a Europa.

El 2016 va rebre el Premi de Música Herbert von Karajan, pels seus serveis a l’educació musical.