Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#orgue #músicauniversal

Com a l’alzinar,
allí on el caçador
atrapa el llapí
amb la llacera,
així l’encalç del mot
que es desdiu del silenci.
L’alenda del món,
el tímid remoreig,
la lesura de no saber-se
al costat de les coses
quan es trenca el caos
i arriba el balbuceig.

Si algú no se’ns adreça,
en allò que viu i és,
com el coneixerem?

Compartir pa i taula
és estimar els noms,
la conversa, el so
fugaç d’un aleteig
rere el turó feréstec.

Perquè l’amor és una escolta.
I tot ressona i canta.

Som perquè algú
ha parlat.

Lluís Calvo
Del llibre Talismà.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.

La història de la música per a orgue és també la història de les transcripcions que s’han fet perquè obres escrites per a altres instruments poguessin sonar als seus tubs. La causa d’aquest fenomen cal buscar-la en dos motius principals.

L’un és l’economia i la penetració que l’orgue tenia en molts indrets als quals no podia arribar una orquestra sencera. Això ho va tenir molt clar Johann Sebastian Bach. Fascinat per la música de Vivaldi, va voler donar-ne a conèixer a Leipzig els Concerts. Com que no podia disposar de l’orquestra i els solistes idonis, va crear-ne unes transcripcions per a orgue que encara avui són part fonamental del repertori de qualsevol organista de nivell. Els resultats són unes composicions tan vivaldianes com bachianes, amb entitat per si mateixes.

L’altre motiu és que la monumentalitat de l’orgue permet explorar sonoritats i idees musicals que ja estan presents en la partitura original, però que amb el so dels diferents registres permeten al transcriptor i a l’intèrpret explorar detalls i matisos que sovint queden ocults en una interpretació orquestral. Aquest és el cas de les transcripcions que ens proposen avui un veritable geni de l’orgue –dels teclats en general, per ser més exactes–, Daniel Oyarzabal, i el percussionista Eloy Lurueña.

El repertori escollit agafa algunes de les pàgines més espectaculars de la música orquestral del Romanticisme i l’inici del segle XX per traduir-les al llenguatge de l’orgue i explorar-ne els sons més magnificents. “Mart” pertany a la suite Els planetes de Holst, que encara inspira compositors de bandes sonores cinematogràfiques de l’actualitat, des de John Williams a Hans Zimmer. De Saint-Saëns ens meravella el seu subtil impressionisme, ple de detalls que en l’orgue prenen un protagonisme especial.

Rimski-Kórsakov, Mussorgski i Prokófiev són tres representants de l’escola russa amb un domini absolut de l’escriptura orquestral, que passats pel tamís del rei dels instruments ens causen encara més fascinació. El cas de Mussorgski és especialment curiós, ja que els seus Quadres d’una exposició els va escriure originalment per a piano, però van accedir al gran públic sobretot gràcies a la transcripció per a orquestra que en va fer Maurice Ravel. A mig camí entre el so del piano i el de l’orquestra, la unió de l’orgue i la percussió segur que ens fa escoltar aquesta icònica obra d’una manera diferent.

És Ravel precisament qui tancarà el programa amb el seu Boléro, un tractat d’instrumentació que en aquest cas ens servirà per escoltar, un per un, els diferents registres de l’orgue del Palau. Amb la companyia, és clar, d’aquell ritme hipnòtic de la percussió que és la senya d’identitat de la partitura.

Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Autor de la biografia de Victòria dels Àngels Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)

Preus: de 22 a 35 €