Elogiat pel New York Times per la seva “genuïna originalitat”, Rufus Wainwright s’ha establert com un dels grans vocalistes masculins, compositors i autors de la seva generació. El cantautor nascut a Nova York i criat a Montreal ha publicat fins a deu àlbums d’estudi, tres DVDs i tres àlbums en directe, incloent Rufus Does Judy at Carnegie Hall, nominat a un premi GRAMMY®. Ha col·laborat amb artistes com Elton John, Burt Bacharach, Miley Cyrus, David Byrne, Boy George, Joni Mitchell, Pet Shop Boys, Heart, Carly Rae Jepsen, Robbie Williams, Jessye Norman, Billy Joel, Paul Simon, Sting i el productor Mark Ronson, entre molts altres. Ha escrit dues òperes i nombroses cançons per a pel·lícules i televisió. 

El seu àlbum d’estudi de 2020, Unfollow the Rules, nominat a un GRAMMY®, troba Wainwright en el cim de les seves capacitats, entrant en la maduresa artística amb passió, honestedat i una nova valentia. El 2023 va iniciar un viatge cap a les arrels folklòriques de la seva família amb el seu nou àlbum, Folkocracy, també nominat a un GRAMMY®, que inclou duets folk reinventats amb artistes com Chaka Khan, Brandi Carlile, John Legend, Anohni entre molts altres. 

El seu primer musical, Opening Night de John Cassavetes per al West End amb Ivo van Hove, es va estrenar al Gielgud Theatre el març de 2024. Durant aquest període també va completar un Requiem que es va estrenar amb l’Orchestre Philharmonique de la Radio France al juny de 2024. Els co-comissionadors del Requiem són el Master Chorale de Los Angeles, el Palau de la Música de Barcelona, l’auditori de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki, l’Orquestra RTE d’Irlanda i el Royal Ballet de Londres. 

La soprano austríaca-anglesa, guardonada com a cantant femenina de l’any als Premis Opus Klassik 2024, va debutar als divuit anys a la Komische Oper de Berlín com a Flora en The turn of the screw de Britten i poc després va començar a treballar amb la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, on va entrar als vint-i-tres anys. Des de llavors ha tingut una carrera internacional extraordinària amb alguns dels més grans centres operístics i orquestres del món.

Els moments destacats de la seva carrera operística inclouen Zabelle a l’estrena mundial de Picture a day like this de George Benjamin i Morgana d’Alcina al Festival d’Ais de Provença; Pamina de Die Zauberflöte, Constance de Dialogues des carmélites i Nannetta de Falstaff a la Royal Opera House; Pelléas et Mélisande a l’Hamburgische Staatsoper; Anne Trulove de The rake’s progress, Merab de Saul i Angelica d’Orlando per al Theater an der Wien; Zerlina de Don Giovanni per a La Scala; el rol titular d’Orphée et Eurydice per al Maggio Musicale Fiorentino; Blonde de Die Entführung aus dem Serail a l’Opéra National de París; Sophie de Der Rosenkavalier a Baden-Baden; Iphis de Jephtha a Amsterdam, així com Marzelline de Fidelio, la Fairy queen de Purcell, Blonde, Ännchen de Der Freischütz i Adele de Die Fledermaus a la Bayerische Staatsoper. Com a convidada habitual al Festival de Salzburg, Prohaska hi ha interpretat els rols de Vitellia, Zerlina, Despina, Deola d’Al gran sole carico d’amore de Luigi Nono, Susanna i Cordelia de King Lear d’Aribert Reimann.

Reconeguda pel seu variat repertori a la Deutsche Staatsoper, els seus rols inclouen Anne Trulove, Susanna, Sophie, Pamina, Ilia, Oscar, Blonde, Poppea, Euridice, Aricie, Ännchen, Anna Reich, així com estrenes mundials de Beat Furrer i Peter Ruzicka. Entre els directors amb qui ha treballat figuren Daniel Barenboim, Sir Simon Rattle, Philippe Jordan, Gustavo Dudamel i René Jacobs.

Anna Prohaska també és molt sol·licitada a l’escena concertística. Ha actuat habitualment amb la Berliner Philharmoniker des que hi debutà als vint-i-quatre anys, i hi ha interpretat sota la direcció de Rattle, Harding i Abbado. Altres orquestres amb què ha col·laborat inclouen la Wiener Philharmoniker sota Boulez, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks sota Jansons, Harding, Blomstedt i Nézet-Séguin, London Symphony Orchestra sota Rattle, Los Angeles Philharmonic sota Dudamel, Royal Concertgebouw Orchestra sota François-Xavier Roth, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks sota John Eliot Gardiner, Cleveland Orchestra sota Welser-Möst i Boston Symphony Orchestra sota Von Dohnányi. Les temporades més recents ha fet residències artístiques a la Konzerthaus de Berlín, Konzertahus de Dortmund, Alte Oper de Frankfurt, Kammerakademie de Potsdam i Philharmonie de Luxemburg.

La seva agenda aquesta temporada 2024-25 inclou Zabelle (Picture a day like this de George Benjamin), amb la direcció del mateix compositor, a l’Opéra Comique; el Requiem de Mozart en la producció escènica de Romeo Castellucci al Gran Teatre del Liceu; Fiordiligi (Così fan tutte de Mozart) amb l’Orchestre Symphonique de Mont-real, i una nova òpera, Lash de Rebecca Saunders, a la Deutsche Oper de Berlín. En concert, interpretarà El Messies de Händel amb l’Orchestra Sinfonica Giuseppe Verdi de Milà; La Creació de Haydn amb l’Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki; Exsultate jubilate de Mozart amb la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, i Dream requiem de Rufus Wainwright amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. També serà Artista Destacada de la temporada 2024-25 de la Toronto Symphony Orchestra i farà una gira amb els seus projectes Ophelia, amb Eric Schneider, i Paradise lost, amb Julius Drake, per tot Europa.

Les diverses gravacions i vídeos musicals d’Anna Prohaska la van convertir en protagonista d’un documental, The fabulous world of Anna Prohaska, dirigit per Andreas Morell l’any 2013. Va publicar el seu primer àlbum en solitari, Sirène, el 2011 (Deutsche Grammophon), seguit d’Enchanted forest el 2013 i Behind the lines el 2014. Els àlbums recents inclouen el disc que va arribar al número 1 de les llistes, Serpent & fire, amb Il Giardino Armonico; Paradise lost amb Julius Drake; Bach: redemption, amb Lautten Compagney; Celebration of life in death, amb La Folia Barockorchester (Alpha Classics), i György Kurtág: Kafka-Fragmente, amb Isabelle Faust (Harmonia Mundi). La temporada passada es va publicar el seu darrer àlbum, Maria Mater Meretrix, amb Patricia Kopatchinskaja i Camerata Bern (Alpha Classics).

És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.

Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic^®.

Fundada el 1944 per Eduard Toldrà, l’OBC és actualment un instrument compromès amb el gran repertori simfònic, el patrimoni musical català i la nova creació; un altaveu de la modernitat musical al sud d’Europa amb un fort compromís social i ben arrelat a la ciutat.   

La temporada 2022-23 inicià una nova etapa, amb Ludovic Morlot com a nou director titular. I la temporada actual la francobritànica Stephanie Childress n’ha esdevingut la directora convidada principal.

Al llarg de la seva història, l’OBC ha estat dirigida per batutes tan destacades com Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Mariss Jansons, Jesús López Cobos, Witold Lutosławski, Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropóvitx, Kent Nagano o Heitor Villa-Lobos, entre d’altres.

Col·labora habitualment amb els grans artistes del panorama internacional, com Lang Lang, Janine Jansen, Mischa Maisky, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Vilde Frang, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Renaud Capuçon, Yuja Wang, Khatia Buniatishvili i Hilary Hahn, entre molts d’altres.

El seu compromís amb la nova creació l’ha dut a impulsar encàrrecs als creadors més destacats a nivell nacional i internacional, com Hèctor Parra, Bernat Vivancos, Thomas Adès, Joan Magrané, Ramon Humet, Benet Casablancas, Raquel García-Tomàs, Luca Francesconi, David Lang, Lisa Streich, Olga Neuwirth o Cassandra Miller.

Des de fa uns anys l’OBC desenvolupa una ambiciosa estratègia de posicionament internacional intensificant la seva presència en entorns digitals i projectant gires com les que l’han dut a actuar en sales tan icòniques com el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Royal Albert Hall de Londres, Carnegie Hall de Nova York o Suntory Hall de Tòquio. La temporada 2023-24 l’OBC va actuar a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i a l’històric Konserthuset d’Estocolm, i aquest 2025 ho farà al Festival de Pasqua d’Ais de Provença, a l’Auditorium de Lió i tornarà a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i Concertgebouw d’Amsterdam.

“Poques vegades Ravel ha sonat tan màgicament encantat i tan subtilment orquestral”

«Rondo Magazin»

“Cada època té els seus referents, no hi ha dubte que aquesta formarà part del paisatge discogràfic del nostre temps”

«Crescendo Magazine»

En el marc del projecte discogràfic de L’Auditori, l’OBC disposa d’un catàleg d’àlbums simfònics publicats de forma digital i accessibles gratuïtament a la plataforma L’Auditori Play i d’altres. Hi destaca el projecte de l’enregistrament de la integral de l’obra simfònica de Maurice Ravel, en mans del mestre titular Ludovic Morlot, del qual ja s’ha publicat el primer volum, amb una molt bona acollida de la crítica especialitzada. L’OBC ha publicat àlbums de compositors catalans, com ​​Robert Gerhard, Núria Giménez Comas, Hèctor Parra, Bernat Vivancos o Miquel Oliu, entre d’altres. I ha obert una línia editorial de compositores amb les quals l’orquestra manté una estreta relació artística, com és el cas de la canadenca Cassandra Miller, la nord-americana Gabriella Smith o la catalana Raquel García-Tomás.

És el director musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. També va ser-ho de la Seattle Symphony entre el 2011 i el 2019, període en què l’orquestra va rebre cinc premis Grammy, i que ara dirigeix unes quantes setmanes cada temporada com a director emèrit. Va ser músic associat de la BBC Philharmonic entre els anys 2019 i 2024. I director artístic i membre fundador de la Jove Orquestra Nacional de la Xina (2017-2021), així com director titular de La Monnaie durant els anys 2012-2014. 

Aquesta temporada 2024-25, Morlot portarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya al Concertgebouw d’Amsterdam, Festival de Pasqua d’Ais de Provença i Auditori de Lió, la seva ciutat natal, després de l’èxit que van tenir la temporada passada a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i Reial Teatre d’Estocolm. Director i orquestra continuen amb la seva aclamada gira amb el disc de Ravel i defensen els millors compositors catalans amb el segell propi de l’orquestra. A més, repeteixen el seu popularíssim concert a la platja (amb vint mil espectadors en directe i trenta mil en línia). 

Com a director convidat, tornarà a dirigir Los Angeles Philharmonic, el centenari de Boulez al Bridgewater Hall de Manchester amb la BBC Philharmonic i dues produccions operístiques: Pelléas et Mélisande a la Dallas Opera i la segona part de Les troyens a la Seattle Opera, on ha tingut molt d’èxit les tres últimes temporades amb Rheingold, Die Walküre i Samson et Dalila. 

Morlot ha estat director convidat de la Berliner Philharmoniker, Royal Concertgebouw Orchestra, Filharmònica de Txèquia, Staatskapelle de Dresden, London Philharmonic Orchestra i Orquestra del Festival de Budapest, a més de moltes de les principals orquestres dels Estats Units, com la New York Philharmonic, Los Angeles Philharmonic, i les orquestres simfòniques de Chicago i Filadèlfia. També ha actuat moltes vegades a l’Àsia i Australàsia, concretament amb la Filharmònica de Seül, Orquestra Simfònica Japonesa Yomiuri i Melbourne Symphony Orchestra. Ha dirigit als Proms de la BBC, Wien Modern i festivals d’Edimburg, Aspen i Grant Park, entre d’altres.