Cobla Ciutat de Girona & Molero
–50è aniversari de la formació
Tardes al Palau
Dilluns, 27 de gener de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Ciutat de Girona
Esteve Molero, directorI
Lluís Buscarons (1913-1999)
A la Verge blancaFrancesc Camps (1934-2017)
Una llum a l’aplecMarcel Sabaté (1970)
Tortellà, 1908Jesús Ventura (1960-2022)
Foc viuEsteve Molero (1975)
LuII
Francesc Cassú (1965)
De nit al pont de Sant AgustíJosep Coll i Ferrando (1976)
FoixàJosep Maria Serracant (1946)
Montserrat, mil anys!Felip Morales (1976)
Tocant el celConrad Saló (1906-1981)
Gironins entusiastes
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalàPoema
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula (fragment del poema “Mollera i núvol”).
Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.Comentari
La Cobla Ciutat de Girona va ser fundada el 1975 quan diversos músics que havien integrat algunes de les més destacades cobles-orquestres del moment, com ara La Principal de la Bisbal i Montgrins, es reuniren per crear-la. Així doncs, el 2025 n’escau el cinquantenari. Al llarg d’aquests cinquanta anys ha excel·lit com una de les millors cobles del país, tot esdevenint sinònim de qualitat i compromís amb la música catalana mitjançant el segell que hi imprimeix la seva professionalitat; és a dir, dedicació plena dels seus membres, treball constant i afany de superació. És per això que és una de les cobles més sol·licitades actualment i una de les més actives en diversos camps, incloent-hi el discogràfic. En aquest àmbit, la col·lecció “Compositors Gironins” és una veritable fita en la divulgació de la música per a cobla.
A la vetllada d’avui sentirem en primer lloc la sardana A la verge blanca (1966), obra de Lluís Buscarons i Pastells (1913-1999), que va ser el primer director de la Cobla des que es va fundar fins al 1975, en què es va jubilar. En vida fou un destacat i actiu flabiolaire.
Tot seguit, Una llum a l’aplec (1985), obra de Francesc Camps i Comellas (1934-2017), que va entrar a la Cobla Ciutat de Girona el 1981 com a trombó i després passà a segon fiscorn fins a esdevenir-ne director el 1987.
Tortellà, 1908 (1998) és obra de Marcel Sabaté i Reixach (1970), que a més de ser un director de cobla i d’orquestra de prestigi, destaca com a intèrpret de flabiol, al qual ha dedicat un important treball d’investigació que ha obert tot un món de noves possibilitats a l’instrument. Entrà com a flabiolaire a la Cobla Ciutat de Girona amb setze anys d’edat fins a ser-ne nomenat director deu anys després.
De Jesús Ventura i Barnet (1960-2022) escoltarem Foc viu, del 2015. Ventura va destacar com a director de cobles, algunes de les de més prestigi, com la mateixa Cobla Ciutat de Girona, de la qual assumí la direcció en substitució de Marcel Sabaté el 2012 fins a la seva mort. Esteve Molero i Olivella (1975) en prengué el relleu el 2023 i n’és l’actual director. D’ell escoltarem la sardana Lu, composta recentment.
La sardana De nit al pont de Sant Agustí (1986) és obra de Francesc Cassú i Jordi (1965), que el 1992 esdevingué director de La Principal de la Bisbal; al capdavant de la qual continua actualment.
Foixà (1999), sardana de Josep Coll i Ferrando (1976), evoca la vila nadiua de l’autor, que des del 2001 és primer tenora de la Cobla Ciutat de Girona. També té intenció evocadora la sardana Montserrat, mil anys! (2004) de Josep Maria Serracant i Clermont (1946), que ha estat estrenada recentment, el 8 de setembre d’enguany, en un dels actes de celebració del mil·lenari de l’abadia i en la qual trobem al·lusions a músiques que hi estan relacionades, com el Virolai i la Salve montserratina.
La sardana Tocant el cel (2024), també estrenada recentment, el 4 d’agost a l’aplec de Ribes de Freser, és obra de Felip Morales i Pareja (1976), actual tible de la Cobla Ciutat de Girona des del 2012, i clou el programa Gironins entusiastes (1961), sardana de Conrad Saló i Ramell (1906-1981), dedicada a l’Agrupació Amics de la Sardana de Girona. L’autor havia entrat a La Principal de la Bisbal el 1923 com a segon fiscorn i en va ser director des del 1935 fins a la seva mort.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Biografies
Cobla Ciutat de Girona
Va néixer l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestres del moment, com ara La Principal de la Bisbal i Montgrins, encapçalats per Lluís Buscarons.
Participa en nombroses actuacions per tot Catalunya i França en importants festivals internacionals, com ara el de Peralada, Portaferrada, Marsella, Llívia, etc. Ha realitzat nombrosos concerts de música per a cobla en diversos cicles i programacions per tot el territori català, com el cicle Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, el cicle de concerts per a cobla de l’Auditori de Girona i també al de l’Auditori de Barcelona.
És present en aplecs i ballades d’arreu. La Cobla ha convidat artistes de renom, entre els quals el pianista i compositor Albert Guinovart, el virtuós solista de trompeta Rubén Simeó, la polifacètica cantant Nina, la soprano Maite Mer, etc. Ha col·laborat amb la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Orquestra Acadèmica del Liceu.
Coneguda i a bastament popular al món cultural català per la seva qualitat i professionalitat, durant tots aquests anys la Cobla Ciutat de Girona ha destacat per la seva trajectòria com a formació professional a l’àmbit de la música popular catalana amb una dedicació plena i un treball constant de superació. És una de les cobles més sol·licitades arreu de Catalunya i actualment està formada per onze instrumentistes d’alt nivell i professionalitat.
Ha enregistrat nombrosos CDs de sardanes, ballets i obres de tot tipus de música per a cobla. La Cobla Ciutat de Girona ha estat dirigida sota el mestratge de directors de renom, com Marcel Sabaté, Salvador Mas, Xavier Pagès, Salvador Brotons, Jordi Piccorelli, etc. Actualment n’assumeix la direcció musical el director i compositor Esteve Molero.
Biografies
Esteve Molero, director
Esteve Molero i Olivella, nascut a Vilafranca del Penedès (1975), és llicenciat en composició i arranjaments de jazz pel Conservatori de Rotterdam (Països Baixos, 2007), en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, 1997) i coach certificat per l’Instituto Europeo de Coaching (Madrid, 2014).
És un artista inquiet i polifacètic: trombonista, director, compositor, escriptor, gestor cultural…, sempre amb la voluntat de la màxima exigència i honestedat artística. És especialista en músiques rítmiques i ètniques, per això trobem el seu nom en estètiques tan diverses com la Barcelona Jazz Orquestra, Inadaptats, Cia. Catalana de Latin Jazz o Camerata Eduard Toldrà…
En el terreny de la música de cobla ha estat director titular de Lluïsos, Marinada, Ciutat de Terrassa, Jovenívola d’Agramunt i Cani-GO!; i ha dirigit concerts i enregistraments amb la Cobla de Cambra de Catalunya, la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Selvatana, Principal del Llobregat, Jovenívola de Sabadell, Mediterrània, Reus Jove i Vila d’Olesa.
Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Agustí Borgunyó de l’entitat Sabadell Més Música (2014) per “la creació de noves propostes, per la reinterpretació dels clàssics i per aportar una visió singular de la cobla” i amb la Medalla al Mèrit Sardanista de la Federació Sardanista de Catalunya (2011) per “la seva aportació a l’actualització de la música de cobla”.
Els seus darrers llibres publicats són: Tots tenim intel·ligència musical (Uno, 2020), Que la música amanse a las fieras (Uno, 2018) i Jo no sé res, sóc músic (Sebla, 2014).
Des de la seva creació el 2021 és director artístic del Festival Udaeta (música i dansa d’arrel ibèrica) al castell de Sant Pere de Ribes. És director de la Cobla Ciutat de Girona des del 2023.
Més informació a: www.estevemolero.com
La Cobla Ciutat de Girona està formada per:
Òscar Sánchez Moscatel, flabiol i tamborí
David Plans Ortega i Felip Morales Pareja, tibles
Josep Coll Ferrando i Oriol Grèbol i Roca, tenores
Joan Remancha Pajuelo i Joan Cozar Chavernas, trompetes
Eduard Figaró i Volta, trombó
Enric Estrada Ramírez i Joaquim Burjachs Gómez, fiscorns
Eudald Sanllehí Cortada, contrabaix
Esteve Molero i Olivella, directorTambé et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 24.02.25 – 19 h
Sala de ConcertsCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, directorIntegral de les Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Preu: 20 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cobla Ciutat de Girona & Molero
–50è aniversari de la formació
Tardes al Palau
Dilluns, 27 de gener de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Ciutat de Girona
Esteve Molero, directorI
Lluís Buscarons (1913-1999)
A la Verge blancaFrancesc Camps (1934-2017)
Una llum a l’aplecMarcel Sabaté (1970)
Tortellà, 1908Jesús Ventura (1960-2022)
Foc viuEsteve Molero (1975)
LuII
Francesc Cassú (1965)
De nit al pont de Sant AgustíJosep Coll i Ferrando (1976)
FoixàJosep Maria Serracant (1946)
Montserrat, mil anys!Felip Morales (1976)
Tocant el celConrad Saló (1906-1981)
Gironins entusiastes
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#patrimonicatalàPoema
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula (fragment del poema “Mollera i núvol”).
Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.Comentari
La Cobla Ciutat de Girona va ser fundada el 1975 quan diversos músics que havien integrat algunes de les més destacades cobles-orquestres del moment, com ara La Principal de la Bisbal i Montgrins, es reuniren per crear-la. Així doncs, el 2025 n’escau el cinquantenari. Al llarg d’aquests cinquanta anys ha excel·lit com una de les millors cobles del país, tot esdevenint sinònim de qualitat i compromís amb la música catalana mitjançant el segell que hi imprimeix la seva professionalitat; és a dir, dedicació plena dels seus membres, treball constant i afany de superació. És per això que és una de les cobles més sol·licitades actualment i una de les més actives en diversos camps, incloent-hi el discogràfic. En aquest àmbit, la col·lecció “Compositors Gironins” és una veritable fita en la divulgació de la música per a cobla.
A la vetllada d’avui sentirem en primer lloc la sardana A la verge blanca (1966), obra de Lluís Buscarons i Pastells (1913-1999), que va ser el primer director de la Cobla des que es va fundar fins al 1975, en què es va jubilar. En vida fou un destacat i actiu flabiolaire.
Tot seguit, Una llum a l’aplec (1985), obra de Francesc Camps i Comellas (1934-2017), que va entrar a la Cobla Ciutat de Girona el 1981 com a trombó i després passà a segon fiscorn fins a esdevenir-ne director el 1987.
Tortellà, 1908 (1998) és obra de Marcel Sabaté i Reixach (1970), que a més de ser un director de cobla i d’orquestra de prestigi, destaca com a intèrpret de flabiol, al qual ha dedicat un important treball d’investigació que ha obert tot un món de noves possibilitats a l’instrument. Entrà com a flabiolaire a la Cobla Ciutat de Girona amb setze anys d’edat fins a ser-ne nomenat director deu anys després.
De Jesús Ventura i Barnet (1960-2022) escoltarem Foc viu, del 2015. Ventura va destacar com a director de cobles, algunes de les de més prestigi, com la mateixa Cobla Ciutat de Girona, de la qual assumí la direcció en substitució de Marcel Sabaté el 2012 fins a la seva mort. Esteve Molero i Olivella (1975) en prengué el relleu el 2023 i n’és l’actual director. D’ell escoltarem la sardana Lu, composta recentment.
La sardana De nit al pont de Sant Agustí (1986) és obra de Francesc Cassú i Jordi (1965), que el 1992 esdevingué director de La Principal de la Bisbal; al capdavant de la qual continua actualment.
Foixà (1999), sardana de Josep Coll i Ferrando (1976), evoca la vila nadiua de l’autor, que des del 2001 és primer tenora de la Cobla Ciutat de Girona. També té intenció evocadora la sardana Montserrat, mil anys! (2004) de Josep Maria Serracant i Clermont (1946), que ha estat estrenada recentment, el 8 de setembre d’enguany, en un dels actes de celebració del mil·lenari de l’abadia i en la qual trobem al·lusions a músiques que hi estan relacionades, com el Virolai i la Salve montserratina.
La sardana Tocant el cel (2024), també estrenada recentment, el 4 d’agost a l’aplec de Ribes de Freser, és obra de Felip Morales i Pareja (1976), actual tible de la Cobla Ciutat de Girona des del 2012, i clou el programa Gironins entusiastes (1961), sardana de Conrad Saló i Ramell (1906-1981), dedicada a l’Agrupació Amics de la Sardana de Girona. L’autor havia entrat a La Principal de la Bisbal el 1923 com a segon fiscorn i en va ser director des del 1935 fins a la seva mort.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Cobla Ciutat de Girona
Va néixer l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestres del moment, com ara La Principal de la Bisbal i Montgrins, encapçalats per Lluís Buscarons.
Participa en nombroses actuacions per tot Catalunya i França en importants festivals internacionals, com ara el de Peralada, Portaferrada, Marsella, Llívia, etc. Ha realitzat nombrosos concerts de música per a cobla en diversos cicles i programacions per tot el territori català, com el cicle Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, el cicle de concerts per a cobla de l’Auditori de Girona i també al de l’Auditori de Barcelona.
És present en aplecs i ballades d’arreu. La Cobla ha convidat artistes de renom, entre els quals el pianista i compositor Albert Guinovart, el virtuós solista de trompeta Rubén Simeó, la polifacètica cantant Nina, la soprano Maite Mer, etc. Ha col·laborat amb la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Orquestra Acadèmica del Liceu.
Coneguda i a bastament popular al món cultural català per la seva qualitat i professionalitat, durant tots aquests anys la Cobla Ciutat de Girona ha destacat per la seva trajectòria com a formació professional a l’àmbit de la música popular catalana amb una dedicació plena i un treball constant de superació. És una de les cobles més sol·licitades arreu de Catalunya i actualment està formada per onze instrumentistes d’alt nivell i professionalitat.
Ha enregistrat nombrosos CDs de sardanes, ballets i obres de tot tipus de música per a cobla. La Cobla Ciutat de Girona ha estat dirigida sota el mestratge de directors de renom, com Marcel Sabaté, Salvador Mas, Xavier Pagès, Salvador Brotons, Jordi Piccorelli, etc. Actualment n’assumeix la direcció musical el director i compositor Esteve Molero.
Esteve Molero, director
Esteve Molero i Olivella, nascut a Vilafranca del Penedès (1975), és llicenciat en composició i arranjaments de jazz pel Conservatori de Rotterdam (Països Baixos, 2007), en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, 1997) i coach certificat per l’Instituto Europeo de Coaching (Madrid, 2014).
És un artista inquiet i polifacètic: trombonista, director, compositor, escriptor, gestor cultural…, sempre amb la voluntat de la màxima exigència i honestedat artística. És especialista en músiques rítmiques i ètniques, per això trobem el seu nom en estètiques tan diverses com la Barcelona Jazz Orquestra, Inadaptats, Cia. Catalana de Latin Jazz o Camerata Eduard Toldrà…
En el terreny de la música de cobla ha estat director titular de Lluïsos, Marinada, Ciutat de Terrassa, Jovenívola d’Agramunt i Cani-GO!; i ha dirigit concerts i enregistraments amb la Cobla de Cambra de Catalunya, la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Selvatana, Principal del Llobregat, Jovenívola de Sabadell, Mediterrània, Reus Jove i Vila d’Olesa.
Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Agustí Borgunyó de l’entitat Sabadell Més Música (2014) per “la creació de noves propostes, per la reinterpretació dels clàssics i per aportar una visió singular de la cobla” i amb la Medalla al Mèrit Sardanista de la Federació Sardanista de Catalunya (2011) per “la seva aportació a l’actualització de la música de cobla”.
Els seus darrers llibres publicats són: Tots tenim intel·ligència musical (Uno, 2020), Que la música amanse a las fieras (Uno, 2018) i Jo no sé res, sóc músic (Sebla, 2014).
Des de la seva creació el 2021 és director artístic del Festival Udaeta (música i dansa d’arrel ibèrica) al castell de Sant Pere de Ribes. És director de la Cobla Ciutat de Girona des del 2023.
Més informació a: www.estevemolero.com
La Cobla Ciutat de Girona està formada per:
Òscar Sánchez Moscatel, flabiol i tamborí
David Plans Ortega i Felip Morales Pareja, tibles
Josep Coll Ferrando i Oriol Grèbol i Roca, tenores
Joan Remancha Pajuelo i Joan Cozar Chavernas, trompetes
Eduard Figaró i Volta, trombó
Enric Estrada Ramírez i Joaquim Burjachs Gómez, fiscorns
Eudald Sanllehí Cortada, contrabaix
Esteve Molero i Olivella, directorTambé et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 24.02.25 – 19 h
Sala de ConcertsCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Miquel Massana, directorIntegral de les Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Preu: 20 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –