GIO Symphonia & Prat
—My name is...Palau Fronteres
Dimarts, 5 de novembre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
GIO Symphonia
Noxfera, espai escènic i il·luminació
Enric Giné, espai sonor
Marcel Bofill i Nahoko Maeshima, vestuari
Francesc Prat, directorSteve Reich (1936)
My name is...
Pendulum music
Violin phase
Reich/Richter
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
"Preludi i fuga XI" d'El clave ben temperat (arranjament d'Igor Stravinsky)
Arvo Pärt (1935-1971)
Frates (versió per a conjunt intstrumental)Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#contemporània #nousformats
Poema
Banyera per a una heroïna
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023Comentari
És un privilegi poc usual assistir a la interpretació de peces de Steven Reich mai abans escoltades en públic –a escala estatal–, tot començant amb una composició que té quelcom de performance pel seu caràcter experimental i interactiu. A My name is…, que data dels anys seixanta, Reich convidava els espectadors a enregistrar el seu nom abans del concert, uns quants dels quals eren escollits i manipulats després amb la tècnica de la phase shifting, que fa que reapareguin en loop i eventualment se superposin creant vincles que amenacen de dissoldre la significació a la qual associem la pròpia identitat: el “jo” que torna, en imprevisible relació amb el nom d’altres, és sempre el mateix i alhora diferent, afectat per la relativitat del significant en un espai-temps que es distén o es contrau.
Concebuda a la mateixa època, la repetició de patrons que constitueix la peça Violin phase, amb un lleuger desfasament per part de les cordes, possibilita la il·lusió d’un moviment real, similar a la contemplació d’un zoòtrop. El compositor nord-americà va fer notar que “com que és l’atenció de l’oient la que determina en gran manera quin patró resultant en particular escoltarà en un moment donat, aquests patrons es poden entendre com a subproductes psicoacústics de la repetició i el canvi de fase”. Una mica com pujar a una atracció de fira en marxa, tot assumint la vertiginosa possibilitat de canviar de seient i perspectiva deixant-se endur davant un mateix però sempre diferent paisatge.
En aquest període d’experimentació Reich va concebre també Pendulum music per a quatre micròfons i altaveu, obra que en la versió original té l’aspecte d’una instal·lació artística. Elements electroacústics es troben sotmesos al vaivé pendular produint una sonoritat amb fases calculables i, alhora, en evolució incessant. Tenen lloc aliances imprevistes entre els “instruments” –els micros capten el so de la seva oscil·lació– que susciten en l’observador un magnetisme inèdit, resultat de la no menys misteriosa relació entre atzar i necessitat.
Johann Sebastian Bach ha estat reconegut com un dels compositors en què la matemàtica és present d’una manera més cridanera, tot i que no en detriment de la suggestió d’afectes a partir d’un desplegament melòdic complex, que es nodreix de la tensió entre les dimensions vertical i horitzontal. Fet evident a L’art de la fuga, però també a la sèrie de peces compilades a El clavecí ben temperat. Com aquella, ha estat adaptada per a diverses formacions i despertant l’interès d’algú tan interessat per la dialèctica entre la modernitat clàssica i els ritmes i sonoritats primàries com ara Igor Stravinsky.
L’última peça programada, partícip de la línia de creació que de vegades és al·ludida com a “minimalisme”, representa un veritable clàssic del segle XX: Fratres, composta per Arvo Pärt el 1977 –el mateix any que aparegué la seva Tabula rasa–, alterna el contrapunt frenètic de les cordes protagonistes amb l’aparició ex nihilo d’una línia melòdica que semblaria vinguda d’un altre món. Respecte del caràcter catàrtic de l’art musical, va escriure: “he descobert que n’hi ha prou amb una sola nota, quan és tocada bellament. Aquesta simple nota, o un compàs silenciós, o un moment de silenci, em reconforta”.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografies
Biografies
© Xenia Gasull
© Xenia Gasull
GIO Symphonia
La GIO Symphonia és un projecte orquestral versàtil que porta més enllà les experiències musicals convencionals apostant per viure experiències úniques i noves fórmules de presentar i programar els concerts.
Al llarg d’aquests anys ha col·laborat amb artistes de prestigi nacionals i internacionals, grans noms de la clàssica, com Nemanja Radulović, Daniel Müller-Schott, Valentina Lisitsa, Albert Guinovart, Xavier Sabata, Josep Carreras o Ainhoa Arteta. I amb projectes innovadors al costat d’artistes com ara Monica Bellucci, Ute Lemper, Andrea Bocelli, La Fura dels Baus, Sílvia Pérez Cruz o Buika.
La GIO participa regularment als principals festivals del país, com el Festival de Peralada, Festival de Cap Roig, Festival de la Porta Ferrada, Festival Jardins de Pedralbes, Grec, Festival Cruïlla, Portalblau i Festival de la Cerdanya. I ha trepitjat teatres i auditoris tan destacats com L’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Girona o Teatro Real de Madrid.
També ha format part de grans produccions i col·laboracions, com Maestro, espectacle de música electrònica del Grup Flaix; El pop d’una nit d’estiu i l’acte institucional de la Diada del 2019 a la plaça de Sant Jaume. I d’enregistraments de música per a projectes audiovisuals, entre els quals destaquen les bandes sonores de reconeguts compositors, com Marc Timón, Arnau Batallé i Ivan Torrent. I també per a l’empresa Really Slow Motion de Los Angeles o per a “la Caixa” en campanyes de promoció al nostre territori.
A més de l’activitat concertística, la GIO Symphonia compta amb un projecte pedagògic i social que col·labora amb campanyes solidàries i vetlla per fer arribar un projecte sòlid i de futur dins el panorama musical català, gràcies a un equip de professionals al darrere que té com a objectiu situar la formació com una de les orquestres de prestigi del nostre país.
Biografies
© IGOR STUDIO
© IGOR STUDIO
Francesc Prat, director
Director d’orquestra i compositor format a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Barcelona i diplomat per la Musik-Akademie der Stadt de Basilea (composició) i la Zürcher Hochschule der Künste (direcció d’orquestra), treballa habitualment amb la Sinfonieorchester de Basilea, RTV Symphony Orchestra d’Eslovènia, el conjunt BCN216, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i amb el conjunt Ensemble Ö! für Neue Musik, de la qual és el principal director associat. Actualment és director artístic de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i de la GIO Symphonia.
També ha treballat, entre d’altres, amb l’Essener Philharmoniker, Collegium Vocale Gent, Nederlands Kammerorkest, Real Filharmonía de Galícia i Orquesta Sinfónica de Madrid; així mateix, ha participat en festivals o esdeveniments culturals tan diversos com el Festival de Lucerna, Berlinale, la fira d’art contemporani ARTBasel, Tuns Contemporans o Sónar de Barcelona. La temporada 2020-21 va debutar al Theater de Basilea dirigint La flauta màgica.
Ha estat assistent de la direcció musical del mestre Ivor Bolton al Teatro Real de Madrid (2014-2019) i del mestre Josep Pons al Gran Teatre del Liceu (2013-2016).
Com a compositor, les seves obres han estat estrenades a Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia. Destaca l’estrena de la seva primera òpera a Basilea l’any 2012. Darrerament ha estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el monodrama Cállate.
Formació
GIO Symphonia
Violins
Cristian Torres, Cèlia Johé, Eszter Schutz, Naeon KimVioles
Joan Fèlix, Nina SunyerVioloncel
Irma BauFlauta
Aleix Vaqué, Marta TorresOboè
Pau Roca, Laura CarlesClarinet
Xavier Castillo, Joan RocaFagot
Albert MuñozPercussió
Pau Montané, Sabela CastroPiano
Haize Lizarazu, Lluïsa Espigolé
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 16.01.25 - 19.30 h
Petit Palau- Drumming
Synergy Vocals
Frames PercussionS. Reich: Drumming
S. Reich: Clapping music
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
GIO Symphonia & Prat
—My name is...Palau Fronteres
Dimarts, 5 de novembre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
GIO Symphonia
Noxfera, espai escènic i il·luminació
Enric Giné, espai sonor
Marcel Bofill i Nahoko Maeshima, vestuari
Francesc Prat, directorSteve Reich (1936)
My name is...
Pendulum music
Violin phase
Reich/Richter
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
"Preludi i fuga XI" d'El clave ben temperat (arranjament d'Igor Stravinsky)
Arvo Pärt (1935-1971)
Frates (versió per a conjunt intstrumental)Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#contemporània #nousformats
Poema
Banyera per a una heroïna
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023Comentari
És un privilegi poc usual assistir a la interpretació de peces de Steven Reich mai abans escoltades en públic –a escala estatal–, tot començant amb una composició que té quelcom de performance pel seu caràcter experimental i interactiu. A My name is…, que data dels anys seixanta, Reich convidava els espectadors a enregistrar el seu nom abans del concert, uns quants dels quals eren escollits i manipulats després amb la tècnica de la phase shifting, que fa que reapareguin en loop i eventualment se superposin creant vincles que amenacen de dissoldre la significació a la qual associem la pròpia identitat: el “jo” que torna, en imprevisible relació amb el nom d’altres, és sempre el mateix i alhora diferent, afectat per la relativitat del significant en un espai-temps que es distén o es contrau.
Concebuda a la mateixa època, la repetició de patrons que constitueix la peça Violin phase, amb un lleuger desfasament per part de les cordes, possibilita la il·lusió d’un moviment real, similar a la contemplació d’un zoòtrop. El compositor nord-americà va fer notar que “com que és l’atenció de l’oient la que determina en gran manera quin patró resultant en particular escoltarà en un moment donat, aquests patrons es poden entendre com a subproductes psicoacústics de la repetició i el canvi de fase”. Una mica com pujar a una atracció de fira en marxa, tot assumint la vertiginosa possibilitat de canviar de seient i perspectiva deixant-se endur davant un mateix però sempre diferent paisatge.
En aquest període d’experimentació Reich va concebre també Pendulum music per a quatre micròfons i altaveu, obra que en la versió original té l’aspecte d’una instal·lació artística. Elements electroacústics es troben sotmesos al vaivé pendular produint una sonoritat amb fases calculables i, alhora, en evolució incessant. Tenen lloc aliances imprevistes entre els “instruments” –els micros capten el so de la seva oscil·lació– que susciten en l’observador un magnetisme inèdit, resultat de la no menys misteriosa relació entre atzar i necessitat.
Johann Sebastian Bach ha estat reconegut com un dels compositors en què la matemàtica és present d’una manera més cridanera, tot i que no en detriment de la suggestió d’afectes a partir d’un desplegament melòdic complex, que es nodreix de la tensió entre les dimensions vertical i horitzontal. Fet evident a L’art de la fuga, però també a la sèrie de peces compilades a El clavecí ben temperat. Com aquella, ha estat adaptada per a diverses formacions i despertant l’interès d’algú tan interessat per la dialèctica entre la modernitat clàssica i els ritmes i sonoritats primàries com ara Igor Stravinsky.
L’última peça programada, partícip de la línia de creació que de vegades és al·ludida com a “minimalisme”, representa un veritable clàssic del segle XX: Fratres, composta per Arvo Pärt el 1977 –el mateix any que aparegué la seva Tabula rasa–, alterna el contrapunt frenètic de les cordes protagonistes amb l’aparició ex nihilo d’una línia melòdica que semblaria vinguda d’un altre món. Respecte del caràcter catàrtic de l’art musical, va escriure: “he descobert que n’hi ha prou amb una sola nota, quan és tocada bellament. Aquesta simple nota, o un compàs silenciós, o un moment de silenci, em reconforta”.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografies
GIO Symphonia
© Xenia Gasull
La GIO Symphonia és un projecte orquestral versàtil que porta més enllà les experiències musicals convencionals apostant per viure experiències úniques i noves fórmules de presentar i programar els concerts.
Al llarg d’aquests anys ha col·laborat amb artistes de prestigi nacionals i internacionals, grans noms de la clàssica, com Nemanja Radulović, Daniel Müller-Schott, Valentina Lisitsa, Albert Guinovart, Xavier Sabata, Josep Carreras o Ainhoa Arteta. I amb projectes innovadors al costat d’artistes com ara Monica Bellucci, Ute Lemper, Andrea Bocelli, La Fura dels Baus, Sílvia Pérez Cruz o Buika.
La GIO participa regularment als principals festivals del país, com el Festival de Peralada, Festival de Cap Roig, Festival de la Porta Ferrada, Festival Jardins de Pedralbes, Grec, Festival Cruïlla, Portalblau i Festival de la Cerdanya. I ha trepitjat teatres i auditoris tan destacats com L’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Girona o Teatro Real de Madrid.
També ha format part de grans produccions i col·laboracions, com Maestro, espectacle de música electrònica del Grup Flaix; El pop d’una nit d’estiu i l’acte institucional de la Diada del 2019 a la plaça de Sant Jaume. I d’enregistraments de música per a projectes audiovisuals, entre els quals destaquen les bandes sonores de reconeguts compositors, com Marc Timón, Arnau Batallé i Ivan Torrent. I també per a l’empresa Really Slow Motion de Los Angeles o per a “la Caixa” en campanyes de promoció al nostre territori.
A més de l’activitat concertística, la GIO Symphonia compta amb un projecte pedagògic i social que col·labora amb campanyes solidàries i vetlla per fer arribar un projecte sòlid i de futur dins el panorama musical català, gràcies a un equip de professionals al darrere que té com a objectiu situar la formació com una de les orquestres de prestigi del nostre país.
Francesc Prat, director
© IGOR STUDIO
Director d’orquestra i compositor format a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Barcelona i diplomat per la Musik-Akademie der Stadt de Basilea (composició) i la Zürcher Hochschule der Künste (direcció d’orquestra), treballa habitualment amb la Sinfonieorchester de Basilea, RTV Symphony Orchestra d’Eslovènia, el conjunt BCN216, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i amb el conjunt Ensemble Ö! für Neue Musik, de la qual és el principal director associat. Actualment és director artístic de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i de la GIO Symphonia.
També ha treballat, entre d’altres, amb l’Essener Philharmoniker, Collegium Vocale Gent, Nederlands Kammerorkest, Real Filharmonía de Galícia i Orquesta Sinfónica de Madrid; així mateix, ha participat en festivals o esdeveniments culturals tan diversos com el Festival de Lucerna, Berlinale, la fira d’art contemporani ARTBasel, Tuns Contemporans o Sónar de Barcelona. La temporada 2020-21 va debutar al Theater de Basilea dirigint La flauta màgica.
Ha estat assistent de la direcció musical del mestre Ivor Bolton al Teatro Real de Madrid (2014-2019) i del mestre Josep Pons al Gran Teatre del Liceu (2013-2016).
Com a compositor, les seves obres han estat estrenades a Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia. Destaca l’estrena de la seva primera òpera a Basilea l’any 2012. Darrerament ha estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el monodrama Cállate.
Formació
GIO Symphonia
Violins
Cristian Torres, Cèlia Johé, Eszter Schutz, Naeon KimVioles
Joan Fèlix, Nina SunyerVioloncel
Irma BauFlauta
Aleix Vaqué, Marta TorresOboè
Pau Roca, Laura CarlesClarinet
Xavier Castillo, Joan RocaFagot
Albert MuñozPercussió
Pau Montané, Sabela CastroPiano
Haize Lizarazu, Lluïsa EspigoléTambé et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 16.01.25 - 19.30 h
Petit Palau- Drumming
Synergy Vocals
Frames PercussionS. Reich: Drumming
S. Reich: Clapping music
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –