Dues veus humanes
— Per precaució i La voix humainePalau Fronteres
Dimarts, 8 d'octubre de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Dolors Aldea, soprano
José Antonio Domené, arpa
Marc Rosich, direcció escènicaMercedes Gancedo, soprano
Julius Drake, piano
Marc Busquets, direcció escènicaI
Raquel García-Tomás (1984)
Per precaució, òpera per a soprano i arpaDolors Aldea, soprano
José Antonio Domené, arpa
Marc Rosich, direcció escènica a partir de la posada en escena original dins de Sis Solos Soles.Llibret: Victòria Szpunberg (1973)
Producció: Òpera de butxaca i nova creació / Gran Teatre del LiceuII
Francis Poulenc (1899-1963)
La voix humaine, tragèdia lírica per a soprano i pianoMercedes Gancedo, soprano
Julius Drake, piano
Marc Busquets, direcció escènicaLlibret: Jean Cocteau (1889-1963)
Producció: VDA Productions / Fundació Victoria de los ÁngelesDurada del concert:
Primera part, 20 minuts | Pausa de 5 minuts | Segona part, 45 minuts
La durada del concert és aproximada.#contemporània #nousformats
Poema
Badewanne für eine Heldin
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
Comentari
Des d’estètiques musicals allunyades en el temps, però amb nexes d’unió singulars, La voix humaine, del compositor francès Francis Poulenc, i Per precaució, de la compositora catalana Raquel García-Tomás, emocionen els espectadors amb el relat líric de dues dones que, en situacions i moments vitals diferents, s’enfronten al drama de la solitud. A l’obra de Poulenc –tragédie lyrique en un acte que segueix el text teatral homònim de Jean Cocteau–, una dona manté, per telèfon, la que ben probablement serà la darrera conversa amb el seu amant, que es manté invisible per als espectadors. A l’obra de García-Tomás –monodrama per a soprano i arpa, amb text de Victoria Szpunberg– una dona vella que es resisteix a deixar-se dur a una residència, busca consol en els seus records.
La solitud mortifica les dues protagonistes. Poulenc ens parla d’amors romputs, anhels i desenganys. Des d’un savi eclecticisme, la seva música, tan rica en influències i alhora personal quant a la frescor melòdica i el joc rítmic, manté un clima d’angoixa i tensió en un relat en què el valor de la paraula i el silenci assoleixen una força dramàtica inusual. El compositor va escriure l’òpera per a la soprano francesa Denise Duval, que la va estrenar el 6 de febrer de 1959 a l’Opéra Comique de París.
Per precaució va néixer formant part del projecte Sis Solos Soles, un conjunt de sis monòlegs per a veu femenina i instrumentista impulsat per Òpera de Butxaca i Nova Creació en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu. L’estrena amb públic es va haver de suspendre per la pandèmia: sí que es va veure en stríming a través del web del Liceu del 15 al 21 de novembre de 2020. L’estrena presencial va arribar els dies 12 i 13 de juliol de 2023, a l’Ateneu Barcelonès, per iniciativa d'Òpera de Butxaca i Nova Creació en el marc del Grec Festival de Barcelona 2023, amb la soprano Maria Dolors Aldea i l’arpista Esther Piñol com a protagonistes.
Denise Duval, que també va estrenar les altres dues òperes de Poulenc –Les mamelles de Tirésias i Dialogues des carmélites–, va marcar època com a intèrpret ideal de La voix humaine, en què encarnava la protagonista turmentada amb una ventall fantàstic de recursos com a actriu i cantant. García-Tomás, que ha aconseguit un gran èxit amb les seves òperes Je suis narcissiste i Alexina B., ha trobat en la veterana soprano Maria Dolors Aldea una intèrpret única, capaç de transmetre les vivències i els records del personatge des d’una connexió emocional profunda. En totes dues partitures nia una sensibilitat poètica i un instint teatral tan admirable com el virtuosisme instrumental de què gaudeixen.
Javier Pérez Senz, periodista i crític musical
Biografies
Biografies
Dolors Aldea, soprano
Nascuda a Tarragona, estudià piano i cant al Conservatori del Liceu i després al Mozarteum de Salzburg, on obtingué la qualificació cum laude.
Després es posà en contacte amb Gérard Souzay i va iniciar amb ell una intensa etapa de treball sobre el repertori francès. També va ser professora ajudant d’aquest gran baríton als Cursos Internacionals d’Estiu a Niça.
La seva activitat artística com a intèrpret, especialment d’oratori i lied, és molt dilatada i s’ha desenvolupat a Europa, l’Amèrica Llatina i el Japó. El seu repertori és molt extens, des del Classicisme fins al període contemporani.
Ha estat professora del desaparegut Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, de l’Escola de Música Àngel Soler, dels conservatoris de Tarragona i Terrassa, i de l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment es professora al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha impartit masterclasses a França, Alemanya, Espanya, Xile, Uruguai, Argentina, Colòmbia, el Brasil i el Japó.
Entre els premis i distincions obtinguts en la seva carrera, destaca el premi a la millor soprano lleugera al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, la Medalla Bernhard Paumgartner atorgada per la Fundació Mozarteum, “per la seva extraordinària interpretació de l’obra vocal mozartiana”, i també va guanyar el Concurs Mozart a Salzburg.
Recentment, en el marc del projecte Sis Solos Soles, ha estrenat el monodrama Per precaució, de la compositora Raquel García-Tomás.
Biografies
José Antonio Domené, arpa
És un dels arpistes espanyols més destacats de la seva generació. Nascut a Alberca de las Torres (Regió de Múrcia), es va graduar al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i posteriorment al Royal College of Music de Londres, on va assolir el Màster d’Interpretació. Ha guanyat, ja des dels primers anys com a estudiant, diversos concursos, com Arpa Plus, Intercentros Melómano, UFAM, Juventudes Musicales i RCM Harp Competition.
Domené ha col·laborat amb la majoria de les orquestres espanyoles més destacades, com la Real Filharmonía de Galícia, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó , Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Sinfónica de Madrid (Teatro Real), Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquestra de València, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigides per mestres com ara Davis, Gaffigan, Luisi, Luisotti, Orozco-Estrada, Petrenko, Pons o Ros Marbà.
Així mateix, ha estat sol·licitat per orquestres internacionals, com l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Thüringen Philharmonie Gotha-Eisenach (Alemanya), Orchestra del Teatro Regio de Torí, Orquestra Sinfónica do Porto, Slovenská Filharmónia (Eslovènia), Orquestra Simfònica Estatal de St Petersburg i Massachusetts Symphony Orchestra, sota la direcció de mestres com ara Franck, Halffter, König o Noseda.
Des del juny d’enguany és l’arpista titular de l’orquestra Oviedo Filarmonía. I també és membre fundador de l’Asociación Española de Arpistas (AEDA). Igualment, és professor associat de música de cambra i repertori orquestral a l’Istituto Superiori di Studi Musicali de la regió de l’Emília Romanya a Itàlia.
Ha recorregut la Península en diverses gires de concerts per les sales més importants del país, incloent-hi l’Auditorio Nacional de Música, Teatro Real, Fundación Juan March, Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona. Igualment, ha ofert concerts al Cadogan Hall i Wigmore Hall de Londres, al cicle Rising Stars Concerts del Royal College of Music. El 2020 va oferir l’estrena absoluta de l’òpera de cambra per a soprano i arpa Per precaució de Raquel García-Tomás al Liceu, i el 2023 va debutar com a solista al Palau de la Música Catalana amb el Concert per a flauta i arpa de Mozart, sota la direcció de Christoph Eschenbach. Sempre s’ha interessat pel repertori líric i ha acompanyat cantants en programes al Teatro de la Zarzuela, Fundación Juan March i LIFE Victoria, entre d’altres.
En l’apartat discogràfic, ha publicat Diàleg de Joan Manén, per a trio de corda, flauta i arpa (La Mà de Guido, 2018), el Concierto para arpa de Serge Lancen (Bilbao Musika, 2018) i el disc Aires de España, en duo d’arpes amb Davide Burani (SMC Records, 2019). Ha participat en diferents enregistraments en directe, com solista o bé amb diverses formacions de cambra, per a Radio Clásica (RNE) i Catalunya Música (Catalunya Ràdio).
Biografies
© Isaías Fanlo
© Isaías Fanlo
Marc Rosich, director d'escena
Nascut a Barcelona (1973), és dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat en periodisme i en traducció i interpretació, en tots dos casos per la UAB, també s’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett. Forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Actualment és cap de publicacions de l’Institut del Teatre, on imparteix classes de dramatúrgia i interpretació. La seva producció com a dramaturg és eclèctica, entre obra original, adaptacions de novel·les, llibrets d’òpera i musical i peces per al públic familiar, que s’han pogut veure als teatres de Barcelona, Madrid i a l’estranger.
Entre els seus darrers espectacles com a director d’escena i dramaturg hi ha L’alegria que passa de Dagoll Dagom, a partir de Rusiñol, amb música d’Andreu Gallén (Teatre Poliorama, Premi de la Crítica al millor musical 2022); Ocaña, reina de las Ramblas (Espai Texas, Espai Brossa, Sala Beckett, Premi de la Crítica al millor musical 2020); Isadora a l’armari (Sala Atrium, Teatre Akadèmia), i l’òpera de cambra Diàlegs de Tirant e Carmesina, amb música de Joan Magrané (Festival de Peralada i Gran Teatre del Liceu).
Ha escrit els llibrets de les òperes Ray Bradbury’s last night of the world (Staatstheater d’Augsburg, música d’Agustí Charles, direcció de Jorinde Keesmaat); Andrómeda encadenada (Palau de la Música, Agustí Charles, Jordi Pérez); Cantos de sirena / Das Lied der Frauen vom Fluss (Theater de Lucerna i Köln Oper, Howard Arman, Carlus Padrissa-La Fura dels Baus), i Bazaar Cassandra (Neuköllner Oper de Berlín, Enric Palomar). També ha signat el text de la cantata Rambla Llibertat (L’Auditori), amb música d’Albert Carbonell. Per al compositor Agustí Charles ha escrit els llibrets de Java suite (Festival de Peralada i Theater de Basilea), Lord Byron (Gran Teatre del Liceu i Staatstheather de Darmstadt) i La Cuzzoni (L’Auditori i Staatstheater de Darmstadt).
Entre altres espectacles lírics, ha assumit la direcció d’escena de Divina Cleopatra, amb María Bayo (Poliorama); Sis Solos Soles (Gran Teatre del Liceu); 4Carmen (Festival de Peralada), i Dido & Aeneas de Purcell, amb el Cor Jove del Palau (Palau de la Música).
Ha col·laborat amb Calixto Bieito com a codramaturg en infinitat de projectes internacionals, entre els quals, Leonce und Lena de Büchner (Residenz Theather, Múnic), Forests a partir de Shakespeare (CDN, Barbican Londres i Birmingham), Camino real de Tennessee Williams (Goodman Theatre, Chicago), El gran teatro del mundo de Calderón (Friburg de Brisgòvia), Don Carlos de Schiller (CDN, Mannheim), Voices (Betty Nansen Teatret, Copenhaguen), Plataforma de Houellebecq (Romea i Festival Edimburg) i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Romea, Berlín i Frankfurt; Premi de la Crítica de Barcelona ala millor dramatúrgia 2008).
Biografies
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Biografies
©Sim Canetti-Clarke
©Sim Canetti-Clarke
Julius Drake, piano
Viu a Londres i gaudeix d’una gran reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp. Ha col·laborat amb molts dels principals artistes mundials, tant en recitals com en disc. El seu interès apassionat pel cant li ha valgut invitacions per organitzar cicles de cançons al Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, 92nd Street Y de Nova York i Pierre Boulez Saal de Berlín. Organitza una sèrie anual de recitals de cant –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres. Ensenya piano acompanyant] a la Guildhall School of Music de Londres i és convidat regularment a impartir classes magistrals arreu del món.
Els nombrosos enregistraments de Julius Drake inclouen una col·lecció àmpliament aclamada amb Gerald Finley per a Hyperion Records, de la qual Songs by Samuel Barber, Schumann: Dichterliebe & other Heine settings i Britten: songs & proverbs of William Blake van guanyar els Gramophone Award els anys 2007, 2009 i 2011, així com enregistraments amb lan Bostridge i Alice Coote per a EMI; amb Joyce DiDonato, Lorraine Hunt Lieberson i Matthew Polenzani per a Wigmore Live, i amb Anna Prohaska per a Alpha. La gravació de Julius Drake de l’obra El diari d'un desaparegut de Janáček, amb el tenor Nicky Spence i la mezzosoprano Václava Housková per a Hyperion Records, van resultar guanyadors tant als Gramophone com als premis BBC Music Magazine el 2020.
La seva agenda aquesta temporada inclou recitals a La Scala de Milà i Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Ludovic Tézier; el retorn a la Boulez Saal de Berlín amb la sèrie Lied und Lyrik; una gira de recitals pels EUA amb lan Bostridge; les cançons completes de Mahler en cinc recitals al Festival Mahler al Concertgebouw d’Amsterdam; recitals al Gran Teatre del Liceu i al Palau, amb Gerald Finley, Sarah Connolly i Iréne Theorin; la tornada als festivals de música de cambra de Santa Fe, West Cork i Oxford; concerts a Berlín i al Festival d’Aldeburgh amb Andrè Schuen; recitals en duet de piano amb Elisabeth Leonskaja a Àustria, inclòs al Festival Schubertiade; més recitals als EUA i Europa amb Fleur Barron, Mercedes Gancedo, Christopher Prégardien, Julia Kleiter, Anna Prohaska i Roderick Williams, i al Wigmore Hall de Londres en el concert d’obertura de temporada per celebrar l’aniversari de Fauré, així com recitals amb Alice Coote, Stuart Jackson, Sofia Fomina i Brindley Sherratt.
Biografies
© Xavi Elias
© Xavi Elias
Marc Busquets, director d'escena
Nascut a Barcelona, combina la direcció artística amb la direcció d'escena. Des del 2017 porta la direcció artística del Festival de Lied i de la Fundació Victoria de los Ángeles, combinant la presència de grans artistes internacionals amb el suport al talent jove. L'octubre del 2023 va fer el seu debut com a director d'escena a l'Oxford International Song Festival amb l'espectacle Goya & Granados, que posava en diàleg les cançons i tonadillas de Granados amb la pintura de Goya i que també es va poder veure al Palau Güell de Barcelona. Al costat de Vincent Huguet elabora el concepte de la gala centenari Victoria de los Ángeles en el Gran Teatre del Liceu (2023) i dirigeix l'homenatge a Victoria de los Ángeles al Teatre de la Zarzuela reunint quinze destacats artistes del panorama nacional. Recentment ha debutat al MacHynlleth Festival (Gales, Regne Unit) amb La voix humaine de Poulenc amb Mercedes Gancedo i Julius Drake, que també es veurà a al Palau de la Música Catalana aquest mes i a Sevilla (Espai Turina) i Nova York (89 Reade) el proper hivern. Ha inaugurat al LIFE Victoria 2024 amb Mild und Leise, sobre Lieder de Wagner i Mahler interpretats per Elena Pankratova i Joseph Breinl i dirigint un espectacle sobre Rilke i la música. Va estudiar periodisme a la Universitat Ramon Llull (Barcelona) i té un màster en Performing Arts Administration per la New York University. Ha treballat a la Gotham Chamber Opera (Nova York), al Gran Teatre del Liceu, creant els seus American Friends, i col·laborat amb l'Associació Xavier Montsalvatge, en la difusió de l'obra del compositor.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimecres, 7.05.2025, 19.30 h.
Petit Palau—Bach i Raquel García-Tomás
O Vos Omnes (Xavier Pastrana, director)
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncelNoelia Rodiles, piano
J. S. Bach: Allemande. Suite Francesa núm. 2, BWV 813
R. García-Tomás: My Old Gramophone #2
C. Monteverdi: Sfogava con le stelle. Il quarto libro de madrigali a cinque voci
R. García-Tomás: [...] così mostraste a lei i vivi ardori miei [...]
J. S. Bach: Invenció a tres veus, núm. 11 en Sol menor, BWV 797
R. García-Tomás: Suite of Myself (versió de cambra)Preu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Dues veus humanes
— Per precaució i La voix humainePalau Fronteres
Dimarts, 8 d'octubre de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Dolors Aldea, soprano
José Antonio Domené, arpa
Marc Rosich, direcció escènicaMercedes Gancedo, soprano
Julius Drake, piano
Marc Busquets, direcció escènicaI
Raquel García-Tomás (1984)
Per precaució, òpera per a soprano i arpaDolors Aldea, soprano
José Antonio Domené, arpa
Marc Rosich, direcció escènica a partir de la posada en escena original dins de Sis Solos Soles.Llibret: Victòria Szpunberg (1973)
Producció: Òpera de butxaca i nova creació / Gran Teatre del LiceuII
Francis Poulenc (1899-1963)
La voix humaine, tragèdia lírica per a soprano i pianoMercedes Gancedo, soprano
Julius Drake, piano
Marc Busquets, direcció escènicaLlibret: Jean Cocteau (1889-1963)
Producció: VDA Productions / Fundació Victoria de los ÁngelesDurada del concert:
Primera part, 20 minuts | Pausa de 5 minuts | Segona part, 45 minuts
La durada del concert és aproximada.#contemporània #nousformats
Poema
Badewanne für eine Heldin
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
Comentari
Des d’estètiques musicals allunyades en el temps, però amb nexes d’unió singulars, La voix humaine, del compositor francès Francis Poulenc, i Per precaució, de la compositora catalana Raquel García-Tomás, emocionen els espectadors amb el relat líric de dues dones que, en situacions i moments vitals diferents, s’enfronten al drama de la solitud. A l’obra de Poulenc –tragédie lyrique en un acte que segueix el text teatral homònim de Jean Cocteau–, una dona manté, per telèfon, la que ben probablement serà la darrera conversa amb el seu amant, que es manté invisible per als espectadors. A l’obra de García-Tomás –monodrama per a soprano i arpa, amb text de Victoria Szpunberg– una dona vella que es resisteix a deixar-se dur a una residència, busca consol en els seus records.
La solitud mortifica les dues protagonistes. Poulenc ens parla d’amors romputs, anhels i desenganys. Des d’un savi eclecticisme, la seva música, tan rica en influències i alhora personal quant a la frescor melòdica i el joc rítmic, manté un clima d’angoixa i tensió en un relat en què el valor de la paraula i el silenci assoleixen una força dramàtica inusual. El compositor va escriure l’òpera per a la soprano francesa Denise Duval, que la va estrenar el 6 de febrer de 1959 a l’Opéra Comique de París.
Per precaució va néixer formant part del projecte Sis Solos Soles, un conjunt de sis monòlegs per a veu femenina i instrumentista impulsat per Òpera de Butxaca i Nova Creació en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu. L’estrena amb públic es va haver de suspendre per la pandèmia: sí que es va veure en stríming a través del web del Liceu del 15 al 21 de novembre de 2020. L’estrena presencial va arribar els dies 12 i 13 de juliol de 2023, a l’Ateneu Barcelonès, per iniciativa d'Òpera de Butxaca i Nova Creació en el marc del Grec Festival de Barcelona 2023, amb la soprano Maria Dolors Aldea i l’arpista Esther Piñol com a protagonistes.
Denise Duval, que també va estrenar les altres dues òperes de Poulenc –Les mamelles de Tirésias i Dialogues des carmélites–, va marcar època com a intèrpret ideal de La voix humaine, en què encarnava la protagonista turmentada amb una ventall fantàstic de recursos com a actriu i cantant. García-Tomás, que ha aconseguit un gran èxit amb les seves òperes Je suis narcissiste i Alexina B., ha trobat en la veterana soprano Maria Dolors Aldea una intèrpret única, capaç de transmetre les vivències i els records del personatge des d’una connexió emocional profunda. En totes dues partitures nia una sensibilitat poètica i un instint teatral tan admirable com el virtuosisme instrumental de què gaudeixen.
Javier Pérez Senz, periodista i crític musical
Biografies
Dolors Aldea, soprano
Nascuda a Tarragona, estudià piano i cant al Conservatori del Liceu i després al Mozarteum de Salzburg, on obtingué la qualificació cum laude.
Després es posà en contacte amb Gérard Souzay i va iniciar amb ell una intensa etapa de treball sobre el repertori francès. També va ser professora ajudant d’aquest gran baríton als Cursos Internacionals d’Estiu a Niça.
La seva activitat artística com a intèrpret, especialment d’oratori i lied, és molt dilatada i s’ha desenvolupat a Europa, l’Amèrica Llatina i el Japó. El seu repertori és molt extens, des del Classicisme fins al període contemporani.
Ha estat professora del desaparegut Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, de l’Escola de Música Àngel Soler, dels conservatoris de Tarragona i Terrassa, i de l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment es professora al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha impartit masterclasses a França, Alemanya, Espanya, Xile, Uruguai, Argentina, Colòmbia, el Brasil i el Japó.
Entre els premis i distincions obtinguts en la seva carrera, destaca el premi a la millor soprano lleugera al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, la Medalla Bernhard Paumgartner atorgada per la Fundació Mozarteum, “per la seva extraordinària interpretació de l’obra vocal mozartiana”, i també va guanyar el Concurs Mozart a Salzburg.
Recentment, en el marc del projecte Sis Solos Soles, ha estrenat el monodrama Per precaució, de la compositora Raquel García-Tomás.
José Antonio Domené, arpa
És un dels arpistes espanyols més destacats de la seva generació. Nascut a Alberca de las Torres (Regió de Múrcia), es va graduar al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i posteriorment al Royal College of Music de Londres, on va assolir el Màster d’Interpretació. Ha guanyat, ja des dels primers anys com a estudiant, diversos concursos, com Arpa Plus, Intercentros Melómano, UFAM, Juventudes Musicales i RCM Harp Competition.
Domené ha col·laborat amb la majoria de les orquestres espanyoles més destacades, com la Real Filharmonía de Galícia, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó , Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Sinfónica de Madrid (Teatro Real), Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquestra de València, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigides per mestres com ara Davis, Gaffigan, Luisi, Luisotti, Orozco-Estrada, Petrenko, Pons o Ros Marbà.
Així mateix, ha estat sol·licitat per orquestres internacionals, com l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Thüringen Philharmonie Gotha-Eisenach (Alemanya), Orchestra del Teatro Regio de Torí, Orquestra Sinfónica do Porto, Slovenská Filharmónia (Eslovènia), Orquestra Simfònica Estatal de St Petersburg i Massachusetts Symphony Orchestra, sota la direcció de mestres com ara Franck, Halffter, König o Noseda.
Des del juny d’enguany és l’arpista titular de l’orquestra Oviedo Filarmonía. I també és membre fundador de l’Asociación Española de Arpistas (AEDA). Igualment, és professor associat de música de cambra i repertori orquestral a l’Istituto Superiori di Studi Musicali de la regió de l’Emília Romanya a Itàlia.
Ha recorregut la Península en diverses gires de concerts per les sales més importants del país, incloent-hi l’Auditorio Nacional de Música, Teatro Real, Fundación Juan March, Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona. Igualment, ha ofert concerts al Cadogan Hall i Wigmore Hall de Londres, al cicle Rising Stars Concerts del Royal College of Music. El 2020 va oferir l’estrena absoluta de l’òpera de cambra per a soprano i arpa Per precaució de Raquel García-Tomás al Liceu, i el 2023 va debutar com a solista al Palau de la Música Catalana amb el Concert per a flauta i arpa de Mozart, sota la direcció de Christoph Eschenbach. Sempre s’ha interessat pel repertori líric i ha acompanyat cantants en programes al Teatro de la Zarzuela, Fundación Juan March i LIFE Victoria, entre d’altres.
En l’apartat discogràfic, ha publicat Diàleg de Joan Manén, per a trio de corda, flauta i arpa (La Mà de Guido, 2018), el Concierto para arpa de Serge Lancen (Bilbao Musika, 2018) i el disc Aires de España, en duo d’arpes amb Davide Burani (SMC Records, 2019). Ha participat en diferents enregistraments en directe, com solista o bé amb diverses formacions de cambra, per a Radio Clásica (RNE) i Catalunya Música (Catalunya Ràdio).
Marc Rosich, director d'escena
© Isaías Fanlo
Nascut a Barcelona (1973), és dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat en periodisme i en traducció i interpretació, en tots dos casos per la UAB, també s’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett. Forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Actualment és cap de publicacions de l’Institut del Teatre, on imparteix classes de dramatúrgia i interpretació. La seva producció com a dramaturg és eclèctica, entre obra original, adaptacions de novel·les, llibrets d’òpera i musical i peces per al públic familiar, que s’han pogut veure als teatres de Barcelona, Madrid i a l’estranger.
Entre els seus darrers espectacles com a director d’escena i dramaturg hi ha L’alegria que passa de Dagoll Dagom, a partir de Rusiñol, amb música d’Andreu Gallén (Teatre Poliorama, Premi de la Crítica al millor musical 2022); Ocaña, reina de las Ramblas (Espai Texas, Espai Brossa, Sala Beckett, Premi de la Crítica al millor musical 2020); Isadora a l’armari (Sala Atrium, Teatre Akadèmia), i l’òpera de cambra Diàlegs de Tirant e Carmesina, amb música de Joan Magrané (Festival de Peralada i Gran Teatre del Liceu).
Ha escrit els llibrets de les òperes Ray Bradbury’s last night of the world (Staatstheater d’Augsburg, música d’Agustí Charles, direcció de Jorinde Keesmaat); Andrómeda encadenada (Palau de la Música, Agustí Charles, Jordi Pérez); Cantos de sirena / Das Lied der Frauen vom Fluss (Theater de Lucerna i Köln Oper, Howard Arman, Carlus Padrissa-La Fura dels Baus), i Bazaar Cassandra (Neuköllner Oper de Berlín, Enric Palomar). També ha signat el text de la cantata Rambla Llibertat (L’Auditori), amb música d’Albert Carbonell. Per al compositor Agustí Charles ha escrit els llibrets de Java suite (Festival de Peralada i Theater de Basilea), Lord Byron (Gran Teatre del Liceu i Staatstheather de Darmstadt) i La Cuzzoni (L’Auditori i Staatstheater de Darmstadt).
Entre altres espectacles lírics, ha assumit la direcció d’escena de Divina Cleopatra, amb María Bayo (Poliorama); Sis Solos Soles (Gran Teatre del Liceu); 4Carmen (Festival de Peralada), i Dido & Aeneas de Purcell, amb el Cor Jove del Palau (Palau de la Música).
Ha col·laborat amb Calixto Bieito com a codramaturg en infinitat de projectes internacionals, entre els quals, Leonce und Lena de Büchner (Residenz Theather, Múnic), Forests a partir de Shakespeare (CDN, Barbican Londres i Birmingham), Camino real de Tennessee Williams (Goodman Theatre, Chicago), El gran teatro del mundo de Calderón (Friburg de Brisgòvia), Don Carlos de Schiller (CDN, Mannheim), Voices (Betty Nansen Teatret, Copenhaguen), Plataforma de Houellebecq (Romea i Festival Edimburg) i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Romea, Berlín i Frankfurt; Premi de la Crítica de Barcelona ala millor dramatúrgia 2008).
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Julius Drake, piano
©Sim Canetti-Clarke
Viu a Londres i gaudeix d’una gran reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp. Ha col·laborat amb molts dels principals artistes mundials, tant en recitals com en disc. El seu interès apassionat pel cant li ha valgut invitacions per organitzar cicles de cançons al Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, 92nd Street Y de Nova York i Pierre Boulez Saal de Berlín. Organitza una sèrie anual de recitals de cant –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres. Ensenya piano acompanyant] a la Guildhall School of Music de Londres i és convidat regularment a impartir classes magistrals arreu del món.
Els nombrosos enregistraments de Julius Drake inclouen una col·lecció àmpliament aclamada amb Gerald Finley per a Hyperion Records, de la qual Songs by Samuel Barber, Schumann: Dichterliebe & other Heine settings i Britten: songs & proverbs of William Blake van guanyar els Gramophone Award els anys 2007, 2009 i 2011, així com enregistraments amb lan Bostridge i Alice Coote per a EMI; amb Joyce DiDonato, Lorraine Hunt Lieberson i Matthew Polenzani per a Wigmore Live, i amb Anna Prohaska per a Alpha. La gravació de Julius Drake de l’obra El diari d'un desaparegut de Janáček, amb el tenor Nicky Spence i la mezzosoprano Václava Housková per a Hyperion Records, van resultar guanyadors tant als Gramophone com als premis BBC Music Magazine el 2020.
La seva agenda aquesta temporada inclou recitals a La Scala de Milà i Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Ludovic Tézier; el retorn a la Boulez Saal de Berlín amb la sèrie Lied und Lyrik; una gira de recitals pels EUA amb lan Bostridge; les cançons completes de Mahler en cinc recitals al Festival Mahler al Concertgebouw d’Amsterdam; recitals al Gran Teatre del Liceu i al Palau, amb Gerald Finley, Sarah Connolly i Iréne Theorin; la tornada als festivals de música de cambra de Santa Fe, West Cork i Oxford; concerts a Berlín i al Festival d’Aldeburgh amb Andrè Schuen; recitals en duet de piano amb Elisabeth Leonskaja a Àustria, inclòs al Festival Schubertiade; més recitals als EUA i Europa amb Fleur Barron, Mercedes Gancedo, Christopher Prégardien, Julia Kleiter, Anna Prohaska i Roderick Williams, i al Wigmore Hall de Londres en el concert d’obertura de temporada per celebrar l’aniversari de Fauré, així com recitals amb Alice Coote, Stuart Jackson, Sofia Fomina i Brindley Sherratt.
Marc Busquets, director d'escena
© Xavi Elias
Nascut a Barcelona, combina la direcció artística amb la direcció d'escena. Des del 2017 porta la direcció artística del Festival de Lied i de la Fundació Victoria de los Ángeles, combinant la presència de grans artistes internacionals amb el suport al talent jove. L'octubre del 2023 va fer el seu debut com a director d'escena a l'Oxford International Song Festival amb l'espectacle Goya & Granados, que posava en diàleg les cançons i tonadillas de Granados amb la pintura de Goya i que també es va poder veure al Palau Güell de Barcelona. Al costat de Vincent Huguet elabora el concepte de la gala centenari Victoria de los Ángeles en el Gran Teatre del Liceu (2023) i dirigeix l'homenatge a Victoria de los Ángeles al Teatre de la Zarzuela reunint quinze destacats artistes del panorama nacional. Recentment ha debutat al MacHynlleth Festival (Gales, Regne Unit) amb La voix humaine de Poulenc amb Mercedes Gancedo i Julius Drake, que també es veurà a al Palau de la Música Catalana aquest mes i a Sevilla (Espai Turina) i Nova York (89 Reade) el proper hivern. Ha inaugurat al LIFE Victoria 2024 amb Mild und Leise, sobre Lieder de Wagner i Mahler interpretats per Elena Pankratova i Joseph Breinl i dirigint un espectacle sobre Rilke i la música. Va estudiar periodisme a la Universitat Ramon Llull (Barcelona) i té un màster en Performing Arts Administration per la New York University. Ha treballat a la Gotham Chamber Opera (Nova York), al Gran Teatre del Liceu, creant els seus American Friends, i col·laborat amb l'Associació Xavier Montsalvatge, en la difusió de l'obra del compositor.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimecres, 7.05.2025, 19.30 h.
Petit Palau—Bach i Raquel García-Tomás
O Vos Omnes (Xavier Pastrana, director)
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncelNoelia Rodiles, piano
J. S. Bach: Allemande. Suite Francesa núm. 2, BWV 813
R. García-Tomás: My Old Gramophone #2
C. Monteverdi: Sfogava con le stelle. Il quarto libro de madrigali a cinque voci
R. García-Tomás: [...] così mostraste a lei i vivi ardori miei [...]
J. S. Bach: Invenció a tres veus, núm. 11 en Sol menor, BWV 797
R. García-Tomás: Suite of Myself (versió de cambra)Preu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –