Cor Vivaldi & Óscar Boada | Palau de la Música Catalana

Cor Vivaldi & Òscar Boada
—35è aniversari de la formació
La Casa dels Cants
Dimecres, 9 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Vivaldi
Antics cantaires del Cor Vivaldi
Josep Lluís Gil i Elisabet Egea, presentadors
Anna Bernal i Alejandro Luque, bailaores
Albert Guinovart, piano
Gerard López Boada, piano
Laura Nogueras, violí
Salvador Oriola, clarinet
Guillermo Prats, contrabaix
Arnau Farré, orgue
Martí Biarnés, percussió
Jordi Serrano, bateria
Manuel Torralba, director convidat
Òscar Boada, piano i direcció
I part

Albert Guinovart (1962)-Jordi Galceran (1964)
Els Pastorets (selecció)

Contes
Les fúries de l’infern
La veu del vostre cor – Pilar Paredes, soprano
Acota el cap
De tot cor
Temps de Nadal
II part

Hubert Parry (1848-1918)
Jerusalem

Irene Plass (1996)
Ave Maria

Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum

Alberto García Demestres (1960)
De l’Stabat Mater

O quam tristis
Quae moerebat

Benjamin Britten (1913-1976)
The ballad of little Musgrave and Lady Barnard

Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
III part

Peter Bacchus (1954-2016)
Sicut locutus

Kirby Shaw (1942)
I could write a book

Gerard López Boada (1969)
The laughing heart (obra dedicada a Òscar Boada)

Narcís Bonet (1933-2019)
Balada del bes

Manuel Torralba (2001)
Gloria (estrena)
Aquest concert té una durada de:
Primera part, 25 minuts | Pausa de 10 minuts | Segona part, 25 minuts | Pausa de 10 minuts | Tercera part, 35 minuts.
La durada del concert ésaproximada.
#coral #estrenes #enfamília
Poema
Sarbatana amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.

Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.

Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
Comentari
35 anys de Cor Vivaldi
No sembla –almenys no sobre el terreny– que formar un cor o una escola coral immersa en una escola “normal” hagi de ser res extraordinàriament difícil. Al cap i a la fi tots els nens i nenes poden cantar, oi que sí?, i tots els professors de música poden moure els braços, doncs no faltaria més!

En realitat, però, si fem cas del discret panorama coral català a les escoles, veurem clar que o bé la cosa té les seves dificultats o bé l’art coral interessa molt poc els nostres centres educatius i als seus responsables. ¿És la primera dificultat, és la segona, o potser són ambdues i alguna altra que no atinem a veure?

No ho sabem, però el cas és que a IPSI i a Can Vivaldi, celebrem enguany trenta-cinc anys de música coral!

I ho fem amb un cor que ha estat premiat a concursos internacionals de primer nivell, ha viatjat ben lluny i a la vora i ben lluny, ha actuat al Liceu i al Palau i també a L’Auditori i fins i tot el president Artur Mas, el 2013, li va atorgar la Creu de Sant Jordi, que no és pas poca cosa, ben mirat. També ha encarregat a molts compositors noves obres que han enriquit el panorama coral. I ara ve el més important: s’ha fet tot amb molt poca aportació pública i amb moltíssima aportació privada. Així són les coses a casa nostra, o més ben dit: així han estat, és innegable.

Quan vam començar aquesta aventura, no em pensava pas que després de trenta-cinc anys encara seria al cap del projecte Vivaldi. La veritat és que m’he passat molts anys fent com els jueus a la festa del Pessah (la nostra Pasqua), tot dient: “L’any vinent, a Jerusalem!”. Però en dir això, jo no sabia que ja feia temps que hi havia arribat, a la meva Jerusalem. Per això, el Senyor, amb bon criteri, em deixà allí on era, i aquí és on, justament, em trobeu avui!

Però clar, res dura eternament i tenint en compte que els darrers anys no han estat fàcils (crisi econòmica, crisi de la covid...), ha arribat el moment de considerar el relleu i donar pas, a partir de l’octubre, a un nou guia que, amb energies renovades, projecti el Cor vers el cinquantè aniversari.

Es diuen ràpid trenta-cinc anys..., en realitat tots sabem que si no és una vida, poc n’hi falta i, en tot cas, es miri com es miri, són un munt d’anys rodejat de música i gent menuda i jove, i també de pares i mares.

Que per molts anys el Cor Vivaldi pugui seguir conreant l’art coral amb el mateix entusiasme que ho ha fet fins ara.

Feliç trenta-cinquè aniversari a tothom!

Òscar Boada, director del Cor Vivaldi
Biografies
Cor Vivaldi
Òscar Boada, director
Biografies
Cor Vivaldi
Fundat el 1989 per Òscar Boada, és el cor de més alt nivell de l’Escola IPSI de Barcelona, reconeguda com una escola que dona un paper molt important a la formació musical als seus alumnes, els quals poden triar l’instrument que cursaran des de quart de primària fins a segon d’ESO.

El Cor Vivaldi, integrat actualment per vint-i-tres cantaires entre nou i disset anys, és una agrupació formada per alumnat de la mateixa escola que assagen diàriament i segueixen classes de tècnica vocal individual per tal d’assolir el màxim nivell a les actuacions.

Des del 1995 ha guanyat molts premis internacionals i nacionals, ha enregistrat un gran nombre de discs i ha actuat en directe i en diferit per a la ràdio i la televisió. Ha participat a tota classe de festivals i ha actuat en importants sales de concerts, entre les quals: Wiener Konzerthaus, Victoria Hall de Ginebra, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana i Gran Teatre del Liceu, entre moltes d’altres.

El curs passat va obtenir dos grans èxits, corroborats unànimement per la crítica i el públic: al Liceu amb l’òpera Alexina B. de Raquel García Tomás, i al Palau Sant Jordi (i també al Wizink Center de Madrid) amb les bandes sonores de les tres pel·lícules de The Lord of the Rings.

Aquesta formació coral ha estat dirigida per grans directors, com ara Salvador Mas, Edmon Colomer, Kirby Shaw, Salvador Brotons, Josep Pons i ha encarregat obres als més importants compositors, tot col·laborant a enriquir el patrimoni musical del nostre país. El 4 de febrer passat, a l’Auditorio Manuel de Falla, va guanyar el primer premi del II Certamen Coral Ciudad de Granada.
Següent biografia
Biografies
Òscar Boada, director
Nascut a Barcelona el 1961, inicià la seva carrera professional com a pianista acompanyant. Aviat va sentir-se atret per la direcció i, del 1985 al 1998, va ser pianista de l’Orfeó Català, on aprengué els secrets de l’ofici amb Simon Johnson i Jordi Casas. El mes d’abril del 1989 fundà el Cor Vivaldi a l’Escola IPSI de Barcelona, on ha transcorregut tota la seva trajectòria professional com a director de música durant trenta-cinc anys.

Assistit per Pilar Paredes, professora de cant del Cor, Òscar Boada el dirigeix des d’un format poc comú: és dels pocs directors que, en concert, toca el piano a la vegada que dirigeix i procurant transmetre a la seva gent tot allò que s’amaga darrere les notes amb la màxima passió i entrega possible.

L’any 1999, per la seva labor amb el Cor Vivaldi, li va ser atorgada la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona. Com a director, va ser guardonat al Concorso Internazionale Marielle Ventre 2001. Des del 1996 ha estat jurat internacional a diversos concursos i festivals: Festival de Cantonigròs, Florilège de Tours,Torrevella, Ejea, Anton Bruckner a Linz, o als World Choir Games (la competició coral més gran del món) de Sotxi, Tshwane (Sud-àfrica) i Gangneung (Corea). Actualment és el director artístic del festival internacional Canta al Mar i del certamen Sing for Gold que se celebren a Calella de Palafrugell.

Ha dirigit, entre d’altres, el Cor de Cambra del Palau, Cor de Cambra i Cor Amics de la Unió de Granollers, Orquestra de Moldàvia i Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. El febrer del 2019 publicà el llibre El secret del Cor Vivaldi, on desgrana l’experiència professional acumulada al llarg de la seva vida artística i pedagògica.
Textos
Textos
Albert Guinovart (1962)-Jordi Galceran (1964)
Els Pastorets (selecció)
A partir de l’obra original de Josep M. Folch i Torres (1880-1950)
Contes

Prínceps, princeses
amb vestits fets de seda.

Follets i nans
follets i nans
que se’t pugen a les mans.
Reis tan feliços
que al final sempre mengen anissos.

Però llops i bruixes,
gegants i monstres,
es mengen els nens per les postres.
Contes de por
i contes per no tenir por.

Fades que volen
en núvols de cotó.
Genis que porten
un sac ple de tresors.
Però sempre hi ha un dragó
per ficar-te dins d’un pou.

Contes de por
i contes per no tenir por.
Les fúries de l’infern

Som les fúries de l’infern,
som els monstres infernals,
i al caliu del foc etern
forgem pecats capitals.
Som la força,
som el llamp,
som l’escòria
som l’espant
nostra feina és atiar
el mal i les perversions.
I entre els homes fer triomfar
totes les baixes passions.
I entre els homes fer triomfar
totes les baixes passions.
Som els fills de Satanàs
és el nostre mestre
i tenim el seu poder
per sembrar tots els pecats.
Visca, visca Satanàs
visca el que és maligne.
Som la força, som el llamp
cridarem amb fúria:
Fúries infernals.
La veu del vostre cor

Maria verge immaculada
escolteu la veu del vostre cor.
Maria, reina beneïda,
és la veu del cel i de l’alegria.
Maria, vós sou l’elegida
i tots els àngels del cel cantarem a cor
la notícia de la vostra sort,
el cel ja ha fet la tria:
Maria sou mare de Déu.
Tots els colors,
tota la llum que hi ha al sol,
tota la vida, és dins de vós.
Tot el futur,
i l’esperança del món,
tota la fe, reposa al vostre ventre.
Mare de la bondat
Mare de la veritat
Mare de Déu Nostre Senyor.
Acota el cap

Acota el cap, serp odiosa
que, per confusió més gran,
ton orgull ha d’abaixar-se
davant del Jesús infant.
Enfonsa’t en els abismes
per sempre més, Satanàs.
De tot cor

Confitura de gerds,
panellets de pinyons,
una gerra plena de llet
i llenya per fer un bon foc.
Per Jesús nat a l’establia,
fill de Déu i Maria.
Una mica d’arròs,
i formatge i pa blanc.
Ja sabem que això no és molt,
sabem que això és molt poc,
però és tot el que tenim a la vida.
Accepteu-nos aquests presents,
no tenim res més però els fem de tot cor.
Accepteu-nos, senyors,
l’ofrena dels pastors.
Un cistell de bolets,
avellanes i nous,
una pell per no tenir fred,
i dues dotzenes d’ous.
Per Jesús nat a l’establia,
fill de Déu i Maria.
Un bastó per a Josep,
i un coixí per al nadó.
Ja sabem que això no és molt,
sabem que això és molt poc,
però és tot el que tenim a la vida.
Accepteu-nos aquests presents,
no tenim res més però els fem de tot cor.
Accepteu-nos, senyors,
l’ofrena dels pastors.
Temps de Nadal

És temps de festa i d’abraçades,
i de petons.
Els àngels baixen a la terra,
i l’esperança lluita contra el mal,
fins al final.
És temps de seure junts a taula.
És temps de Nadal.
Per un cop obre als altres el teu cor.
Per un cop obre als altres el teu cor.
Com si fos, tota aquesta història,
com si fos, tota de veritat.
I tots germans, tots,
agafem-nos les mans.
És temps de neu i de trobades,
i de cançons.
És temps de festa i d’abraçades,
i de petons.

Per un cop obre als altres el teu cor...
Caminarem plegats,
com si els contes fossin de veritat,
ens sentirem en pau,
sense enemics, sense dimonis,
i farem realitat un conte de nadal.

Per un cop obre als altres el teu cor...
Hubert Parry (1848-1918)
Jerusalem
Text de William Blake (1757-1827)
And did those feet in ancient time
Walk upon England’s mountains green:
And was the holy Lamb of God,
On England’s pleasant pastures seen!
And did the Countenance Divine,
Shine forth upon our clouded hills?
And was Jerusalem builded here,
Among these dark Satanic Mills?
Per ventura aquests peus en temps antics
van caminar per les muntanyes verdes d’Anglaterra?
I va ser vist el sagrat anyell de Déu
a les plaents praderies d’Anglaterra?
I el rostre diví
va brillar sobre els nostres turons ennuvolats?
I Jerusalem va ser construïda aquí,
entre aquests foscos molins satànics?
Bring me my Bow of burning gold.
Bring me my Arrows of desire:
Bring me my Spear: O clouds unfold!
Bring me my Chariot of fire!
I will not cease from Mental Fight,
Nor shall my Sword sleep in my hand:
Till we have built Jerusalem,
In England’s green & pleasant Land
Porteu-me el meu arc d’or ardent!
Porteu-me les meves fletxes de desig!
Porteu-me la meva llança! Oh, núvols, desplegueu-vos!
Porteu-me el meu carro de foc!
No abandonaré la lluita mental,
ni la meva espasa descansarà a la meva mà
fins que hàgim construït Jerusalem
a la terra verda i plaent d’Anglaterra!
Irene Plass (1996)
Ave Maria
Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb Vós.
Beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.
Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.
Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum
Text del Càntic dels Càntics 1,4a; 2,10b-12a
Nigra sum, sed formosa,
Filiae Jerusalem;
I deo dilexit me Rex,
Et introduxit me in cubiculum suum,
Et dixit mihi;
Surge et venia mica mea,
Jam hiems transiit,
imberabiit et recessit,
Flores apparueruent in terra nostra,
tempus putationis advenit.
Soc negra, però formosa,
filles de Jerusalem.
Per això el rei m’estimà
i m’introduí a la seva cambra
i em digué:
Aixeca’t, amiga meva i vine.
L’hivern ha passat,
l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
han esclatat les flors a la nostra terra,
ha arribat el temps de la poda.
A. García Demestres (1960)
De l’Stabat Mater
O quam tristis

O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!
Oh, que trista

Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!
Quae moerebat

Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.
Com s’entristia

Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.
Benjamin Britten (1913-1976)
The ballad of little Musgrave and Lady Barnard
Text d’autor anònim del Llibre de balades d’Oxford
As it fell on one holy day,
As many be in the year,
When young men and maids together did go,
Their matins and mass to hear.
Little Musgrave came to the church door,
The priest was at private mass,
But he had more mind of the fair women,
Than he had of Our Lady’s grace.
Quan caigué en dia festiu,
com molts durant l’any,
quan joves i noies anaven junts
a oir la missa matinal.
El petit Musgrave arribà a la porta de l’església.
El capellà deia una missa privada,
però pensava més en les belles dones
que no pas en la gràcia de Nostra Senyora.
The one of them was clad in green,
Another was clad in pall,
And then came in my Lord Barnard’s wife.
The fairest amongst them all,
The fairest of all.
Quoth she: “I’ve loved thee, Little Musgrave,
Full long and many a day.”
“So have I lov’d you, my fair ladye,
Yet never a word durst I say.”
Una d’elles anava vestida de verd,
una altra portava una capa,
i llavors entrà l’esposa de Lord Barnard.
La més guapa entre totes elles,
la més guapa de totes.
I digué: “T’he estimat, petit Musgrave,
molt de temps i durant molts dies.”
“També jo t’he estimat, bella senyora,
però jo no n’he dit una paraula.”
“But I have a bower at Bucklesfordberry,
Full daintily it is dight,
If thou’lt wend thither, Thou Little Musgrave,
Thou’s lie in my arms all night.”
With that beheard a little tiny page,
By his lady’s coach as he ran,
Says, “Although I am my lady’s foot-page,
Yet I am Lord Barnard’s man!”
“Però tinc una glorieta a Bucklesfordberry,
construïda molt delicadament,
si anessis cap allà, petit Musgrave,
jauries als meus braços tota la nit.”
En sentir això el petit vailet
mentre corria junt al carruatge de la seva senyora,
diu: “Encara que sigui el patge de ma senyora,
també soc el criat de Lord Barnard!”
Then he’s cast off his hose
and cast off his shon,
Set down his feet and ran,
And where the bridges were broken down,
He bent his bow and swam.
“Awake! Awake! Thou Lord Barnard,
As thou art a man of life!
Little Musgrave is at Bucklesfordberry,
Along with thine own wedded wife.”
Llavors es tragué les seves calces
i les seves sabates,
es posà dret i corregué,
i on els ponts s’havien esfondrat
s’inclinava, saltava i nedava.
“Desperta! Desperta! Lord Barnard,
ja que ets un home ardent!
El petit Musgrave és a Bucklesfordberry
amb la teva pròpia esposa.”
He called up his merry men all:
“Come saddle me my steed,
This night must I to Buckelsfordb’ry,
F’r I never had greater need”.
But some they whistled, And some they sang,
And some they thus could say:
Whenever Lord Barnard’s horn it blew:
“Away, Musgrave, away, away!”
Convocà tots els seus alegres homes:
“Veniu i enselleu el meu corser;
aquesta nit haig d’anar a Bucklesfordberry,
mai n’he tingut una més gran necessitat.”
Però alguns xiularen, alguns cantaren,
i alguns pogueren dir,
sempre que Lord Barnard feia sonar el corn:
“Ves-te’n, Musgrave, ves-te’n!”
“Methings I hear the threstlecock,
Methings I hear the jay;
Methings I hear Lord Barnard’s horn:
Away, Musgrave! Away!”
“Lie still, lie still, thou Little Musgrave,
And huggle me from the cold;
Tis nothing but a shepherd’s boy,
A driving his sheep to the fold.”
“Em sembla sentir el gall,
em sembla sentir el gaig;
em sembla sentir el corn de Lord Barnard,
i ves-te’n, Musgrave, ves-te’n!”
“Jeu tranquil, jeu tranquil, petit Musgrave,
i protegeix-me del fred;
no és més que un pastoret
conduint els seus bens al tancat.”
By this, Lord Barnard, came to his door,
And lighted a stone upon,
And he’s pull’d out three silver keys,
And open’d the doors each one.
He lifted up the coverlet,
He lifted up the sheet:
“Arise, arise, thou Little Musgrave,
And put thy clothes on;
It shall ne’er be said in my country,
I’ve killed a naked man.
Llavors Lord Barnard arribà a la seva porta
i il·luminà una pedra del davant;
tragué tres claus d’argent,
i obrí totes les portes.
Aixecà la vànova,
aixecà el llençol:
“Aixeca’t, aixeca’t, petit Musgrave,
i vesteix-te;
mai no es dirà en el meu país
que he occit un home nu.
I have two swords in one scabbard,
They are both sharp and clear;
Take you the best, and I the worst,
We’ll end the matter here.”
The first stroke Little Musgrave struck,
He hurt Lord Barnard sore;
The next stroke that Lord Barnard struck,
He struck.
Little Musgrave ne’er struck more.
Tinc dues espases en una beina,
ambdues són afilades i clares;
agafa la millor, i jo la pitjor,
ho arreglarem aquí.”
El primer cop del petit Musgrave
ferí l’ofès Lord Barnard;
el següent cop el donà Lord Barnard.
El donà.
El petit Musgrave no en donà cap més.
“Woe worth you, my merry men all,
You were ne’er born for my good!
Why did you not offer to stay my hand
When you saw me wax so wood?
For I’ve slain also the fairest ladye,
That ever did woman’s deed.”
“A grave, -Lord Barnard cried-,
To put these lovers in!
But lay my lady on the upper hand,
For she comes of the nobler kin.”
“Entristiu-vos, tots vosaltres tan alegres,
mai no nasquéreu per al meu bé!
Per què no us oferíreu a sostenir la meva mà
quan em veiéreu tan enfurismat?
Perquè he occit també la senyora més bella
que mai hi hagué entre les dones.”
“Una tomba”, cridà Lord Barnard,
“per posar-hi aquests amants!
Però la meva esposa en la part superior,
perquè ella ve de nissaga més noble”.
Traducció de Manuel Capdevila
Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
Sing to the lord a new song,
Sing all the earth praise his name.
Kanta Jaunarikantuberria
Kanta Jaunari lur guztia.
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu, tota la terra lloa el seu nom.
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor tota la terra.
Benedicite nomini eius
Anuntiate diem de die
Salutare eius.
Cantate, exsultate et psallite
Psallite in cithara, psallite voce psalmi.
Cantate Domino quia mirabilia fecit
Beneïu el seu nom
anuncieu dia rere dia
que ens ha salvat.
Canteu, alegreu-vos, feu música
canteu amb l’arpa, canteu amb les veus un salm.
Canteu al Senyor que ha fet meravelles.
Peter Bacchus (1954-2016)
Sicut locutus
Sicut locutus est ad patres nostros,
Abrahamet semini eius in sæcula
Com havia promès als nostres pares;
a Abraham i a la seva descendència.
Kirby Shaw (1942)
I could write a book
Del musical Pal Joey, música de Richard Rodgers (1902-1979) i lletra de Lorenz Hart (1895-1943)
If they asked me, I could write a book
About the way you walk and whisper and look
I could write a preface on how we met
So the world would never forget
Si m’ho demanessin, podria escriure un llibre
sobre la teva manera de caminar, xiuxiuejar i mirar.
Podria escriure un prefaci sobre com ens vam conèixer
perquè el món no ho oblidés mai.
And the simple secret of the plot
Is just to tell them that I love you a lot
Then the world discovers as my book ends
How to make two lovers of friends.
I el secret senzill de la trama
és dir-los només que t’estimo molt.
Llavors el món descobreix, quan acaba el meu llibre,
com es fan amants dos amics.
(If they asked me, I could write a book )
(About the way you walk and whisper and look)
(I could write a preface on how we met)
(So the world would never forget)
(Never, never forget).
(Si m’ho demanessin, podria escriure un llibre)
(sobre la teva manera de caminar, xiuxiuejar i mirar).
(Podria escriure un prefaci sobre com ens vam conèixer)
(perquè el món no ho oblidés mai)
(mai, mai no ho oblidés).
And the simple secret of the plot
Is just to tell them that I love you a lot
Then the world discovers as my book ends
How to make two lovers of friends
I el secret senzill de la trama
és dir-los només que t’estimo molt.
Llavors el món descobreix, quan acaba el meu llibre,
com es fan amants dos amics.
Gerard López Boada (1969)
The laughing heart, obra dedicada a Òscar Boada
Text de Charles Bukowsky (1920-1994)
Your life is your life
don’t let it be clubbed
into dank submission.
Be on the watch.
La teva vida és la teva vida,
no deixis que s’enfonsi
en una submissió humida.
Estigues alerta.
There are ways out.
There is light somewhere.
it may not be much light, but
It beats the darkness.
Hi ha sortides.
Hi ha llum en algun lloc.
Potser no és molta llum, però
venç la foscor.
Be on the watch.
The gods will offer you chances.
Know them.
Take them.
Estigues alerta.
Els déus t’oferiran oportunitats.
Coneix-les.
Aprofita-les.
You can’t beat death, but
you can beat death in life, sometimes.
And the more often you learn to do it,
the more light there will be.
No pots vèncer la mort, però
pots vèncer la mort en vida, de vegades.
I com més sovint aprenguis a fer-ho,
més llum n’hi haurà.
Your life is your life.
Know it while you have it.
You are marvelous
The gods wait to delight
in you.
La teva vida és la teva vida.
Coneix-la mentre la tinguis.
Ets meravellós.
Els déus esperen per delectar-se
en tu.
Narcís Bonet (1933-2019)
Balada del bes
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Al temps de les rondalles,
al temps dels trobadors,
hi havia una donzella
d’ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d’amant.
Un trobador una volta
s’hi acosta gentilment,
li dona un bes als llavis
i fuig d’allí rabent.
Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.
Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mal d’amor:
“El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
però diu que al món tot passa,
potser ja em passarà.”
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
“Això és engany, donzella,
no passa tot al món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal
però el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal.
Ens desfarem nosaltres,
vindrà l’oblit, però el bes
ni vós ni jo, donzella,
l’oblidarem mai més.”
El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.
Manuel Torralba (2001)
Gloria
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Lauda muste, Benedici muste,
Adora muste, Glorifica muste,
Gratias agimustibi
propter magnam gloriam tuam,
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Domine fili unigenite, Jesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipede precationem nostram.
Qui sedes ad dexteramPatris,
miserere nobis.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
Vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Quoniam tu solus sanctus,
Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
Perquè Vós sou l’únic Sant,
Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 20.10.24 – 12 h
Petit Palau
Canto la lluita... i l’amor. Centenari Joan Salvat-Papasseit
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Mateja Zenzerovic, acordió
David Anguera, actor
Bernat Cot, director d’escena
Xavier Puig, director
Obres de Sans, Campmany, Oltra, Prat, R. Lamote de Grignon, Gasull, Toldrà i Bonal
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –

Cor Vivaldi & Òscar Boada
—35è aniversari de la formació
La Casa dels Cants
Dimecres, 9 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Vivaldi
Antics cantaires del Cor Vivaldi
Josep Lluís Gil i Elisabet Egea, presentadors
Anna Bernal i Alejandro Luque, bailaores
Albert Guinovart, piano
Gerard López Boada, piano
Laura Nogueras, violí
Salvador Oriola, clarinet
Guillermo Prats, contrabaix
Arnau Farré, orgue
Martí Biarnés, percussió
Jordi Serrano, bateria
Manuel Torralba, director convidat
Òscar Boada, piano i direcció
I part

Albert Guinovart (1962)-Jordi Galceran (1964)
Els Pastorets (selecció)

Contes
Les fúries de l’infern
La veu del vostre cor – Pilar Paredes, soprano
Acota el cap
De tot cor
Temps de Nadal
II part

Hubert Parry (1848-1918)
Jerusalem

Irene Plass (1996)
Ave Maria

Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum

Alberto García Demestres (1960)
De l’Stabat Mater

O quam tristis
Quae moerebat

Benjamin Britten (1913-1976)
The ballad of little Musgrave and Lady Barnard

Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
III part

Peter Bacchus (1954-2016)
Sicut locutus

Kirby Shaw (1942)
I could write a book

Gerard López Boada (1969)
The laughing heart (obra dedicada a Òscar Boada)

Narcís Bonet (1933-2019)
Balada del bes

Manuel Torralba (2001)
Gloria (estrena)
Aquest concert té una durada de:
Primera part, 25 minuts | Pausa de 10 minuts | Segona part, 25 minuts | Pausa de 10 minuts | Tercera part, 35 minuts.
La durada del concert ésaproximada.
#coral #estrenes #enfamília
Poema
Sarbatana amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.

Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.

Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
Comentari
35 anys de Cor Vivaldi
No sembla –almenys no sobre el terreny– que formar un cor o una escola coral immersa en una escola “normal” hagi de ser res extraordinàriament difícil. Al cap i a la fi tots els nens i nenes poden cantar, oi que sí?, i tots els professors de música poden moure els braços, doncs no faltaria més!

En realitat, però, si fem cas del discret panorama coral català a les escoles, veurem clar que o bé la cosa té les seves dificultats o bé l’art coral interessa molt poc els nostres centres educatius i als seus responsables. ¿És la primera dificultat, és la segona, o potser són ambdues i alguna altra que no atinem a veure?

No ho sabem, però el cas és que a IPSI i a Can Vivaldi, celebrem enguany trenta-cinc anys de música coral!

I ho fem amb un cor que ha estat premiat a concursos internacionals de primer nivell, ha viatjat ben lluny i a la vora i ben lluny, ha actuat al Liceu i al Palau i també a L’Auditori i fins i tot el president Artur Mas, el 2013, li va atorgar la Creu de Sant Jordi, que no és pas poca cosa, ben mirat. També ha encarregat a molts compositors noves obres que han enriquit el panorama coral. I ara ve el més important: s’ha fet tot amb molt poca aportació pública i amb moltíssima aportació privada. Així són les coses a casa nostra, o més ben dit: així han estat, és innegable.

Quan vam començar aquesta aventura, no em pensava pas que després de trenta-cinc anys encara seria al cap del projecte Vivaldi. La veritat és que m’he passat molts anys fent com els jueus a la festa del Pessah (la nostra Pasqua), tot dient: “L’any vinent, a Jerusalem!”. Però en dir això, jo no sabia que ja feia temps que hi havia arribat, a la meva Jerusalem. Per això, el Senyor, amb bon criteri, em deixà allí on era, i aquí és on, justament, em trobeu avui!

Però clar, res dura eternament i tenint en compte que els darrers anys no han estat fàcils (crisi econòmica, crisi de la covid...), ha arribat el moment de considerar el relleu i donar pas, a partir de l’octubre, a un nou guia que, amb energies renovades, projecti el Cor vers el cinquantè aniversari.

Es diuen ràpid trenta-cinc anys..., en realitat tots sabem que si no és una vida, poc n’hi falta i, en tot cas, es miri com es miri, són un munt d’anys rodejat de música i gent menuda i jove, i també de pares i mares.

Que per molts anys el Cor Vivaldi pugui seguir conreant l’art coral amb el mateix entusiasme que ho ha fet fins ara.

Feliç trenta-cinquè aniversari a tothom!

Òscar Boada, director del Cor Vivaldi
Biografies
Cor Vivaldi
Fundat el 1989 per Òscar Boada, és el cor de més alt nivell de l’Escola IPSI de Barcelona, reconeguda com una escola que dona un paper molt important a la formació musical als seus alumnes, els quals poden triar l’instrument que cursaran des de quart de primària fins a segon d’ESO.

El Cor Vivaldi, integrat actualment per vint-i-tres cantaires entre nou i disset anys, és una agrupació formada per alumnat de la mateixa escola que assagen diàriament i segueixen classes de tècnica vocal individual per tal d’assolir el màxim nivell a les actuacions.

Des del 1995 ha guanyat molts premis internacionals i nacionals, ha enregistrat un gran nombre de discs i ha actuat en directe i en diferit per a la ràdio i la televisió. Ha participat a tota classe de festivals i ha actuat en importants sales de concerts, entre les quals: Wiener Konzerthaus, Victoria Hall de Ginebra, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana i Gran Teatre del Liceu, entre moltes d’altres.

El curs passat va obtenir dos grans èxits, corroborats unànimement per la crítica i el públic: al Liceu amb l’òpera Alexina B. de Raquel García Tomás, i al Palau Sant Jordi (i també al Wizink Center de Madrid) amb les bandes sonores de les tres pel·lícules de The Lord of the Rings.

Aquesta formació coral ha estat dirigida per grans directors, com ara Salvador Mas, Edmon Colomer, Kirby Shaw, Salvador Brotons, Josep Pons i ha encarregat obres als més importants compositors, tot col·laborant a enriquir el patrimoni musical del nostre país. El 4 de febrer passat, a l’Auditorio Manuel de Falla, va guanyar el primer premi del II Certamen Coral Ciudad de Granada.
Òscar Boada, director
Nascut a Barcelona el 1961, inicià la seva carrera professional com a pianista acompanyant. Aviat va sentir-se atret per la direcció i, del 1985 al 1998, va ser pianista de l’Orfeó Català, on aprengué els secrets de l’ofici amb Simon Johnson i Jordi Casas. El mes d’abril del 1989 fundà el Cor Vivaldi a l’Escola IPSI de Barcelona, on ha transcorregut tota la seva trajectòria professional com a director de música durant trenta-cinc anys.

Assistit per Pilar Paredes, professora de cant del Cor, Òscar Boada el dirigeix des d’un format poc comú: és dels pocs directors que, en concert, toca el piano a la vegada que dirigeix i procurant transmetre a la seva gent tot allò que s’amaga darrere les notes amb la màxima passió i entrega possible.

L’any 1999, per la seva labor amb el Cor Vivaldi, li va ser atorgada la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona. Com a director, va ser guardonat al Concorso Internazionale Marielle Ventre 2001. Des del 1996 ha estat jurat internacional a diversos concursos i festivals: Festival de Cantonigròs, Florilège de Tours,Torrevella, Ejea, Anton Bruckner a Linz, o als World Choir Games (la competició coral més gran del món) de Sotxi, Tshwane (Sud-àfrica) i Gangneung (Corea). Actualment és el director artístic del festival internacional Canta al Mar i del certamen Sing for Gold que se celebren a Calella de Palafrugell.

Ha dirigit, entre d’altres, el Cor de Cambra del Palau, Cor de Cambra i Cor Amics de la Unió de Granollers, Orquestra de Moldàvia i Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. El febrer del 2019 publicà el llibre El secret del Cor Vivaldi, on desgrana l’experiència professional acumulada al llarg de la seva vida artística i pedagògica.
Textos
Albert Guinovart (1962)-Jordi Galceran (1964)
Els Pastorets (selecció)
A partir de l’obra original de Josep M. Folch i Torres (1880-1950)
Contes

Prínceps, princeses
amb vestits fets de seda.

Follets i nans
follets i nans
que se’t pugen a les mans.
Reis tan feliços
que al final sempre mengen anissos.

Però llops i bruixes,
gegants i monstres,
es mengen els nens per les postres.
Contes de por
i contes per no tenir por.

Fades que volen
en núvols de cotó.
Genis que porten
un sac ple de tresors.
Però sempre hi ha un dragó
per ficar-te dins d’un pou.

Contes de por
i contes per no tenir por.
Les fúries de l’infern

Som les fúries de l’infern,
som els monstres infernals,
i al caliu del foc etern
forgem pecats capitals.
Som la força,
som el llamp,
som l’escòria
som l’espant
nostra feina és atiar
el mal i les perversions.
I entre els homes fer triomfar
totes les baixes passions.
I entre els homes fer triomfar
totes les baixes passions.
Som els fills de Satanàs
és el nostre mestre
i tenim el seu poder
per sembrar tots els pecats.
Visca, visca Satanàs
visca el que és maligne.
Som la força, som el llamp
cridarem amb fúria:
Fúries infernals.
La veu del vostre cor

Maria verge immaculada
escolteu la veu del vostre cor.
Maria, reina beneïda,
és la veu del cel i de l’alegria.
Maria, vós sou l’elegida
i tots els àngels del cel cantarem a cor
la notícia de la vostra sort,
el cel ja ha fet la tria:
Maria sou mare de Déu.
Tots els colors,
tota la llum que hi ha al sol,
tota la vida, és dins de vós.
Tot el futur,
i l’esperança del món,
tota la fe, reposa al vostre ventre.
Mare de la bondat
Mare de la veritat
Mare de Déu Nostre Senyor.
Acota el cap

Acota el cap, serp odiosa
que, per confusió més gran,
ton orgull ha d’abaixar-se
davant del Jesús infant.
Enfonsa’t en els abismes
per sempre més, Satanàs.
De tot cor

Confitura de gerds,
panellets de pinyons,
una gerra plena de llet
i llenya per fer un bon foc.
Per Jesús nat a l’establia,
fill de Déu i Maria.
Una mica d’arròs,
i formatge i pa blanc.
Ja sabem que això no és molt,
sabem que això és molt poc,
però és tot el que tenim a la vida.
Accepteu-nos aquests presents,
no tenim res més però els fem de tot cor.
Accepteu-nos, senyors,
l’ofrena dels pastors.
Un cistell de bolets,
avellanes i nous,
una pell per no tenir fred,
i dues dotzenes d’ous.
Per Jesús nat a l’establia,
fill de Déu i Maria.
Un bastó per a Josep,
i un coixí per al nadó.
Ja sabem que això no és molt,
sabem que això és molt poc,
però és tot el que tenim a la vida.
Accepteu-nos aquests presents,
no tenim res més però els fem de tot cor.
Accepteu-nos, senyors,
l’ofrena dels pastors.
Temps de Nadal

És temps de festa i d’abraçades,
i de petons.
Els àngels baixen a la terra,
i l’esperança lluita contra el mal,
fins al final.
És temps de seure junts a taula.
És temps de Nadal.
Per un cop obre als altres el teu cor.
Per un cop obre als altres el teu cor.
Com si fos, tota aquesta història,
com si fos, tota de veritat.
I tots germans, tots,
agafem-nos les mans.
És temps de neu i de trobades,
i de cançons.
És temps de festa i d’abraçades,
i de petons.

Per un cop obre als altres el teu cor...
Caminarem plegats,
com si els contes fossin de veritat,
ens sentirem en pau,
sense enemics, sense dimonis,
i farem realitat un conte de nadal.

Per un cop obre als altres el teu cor...
Hubert Parry (1848-1918)
Jerusalem
Text de William Blake (1757-1827)
And did those feet in ancient time
Walk upon England’s mountains green:
And was the holy Lamb of God,
On England’s pleasant pastures seen!
And did the Countenance Divine,
Shine forth upon our clouded hills?
And was Jerusalem builded here,
Among these dark Satanic Mills?
Per ventura aquests peus en temps antics
van caminar per les muntanyes verdes d’Anglaterra?
I va ser vist el sagrat anyell de Déu
a les plaents praderies d’Anglaterra?
I el rostre diví
va brillar sobre els nostres turons ennuvolats?
I Jerusalem va ser construïda aquí,
entre aquests foscos molins satànics?
Bring me my Bow of burning gold.
Bring me my Arrows of desire:
Bring me my Spear: O clouds unfold!
Bring me my Chariot of fire!
I will not cease from Mental Fight,
Nor shall my Sword sleep in my hand:
Till we have built Jerusalem,
In England’s green & pleasant Land
Porteu-me el meu arc d’or ardent!
Porteu-me les meves fletxes de desig!
Porteu-me la meva llança! Oh, núvols, desplegueu-vos!
Porteu-me el meu carro de foc!
No abandonaré la lluita mental,
ni la meva espasa descansarà a la meva mà
fins que hàgim construït Jerusalem
a la terra verda i plaent d’Anglaterra!
Irene Plass (1996)
Ave Maria
Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb Vós.
Beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.
Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.
Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum
Text del Càntic dels Càntics 1,4a; 2,10b-12a
Nigra sum, sed formosa,
Filiae Jerusalem;
I deo dilexit me Rex,
Et introduxit me in cubiculum suum,
Et dixit mihi;
Surge et venia mica mea,
Jam hiems transiit,
imberabiit et recessit,
Flores apparueruent in terra nostra,
tempus putationis advenit.
Soc negra, però formosa,
filles de Jerusalem.
Per això el rei m’estimà
i m’introduí a la seva cambra
i em digué:
Aixeca’t, amiga meva i vine.
L’hivern ha passat,
l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
han esclatat les flors a la nostra terra,
ha arribat el temps de la poda.
A. García Demestres (1960)
De l’Stabat Mater
O quam tristis

O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!
Oh, que trista

Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!
Quae moerebat

Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.
Com s’entristia

Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.
Benjamin Britten (1913-1976)
The ballad of little Musgrave and Lady Barnard
Text d’autor anònim del Llibre de balades d’Oxford
As it fell on one holy day,
As many be in the year,
When young men and maids together did go,
Their matins and mass to hear.
Little Musgrave came to the church door,
The priest was at private mass,
But he had more mind of the fair women,
Than he had of Our Lady’s grace.
Quan caigué en dia festiu,
com molts durant l’any,
quan joves i noies anaven junts
a oir la missa matinal.
El petit Musgrave arribà a la porta de l’església.
El capellà deia una missa privada,
però pensava més en les belles dones
que no pas en la gràcia de Nostra Senyora.
The one of them was clad in green,
Another was clad in pall,
And then came in my Lord Barnard’s wife.
The fairest amongst them all,
The fairest of all.
Quoth she: “I’ve loved thee, Little Musgrave,
Full long and many a day.”
“So have I lov’d you, my fair ladye,
Yet never a word durst I say.”
Una d’elles anava vestida de verd,
una altra portava una capa,
i llavors entrà l’esposa de Lord Barnard.
La més guapa entre totes elles,
la més guapa de totes.
I digué: “T’he estimat, petit Musgrave,
molt de temps i durant molts dies.”
“També jo t’he estimat, bella senyora,
però jo no n’he dit una paraula.”
“But I have a bower at Bucklesfordberry,
Full daintily it is dight,
If thou’lt wend thither, Thou Little Musgrave,
Thou’s lie in my arms all night.”
With that beheard a little tiny page,
By his lady’s coach as he ran,
Says, “Although I am my lady’s foot-page,
Yet I am Lord Barnard’s man!”
“Però tinc una glorieta a Bucklesfordberry,
construïda molt delicadament,
si anessis cap allà, petit Musgrave,
jauries als meus braços tota la nit.”
En sentir això el petit vailet
mentre corria junt al carruatge de la seva senyora,
diu: “Encara que sigui el patge de ma senyora,
també soc el criat de Lord Barnard!”
Then he’s cast off his hose
and cast off his shon,
Set down his feet and ran,
And where the bridges were broken down,
He bent his bow and swam.
“Awake! Awake! Thou Lord Barnard,
As thou art a man of life!
Little Musgrave is at Bucklesfordberry,
Along with thine own wedded wife.”
Llavors es tragué les seves calces
i les seves sabates,
es posà dret i corregué,
i on els ponts s’havien esfondrat
s’inclinava, saltava i nedava.
“Desperta! Desperta! Lord Barnard,
ja que ets un home ardent!
El petit Musgrave és a Bucklesfordberry
amb la teva pròpia esposa.”
He called up his merry men all:
“Come saddle me my steed,
This night must I to Buckelsfordb’ry,
F’r I never had greater need”.
But some they whistled, And some they sang,
And some they thus could say:
Whenever Lord Barnard’s horn it blew:
“Away, Musgrave, away, away!”
Convocà tots els seus alegres homes:
“Veniu i enselleu el meu corser;
aquesta nit haig d’anar a Bucklesfordberry,
mai n’he tingut una més gran necessitat.”
Però alguns xiularen, alguns cantaren,
i alguns pogueren dir,
sempre que Lord Barnard feia sonar el corn:
“Ves-te’n, Musgrave, ves-te’n!”
“Methings I hear the threstlecock,
Methings I hear the jay;
Methings I hear Lord Barnard’s horn:
Away, Musgrave! Away!”
“Lie still, lie still, thou Little Musgrave,
And huggle me from the cold;
Tis nothing but a shepherd’s boy,
A driving his sheep to the fold.”
“Em sembla sentir el gall,
em sembla sentir el gaig;
em sembla sentir el corn de Lord Barnard,
i ves-te’n, Musgrave, ves-te’n!”
“Jeu tranquil, jeu tranquil, petit Musgrave,
i protegeix-me del fred;
no és més que un pastoret
conduint els seus bens al tancat.”
By this, Lord Barnard, came to his door,
And lighted a stone upon,
And he’s pull’d out three silver keys,
And open’d the doors each one.
He lifted up the coverlet,
He lifted up the sheet:
“Arise, arise, thou Little Musgrave,
And put thy clothes on;
It shall ne’er be said in my country,
I’ve killed a naked man.
Llavors Lord Barnard arribà a la seva porta
i il·luminà una pedra del davant;
tragué tres claus d’argent,
i obrí totes les portes.
Aixecà la vànova,
aixecà el llençol:
“Aixeca’t, aixeca’t, petit Musgrave,
i vesteix-te;
mai no es dirà en el meu país
que he occit un home nu.
I have two swords in one scabbard,
They are both sharp and clear;
Take you the best, and I the worst,
We’ll end the matter here.”
The first stroke Little Musgrave struck,
He hurt Lord Barnard sore;
The next stroke that Lord Barnard struck,
He struck.
Little Musgrave ne’er struck more.
Tinc dues espases en una beina,
ambdues són afilades i clares;
agafa la millor, i jo la pitjor,
ho arreglarem aquí.”
El primer cop del petit Musgrave
ferí l’ofès Lord Barnard;
el següent cop el donà Lord Barnard.
El donà.
El petit Musgrave no en donà cap més.
“Woe worth you, my merry men all,
You were ne’er born for my good!
Why did you not offer to stay my hand
When you saw me wax so wood?
For I’ve slain also the fairest ladye,
That ever did woman’s deed.”
“A grave, -Lord Barnard cried-,
To put these lovers in!
But lay my lady on the upper hand,
For she comes of the nobler kin.”
“Entristiu-vos, tots vosaltres tan alegres,
mai no nasquéreu per al meu bé!
Per què no us oferíreu a sostenir la meva mà
quan em veiéreu tan enfurismat?
Perquè he occit també la senyora més bella
que mai hi hagué entre les dones.”
“Una tomba”, cridà Lord Barnard,
“per posar-hi aquests amants!
Però la meva esposa en la part superior,
perquè ella ve de nissaga més noble”.
Traducció de Manuel Capdevila
Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
Sing to the lord a new song,
Sing all the earth praise his name.
Kanta Jaunarikantuberria
Kanta Jaunari lur guztia.
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu, tota la terra lloa el seu nom.
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor tota la terra.
Benedicite nomini eius
Anuntiate diem de die
Salutare eius.
Cantate, exsultate et psallite
Psallite in cithara, psallite voce psalmi.
Cantate Domino quia mirabilia fecit
Beneïu el seu nom
anuncieu dia rere dia
que ens ha salvat.
Canteu, alegreu-vos, feu música
canteu amb l’arpa, canteu amb les veus un salm.
Canteu al Senyor que ha fet meravelles.
Peter Bacchus (1954-2016)
Sicut locutus
Sicut locutus est ad patres nostros,
Abrahamet semini eius in sæcula
Com havia promès als nostres pares;
a Abraham i a la seva descendència.
Kirby Shaw (1942)
I could write a book
Del musical Pal Joey, música de Richard Rodgers (1902-1979) i lletra de Lorenz Hart (1895-1943)
If they asked me, I could write a book
About the way you walk and whisper and look
I could write a preface on how we met
So the world would never forget
Si m’ho demanessin, podria escriure un llibre
sobre la teva manera de caminar, xiuxiuejar i mirar.
Podria escriure un prefaci sobre com ens vam conèixer
perquè el món no ho oblidés mai.
And the simple secret of the plot
Is just to tell them that I love you a lot
Then the world discovers as my book ends
How to make two lovers of friends.
I el secret senzill de la trama
és dir-los només que t’estimo molt.
Llavors el món descobreix, quan acaba el meu llibre,
com es fan amants dos amics.
(If they asked me, I could write a book )
(About the way you walk and whisper and look)
(I could write a preface on how we met)
(So the world would never forget)
(Never, never forget).
(Si m’ho demanessin, podria escriure un llibre)
(sobre la teva manera de caminar, xiuxiuejar i mirar).
(Podria escriure un prefaci sobre com ens vam conèixer)
(perquè el món no ho oblidés mai)
(mai, mai no ho oblidés).
And the simple secret of the plot
Is just to tell them that I love you a lot
Then the world discovers as my book ends
How to make two lovers of friends
I el secret senzill de la trama
és dir-los només que t’estimo molt.
Llavors el món descobreix, quan acaba el meu llibre,
com es fan amants dos amics.
Gerard López Boada (1969)
The laughing heart, obra dedicada a Òscar Boada
Text de Charles Bukowsky (1920-1994)
Your life is your life
don’t let it be clubbed
into dank submission.
Be on the watch.
La teva vida és la teva vida,
no deixis que s’enfonsi
en una submissió humida.
Estigues alerta.
There are ways out.
There is light somewhere.
it may not be much light, but
It beats the darkness.
Hi ha sortides.
Hi ha llum en algun lloc.
Potser no és molta llum, però
venç la foscor.
Be on the watch.
The gods will offer you chances.
Know them.
Take them.
Estigues alerta.
Els déus t’oferiran oportunitats.
Coneix-les.
Aprofita-les.
You can’t beat death, but
you can beat death in life, sometimes.
And the more often you learn to do it,
the more light there will be.
No pots vèncer la mort, però
pots vèncer la mort en vida, de vegades.
I com més sovint aprenguis a fer-ho,
més llum n’hi haurà.
Your life is your life.
Know it while you have it.
You are marvelous
The gods wait to delight
in you.
La teva vida és la teva vida.
Coneix-la mentre la tinguis.
Ets meravellós.
Els déus esperen per delectar-se
en tu.
Narcís Bonet (1933-2019)
Balada del bes
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Al temps de les rondalles,
al temps dels trobadors,
hi havia una donzella
d’ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d’amant.
Un trobador una volta
s’hi acosta gentilment,
li dona un bes als llavis
i fuig d’allí rabent.
Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.
Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mal d’amor:
“El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
però diu que al món tot passa,
potser ja em passarà.”
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
“Això és engany, donzella,
no passa tot al món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal
però el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal.
Ens desfarem nosaltres,
vindrà l’oblit, però el bes
ni vós ni jo, donzella,
l’oblidarem mai més.”
El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.
Manuel Torralba (2001)
Gloria
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Lauda muste, Benedici muste,
Adora muste, Glorifica muste,
Gratias agimustibi
propter magnam gloriam tuam,
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Domine fili unigenite, Jesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipede precationem nostram.
Qui sedes ad dexteramPatris,
miserere nobis.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
Vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Quoniam tu solus sanctus,
Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
Perquè Vós sou l’únic Sant,
Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 20.10.24 – 12 h
Petit Palau
Canto la lluita... i l’amor. Centenari Joan Salvat-Papasseit
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Mateja Zenzerovic, acordió
David Anguera, actor
Bernat Cot, director d’escena
Xavier Puig, director
Obres de Sans, Campmany, Oltra, Prat, R. Lamote de Grignon, Gasull, Toldrà i Bonal
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –

Índex