Iréne Theorin, Sarah Connolly & Julius Drake
–LiederabendPalau Grans Veus
Dilluns, 7 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Commemoració del centenari de Victoria de los Ángeles
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Iréne Theorin, soprano
Sarah Connolly, mezzosoprano
Julius Drake, pianoI
Robert Schumann (1810-1856)
Hans Christian Andersen Lieder, op. 40Märzveilchen
Muttertraum
Der Soldat
Der SpielmanRichard Strauss (1864-1949)
Vier Letzte Lieder, TrV 296Frühling
September
Beim Schlafengehen
Im AbendrotJohannes Brahms (1833-1897)
Die Mainacht, op. 43/2
Sonntag, op. 47/3
Heimweh II, op. 63/8
Von ewiger Liebe, op. 43/1
Wiegenlied, op.49/4
Vergebliches Ständchen, 84/4II
Jean Sibelius (1865-1957)
Flickan kom, op. 37/5
Den första kyssen op. 37/1
Var det en dröm?, op. 37/4
Säv, säv, susa, op. 36/4
Svarta Rosor, op. 36/1Claude Debussy (1862-1918)
Chansons de Bilitis, , CD 97La flute de Pan
La chevelure
Le tombeau des naiadesJoaquín Turina (1882-1949)
Tres arias, op. 26Romance
El pescador
RimaFranz Liszt (1811-1886)
Die drei Zigeuner, S.320
Liebestraüme, S.541/3Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#lied #gransfigures #concertsaccessiblesCommemoració del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
Poema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000
Comentari
Viatge pel món del lied amb dues dames del cant
El lied, la cançó poètica en alemany, assolí maduresa artística durant la primera meitat del segle XIX. Entre el 1815 i el 1828, any de la seva mort, Franz Schubert en posà els fonaments a partir dels quals es desenvolupà el gènere i només dotze anys més tard, el 1840, Robert Schumann el revolucionà tot ampliant les possibilitats dialèctiques entre veu i piano. Durant aquell Liederjahre Schumann creà, de manera compulsiva, més d’un centenar de cançons, la majoria indiscutibles obres mestres. Un dels poetes més adaptats pel compositor, especialment a partir del mes de juliol, fou Adelbert von Chamisso, responsable, entre d’altres, dels versos del cicle Frauneliebe und Leben. Von Chamisso fou també el traductor de quatre poemes del danès Johann Christian Andersen que Robert Schumann convertiria en els seus Lieder op. 40.
Són ben coneguts els estrets llaços, musicals i personals, que s’establiren entre Schumann i el jove Johannes Brahms. Ambdós es proclamaren custodis de la flama de l’escola clàssica vienesa i, per tant, d’oposició a les propostes wagnerianes. Aquesta militància conjunta no evità diferències perceptibles d’estil entre ells que, en el camp del lied, són especialment manifestes. Brahms començà a escriure cançons a partir del seu contacte amb els Schumann (1853) i ho continuà fent durant tota la seva carrera, però el seu referent, més que no pas el seu amic, fou Franz Schubert. L’aparent simplicitat estructural de les cançons de Brahms, en general de caràcter estròfic, s’allunya de la llibertat formal del seu preceptor, però amaga una personalitat i una força expressiva úniques, com ho demostren les magistrals Die Mainacht o Von ewiger Liebe.
Franz Liszt, proper a Richard Wagner, es posicionà als antípodes de l’estètica defensada per Brahms. En el cas del compositor hongarès, la llibertat formal és intrínseca al seu estil i mostra d’això fou la creació d’un nou gènere, el poema simfònic. Pel que fa al vessant liederístic, Liszt utilitzà les cançons, que compongué regularment, com un banc de proves per a les seves creacions orquestrals i pianístiques. Els vasos comunicants entre uns i altres tipus de composicions, així com el component experimental, convergeixen en un opus liederístic tan variat en la forma com caòtic pel que fa a la catalogació. La llibertat creativa, inventiva melòdica i virtuosisme pianístic que recorren totes les seves cançons és perceptible en Die drei Zigeuner o el popular Liebesträume.
Liszt fou també pioner en el sorgiment del lied amb acompanyament orquestral, variant que arribaria a l’apoteosi amb els cicles de Gustav Mahler i Richard Strauss. La major part de la producció liederística de Strauss fou per a veu i piano, tot i que composicions com Vier Gesänge, op. 33 (1896) o Nächtlicher Gang, op. 44 (1899) ja foren concebudes amb caràcter simfònic. Eren el preludi d’allò que, sense cap mena de dubte, seria la seva més gran creació en aquest format, els Vier Letzte Lieder. Aquestes quatre cançons, que Strauss no arribà a veure estrenades, constitueixen un testament musical i espiritual colpidor escrit un any abans de la seva mort, el 1949. Tot i que la visió comercial del primer editor ha unit aquestes peces com un tot per a la posteritat, Strauss no les va concebre com un cicle. La primera que compongué fou Im Abendrot, a partir d’un poema de Joseph von Eichendorff que impactà Strauss durant una estada a Suïssa. Fins mesos més tard no decidí posar música a tres poemes del seu vell amic Hermann Hesse que, en aquest cas, probablement sí que pensà com un tot. Més enllà, però, de vicissituds editorials, el conjunt ha esdevingut un monument musical sobre l’acceptació del destí i la mort.
Si algun compositor a cavall entre els segles XIX i XX reblà el clau pel que fa al tractament musical del text, aquest fou Claude Debussy. Les Chansons de Bilitis es basen en poemes en prosa de Pierre Louÿs, un material literàriament discutible, però que va permetre al compositor aprofundir en un tractament radical de la prosòdia que cristal·litzà en la transcendental òpera Pélleas et Mélisande. Paral·lelament, a partir de la segona meitat del segle XIX, en plena reconfiguració del mapa europeu, sorgiren les denominades escoles musicals nacionalistes, que advocaren per la integració del folklore en les formes musicals tradicionals. Aquesta fórmula es manifestà de manera accentuada en aquells gèneres on la paraula tenia protagonisme especial, com l’òpera o la cançó. L’Est d’Europa, amb Rússia al capdavant, abraçà el lied com una via per reivindicar la poesia autòctona, tendència a la qual s’incorporaren, progressivament, els països escandinaus. Jan Sibelius fou el més destacat compositor finlandès del període postromàntic, però tot i les seves posicions polítiques nacionalistes, escrigué la majoria de les cançons en suec. Peces com Flickankom o Svarta Rosor són representatives de l’estil de Sibelius, el qual assolí un equilibri personal entre la tradició alemanya i l’arravatada expressivitat dels veïns russos. En aquest corrent cal incloure també el sevillà Joaquín Turina, que al costat de Manuel de Falla i Enric Granados situaren Espanya al mapa musical europeu. Notable creador de cançons caracteritzades per una poderosa vena melòdica combinada amb un tractament pianístic subtil, va escriure Tres arias el 1923, en un període de maduresa durant el qual visità sovint Barcelona i, acompanyat del seu amic Pau Casals, estrenà diverses obres al Palau de la Música Catalana.
Antoni Colomer, periodista musical
Biografies
Biografies
©Chris Gloag
©Chris Gloag
Iréne Theorin, soprano
És una de les sopranos dramàtiques més celebrades del panorama actual, intèrpret habitual en sales d’òpera i de concerts arreu del món. Particularment associada al repertori dramàtic alemany, és aclamada per la seva intensa musicalitat, unes actuacions atractives i per la flexibilitat vocal. Graduada a l’Acadèmia de Música i a la Royal Opera School de Copenhaguen, ha actuat al Teatro alla Scala, Metropolitan Opera House, Royal Opera House Covent Garden, Berliner Staatsoper, Staatsoper de Viena, Festival de Salzburg, Bayerische Staatsoper, Opéra National de París, Semperoper de Dresden i Bayreuther Festspiele.
Durant la temporada 2024-25 recupera el seu paper més emblemàtic, Elektra, a la Staatsoper d’Hamburg i a la Staatsoper unter den Linden abans de tornar al Gran Teatre del Liceu com a Ortrud de Lohengrin i després a la Staatsoper d’Hamburg com a Kundry de Parsifal, i aquest concert al Palau de la Musica de Barcelona amb la mezzosoprano Sarah Connolly i el pianista Julius Drake.
La temporada passada va actuar dues vegades a la Staatsoper de Stuttgart, com a Die Färberin en la nova producció de David Hermann de Die Frau ohne Schatten i en el paper titular d’Elektra, ambdós sota la direcció musical de Cornelius Meister. Altres compromisos van ser el retorn al Müpa de Budapest, on va triomfar per segon any consecutiu com a Brünnhilde de Die Walküre i Götterdämmerung; concerts d’Elektra amb Kirill Petrenko i la Filharmònica de Bergen; Vier letzte Lieder de Strauss a l’Auditori de la Diputació d’Alacant; així com la Gala Centenari Victoria de los Ángeles al Gran Teatre del Liceu. També va fer un esperat retorn a l’Opéra National de París amb el paper titular de Turandot.
Altres novetats destacades recents són l’aclamat debut com a Judith d’El castell de Barbablava amb Bryn Terfel en un concert amb el Gran Teatre del Liceu a l’Opéra de París; Tristan und Isolde Act II a la Tonhalle de Düsseldorf, i Brünnhilde de Die Walküre i Götterdämmerung al Müpa de Budapest. També ha unit forces amb Lise Davidsen i Waltraud Meier al Liceu per oferir un espectacular concert amb motiu del seu 175è aniversari, amb música de Wagner i Strauss, sota la batuta de Josep Pons. Recentment ha actuat com a Brünnhilde en noves produccions, tant de Die Walküre com de Götterdämmerung, al Bayreuther Festspiele, en una doble producció com a Ortrud de Lohengrin a la Deutsche Oper i Staatsoper de Berlín, així com en una nova producció de David Alden a l’Òpera Vlaanderen; El cicle de l’Anell, sota la batuta de Daniel Barenboim a la Staatsoper de Berlín; el paper titular d’Elektra al Palau de les Arts Reina Sofía de València; Brünnhilde de Die Walküre a la Royal Swedish Opera i Teatro di San Carlo de Nàpols; el paper titular de La Gioconda al Gran Teatre del Liceu, i així mateix el paper titular de Turandot en noves produccions al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu i Nou Teatre Nacional de Tòquio.
A l’àmbit concertístic, ha participat en actuacions semiescenificades de Die Walküre amb l’Orquestra Simfònica Islandesa dirigida per Eva Ollikainen; Simfonia núm. 8 de Mahler amb la Filharmònica d’Oslo i Mikko Franck; un concert amb Die Walküre a Bayreuth, com a part de la seva temporada reduïda del 2021; Götterdämmerung per a l’Oper de Leipzig, i concerts de Tristan und Isolde Act II amb l’Òpera Nacional de Noruega i Edward Gardner; Die Walküre, amb Sir Simon Rattle i el Bayerische Rundfunk, que també es va publicar en CD; una actuació en concert del “Liebestod” de Tristan und Isolde, sota la direcció de Marek Janowski i la Filharmònica de Montecarlo; Gurrelieder de Schönberg amb l’orquestra de l’Opéra National de París i Philippe Jordan; així com recitals al Gran Teatre del Liceu i a la Fundació Victoria de los Ángeles de Barcelona.
Els seus enregistraments en DVD inclouen Elektra des del Festival de Salzburg i Götterdämmerung des del Teatro alla Scala, publicats per Arthaus; Tristan und Isolde des de Bayreuth per a Opus Arte, i el guardonat Cicle de l’Anell des de Copenhaguen per a Decca. El març del 2015 va ser guardonada com a cantant de l’any a Espanya per la seva interpretació de Brünnhilde de Die Walküre a Barcelona l’any 2014, i ha estat nomenada dama de l’Orde de la Dannebrog per la reina Margarida II de Dinamarca.
Biografies
© Christopher Pledger
© Christopher Pledger
Sarah Connolly, mezzosoprano
Va ser nomenada Dama Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic durant els Birthday Honours del 2017, i prèviament Comandant de l’Orde de l'Imperi Britànic pels New Year Honours de l’any 2010. El 2020 es va convertir en membre d’honor de la Royal Philharmonic Society en reconeixement als seus destacats serveis a la música. L’any 2023 va ser guardonada amb la Medalla del Rei de la Música, un reconeixement que s’atorga anualment a Anglaterra a un individu o grup de músics destacat que ha tingut una influència important en la vida musical de la nació.
Ha cantat als festivals d’Aldeburgh, Edimburg, Lucerna, Salzburg i Tanglewood i als BBC Proms, on el 2009 va ser solista a la Last Night. Els seus compromisos operístics l’han portat arreu del món, des de la Metropolitan Opera fins a la Royal Opera House, Opéra de París, La Scala de Milà, les òperes estatals de Viena i Múnic i els festivals de Bayreuth, Glyndebourne i Ais de Provença.
De la seva temporada 2024-25 destaquen el paper d’Auntie en una nova producció de Peter Grimes per a la Welsh National Opera; Dido en concert de Dido & Aeneas al Concertgebouw d’Amsterdam; The dream of Gerontius d’Elgar amb l’Orquestra Simfònica de la BBC i el director Sakari Oramo, i The music makers amb la CBSO i Sofi Jeannin; a més, A child of our time de Tippett, amb la Royal Northern Sinfonia i Dinis Sousa; Les nuits d’été de Berlioz per a la Fondazione Teatro Carlo Felice, amb Riccardo Minasi, i la Simfonia núm. 2 de Mahler amb l’Orquestra Filharmònica de Boston i Benjamin Zander, i The Hallé Orchestra i Kahchun Wong; els Lieder eines fahrenden gesellen, amb l’orquestra de la WNO i Tomáš Hanus, i una gira amb els Rückert-Lieder, juntament amb Anima Eterna i Pablo Heras-Casado. També interpretarà cançons d’Alma Mahler amb l’Orquestra Simfònica Nacional RTÉ d’Irlanda, dirigida per Mihhail Gerts.
Biografies
©Sim Canetti-Clarke
©Sim Canetti-Clarke
Julius Drake, piano
Viu a Londres i gaudeix d’una gran reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp. Ha col·laborat amb molts dels principals artistes mundials, tant en recitals com en disc. El seu interès apassionat pel cant li ha valgut invitacions per organitzar cicles de cançons al Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, 92nd Street Y de Nova York i Pierre Boulez Saal de Berlín. Organitza una sèrie anual de recitals de cant –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres. Ensenya piano acompanyant] a la Guildhall School of Music de Londres i és convidat regularment a impartir classes magistrals arreu del món.
Els nombrosos enregistraments de Julius Drake inclouen una col·lecció àmpliament aclamada amb Gerald Finley per a Hyperion Records, de la qual Songs by Samuel Barber, Schumann: Dichterliebe & other Heine settings i Britten: songs & proverbs of William Blake van guanyar els Gramophone Award els anys 2007, 2009 i 2011, així com enregistraments amb lan Bostridge i Alice Coote per a EMI; amb Joyce DiDonato, Lorraine Hunt Lieberson i Matthew Polenzani per a Wigmore Live, i amb Anna Prohaska per a Alpha. La gravació de Julius Drake de l’obra El diari d'un desaparegut de Janáček, amb el tenor Nicky Spence i la mezzosoprano Václava Housková per a Hyperion Records, van resultar guanyadors tant als Gramophone com als premis BBC Music Magazine el 2020.
La seva agenda aquesta temporada inclou recitals a La Scala de Milà i Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Ludovic Tézier; el retorn a la Boulez Saal de Berlín amb la sèrie Lied und Lyrik; una gira de recitals pels EUA amb lan Bostridge; les cançons completes de Mahler en cinc recitals al Festival Mahler al Concertgebouw d’Amsterdam; recitals al Gran Teatre del Liceu i al Palau, amb Gerald Finley, Sarah Connolly i Iréne Theorin; la tornada als festivals de música de cambra de Santa Fe, West Cork i Oxford; concerts a Berlín i al Festival d’Aldeburgh amb Andrè Schuen; recitals en duet de piano amb Elisabeth Leonskaja a Àustria, inclòs al Festival Schubertiade; més recitals als EUA i Europa amb Fleur Barron, Mercedes Gancedo, Christopher Prégardien, Julia Kleiter, Anna Prohaska i Roderick Williams, i al Wigmore Hall de Londres en el concert d’obertura de temporada per celebrar l’aniversari de Fauré, així com recitals amb Alice Coote, Stuart Jackson, Sofia Fomina i Brindley Sherratt.
Textos
Robert Schumann (1810-1856)
Hans Christian Andersen Lieder, op. 40
Textos d’Adelbert von Chamisso (1781-1839) basats en poemes de Hans Christian Andersen (1805-1875)Märzveilchen
Violetes de març
Der Himmel wölbt sich rein und blau,
Der Reif stellt Blumen aus zur Schau.
Am Fenster prangt ein flimmernder Flor.
Ein Jüngling steht, ihn betrachtend, davor.La volta del cel s’estén pura i blava,
el gebre exposa una munió de flors,
tímides flors lluen en la finestra,
un jove està al davant i les contempla.Und hinter der Blumen blühet noch gar
Ein blaues, ein lächlendes Augenpaar.
Märzveilchen, wie jener noch keine gesehn!
Der Reif wird angehaucht zergehn.I darrere les flors lluen molt més
un parell d’ulls blaus i somrients.
Violetes de març, com ningú no ha vist mai!
El gebre es fondrà amb la brisa.Eisblumen fangen zu schmelzen an,
Und Gott sei gnädig dem jungen Mann.Les flors gelades comencen a desglaçar-se,
que Déu tingui pietat del jove!Muttertraum
Somni de mare
Die Mutter betet herzig und schaut entzückt
Auf dem schlummernden Kleinen.
Er ruht in der Wiege so sanft und traut.
Ein Engel muß er ihr scheinen.La mare ora fervorosa i contempla embadalida
el petit dorment.
Descansa en el bressol tan dolç i confiat!
Li ha de semblar un àngel!Sie küßt ihn und herzt ihn, sie hält sich kaum.
Vergessen der irdischen Schmerzen,
Es schweift in die Zukunft ihr Höffnungstraum.
So träumen Mütter im Herzen.El besa i l’abraça, a penes pot contenir-se,
ha oblidat totes les penes terrenals,
i adreça cap al futur els seus somnis esperançats,
com somnien els cors de les mares.Der Rab indes mit der Sippschaft sein
Kreischt draußen am Fenster die Weise:
Dein Engel, dein Engel wird unser sein,
Der Räuber dient uns zur Speise.Mentrestant el corb, amb tota la seva trepa,
gralla la seva cançó des de fora la finestra:
el teu àngel, el teu àngel serà nostre,
i ens servirà d’aliment!Der Soldat
Der Soldat
Der Es geht bei gedämpfter Trommel Klang;
Wie weit noch die Stätte, der Weg wie lang!
O wär er zur Ruh und alles vorbei!
Ich glaub, es bricht mir das Herz entzwei.Marxa al so dels tambors amb sordina;
que lluny encara del lloc!, quin camí més llarg!
Oh, si ell ja fos mort i tot s’hagués acabat!
Crec que se’m trenca el cor!Ich hab in der Welt nur ihn geliebt,
Nur ihn, dem man jetzt den Tod doch gibt;
Bei klingendem Spiel wird paradiert,
Dazu bin auch ich, auch ich kommandiert.Només l’he estimat a ell en aquest món,
només a ell, a qui ara han de matar!
Hi ha una parada, amb sonors redoblaments;
i m’hi han inclòs a mi.Nun schaut er auf zum letztenmal
In Gottes Sohne freudigen Strahl,
Nun bindet sie ihm die Augen zu –
Dir schenke Gott die ewige Ruh!Ara mira per última vegada,
en la llum alegre del sol diví;
ara li embenen els ulls...
que Déu li doni el descans etern!Es haben die Neun wohl angelegt,
Acht Kugeln haben vorbeigefegt;
Sie zitterten alle vor Jammer und Schmerz –
Ich aber, ich traf ihn mitten ins Herz.Tots nou han apuntat bé;
vuit bales han passat de llarg,
tots tremolaven de pena i aflicció...
però jo l’he encertat al mig del cor.Der Spielman
El joglar
Im Städchen gibt es des Jubels viel,
Da halten sie Hochzeit mit Tanz und mit Spiel,
Den Fröhlichen blinket der Wein so rot,
Die Braut nur gleicht dem getünchten Tod.Hi ha molta alegria a la petita ciutat,
se celebren unes noces amb danses i música;
el vi fulgura vermellós per als alegres convidats,
només la núvia està tan pàl·lida com la mort.Ja, tot für den, den nicht sie vergißt,
Der doch beim Fest nicht Bräutigam ist;
Da steht er inmitten der Gäste im Krug
Und streichet die Geige, lustig genug!Sí, morta per a aquell que mai no podrà oblidar,
però que no és el nuvi en aquesta festa;
és allà, amb la gerra, enmig dels convidats,
i toca prou divertit el violí!Er streichet die Geige, sein Haar ergraut,
Es springen die Saiten gellend und laut,
Er drückt sie ans Herz und achtet es nicht,
Ob auch sie in tausend Stücken zerbricht.Toca el violí, amb els cabells agrisats;
vibren les cordes, penetrants i agudes,
les estreny contra el seu cor, i no li preocupa
si també es trenquen en mil trossos.Es ist gar grausig, wenn einer so stirbt,
Wann jung sein Herz und Freude noch wirbt;
Ich mag und will nicht länger es sehn,
Das möchte den Kopf mir schwindelnd verdrehn.És espantós que es mori així,
quan fa poc el seu cor vessava alegria.
No puc i no vull veure-ho més temps!
Em podria fer perdre el cap, marejat!Wer heißt euch mit Fingern zeigen auf mich?
O Gott! bewahr’ uns gnädiglich,
Daß keinen der Wahnsinn übermannt;
Bin selber ein armer Musikant.Qui us ha dit que m’assenyaléssiu amb el dit?
Oh Déu, protegeix-nos, indulgent,
que ningú no es rendeixi a la demència;
no soc més que un pobre músic.Richard Strauss (1864-1949)
Vier Letzte Lieder, TrV 296Frühling
Text de Hermann Hesse (1877-1862)Primavera
In dämmrigen Grüften
Träumte ich lang
Von deinen Blumen und blauen Lüften,
Von deinem Duft und Vogelgesang.A la penombra del sepulcre
somniava sovint
els teus arbres i els teus cels blaus,
el teu perfum i els teus cants d’ocells.Nun liegst du erschlossen
In Gleiß und Zier
Von Licht übergossen
Wie ein Wunder vor mir.Ara estàs davant meu,
resplendent i gloriosa,
inundada de llum
com un miracle.Du kennest mich wieder,
Du lockest mich zart,
Es zittert durch all meine Glieder
Deine selige Gegenwart.Em reconeixes,
em saludes cordialment,
i tots els meus membres tremolen
amb la teva sagrada presència.September
Text de Hermann HesseSetembre
Der Garten trauert,
Kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schlauert
Still seinem Ende entgegen.El jardí està trist,
la pluja cau freda damunt les flors.
L’estiu contempla
silenciós la seva fi.Golden tropft Blatt um Blatt
Nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
In den sterbenden Gartentraum.L’or cau de fulla en fulla
des de l’alta acàcia.
L’estiu somriu admirat i llangorós
somniant moribund al jardí.Lange noch bei den Rosen
Bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen,
Müdegewordenen Augen zu.S’entreté molt entre les roses,
anhela el repòs.
Lentament va tancant
els ulls grans i fatigats.Beim Schlafengehen
Text de Hermann HesseA l’anar a dormir
Nun der Tag mich müd gemacht,
Soll mein sehnliches Verlangen
Freundlich die gestirnte Nacht
Wie ein müdes Kind empfangen.Ara que el dia m’ha cansat,
els meus afanys melangiosos
rebin amicalment la nit estrellada
com un infant fatigat.Hände laßt von allem Tun,
Stirn vergiß du alles Denken,
Alle meine Sinne nun
Wollen sich in Schlummer senken.Mans, deixeu tota la feina,
front, oblida els teus pensaments,
ara tots els meus sentits
només es volen submergir en el son.Und die Seele unbewacht
Will in freien Flügen schweben,
Um im Zauberkreis der Nacht
Tief und tausendfach zu leben.I l’ànima, alliberada,
volarà amb ales lliures,
per viure profundament de mil maneres
en el cercle màgic de la nit.Im Abendrot
Text de Joseph von Eichendorff (1788-1857)Al capvespre
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhn wir beide
Nun überm stillen Land.Hem caminat, la teva mà en la meva,
entre misèries i alegries,
i ara reposem de la caminada
en la terra silenciosa.Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.Al voltant declinen les valls,
s’enfosqueix l’atmosfera,
encara s’aixequen dues aloses
pels aires, somniadores.Tritt her, und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.Vine, i deixa que volin,
aviat serà l’hora de dormir;
que no ens perdem
en aquesta solitud.O weiter stiller Friede!
So tief im Abdendrot
Wie sind wir wandermüde –
Ist das etwa der Tod?Oh, segueix, pau silenciosa
i profunda del capvespre!
Estem cansats de caminar...
És això potser la mort?Johannes Brahms (1833-1897)
Die Mainacht, op. 43/2 – La nit de maig
Text de Ludwig Heinrich Christoph Hölty (1748-1776)Wenn der silberne Mond durch die Gesträuche blinkt,
Und sein schlummerndes Licht über den Rasen streut,
Und die Nachtigall flötet,
Wandl’ ich traurig von Busch zu Busch.Quan la lluna platejada brilla entre els arbres,
i la seva llum balsàmica s’estén sobre la gespa,
i refila el rossinyol,
camino afligit pel bosc.Selig preis ich dich dann, flötende Nachtigall,
Weil dein Weibchen mit dir wohnet in einem Nest,
Ihrem singenden Gatten
Tausend trauliche Küsse gibt.Et veig llavors feliç, rossinyol refilador,
perquè la teva parella viu amb tu en un sol niu,
i dona mil amorosos besos
al seu canor espòs.Uberhüllet von Laub, girret ein Taubenpaar
Sein Entzücken mir vor; aber ich wende mich,
Suche dunklere Schatten,
Und die einsame Thräne rinnt.Coberta pel fullatge s’amanyaga una parella de coloms:
em canten el seu delit, però jo em tombo
i busco les ombres més fosques
per deixar caure una llàgrima solitària.Wann, o lächelndes Bild, welches wie Morgenroth
Durch die Seele mir strahlt, find’ ich auf Erden dich?
Und die einsame Thräne
Bebt mir heißer die Wang’ herab.Imatge somrient, que com l’alba rogent
il·lumines la meva ànima, quan et trobaré sobre la terra?
I la llàgrima solitària
tremola més càlida en la meva galta.Sonntag, op. 47/3 – Diumenge
Text de Ludwig Uhland (1787-1862)So hab ich doch die ganze Woche
Mein feines Liebchen nicht gesehn;
Ich sah es an einem Sonntag
Wohl vor der Türe stehn.
Das tausenschöne Jungfräulein,
Das tausendschöne Herzelein,
Wollte Gott, ich wär heute bei ihr.No he vist en tota la setmana
la meva dolça estimada;
la vaig veure un diumenge,
parada davant la porta.
Donzella mil vegades bella,
cor mil vegades bell,
volgués Déu que jo fos avui amb ella!So will ich doch die ganze Woche
Das lachen nicht vergehn;
Ich sah es an einem Sonntag
Wohl in die Kirche gehn.
Das tausenschöne Jungfräulein,
Das tausendschöne Herzelein,
Wollte Gott, ich wär heute bei ihr.Però en tota la setmana
no oblidaré el somriure,
que vaig veure un diumenge
quan anava a l’església.
Donzella mil vegades bella,
cor mil vegades bell,
volgués Déu que jo fos avui amb ella!Heimweh II, op. 63/8 – Enyorament II
Text de Klaus Groth (1819-1899)O wüβt ich doch den Weg zurück,
Den lieben Weg zum Kinderland!
O warum sucht ich nach dem Glück
Und lieβ der Mutter Hand?Oh, si pogués trobar el camí de tornada,
l’enyorat camí al país de la infància!
Oh, per què vaig buscar la felicitat
deixant la mà de la mare?O wie mich sehnet auszuruhn,
Von keinem Streben aufgeweckt,
Die muden Augen zuzutun,
Von Liebe sanft bedeckt!Oh, com enyoro el repòs
no destorbat per cap afany,
i el tancar els meus ulls cansats
cobert amb un dolç amor!Und nichts zu forschen, nichts zu spähn,
Und nur zu träumen leicht und lind:
Der Zeiten Wandel nicht zu sehn,
Zum zweiten Mal ein Kind!I no demanar res, no esperar res,
només somnis lleugers i gentils;
no veure canviar el temps,
ser per segona vegada un infant!O zeig mir doch den Weg zurück,
Den lieben Weg zum Kinderland!
Vergebens such ich nach dem Glück,
Ringsum ist öder Strand!Oh, ensenya’m el camí de tornada,
l’enyorat camí al país de la infància!
Busco inútilment la felicitat,
per la solitària platja al meu voltant!Von ewiger Liebe, op. 43/1 – Amor etern
Text d’August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)Dunkel, wie dunkel in Wald und in Feld!
Abend schon ist es, nun schweiget die Welt.
Nirgend noch Licht und nirgend noch Rauch,
Ja, und die Lerche, sie schweiget nun auch.Foscos, que foscos els boscos i els camps!
És ja de nit, i el món està silenciós.
Enlloc una llum, enlloc un soroll,
sí, àdhuc l’alosa ha callat.Kommt aus dem Dorfe der Bursche heraus,
Gibt das Geleit der Geliebten nach Haus,
Führt sie am Weidengebüsche vorbei,
Redet so viel und so mancherlei:El noi surt del poble
per acompanyar a casa l’estimada,
la guia per entre els arbustos del camp,
i li parla molt animat:“Leidest du Schmach und betrübest du dich,
Leidest du Schmach von andern um mich,
Werde die Liebe getrennt so geschwind,
Schnell wie wir früher vereiniget sind,
Scheide mit Regen und scheide mit Wind,
Schnell wie wir früher vereiniget sind.”“Si fossis humiliada i t’entristissis,
si fossis humiliada per altres per culpa meva,
desapareixeria el nostre amor amb rapidesa,
amb la mateixa com ens vàrem unir.
Ens separaríem amb pluja i amb vent,
tan ràpidament com ens vàrem unir.”Spricht das Mägdelein, Mägdelein spricht:
“Unsere Liebe, sie trennet sich nicht!
Fest ist des Stahl und das Eisen gar sehr,
Unsere Liebe ist fester noch mehr.Parla la noia i i contesta:
“El nostre amor mai no desapareixerà!
L’acer és molt ferm i també ho és el ferro,
però el nostre amor és encara més ferm!Eisen und Stahl, man schmiedet sie um,
Unsere Liebe, wer wandelt sie um?
Eisen und Stahl, sie können zergehn,
Unsere Liebe muß ewig bestehn!”El ferro i l’acer poden ser fosos,
però qui pot canviar el nostre amor?
El ferro i l’acer poden liquar-se,
el nostre amor durarà eternament!”Wiegenlied, op. 49/4 – Cançó de bressol
La primera estrofa és del recull de poemes tradicionals Des Knaben Wunderhorn fet per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842); i segona estrofa és de Georg Scherer (1824–1909)Guten Abend, gut Nacht,
Mit Rosen bedacht,
Mit Näglein besteckt,
Schlupf unter die Deck:
Morgen früh, wenn Gott will,
Wirst du wieder geweckt.Bona nit, bona nit,
ornat amb roses,
i cobert amb nards,
fica’t sota la manta!
Demà al matí, si Déu vol,
tornaràs a estar despert.Guten Abend, gut Nacht,
Von Englein bewacht,
Die zeigen im Traum
Dir Christkindleins Baum:
Schlaf nun selig und süß,
Schau im Traum’s Paradies.Bona nit, bona nit,
vetllat per àngels,
que t’ensenyaran en somnis
l’arbre de Nadal:
dorm tranquil i dolç
i somnia en el paradís.Vergebliches Ständchen, op. 84/4 – Serenata inútil
Cançó popular“Guten Abend, mein Schatz,
Guten Abend, mein Kind,
Ich komm’ aus Lieb’ zu dir,
Ach, mach mir auf die Tür,
Mach mir auf die Tür!”“Bona nit, mon tresor,
bona nit, estimada!
L’amor em porta a tu,
ah, obre’m la porta,
obre’m la porta!”“Mein’ Tür ist verschlossen,
Ich laß’ dicht nicht ein,
Mutter, die rät mir klug,
Wärst du hier mit Fug,
Wär’s mit mir vorbei.”“La meva porta està tancada,
i no et deixaré entrar,
la mare em donà bons consells:
si entressis amb el meu permís,
tot s’hauria acabat per a mi.”“So kalt ist die Nacht,
So eisig der Wind,
Daß mir das Herzer friert,
Mein Lieber löschen wird,
Öffne mir mein Kind.”“La nit és molt freda,
el vent és gelat,
es gelarà el meu cor
i s’apagarà el meu amor.
Obre’m, estimada!”“LöschetdeinLieb;
Laß’ sielöschennur,
Löschetsieimmerzu,
Geh’ heimzuBett, zurRuh!
GuteNacht, meinKnab’!”“Que s’apagui el teu amor,
deixa que s’apagui,
i quan s’hagi apagat,
ves a casa, al llit, a descansar!
Bona nit, xicot!”Jean Sibelius (1865-1957)
Flickan kom ifrån sin älsklings mote, op. 37/5 – La noia torna de trobar-se amb el seu estimat
Text de Johan Ludvig Runeberg (1804-1877)Flickan kom från sin älsklings möte
kom med röda händer. Modern sade:
“Varav rodna dina händer, flicka?”
Flickan sade: “Jag har plockat rosor
Och på törnen stungit mina händer.”La noia torna de trobar-se amb el seu estimat,
torna amb les mans vermelles. La mare li diu:
“Què t’ha enrogit les mans, filla?”
La noia diu: “He collit roses
i m’han punxat les espines.”Åter kom hon från sin ålkslings möte,
kom med röda läppar. Modern sade:
“Varav rodna dina läppar, flicka?”
Flickan sade: “Jag har ätit hallon
och med saften målat mina läppar.”Torna novament de trobar-se amb l’estimat,
torna amb els llavis molt vermells. La mare li diu:
“Què ha enrogit tant els teus llavis, filla?”
La noia diu: “He estat menjant gerds,
i m’he embrutat els llavis amb el seu suc.”Åter kom hon från sin ålkslings möte,
kom med bleka kinder. Modern sade:
“Varav blekna dina kinder, flicka?”
Flickan sade: “Red en grav, o moder!
Göm mig där och ställ ett kors däröver,
och på korset rista, som jaga säger:Torna novament de trobar-se amb l’estimat,
torna amb les galtes molt pàl·lides. La mare diu:
“Què ha empal·lidit tant les teves galtes, filla?”
La noia diu: “Oh mare, prepara’m una tomba,
amaga-m’hi i posa una creu al damunt,
i en la creu escriu el que et dic:En gång kom hon hem med röda händer,
ty de rodnat mellan älskarna händer.
En gang kom hon hem med röda läppar,
ty de rodnat under älkarns läppar.
Senast kom hon hem med bleka kinder,
ty de bleknat genom älskarns otro.”Una vegada tornà a casa amb les mans vermelles,
s’havien enrogit entre les mans de l’estimat.
Una vegada tornà a casa amb els llavis vermells,
s’havien enrogit amb els llavis de l’estimat.
L’última vegada tornà a casa amb les galtes pàl·lides,
les havia empal·lidit la infidelitat de l’estimat.”Den första kyssen, op. 37/1 – El primer bes
Text de Johan Ludvig RunebergPå silvermolnets kant satt aftonstjärnan,
Från lundens skymning frågte henne tärnan:
Säg, aftonstjärna, vad i himlen tänkes,
När första kyssen åt en älskling skänkes?
Och himlens blyga dotter hördes svara:
På jorden blickar ljusets änglaskara,
Och ser sin egen sällhet speglad åter;
Blott döden vänder ögat bort -- och gråter.L’estrella del vespre s’asseia en un núvol argentí;
en el bosquet al capvespre la noia pregunta:
Digues, estrella del vespre, què pensen al cel
quan es dona el primer bes a l’estimat?
I la noia tímida sent la resposta del cel:
Els àngels de la llum contemplen la terra
i hi veuen reflectida la seva pròpia joia;
només la mort desvia la mirada... i plora.Var det en dröm?, op.37/4 – Fou un somni?
Text de Josef Julius Wecksell (1838-1907)Var det en dröm, att ljuvt eb gång
jag var ditt hjärtas vän?
Jag minns det som en tystnad sång,
då strängen darrar än.Fou un somni, que una vegada
m’estimà encisador el teu cor?
Hi penso, com en una cançó acabada,
mentre les cordes encara tremolen.Jag minns en törnros av dig skänkt,
en blick så blyg och öm;
Jag minns en avskedstår, som blänkt.
Var allt, var allt en dröm?Penso en una rosa boscana que em donares,
en una mirada tímida i tendra;
penso en unes llàgrimes de comiat que brillaven,
era tot això, tot això, un somni?En dröm lik sippans liv så kort
uti en vårgrön ängd,
vars fägring hastigt vissnar bort
för nya blommors mängd.Un somni, curt com la vida d’una anemone
en un prat verd en primavera,
la bellesa de la qual es marceix ràpida
entre la floració de noves flors.Men mången natt jag hör en röst
vid bittra tårars ström:
göm djupt dess minne i ditt bröst,
der vat din bästa dröm!Però algunes nits sento una veu,
acompanyada per un torrent de llàgrimes amargues:
conserva’n el record en el teu cor,
fou el teu somni més bell!Säv, säv, susa, op. 36/4 – Murmura, murmura, canyís
Text de Gustaf Fröding (1860-1911)Säf, säf, susa,
Våg, våg, slå,
I sägen mig hvar Ingalill
Den unga månde gå?
Hon skrek som en vinksjuten and
När hon sjönk i sjön,Murmura, murmura, canyís,
correu cap allà, ones,
oh, digues on havia d’anar Ingalill, tan jove?
Cridà com un cigne moribund
quan s’enfonsà en el llac,Det var när sista stod grön.
De voro henne gramse vid Östanålid,
Det tog hon sig såilla vid.
De voro henne gramse för gods och gull
Och för hennes unga kärleks skull.
De stucko en ögonsten med tagg,
De kastade smuts i en liljas dagg.quan l’última primavera tot ho verdejava.
Tothom fou dolent amb ella a Östanlid,
i ella s’ho prengué a la valenta.
Tothom fou dolent pels diners i la riquesa,
i pel seu amor jove.
Agullonaren amb espines els seus ulls estrellats,
i tiraren immundícia sobre una rosada d’assutzena.Så sjungen, sjungen sorgsång,
I sorgsna vågor små,
Säf, säf, susa,
Våg, våg, slå,Per això canteu, canteu cançons de dol,
petites ones afligides,
murmura, murmura, canyís,
correu cap allà, ones.Svarta Rosor, op. 36/1 – Roses negres
Text d’Ernst Josephson (1851-1905)Säg hvarför är du så ledsen i dag,
Du, som alltid är så lustig och glad?
Och inte är jag mera ledsen i dag
Än när jag tyckes dig lustig och glad;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.Digues-me, per què estàs avui tan trista?
Tu que sempre estàs tan contenta i tan alegre?
No estic avui més trista
que quan et semblo contenta i tan alegre;
ja que la pena té roses negres com la nit.I mitt hjerta der växer ett rosendeträd
Som aldrig nånsin vill lemna mig fred.
Och på stjelkarne sitter [tagg]1 vid tagg,
Och det vållar mig ständigt sveda och agg;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.En el meu cor creix un roser
que mai no em deixa en pau.
I en les seves tiges creixen espines i més espines,
que em causen incessants dolor i aversió;
ja que la pena té roses negres com la nit.Men af rosor blir det en hel klenod,
Än hvita som döden, än röda som blod.
Det växer och växer. Jag tror jag förgår,
I hjertträdets rötter det rycker och slår;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.Però de la rosa neix una pura joia,
tan blanca com la mort, tan roja com la sang,
que creix i creix. Crec que em moriré,
les arrels del meu cor han estat arrencades;
ja que la pena té roses negres com la nit.Claude Debussy (1862-1918)
Chansons de Bilitis, CD 97
Text de Pierre-Félix Louis (1870-1925)La flute de Pan
La flauta de Pan
Pour le jour des Hyacinthies,
Il m’a donné une syrinx
Faite de roseaux bien taillés,
Unis avec la blanche cire
Qui est douce à mes lèvres
Comme le miel.Per al dia dels Jacints,
m’ha donat una siringa
feta de canyes ben tallades,
unides amb cera blanca,
que és dolça als meus llavis
com la mel.Il m’apprend à jouer,
Assise sur ses genoux;
Mais je suis un peu tremblante.
Il en joue après moi si doucement
Que je l’entends à peine.M’ensenya a tocar-la
asseguda als seus genolls;
però tremolo una mica.
Toca a prop meu tan dolçament
que a penes el sento.Nous n’avons rien à nous dire,
Tant nous sommes près l’un de l’autre;
Mais nos chansons veulent se répondre,
Et tour à tour nos bouches s’unissent
Sur la flûte. Il est tard;
Voici le chant des grenouilles vertes
Qui commence avec la nuit.No tenim res a dir-nos,
tan propers som l’un de l’altre;
però les nostres cançons volen contestar-se,
i a vegades les nostres boques s’uneixen
damunt la flauta. És tard,
heus ací el cant de les granotes verdes
que comença amb la nit.Me mère no croira jamais
Que je suis restée si longtemps
À chercher ma ceinture perdue.La mare mai no creurà
que hagi tardat tant
per cercar el meu cinturó perdut.La chevelure
La cabellera
Il m’a dit: “Cette nuit, j’ai rêvé.
J’avais ta chevelure autour de mon cou.
J’avais tes cheveux comme un collier noir
Autour de ma nuque et sur ma poitrine.Ell m’ha dit: “Aquesta nit he somniat.
Tenia la teva cabellera al voltant del meu coll.
Tenia els teus cabells com un collaret negre
al voltant de la meva nuca i el meu pit.Je les caressais, et c’étaient les miens;
Et nous étions liés pour toujours ainsi
Par la même chevelure, la bouche sur la bouche,
Ainsi que deux lauriers n’ont souvent qu’une racine.Els acaronava, i eren els meus;
i així estàvem lligats per sempre
per la mateixa cabellera, la boca sobre la boca,
com dos llorers que sovint no tenen més que una arrel.Et peu à peu, il m’a semblé,
Tant nos membres étaient confondus,
Que je devenais toi-même
Ou que tu entrais en moi comme mon songe.”I a poc a poc m’ha semblat,
de tan embolicats com estaven els nostres membres,
que jo em convertia en tu
o que tu entraves dins meu com el meu somni.”Quand il eut achevé,
Il mit doucement ses mains sur mes épaules,
Et il me regarda d’un regard si tendre,
Que jebaissai les yeux avec un frisson.Quan va acabar
em posà dolçament les mans sobre l’espatlla
i em contemplà amb una mirada tan tendra
que vaig abaixar els ulls amb una esgarrifança.Le tombeau des naiades
La tomba de les nàiades
Le long du bois couvert de givre,
Je marchais;
Mes cheveux devant ma bouche
Se fleurissaient de petits glaçons,
Et mes sandales étaient lourdes de neige
Fangeuse et tassée.Jo caminava per un bosc cobert
de gebre;
els cabells davant la meva boca
florien amb petits glaçons,
i les meves sandàlies pesaven plenes de neu
fangosa i comprimida.Il me dit: “Que cherches-tu?”
–Je suis la trace du satyre.
Ses petits pas fourchus alternent
Comme des trous dans un manteau blanc.”
Il me dit: “Les satyres sont morts.
Les satyres et les nymphes aussi.Ell em digué: “Què cerques?”
–“Segueixo el rastre del sàtir.
Les seves petites passes clivellades s’alternen
com forats en un abric blanc.”
Em digué: “Els sàtirs són morts.
Els sàtirs, i també les nimfes.Depuis trente ans il n’a pas fait
Un hiver aussi terrible.
La trace que tu vois est celle d’un bouc.
Mais restons ici, où est leur tombeau.”Des de fa trenta anys no ha fet
un hivern tan terrible.
El rastre que veus és el d’un cabró.
Però restem ací, on hi ha la seva tomba.”Et avec le fer de sa houe
Il cassa la glace de la source
Où jadis riaient les Naïades.I amb el ferro de la seva aixada
trencà el glaç de la font
on un dia reien les nàiades.Il prenait de grands morceaux froids,
Et les soulevant vers le ciel pâle,
Il regardait au travers.N’agafava grans trossos gelats,
i aixecant-los cap al cel pàl·lid,
hi mirava a través.Joaquín Turina (1882-1949)
Tres arias, op. 26Romance
Text d’Ángel de Saavedra, duque de Rivas (1791-1865)En una yegua tordilla
Que atrás deja el pensamiento,
Entra en Córdoba gallardo
Atarfe el noble guerrero.El que las moriscas lunas
Llevó glorioso á Toledo,
Y torna con mil cautivos
Y cargado de trofeos.Las azoteas y calles
Hierven de curioso pueblo
Que en él fijando los ojos,
Viva, viva está diciendo.las moras en los terrados
Tremolan cándidos lienzos,
Y agua de azahar dan al aire,
Y sus elogios al viento.Y entre la festiva pompa,
Siendo envidia de los viejos,
De las mujeres encanto,
De los jóvenes ejemplo;Á las rejas de Daraja,
Daraja la de ojos negros,
Que cuando miran abrasan
Y abrasan con sólo verlos,Humilde llega y rendido
El que, triunfante y soberbio,
Fué espanto de los cristianos,
Fué gloria de sarracenos.Mas ¡ay! que las ve cerradas,
Bien distintas de otro tiempo,
En que damascos y alfombras
Las ornaron en su obsequio.Y al mirar tales señales,
Turbado reconociendo
Que, mientras ganó batallas,
Perdió el amor de su dueño,Con gran ternura llorando
Quien mostró tan duro pecho,
Vuelve el rostro á sus cautivos,
De esta manera diciendo:Id con Dios, que ya sois libres,
Desde aquí podéis volveros,
Y llevad vuestros despojos,
Que á quien presentar no tengo.Pues no es razón que conserve
De sus victorias recuerdo,
Quien al tiempo de guardarlas
Perdió de Daraja el pecho.El pescador
Text de José de Espronceda (1808-1842)Pescadorcita mía,
Desciende a la ribera,
Y escucha placentera
Mi cántico de amor;
Sentado en su barquilla,
Te canta su cuidado,
Cual nunca enamorado
Tu tierno pescador.La noche el cielo encubre
Y calla manso el viento,
Y el mar sin movimiento
También en calma está:
A mi batel desciende,
Mi dulce amada hermosa:
La noche tenebrosa
Tu faz alegrará.De conchas y corales
Y nácar á tu frente
Guirnalda reluciente,
Mi bien, te ceñiré;
Y eterno amor mil veces
Jurándote, complida
En tí, mi dulce vida,
Mi dicha encontraré.No el hondo mar te espante,
Ni el viento proceloso,
Que al ver tu rostro Hermoso
Sus iras calmarán;
Y sílfidas y ondines
Por reina de los mares
Con plácidos cantares
A par te aclamarán.Pescadorcita mía,
Desciende a la ribera,
Y escucha placentera
Mi cántico de amor;
Sentado en su barquilla,
Te canta su cuidado,
Cual nunca enamorado
Tu tierno pescador.Rima
Text de Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870)Te vi un punto, y, flotando ante mis ojos,
La imagen de tus ojos se quedó,
Como la mancha oscura, orlada en fuego,
Que flota y ciega, si se mira al sol.A donde quiera que la vista fijo,
Torno a ver sus pupilas llamear;
Mas no te encuentro a ti; que es tu mirada:
Unos ojos, los tuyos, nada más.De mi alcoba en al ángulo los miro
Desasidos fantásticos lucir:
Cuando duermo, los siento que se ciernen
De par en par abiertos sobre mí.Yo sé que hay fuegos fatuos que en la noche
Llevan al caminante a perecer:
Yo me siento arrastrado por tus ojos,
Pero a dónde me arrastran, no lo sé.Franz Liszt (1811-1886)
Die drei Ziguener, S. 320
Text de Nikolaus Lenau (1802 - 1850)Drei Zigeuner fand ich einmal
Liegen an einer Weide,
Als mein Fuhrwerk mit müder Qual
Schlich durch die sandige Heide.Vaig trobar una vegada tres gitanos
ajaguts en un prat,
quan el meu carruatge avançava penosament
Per un erm arenós.Hielt der ein für sich allein
In den Händen die Fiedel,
Spielt‘ umglüht vom Abendschein
Sich ein lustiges Liedel.Un d’ells agafà el violí
amb les seves mans,
i tocà una alegre cançoneta
Encès per la llum del capvespre.Hielt der zweite die Pfeif‘ im Mund,
Blickte nach seinem Rauche,
Froh, als ob er vom Erdenrund
Nichts zum Glücke mehr brauche.El segon tenia la pipa a la boca
i contemplava el fum,
content, com si del món al seu voltant
No necessités res més per ésser feliç.Und der dritte behaglich schlief.
Und sein Cymbal am Baum hing;
Über die Saiten der Windhauch lief,
Über sein Herz ein Traum ging.I el tercer dormia còmodament,
amb el seu címbal penjat d’un arbre;
sobre les seves cordes bufà un hàlit de vent,
Sobre el seu cor hi arribà un somni.An den Kleidern trugen die drei
Löcher und bunte Flicken,
Aber sie boten trotzig Frei
Spott den Erdengeschicken.En els seus vestits tots très
hi portaven forats i sargits de colors,
però es burlaven amb tossuda llibertat
Del destí terrenal.Dreifach haben sie mir gezeigt,
Wenn das Leben uns nachtet:
Wie man’s verraucht, verschläft , vergeigt,
Und es dreimal verachtet.De tres maneres em mostraren
que quan la vida se’ns enfosqueix,
hom fuma, dorm i toca el violí.
I tres vegades se la menysprea.Liebestraüme, S 541/3
Text de Ferdinand Freiligrath (1810 - 1876)O lieb, solang du lieben kannst!
O lieb, solang du lieben magst!
Die Stunde kommt, die Stunde kommt,
Wo du an Gräbern stehst und klagst.Ai, amor, estima tant com puguis!
Ai, amor, estima tant com puguis!
Arribarà l'hora, arribarà l'hora,
En què romandràs amb pena a la tomba.Und sorge, daß dein Herze glüht
Und Liebe hegt und Liebe trägt,
So lang ihm noch ein ander Herz
In Liebe warm entgegenschlägt.I fes brillar el teu cor,
I protegeix l'amor i duu l'amor,
Mentre el cor estigui
Bategant d’amor dolçament.Und wer dir seine Brust erschließt,
O tu ihm, was du kannst, zulieb!
Und mach ihm jede Stunde froh,
Und mach ihm keine Stunde trüb.I a aquell qui t'obre el seu pit,
Oh, fes per ell el que puguis amb amor!
I fes-lo feliç cada hora,
I no el poses mai trist.Und hüte deine Zunge wohl,
Bald ist ein böses Wort gesagt!
O Gott, es war nicht bös gemeint,
Der andre aber geht und klagt.I mossega’t la llengua
Una paraula desafortunada es diu en un instant!
Déu meu, no hi ha mala intenció
Però l'altre marxa i es lamenta.O lieb, solang du lieben kannst!...
Ai, amor, estima tant com puguis!...
Dann kniest du nieder an der Gruft
Und birgst die Augen, trüb und naß,
- Sie sehn den andern nimmermehr -
Ins lange, feuchte Kirchhofsgras.Llavors t’agenollaràs davant la tomba
I els teus ulls estaran enterbolits i humits,
-- No tornaràs a veure l'altre mai més --
en l'herba llarga i humida del cementiri.Und sprichst: O schau auf mich herab,
Der hier an deinem Grabe weint!
Vergib, daß ich gekränkt dich hab!
O Gott, es war nicht bös gemeint!I dius: Oh, mira'm des de baix,
Jo que aquí ploro a la teva tomba!
Perdona'm per fer-te mal!
Déu meu, no era amb mala intenció!Er aber sieht und hört dich nicht,
Kommt nicht, daß du ihn froh umfängst;
Der Mund, der oft dich küßte, spricht
Nie wieder: Ich vergab dir längst!Però ell no veu i no sent res,
No vens, tu que el vas besar alegrement;
La boca que t'ha besat sovint no no dirà
Mai més: et vaig perdonar fa molt de temps!Er tat's, vergab dir lange schon,
Doch manche heiße Träne fiel
Um dich und um dein herbes Wort -
Doch still - er ruht, er ist am Ziel!Ho va fer, perdona'l sempre,
Però llàgrimes calentes han caigut
Sobre tu i sobre la seva dura paraula...
Però calla, descansa, se n'ha anat.O lieb, solang du lieben kannst!...
Ai, amor, estima tant com puguis!...
També et pot interessar...
Palau Gran Veus
Dilluns, 11.11.24 - 20 h
Sala de ConcertsViena – París
Philippe Jaroussky, contratenor
Jérôme Ducros, pianoF. J. Haydn: Das leben ist ein Traum, Hob. XXVI:21
W. A. Mozart: Abendempfindung, K. 523; An Chloé, K. 524
L. van Beethoven: Adelaide, op. 46
F. Schubert: Klavierstück núm. 2, D. 946 (piano sol); Im Frühling, D. 882; Die Gotter Griechenlands, D. 677; An Silvia, D. 891; Litanei, D. 343; Herbst, D. 945; Nachtstück, D. 672
G. Fauré: Cinc mélodies “de Venise”, op. 58
C. Chaminade: Étude de concert núm. 2, op. 35 “Automne” (piano sol)
R. Hahn: A Chloris; Offrande; Fêtes galantes; D’une prison
C. Debussy: Fêtes galantes IIPreus: de 30 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Iréne Theorin, Sarah Connolly & Julius Drake
–LiederabendPalau Grans Veus
Dilluns, 7 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Commemoració del centenari de Victoria de los Ángeles
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Iréne Theorin, soprano
Sarah Connolly, mezzosoprano
Julius Drake, pianoI
Robert Schumann (1810-1856)
Hans Christian Andersen Lieder, op. 40Märzveilchen
Muttertraum
Der Soldat
Der SpielmanRichard Strauss (1864-1949)
Vier Letzte Lieder, TrV 296Frühling
September
Beim Schlafengehen
Im AbendrotJohannes Brahms (1833-1897)
Die Mainacht, op. 43/2
Sonntag, op. 47/3
Heimweh II, op. 63/8
Von ewiger Liebe, op. 43/1
Wiegenlied, op.49/4
Vergebliches Ständchen, 84/4II
Jean Sibelius (1865-1957)
Flickan kom, op. 37/5
Den första kyssen op. 37/1
Var det en dröm?, op. 37/4
Säv, säv, susa, op. 36/4
Svarta Rosor, op. 36/1Claude Debussy (1862-1918)
Chansons de Bilitis, , CD 97La flute de Pan
La chevelure
Le tombeau des naiadesJoaquín Turina (1882-1949)
Tres arias, op. 26Romance
El pescador
RimaFranz Liszt (1811-1886)
Die drei Zigeuner, S.320
Liebestraüme, S.541/3Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#lied #gransfigures #concertsaccessiblesCommemoració del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
Poema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000Comentari
Viatge pel món del lied amb dues dames del cant
El lied, la cançó poètica en alemany, assolí maduresa artística durant la primera meitat del segle XIX. Entre el 1815 i el 1828, any de la seva mort, Franz Schubert en posà els fonaments a partir dels quals es desenvolupà el gènere i només dotze anys més tard, el 1840, Robert Schumann el revolucionà tot ampliant les possibilitats dialèctiques entre veu i piano. Durant aquell Liederjahre Schumann creà, de manera compulsiva, més d’un centenar de cançons, la majoria indiscutibles obres mestres. Un dels poetes més adaptats pel compositor, especialment a partir del mes de juliol, fou Adelbert von Chamisso, responsable, entre d’altres, dels versos del cicle Frauneliebe und Leben. Von Chamisso fou també el traductor de quatre poemes del danès Johann Christian Andersen que Robert Schumann convertiria en els seus Lieder op. 40.
Són ben coneguts els estrets llaços, musicals i personals, que s’establiren entre Schumann i el jove Johannes Brahms. Ambdós es proclamaren custodis de la flama de l’escola clàssica vienesa i, per tant, d’oposició a les propostes wagnerianes. Aquesta militància conjunta no evità diferències perceptibles d’estil entre ells que, en el camp del lied, són especialment manifestes. Brahms començà a escriure cançons a partir del seu contacte amb els Schumann (1853) i ho continuà fent durant tota la seva carrera, però el seu referent, més que no pas el seu amic, fou Franz Schubert. L’aparent simplicitat estructural de les cançons de Brahms, en general de caràcter estròfic, s’allunya de la llibertat formal del seu preceptor, però amaga una personalitat i una força expressiva úniques, com ho demostren les magistrals Die Mainacht o Von ewiger Liebe.
Franz Liszt, proper a Richard Wagner, es posicionà als antípodes de l’estètica defensada per Brahms. En el cas del compositor hongarès, la llibertat formal és intrínseca al seu estil i mostra d’això fou la creació d’un nou gènere, el poema simfònic. Pel que fa al vessant liederístic, Liszt utilitzà les cançons, que compongué regularment, com un banc de proves per a les seves creacions orquestrals i pianístiques. Els vasos comunicants entre uns i altres tipus de composicions, així com el component experimental, convergeixen en un opus liederístic tan variat en la forma com caòtic pel que fa a la catalogació. La llibertat creativa, inventiva melòdica i virtuosisme pianístic que recorren totes les seves cançons és perceptible en Die drei Zigeuner o el popular Liebesträume.
Liszt fou també pioner en el sorgiment del lied amb acompanyament orquestral, variant que arribaria a l’apoteosi amb els cicles de Gustav Mahler i Richard Strauss. La major part de la producció liederística de Strauss fou per a veu i piano, tot i que composicions com Vier Gesänge, op. 33 (1896) o Nächtlicher Gang, op. 44 (1899) ja foren concebudes amb caràcter simfònic. Eren el preludi d’allò que, sense cap mena de dubte, seria la seva més gran creació en aquest format, els Vier Letzte Lieder. Aquestes quatre cançons, que Strauss no arribà a veure estrenades, constitueixen un testament musical i espiritual colpidor escrit un any abans de la seva mort, el 1949. Tot i que la visió comercial del primer editor ha unit aquestes peces com un tot per a la posteritat, Strauss no les va concebre com un cicle. La primera que compongué fou Im Abendrot, a partir d’un poema de Joseph von Eichendorff que impactà Strauss durant una estada a Suïssa. Fins mesos més tard no decidí posar música a tres poemes del seu vell amic Hermann Hesse que, en aquest cas, probablement sí que pensà com un tot. Més enllà, però, de vicissituds editorials, el conjunt ha esdevingut un monument musical sobre l’acceptació del destí i la mort.
Si algun compositor a cavall entre els segles XIX i XX reblà el clau pel que fa al tractament musical del text, aquest fou Claude Debussy. Les Chansons de Bilitis es basen en poemes en prosa de Pierre Louÿs, un material literàriament discutible, però que va permetre al compositor aprofundir en un tractament radical de la prosòdia que cristal·litzà en la transcendental òpera Pélleas et Mélisande. Paral·lelament, a partir de la segona meitat del segle XIX, en plena reconfiguració del mapa europeu, sorgiren les denominades escoles musicals nacionalistes, que advocaren per la integració del folklore en les formes musicals tradicionals. Aquesta fórmula es manifestà de manera accentuada en aquells gèneres on la paraula tenia protagonisme especial, com l’òpera o la cançó. L’Est d’Europa, amb Rússia al capdavant, abraçà el lied com una via per reivindicar la poesia autòctona, tendència a la qual s’incorporaren, progressivament, els països escandinaus. Jan Sibelius fou el més destacat compositor finlandès del període postromàntic, però tot i les seves posicions polítiques nacionalistes, escrigué la majoria de les cançons en suec. Peces com Flickankom o Svarta Rosor són representatives de l’estil de Sibelius, el qual assolí un equilibri personal entre la tradició alemanya i l’arravatada expressivitat dels veïns russos. En aquest corrent cal incloure també el sevillà Joaquín Turina, que al costat de Manuel de Falla i Enric Granados situaren Espanya al mapa musical europeu. Notable creador de cançons caracteritzades per una poderosa vena melòdica combinada amb un tractament pianístic subtil, va escriure Tres arias el 1923, en un període de maduresa durant el qual visità sovint Barcelona i, acompanyat del seu amic Pau Casals, estrenà diverses obres al Palau de la Música Catalana.
Antoni Colomer, periodista musical
Biografies
Iréne Theorin, soprano
©Chris Gloag
És una de les sopranos dramàtiques més celebrades del panorama actual, intèrpret habitual en sales d’òpera i de concerts arreu del món. Particularment associada al repertori dramàtic alemany, és aclamada per la seva intensa musicalitat, unes actuacions atractives i per la flexibilitat vocal. Graduada a l’Acadèmia de Música i a la Royal Opera School de Copenhaguen, ha actuat al Teatro alla Scala, Metropolitan Opera House, Royal Opera House Covent Garden, Berliner Staatsoper, Staatsoper de Viena, Festival de Salzburg, Bayerische Staatsoper, Opéra National de París, Semperoper de Dresden i Bayreuther Festspiele.
Durant la temporada 2024-25 recupera el seu paper més emblemàtic, Elektra, a la Staatsoper d’Hamburg i a la Staatsoper unter den Linden abans de tornar al Gran Teatre del Liceu com a Ortrud de Lohengrin i després a la Staatsoper d’Hamburg com a Kundry de Parsifal, i aquest concert al Palau de la Musica de Barcelona amb la mezzosoprano Sarah Connolly i el pianista Julius Drake.
La temporada passada va actuar dues vegades a la Staatsoper de Stuttgart, com a Die Färberin en la nova producció de David Hermann de Die Frau ohne Schatten i en el paper titular d’Elektra, ambdós sota la direcció musical de Cornelius Meister. Altres compromisos van ser el retorn al Müpa de Budapest, on va triomfar per segon any consecutiu com a Brünnhilde de Die Walküre i Götterdämmerung; concerts d’Elektra amb Kirill Petrenko i la Filharmònica de Bergen; Vier letzte Lieder de Strauss a l’Auditori de la Diputació d’Alacant; així com la Gala Centenari Victoria de los Ángeles al Gran Teatre del Liceu. També va fer un esperat retorn a l’Opéra National de París amb el paper titular de Turandot.
Altres novetats destacades recents són l’aclamat debut com a Judith d’El castell de Barbablava amb Bryn Terfel en un concert amb el Gran Teatre del Liceu a l’Opéra de París; Tristan und Isolde Act II a la Tonhalle de Düsseldorf, i Brünnhilde de Die Walküre i Götterdämmerung al Müpa de Budapest. També ha unit forces amb Lise Davidsen i Waltraud Meier al Liceu per oferir un espectacular concert amb motiu del seu 175è aniversari, amb música de Wagner i Strauss, sota la batuta de Josep Pons. Recentment ha actuat com a Brünnhilde en noves produccions, tant de Die Walküre com de Götterdämmerung, al Bayreuther Festspiele, en una doble producció com a Ortrud de Lohengrin a la Deutsche Oper i Staatsoper de Berlín, així com en una nova producció de David Alden a l’Òpera Vlaanderen; El cicle de l’Anell, sota la batuta de Daniel Barenboim a la Staatsoper de Berlín; el paper titular d’Elektra al Palau de les Arts Reina Sofía de València; Brünnhilde de Die Walküre a la Royal Swedish Opera i Teatro di San Carlo de Nàpols; el paper titular de La Gioconda al Gran Teatre del Liceu, i així mateix el paper titular de Turandot en noves produccions al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu i Nou Teatre Nacional de Tòquio.
A l’àmbit concertístic, ha participat en actuacions semiescenificades de Die Walküre amb l’Orquestra Simfònica Islandesa dirigida per Eva Ollikainen; Simfonia núm. 8 de Mahler amb la Filharmònica d’Oslo i Mikko Franck; un concert amb Die Walküre a Bayreuth, com a part de la seva temporada reduïda del 2021; Götterdämmerung per a l’Oper de Leipzig, i concerts de Tristan und Isolde Act II amb l’Òpera Nacional de Noruega i Edward Gardner; Die Walküre, amb Sir Simon Rattle i el Bayerische Rundfunk, que també es va publicar en CD; una actuació en concert del “Liebestod” de Tristan und Isolde, sota la direcció de Marek Janowski i la Filharmònica de Montecarlo; Gurrelieder de Schönberg amb l’orquestra de l’Opéra National de París i Philippe Jordan; així com recitals al Gran Teatre del Liceu i a la Fundació Victoria de los Ángeles de Barcelona.
Els seus enregistraments en DVD inclouen Elektra des del Festival de Salzburg i Götterdämmerung des del Teatro alla Scala, publicats per Arthaus; Tristan und Isolde des de Bayreuth per a Opus Arte, i el guardonat Cicle de l’Anell des de Copenhaguen per a Decca. El març del 2015 va ser guardonada com a cantant de l’any a Espanya per la seva interpretació de Brünnhilde de Die Walküre a Barcelona l’any 2014, i ha estat nomenada dama de l’Orde de la Dannebrog per la reina Margarida II de Dinamarca.
Sarah Connolly, mezzosoprano
© Christopher Pledger
Va ser nomenada Dama Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic durant els Birthday Honours del 2017, i prèviament Comandant de l’Orde de l'Imperi Britànic pels New Year Honours de l’any 2010. El 2020 es va convertir en membre d’honor de la Royal Philharmonic Society en reconeixement als seus destacats serveis a la música. L’any 2023 va ser guardonada amb la Medalla del Rei de la Música, un reconeixement que s’atorga anualment a Anglaterra a un individu o grup de músics destacat que ha tingut una influència important en la vida musical de la nació.
Ha cantat als festivals d’Aldeburgh, Edimburg, Lucerna, Salzburg i Tanglewood i als BBC Proms, on el 2009 va ser solista a la Last Night. Els seus compromisos operístics l’han portat arreu del món, des de la Metropolitan Opera fins a la Royal Opera House, Opéra de París, La Scala de Milà, les òperes estatals de Viena i Múnic i els festivals de Bayreuth, Glyndebourne i Ais de Provença.
De la seva temporada 2024-25 destaquen el paper d’Auntie en una nova producció de Peter Grimes per a la Welsh National Opera; Dido en concert de Dido & Aeneas al Concertgebouw d’Amsterdam; The dream of Gerontius d’Elgar amb l’Orquestra Simfònica de la BBC i el director Sakari Oramo, i The music makers amb la CBSO i Sofi Jeannin; a més, A child of our time de Tippett, amb la Royal Northern Sinfonia i Dinis Sousa; Les nuits d’été de Berlioz per a la Fondazione Teatro Carlo Felice, amb Riccardo Minasi, i la Simfonia núm. 2 de Mahler amb l’Orquestra Filharmònica de Boston i Benjamin Zander, i The Hallé Orchestra i Kahchun Wong; els Lieder eines fahrenden gesellen, amb l’orquestra de la WNO i Tomáš Hanus, i una gira amb els Rückert-Lieder, juntament amb Anima Eterna i Pablo Heras-Casado. També interpretarà cançons d’Alma Mahler amb l’Orquestra Simfònica Nacional RTÉ d’Irlanda, dirigida per Mihhail Gerts.
Julius Drake, piano
©Sim Canetti-Clarke
Viu a Londres i gaudeix d’una gran reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp. Ha col·laborat amb molts dels principals artistes mundials, tant en recitals com en disc. El seu interès apassionat pel cant li ha valgut invitacions per organitzar cicles de cançons al Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, 92nd Street Y de Nova York i Pierre Boulez Saal de Berlín. Organitza una sèrie anual de recitals de cant –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres. Ensenya piano acompanyant] a la Guildhall School of Music de Londres i és convidat regularment a impartir classes magistrals arreu del món.
Els nombrosos enregistraments de Julius Drake inclouen una col·lecció àmpliament aclamada amb Gerald Finley per a Hyperion Records, de la qual Songs by Samuel Barber, Schumann: Dichterliebe & other Heine settings i Britten: songs & proverbs of William Blake van guanyar els Gramophone Award els anys 2007, 2009 i 2011, així com enregistraments amb lan Bostridge i Alice Coote per a EMI; amb Joyce DiDonato, Lorraine Hunt Lieberson i Matthew Polenzani per a Wigmore Live, i amb Anna Prohaska per a Alpha. La gravació de Julius Drake de l’obra El diari d'un desaparegut de Janáček, amb el tenor Nicky Spence i la mezzosoprano Václava Housková per a Hyperion Records, van resultar guanyadors tant als Gramophone com als premis BBC Music Magazine el 2020.
La seva agenda aquesta temporada inclou recitals a La Scala de Milà i Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Ludovic Tézier; el retorn a la Boulez Saal de Berlín amb la sèrie Lied und Lyrik; una gira de recitals pels EUA amb lan Bostridge; les cançons completes de Mahler en cinc recitals al Festival Mahler al Concertgebouw d’Amsterdam; recitals al Gran Teatre del Liceu i al Palau, amb Gerald Finley, Sarah Connolly i Iréne Theorin; la tornada als festivals de música de cambra de Santa Fe, West Cork i Oxford; concerts a Berlín i al Festival d’Aldeburgh amb Andrè Schuen; recitals en duet de piano amb Elisabeth Leonskaja a Àustria, inclòs al Festival Schubertiade; més recitals als EUA i Europa amb Fleur Barron, Mercedes Gancedo, Christopher Prégardien, Julia Kleiter, Anna Prohaska i Roderick Williams, i al Wigmore Hall de Londres en el concert d’obertura de temporada per celebrar l’aniversari de Fauré, així com recitals amb Alice Coote, Stuart Jackson, Sofia Fomina i Brindley Sherratt.
Textos
Robert Schumann (1810-1856)
Hans Christian Andersen Lieder, op. 40
Textos d’Adelbert von Chamisso (1781-1839) basats en poemes de Hans Christian Andersen (1805-1875)Märzveilchen
Violetes de març
Der Himmel wölbt sich rein und blau,
Der Reif stellt Blumen aus zur Schau.
Am Fenster prangt ein flimmernder Flor.
Ein Jüngling steht, ihn betrachtend, davor.La volta del cel s’estén pura i blava,
el gebre exposa una munió de flors,
tímides flors lluen en la finestra,
un jove està al davant i les contempla.Und hinter der Blumen blühet noch gar
Ein blaues, ein lächlendes Augenpaar.
Märzveilchen, wie jener noch keine gesehn!
Der Reif wird angehaucht zergehn.I darrere les flors lluen molt més
un parell d’ulls blaus i somrients.
Violetes de març, com ningú no ha vist mai!
El gebre es fondrà amb la brisa.Eisblumen fangen zu schmelzen an,
Und Gott sei gnädig dem jungen Mann.Les flors gelades comencen a desglaçar-se,
que Déu tingui pietat del jove!Muttertraum
Somni de mare
Die Mutter betet herzig und schaut entzückt
Auf dem schlummernden Kleinen.
Er ruht in der Wiege so sanft und traut.
Ein Engel muß er ihr scheinen.La mare ora fervorosa i contempla embadalida
el petit dorment.
Descansa en el bressol tan dolç i confiat!
Li ha de semblar un àngel!Sie küßt ihn und herzt ihn, sie hält sich kaum.
Vergessen der irdischen Schmerzen,
Es schweift in die Zukunft ihr Höffnungstraum.
So träumen Mütter im Herzen.El besa i l’abraça, a penes pot contenir-se,
ha oblidat totes les penes terrenals,
i adreça cap al futur els seus somnis esperançats,
com somnien els cors de les mares.Der Rab indes mit der Sippschaft sein
Kreischt draußen am Fenster die Weise:
Dein Engel, dein Engel wird unser sein,
Der Räuber dient uns zur Speise.Mentrestant el corb, amb tota la seva trepa,
gralla la seva cançó des de fora la finestra:
el teu àngel, el teu àngel serà nostre,
i ens servirà d’aliment!Der Soldat
Der Soldat
Der Es geht bei gedämpfter Trommel Klang;
Wie weit noch die Stätte, der Weg wie lang!
O wär er zur Ruh und alles vorbei!
Ich glaub, es bricht mir das Herz entzwei.Marxa al so dels tambors amb sordina;
que lluny encara del lloc!, quin camí més llarg!
Oh, si ell ja fos mort i tot s’hagués acabat!
Crec que se’m trenca el cor!Ich hab in der Welt nur ihn geliebt,
Nur ihn, dem man jetzt den Tod doch gibt;
Bei klingendem Spiel wird paradiert,
Dazu bin auch ich, auch ich kommandiert.Només l’he estimat a ell en aquest món,
només a ell, a qui ara han de matar!
Hi ha una parada, amb sonors redoblaments;
i m’hi han inclòs a mi.Nun schaut er auf zum letztenmal
In Gottes Sohne freudigen Strahl,
Nun bindet sie ihm die Augen zu –
Dir schenke Gott die ewige Ruh!Ara mira per última vegada,
en la llum alegre del sol diví;
ara li embenen els ulls...
que Déu li doni el descans etern!Es haben die Neun wohl angelegt,
Acht Kugeln haben vorbeigefegt;
Sie zitterten alle vor Jammer und Schmerz –
Ich aber, ich traf ihn mitten ins Herz.Tots nou han apuntat bé;
vuit bales han passat de llarg,
tots tremolaven de pena i aflicció...
però jo l’he encertat al mig del cor.Der Spielman
El joglar
Im Städchen gibt es des Jubels viel,
Da halten sie Hochzeit mit Tanz und mit Spiel,
Den Fröhlichen blinket der Wein so rot,
Die Braut nur gleicht dem getünchten Tod.Hi ha molta alegria a la petita ciutat,
se celebren unes noces amb danses i música;
el vi fulgura vermellós per als alegres convidats,
només la núvia està tan pàl·lida com la mort.Ja, tot für den, den nicht sie vergißt,
Der doch beim Fest nicht Bräutigam ist;
Da steht er inmitten der Gäste im Krug
Und streichet die Geige, lustig genug!Sí, morta per a aquell que mai no podrà oblidar,
però que no és el nuvi en aquesta festa;
és allà, amb la gerra, enmig dels convidats,
i toca prou divertit el violí!Er streichet die Geige, sein Haar ergraut,
Es springen die Saiten gellend und laut,
Er drückt sie ans Herz und achtet es nicht,
Ob auch sie in tausend Stücken zerbricht.Toca el violí, amb els cabells agrisats;
vibren les cordes, penetrants i agudes,
les estreny contra el seu cor, i no li preocupa
si també es trenquen en mil trossos.Es ist gar grausig, wenn einer so stirbt,
Wann jung sein Herz und Freude noch wirbt;
Ich mag und will nicht länger es sehn,
Das möchte den Kopf mir schwindelnd verdrehn.És espantós que es mori així,
quan fa poc el seu cor vessava alegria.
No puc i no vull veure-ho més temps!
Em podria fer perdre el cap, marejat!Wer heißt euch mit Fingern zeigen auf mich?
O Gott! bewahr’ uns gnädiglich,
Daß keinen der Wahnsinn übermannt;
Bin selber ein armer Musikant.Qui us ha dit que m’assenyaléssiu amb el dit?
Oh Déu, protegeix-nos, indulgent,
que ningú no es rendeixi a la demència;
no soc més que un pobre músic.Richard Strauss (1864-1949)
Vier Letzte Lieder, TrV 296Frühling
Text de Hermann Hesse (1877-1862)Primavera
In dämmrigen Grüften
Träumte ich lang
Von deinen Blumen und blauen Lüften,
Von deinem Duft und Vogelgesang.A la penombra del sepulcre
somniava sovint
els teus arbres i els teus cels blaus,
el teu perfum i els teus cants d’ocells.Nun liegst du erschlossen
In Gleiß und Zier
Von Licht übergossen
Wie ein Wunder vor mir.Ara estàs davant meu,
resplendent i gloriosa,
inundada de llum
com un miracle.Du kennest mich wieder,
Du lockest mich zart,
Es zittert durch all meine Glieder
Deine selige Gegenwart.Em reconeixes,
em saludes cordialment,
i tots els meus membres tremolen
amb la teva sagrada presència.September
Text de Hermann HesseSetembre
Der Garten trauert,
Kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schlauert
Still seinem Ende entgegen.El jardí està trist,
la pluja cau freda damunt les flors.
L’estiu contempla
silenciós la seva fi.Golden tropft Blatt um Blatt
Nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
In den sterbenden Gartentraum.L’or cau de fulla en fulla
des de l’alta acàcia.
L’estiu somriu admirat i llangorós
somniant moribund al jardí.Lange noch bei den Rosen
Bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen,
Müdegewordenen Augen zu.S’entreté molt entre les roses,
anhela el repòs.
Lentament va tancant
els ulls grans i fatigats.Beim Schlafengehen
Text de Hermann HesseA l’anar a dormir
Nun der Tag mich müd gemacht,
Soll mein sehnliches Verlangen
Freundlich die gestirnte Nacht
Wie ein müdes Kind empfangen.Ara que el dia m’ha cansat,
els meus afanys melangiosos
rebin amicalment la nit estrellada
com un infant fatigat.Hände laßt von allem Tun,
Stirn vergiß du alles Denken,
Alle meine Sinne nun
Wollen sich in Schlummer senken.Mans, deixeu tota la feina,
front, oblida els teus pensaments,
ara tots els meus sentits
només es volen submergir en el son.Und die Seele unbewacht
Will in freien Flügen schweben,
Um im Zauberkreis der Nacht
Tief und tausendfach zu leben.I l’ànima, alliberada,
volarà amb ales lliures,
per viure profundament de mil maneres
en el cercle màgic de la nit.Im Abendrot
Text de Joseph von Eichendorff (1788-1857)Al capvespre
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhn wir beide
Nun überm stillen Land.Hem caminat, la teva mà en la meva,
entre misèries i alegries,
i ara reposem de la caminada
en la terra silenciosa.Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.Al voltant declinen les valls,
s’enfosqueix l’atmosfera,
encara s’aixequen dues aloses
pels aires, somniadores.Tritt her, und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.Vine, i deixa que volin,
aviat serà l’hora de dormir;
que no ens perdem
en aquesta solitud.O weiter stiller Friede!
So tief im Abdendrot
Wie sind wir wandermüde –
Ist das etwa der Tod?Oh, segueix, pau silenciosa
i profunda del capvespre!
Estem cansats de caminar...
És això potser la mort?Johannes Brahms (1833-1897)
Die Mainacht, op. 43/2 – La nit de maig
Text de Ludwig Heinrich Christoph Hölty (1748-1776)Wenn der silberne Mond durch die Gesträuche blinkt,
Und sein schlummerndes Licht über den Rasen streut,
Und die Nachtigall flötet,
Wandl’ ich traurig von Busch zu Busch.Quan la lluna platejada brilla entre els arbres,
i la seva llum balsàmica s’estén sobre la gespa,
i refila el rossinyol,
camino afligit pel bosc.Selig preis ich dich dann, flötende Nachtigall,
Weil dein Weibchen mit dir wohnet in einem Nest,
Ihrem singenden Gatten
Tausend trauliche Küsse gibt.Et veig llavors feliç, rossinyol refilador,
perquè la teva parella viu amb tu en un sol niu,
i dona mil amorosos besos
al seu canor espòs.Uberhüllet von Laub, girret ein Taubenpaar
Sein Entzücken mir vor; aber ich wende mich,
Suche dunklere Schatten,
Und die einsame Thräne rinnt.Coberta pel fullatge s’amanyaga una parella de coloms:
em canten el seu delit, però jo em tombo
i busco les ombres més fosques
per deixar caure una llàgrima solitària.Wann, o lächelndes Bild, welches wie Morgenroth
Durch die Seele mir strahlt, find’ ich auf Erden dich?
Und die einsame Thräne
Bebt mir heißer die Wang’ herab.Imatge somrient, que com l’alba rogent
il·lumines la meva ànima, quan et trobaré sobre la terra?
I la llàgrima solitària
tremola més càlida en la meva galta.Sonntag, op. 47/3 – Diumenge
Text de Ludwig Uhland (1787-1862)So hab ich doch die ganze Woche
Mein feines Liebchen nicht gesehn;
Ich sah es an einem Sonntag
Wohl vor der Türe stehn.
Das tausenschöne Jungfräulein,
Das tausendschöne Herzelein,
Wollte Gott, ich wär heute bei ihr.No he vist en tota la setmana
la meva dolça estimada;
la vaig veure un diumenge,
parada davant la porta.
Donzella mil vegades bella,
cor mil vegades bell,
volgués Déu que jo fos avui amb ella!So will ich doch die ganze Woche
Das lachen nicht vergehn;
Ich sah es an einem Sonntag
Wohl in die Kirche gehn.
Das tausenschöne Jungfräulein,
Das tausendschöne Herzelein,
Wollte Gott, ich wär heute bei ihr.Però en tota la setmana
no oblidaré el somriure,
que vaig veure un diumenge
quan anava a l’església.
Donzella mil vegades bella,
cor mil vegades bell,
volgués Déu que jo fos avui amb ella!Heimweh II, op. 63/8 – Enyorament II
Text de Klaus Groth (1819-1899)O wüβt ich doch den Weg zurück,
Den lieben Weg zum Kinderland!
O warum sucht ich nach dem Glück
Und lieβ der Mutter Hand?Oh, si pogués trobar el camí de tornada,
l’enyorat camí al país de la infància!
Oh, per què vaig buscar la felicitat
deixant la mà de la mare?O wie mich sehnet auszuruhn,
Von keinem Streben aufgeweckt,
Die muden Augen zuzutun,
Von Liebe sanft bedeckt!Oh, com enyoro el repòs
no destorbat per cap afany,
i el tancar els meus ulls cansats
cobert amb un dolç amor!Und nichts zu forschen, nichts zu spähn,
Und nur zu träumen leicht und lind:
Der Zeiten Wandel nicht zu sehn,
Zum zweiten Mal ein Kind!I no demanar res, no esperar res,
només somnis lleugers i gentils;
no veure canviar el temps,
ser per segona vegada un infant!O zeig mir doch den Weg zurück,
Den lieben Weg zum Kinderland!
Vergebens such ich nach dem Glück,
Ringsum ist öder Strand!Oh, ensenya’m el camí de tornada,
l’enyorat camí al país de la infància!
Busco inútilment la felicitat,
per la solitària platja al meu voltant!Von ewiger Liebe, op. 43/1 – Amor etern
Text d’August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)Dunkel, wie dunkel in Wald und in Feld!
Abend schon ist es, nun schweiget die Welt.
Nirgend noch Licht und nirgend noch Rauch,
Ja, und die Lerche, sie schweiget nun auch.Foscos, que foscos els boscos i els camps!
És ja de nit, i el món està silenciós.
Enlloc una llum, enlloc un soroll,
sí, àdhuc l’alosa ha callat.Kommt aus dem Dorfe der Bursche heraus,
Gibt das Geleit der Geliebten nach Haus,
Führt sie am Weidengebüsche vorbei,
Redet so viel und so mancherlei:El noi surt del poble
per acompanyar a casa l’estimada,
la guia per entre els arbustos del camp,
i li parla molt animat:“Leidest du Schmach und betrübest du dich,
Leidest du Schmach von andern um mich,
Werde die Liebe getrennt so geschwind,
Schnell wie wir früher vereiniget sind,
Scheide mit Regen und scheide mit Wind,
Schnell wie wir früher vereiniget sind.”“Si fossis humiliada i t’entristissis,
si fossis humiliada per altres per culpa meva,
desapareixeria el nostre amor amb rapidesa,
amb la mateixa com ens vàrem unir.
Ens separaríem amb pluja i amb vent,
tan ràpidament com ens vàrem unir.”Spricht das Mägdelein, Mägdelein spricht:
“Unsere Liebe, sie trennet sich nicht!
Fest ist des Stahl und das Eisen gar sehr,
Unsere Liebe ist fester noch mehr.Parla la noia i i contesta:
“El nostre amor mai no desapareixerà!
L’acer és molt ferm i també ho és el ferro,
però el nostre amor és encara més ferm!Eisen und Stahl, man schmiedet sie um,
Unsere Liebe, wer wandelt sie um?
Eisen und Stahl, sie können zergehn,
Unsere Liebe muß ewig bestehn!”El ferro i l’acer poden ser fosos,
però qui pot canviar el nostre amor?
El ferro i l’acer poden liquar-se,
el nostre amor durarà eternament!”Wiegenlied, op. 49/4 – Cançó de bressol
La primera estrofa és del recull de poemes tradicionals Des Knaben Wunderhorn fet per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842); i segona estrofa és de Georg Scherer (1824–1909)Guten Abend, gut Nacht,
Mit Rosen bedacht,
Mit Näglein besteckt,
Schlupf unter die Deck:
Morgen früh, wenn Gott will,
Wirst du wieder geweckt.Bona nit, bona nit,
ornat amb roses,
i cobert amb nards,
fica’t sota la manta!
Demà al matí, si Déu vol,
tornaràs a estar despert.Guten Abend, gut Nacht,
Von Englein bewacht,
Die zeigen im Traum
Dir Christkindleins Baum:
Schlaf nun selig und süß,
Schau im Traum’s Paradies.Bona nit, bona nit,
vetllat per àngels,
que t’ensenyaran en somnis
l’arbre de Nadal:
dorm tranquil i dolç
i somnia en el paradís.Vergebliches Ständchen, op. 84/4 – Serenata inútil
Cançó popular“Guten Abend, mein Schatz,
Guten Abend, mein Kind,
Ich komm’ aus Lieb’ zu dir,
Ach, mach mir auf die Tür,
Mach mir auf die Tür!”“Bona nit, mon tresor,
bona nit, estimada!
L’amor em porta a tu,
ah, obre’m la porta,
obre’m la porta!”“Mein’ Tür ist verschlossen,
Ich laß’ dicht nicht ein,
Mutter, die rät mir klug,
Wärst du hier mit Fug,
Wär’s mit mir vorbei.”“La meva porta està tancada,
i no et deixaré entrar,
la mare em donà bons consells:
si entressis amb el meu permís,
tot s’hauria acabat per a mi.”“So kalt ist die Nacht,
So eisig der Wind,
Daß mir das Herzer friert,
Mein Lieber löschen wird,
Öffne mir mein Kind.”“La nit és molt freda,
el vent és gelat,
es gelarà el meu cor
i s’apagarà el meu amor.
Obre’m, estimada!”“LöschetdeinLieb;
Laß’ sielöschennur,
Löschetsieimmerzu,
Geh’ heimzuBett, zurRuh!
GuteNacht, meinKnab’!”“Que s’apagui el teu amor,
deixa que s’apagui,
i quan s’hagi apagat,
ves a casa, al llit, a descansar!
Bona nit, xicot!”Jean Sibelius (1865-1957)
Flickan kom ifrån sin älsklings mote, op. 37/5 – La noia torna de trobar-se amb el seu estimat
Text de Johan Ludvig Runeberg (1804-1877)Flickan kom från sin älsklings möte
kom med röda händer. Modern sade:
“Varav rodna dina händer, flicka?”
Flickan sade: “Jag har plockat rosor
Och på törnen stungit mina händer.”La noia torna de trobar-se amb el seu estimat,
torna amb les mans vermelles. La mare li diu:
“Què t’ha enrogit les mans, filla?”
La noia diu: “He collit roses
i m’han punxat les espines.”Åter kom hon från sin ålkslings möte,
kom med röda läppar. Modern sade:
“Varav rodna dina läppar, flicka?”
Flickan sade: “Jag har ätit hallon
och med saften målat mina läppar.”Torna novament de trobar-se amb l’estimat,
torna amb els llavis molt vermells. La mare li diu:
“Què ha enrogit tant els teus llavis, filla?”
La noia diu: “He estat menjant gerds,
i m’he embrutat els llavis amb el seu suc.”Åter kom hon från sin ålkslings möte,
kom med bleka kinder. Modern sade:
“Varav blekna dina kinder, flicka?”
Flickan sade: “Red en grav, o moder!
Göm mig där och ställ ett kors däröver,
och på korset rista, som jaga säger:Torna novament de trobar-se amb l’estimat,
torna amb les galtes molt pàl·lides. La mare diu:
“Què ha empal·lidit tant les teves galtes, filla?”
La noia diu: “Oh mare, prepara’m una tomba,
amaga-m’hi i posa una creu al damunt,
i en la creu escriu el que et dic:En gång kom hon hem med röda händer,
ty de rodnat mellan älskarna händer.
En gang kom hon hem med röda läppar,
ty de rodnat under älkarns läppar.
Senast kom hon hem med bleka kinder,
ty de bleknat genom älskarns otro.”Una vegada tornà a casa amb les mans vermelles,
s’havien enrogit entre les mans de l’estimat.
Una vegada tornà a casa amb els llavis vermells,
s’havien enrogit amb els llavis de l’estimat.
L’última vegada tornà a casa amb les galtes pàl·lides,
les havia empal·lidit la infidelitat de l’estimat.”Den första kyssen, op. 37/1 – El primer bes
Text de Johan Ludvig RunebergPå silvermolnets kant satt aftonstjärnan,
Från lundens skymning frågte henne tärnan:
Säg, aftonstjärna, vad i himlen tänkes,
När första kyssen åt en älskling skänkes?
Och himlens blyga dotter hördes svara:
På jorden blickar ljusets änglaskara,
Och ser sin egen sällhet speglad åter;
Blott döden vänder ögat bort -- och gråter.L’estrella del vespre s’asseia en un núvol argentí;
en el bosquet al capvespre la noia pregunta:
Digues, estrella del vespre, què pensen al cel
quan es dona el primer bes a l’estimat?
I la noia tímida sent la resposta del cel:
Els àngels de la llum contemplen la terra
i hi veuen reflectida la seva pròpia joia;
només la mort desvia la mirada... i plora.Var det en dröm?, op.37/4 – Fou un somni?
Text de Josef Julius Wecksell (1838-1907)Var det en dröm, att ljuvt eb gång
jag var ditt hjärtas vän?
Jag minns det som en tystnad sång,
då strängen darrar än.Fou un somni, que una vegada
m’estimà encisador el teu cor?
Hi penso, com en una cançó acabada,
mentre les cordes encara tremolen.Jag minns en törnros av dig skänkt,
en blick så blyg och öm;
Jag minns en avskedstår, som blänkt.
Var allt, var allt en dröm?Penso en una rosa boscana que em donares,
en una mirada tímida i tendra;
penso en unes llàgrimes de comiat que brillaven,
era tot això, tot això, un somni?En dröm lik sippans liv så kort
uti en vårgrön ängd,
vars fägring hastigt vissnar bort
för nya blommors mängd.Un somni, curt com la vida d’una anemone
en un prat verd en primavera,
la bellesa de la qual es marceix ràpida
entre la floració de noves flors.Men mången natt jag hör en röst
vid bittra tårars ström:
göm djupt dess minne i ditt bröst,
der vat din bästa dröm!Però algunes nits sento una veu,
acompanyada per un torrent de llàgrimes amargues:
conserva’n el record en el teu cor,
fou el teu somni més bell!Säv, säv, susa, op. 36/4 – Murmura, murmura, canyís
Text de Gustaf Fröding (1860-1911)Säf, säf, susa,
Våg, våg, slå,
I sägen mig hvar Ingalill
Den unga månde gå?
Hon skrek som en vinksjuten and
När hon sjönk i sjön,Murmura, murmura, canyís,
correu cap allà, ones,
oh, digues on havia d’anar Ingalill, tan jove?
Cridà com un cigne moribund
quan s’enfonsà en el llac,Det var när sista stod grön.
De voro henne gramse vid Östanålid,
Det tog hon sig såilla vid.
De voro henne gramse för gods och gull
Och för hennes unga kärleks skull.
De stucko en ögonsten med tagg,
De kastade smuts i en liljas dagg.quan l’última primavera tot ho verdejava.
Tothom fou dolent amb ella a Östanlid,
i ella s’ho prengué a la valenta.
Tothom fou dolent pels diners i la riquesa,
i pel seu amor jove.
Agullonaren amb espines els seus ulls estrellats,
i tiraren immundícia sobre una rosada d’assutzena.Så sjungen, sjungen sorgsång,
I sorgsna vågor små,
Säf, säf, susa,
Våg, våg, slå,Per això canteu, canteu cançons de dol,
petites ones afligides,
murmura, murmura, canyís,
correu cap allà, ones.Svarta Rosor, op. 36/1 – Roses negres
Text d’Ernst Josephson (1851-1905)Säg hvarför är du så ledsen i dag,
Du, som alltid är så lustig och glad?
Och inte är jag mera ledsen i dag
Än när jag tyckes dig lustig och glad;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.Digues-me, per què estàs avui tan trista?
Tu que sempre estàs tan contenta i tan alegre?
No estic avui més trista
que quan et semblo contenta i tan alegre;
ja que la pena té roses negres com la nit.I mitt hjerta der växer ett rosendeträd
Som aldrig nånsin vill lemna mig fred.
Och på stjelkarne sitter [tagg]1 vid tagg,
Och det vållar mig ständigt sveda och agg;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.En el meu cor creix un roser
que mai no em deixa en pau.
I en les seves tiges creixen espines i més espines,
que em causen incessants dolor i aversió;
ja que la pena té roses negres com la nit.Men af rosor blir det en hel klenod,
Än hvita som döden, än röda som blod.
Det växer och växer. Jag tror jag förgår,
I hjertträdets rötter det rycker och slår;
Ty sorgen har nattsvarta rosor.Però de la rosa neix una pura joia,
tan blanca com la mort, tan roja com la sang,
que creix i creix. Crec que em moriré,
les arrels del meu cor han estat arrencades;
ja que la pena té roses negres com la nit.Claude Debussy (1862-1918)
Chansons de Bilitis, CD 97
Text de Pierre-Félix Louis (1870-1925)La flute de Pan
La flauta de Pan
Pour le jour des Hyacinthies,
Il m’a donné une syrinx
Faite de roseaux bien taillés,
Unis avec la blanche cire
Qui est douce à mes lèvres
Comme le miel.Per al dia dels Jacints,
m’ha donat una siringa
feta de canyes ben tallades,
unides amb cera blanca,
que és dolça als meus llavis
com la mel.Il m’apprend à jouer,
Assise sur ses genoux;
Mais je suis un peu tremblante.
Il en joue après moi si doucement
Que je l’entends à peine.M’ensenya a tocar-la
asseguda als seus genolls;
però tremolo una mica.
Toca a prop meu tan dolçament
que a penes el sento.Nous n’avons rien à nous dire,
Tant nous sommes près l’un de l’autre;
Mais nos chansons veulent se répondre,
Et tour à tour nos bouches s’unissent
Sur la flûte. Il est tard;
Voici le chant des grenouilles vertes
Qui commence avec la nuit.No tenim res a dir-nos,
tan propers som l’un de l’altre;
però les nostres cançons volen contestar-se,
i a vegades les nostres boques s’uneixen
damunt la flauta. És tard,
heus ací el cant de les granotes verdes
que comença amb la nit.Me mère no croira jamais
Que je suis restée si longtemps
À chercher ma ceinture perdue.La mare mai no creurà
que hagi tardat tant
per cercar el meu cinturó perdut.La chevelure
La cabellera
Il m’a dit: “Cette nuit, j’ai rêvé.
J’avais ta chevelure autour de mon cou.
J’avais tes cheveux comme un collier noir
Autour de ma nuque et sur ma poitrine.Ell m’ha dit: “Aquesta nit he somniat.
Tenia la teva cabellera al voltant del meu coll.
Tenia els teus cabells com un collaret negre
al voltant de la meva nuca i el meu pit.Je les caressais, et c’étaient les miens;
Et nous étions liés pour toujours ainsi
Par la même chevelure, la bouche sur la bouche,
Ainsi que deux lauriers n’ont souvent qu’une racine.Els acaronava, i eren els meus;
i així estàvem lligats per sempre
per la mateixa cabellera, la boca sobre la boca,
com dos llorers que sovint no tenen més que una arrel.Et peu à peu, il m’a semblé,
Tant nos membres étaient confondus,
Que je devenais toi-même
Ou que tu entrais en moi comme mon songe.”I a poc a poc m’ha semblat,
de tan embolicats com estaven els nostres membres,
que jo em convertia en tu
o que tu entraves dins meu com el meu somni.”Quand il eut achevé,
Il mit doucement ses mains sur mes épaules,
Et il me regarda d’un regard si tendre,
Que jebaissai les yeux avec un frisson.Quan va acabar
em posà dolçament les mans sobre l’espatlla
i em contemplà amb una mirada tan tendra
que vaig abaixar els ulls amb una esgarrifança.Le tombeau des naiades
La tomba de les nàiades
Le long du bois couvert de givre,
Je marchais;
Mes cheveux devant ma bouche
Se fleurissaient de petits glaçons,
Et mes sandales étaient lourdes de neige
Fangeuse et tassée.Jo caminava per un bosc cobert
de gebre;
els cabells davant la meva boca
florien amb petits glaçons,
i les meves sandàlies pesaven plenes de neu
fangosa i comprimida.Il me dit: “Que cherches-tu?”
–Je suis la trace du satyre.
Ses petits pas fourchus alternent
Comme des trous dans un manteau blanc.”
Il me dit: “Les satyres sont morts.
Les satyres et les nymphes aussi.Ell em digué: “Què cerques?”
–“Segueixo el rastre del sàtir.
Les seves petites passes clivellades s’alternen
com forats en un abric blanc.”
Em digué: “Els sàtirs són morts.
Els sàtirs, i també les nimfes.Depuis trente ans il n’a pas fait
Un hiver aussi terrible.
La trace que tu vois est celle d’un bouc.
Mais restons ici, où est leur tombeau.”Des de fa trenta anys no ha fet
un hivern tan terrible.
El rastre que veus és el d’un cabró.
Però restem ací, on hi ha la seva tomba.”Et avec le fer de sa houe
Il cassa la glace de la source
Où jadis riaient les Naïades.I amb el ferro de la seva aixada
trencà el glaç de la font
on un dia reien les nàiades.Il prenait de grands morceaux froids,
Et les soulevant vers le ciel pâle,
Il regardait au travers.N’agafava grans trossos gelats,
i aixecant-los cap al cel pàl·lid,
hi mirava a través.Joaquín Turina (1882-1949)
Tres arias, op. 26Romance
Text d’Ángel de Saavedra, duque de Rivas (1791-1865)En una yegua tordilla
Que atrás deja el pensamiento,
Entra en Córdoba gallardo
Atarfe el noble guerrero.El que las moriscas lunas
Llevó glorioso á Toledo,
Y torna con mil cautivos
Y cargado de trofeos.Las azoteas y calles
Hierven de curioso pueblo
Que en él fijando los ojos,
Viva, viva está diciendo.las moras en los terrados
Tremolan cándidos lienzos,
Y agua de azahar dan al aire,
Y sus elogios al viento.Y entre la festiva pompa,
Siendo envidia de los viejos,
De las mujeres encanto,
De los jóvenes ejemplo;Á las rejas de Daraja,
Daraja la de ojos negros,
Que cuando miran abrasan
Y abrasan con sólo verlos,Humilde llega y rendido
El que, triunfante y soberbio,
Fué espanto de los cristianos,
Fué gloria de sarracenos.Mas ¡ay! que las ve cerradas,
Bien distintas de otro tiempo,
En que damascos y alfombras
Las ornaron en su obsequio.Y al mirar tales señales,
Turbado reconociendo
Que, mientras ganó batallas,
Perdió el amor de su dueño,Con gran ternura llorando
Quien mostró tan duro pecho,
Vuelve el rostro á sus cautivos,
De esta manera diciendo:Id con Dios, que ya sois libres,
Desde aquí podéis volveros,
Y llevad vuestros despojos,
Que á quien presentar no tengo.Pues no es razón que conserve
De sus victorias recuerdo,
Quien al tiempo de guardarlas
Perdió de Daraja el pecho.El pescador
Text de José de Espronceda (1808-1842)Pescadorcita mía,
Desciende a la ribera,
Y escucha placentera
Mi cántico de amor;
Sentado en su barquilla,
Te canta su cuidado,
Cual nunca enamorado
Tu tierno pescador.La noche el cielo encubre
Y calla manso el viento,
Y el mar sin movimiento
También en calma está:
A mi batel desciende,
Mi dulce amada hermosa:
La noche tenebrosa
Tu faz alegrará.De conchas y corales
Y nácar á tu frente
Guirnalda reluciente,
Mi bien, te ceñiré;
Y eterno amor mil veces
Jurándote, complida
En tí, mi dulce vida,
Mi dicha encontraré.No el hondo mar te espante,
Ni el viento proceloso,
Que al ver tu rostro Hermoso
Sus iras calmarán;
Y sílfidas y ondines
Por reina de los mares
Con plácidos cantares
A par te aclamarán.Pescadorcita mía,
Desciende a la ribera,
Y escucha placentera
Mi cántico de amor;
Sentado en su barquilla,
Te canta su cuidado,
Cual nunca enamorado
Tu tierno pescador.Rima
Text de Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870)Te vi un punto, y, flotando ante mis ojos,
La imagen de tus ojos se quedó,
Como la mancha oscura, orlada en fuego,
Que flota y ciega, si se mira al sol.A donde quiera que la vista fijo,
Torno a ver sus pupilas llamear;
Mas no te encuentro a ti; que es tu mirada:
Unos ojos, los tuyos, nada más.De mi alcoba en al ángulo los miro
Desasidos fantásticos lucir:
Cuando duermo, los siento que se ciernen
De par en par abiertos sobre mí.Yo sé que hay fuegos fatuos que en la noche
Llevan al caminante a perecer:
Yo me siento arrastrado por tus ojos,
Pero a dónde me arrastran, no lo sé.Franz Liszt (1811-1886)
Die drei Ziguener, S. 320
Text de Nikolaus Lenau (1802 - 1850)Drei Zigeuner fand ich einmal
Liegen an einer Weide,
Als mein Fuhrwerk mit müder Qual
Schlich durch die sandige Heide.Vaig trobar una vegada tres gitanos
ajaguts en un prat,
quan el meu carruatge avançava penosament
Per un erm arenós.Hielt der ein für sich allein
In den Händen die Fiedel,
Spielt‘ umglüht vom Abendschein
Sich ein lustiges Liedel.Un d’ells agafà el violí
amb les seves mans,
i tocà una alegre cançoneta
Encès per la llum del capvespre.Hielt der zweite die Pfeif‘ im Mund,
Blickte nach seinem Rauche,
Froh, als ob er vom Erdenrund
Nichts zum Glücke mehr brauche.El segon tenia la pipa a la boca
i contemplava el fum,
content, com si del món al seu voltant
No necessités res més per ésser feliç.Und der dritte behaglich schlief.
Und sein Cymbal am Baum hing;
Über die Saiten der Windhauch lief,
Über sein Herz ein Traum ging.I el tercer dormia còmodament,
amb el seu címbal penjat d’un arbre;
sobre les seves cordes bufà un hàlit de vent,
Sobre el seu cor hi arribà un somni.An den Kleidern trugen die drei
Löcher und bunte Flicken,
Aber sie boten trotzig Frei
Spott den Erdengeschicken.En els seus vestits tots très
hi portaven forats i sargits de colors,
però es burlaven amb tossuda llibertat
Del destí terrenal.Dreifach haben sie mir gezeigt,
Wenn das Leben uns nachtet:
Wie man’s verraucht, verschläft , vergeigt,
Und es dreimal verachtet.De tres maneres em mostraren
que quan la vida se’ns enfosqueix,
hom fuma, dorm i toca el violí.
I tres vegades se la menysprea.Liebestraüme, S 541/3
Text de Ferdinand Freiligrath (1810 - 1876)O lieb, solang du lieben kannst!
O lieb, solang du lieben magst!
Die Stunde kommt, die Stunde kommt,
Wo du an Gräbern stehst und klagst.Ai, amor, estima tant com puguis!
Ai, amor, estima tant com puguis!
Arribarà l'hora, arribarà l'hora,
En què romandràs amb pena a la tomba.Und sorge, daß dein Herze glüht
Und Liebe hegt und Liebe trägt,
So lang ihm noch ein ander Herz
In Liebe warm entgegenschlägt.I fes brillar el teu cor,
I protegeix l'amor i duu l'amor,
Mentre el cor estigui
Bategant d’amor dolçament.Und wer dir seine Brust erschließt,
O tu ihm, was du kannst, zulieb!
Und mach ihm jede Stunde froh,
Und mach ihm keine Stunde trüb.I a aquell qui t'obre el seu pit,
Oh, fes per ell el que puguis amb amor!
I fes-lo feliç cada hora,
I no el poses mai trist.Und hüte deine Zunge wohl,
Bald ist ein böses Wort gesagt!
O Gott, es war nicht bös gemeint,
Der andre aber geht und klagt.I mossega’t la llengua
Una paraula desafortunada es diu en un instant!
Déu meu, no hi ha mala intenció
Però l'altre marxa i es lamenta.O lieb, solang du lieben kannst!...
Ai, amor, estima tant com puguis!...
Dann kniest du nieder an der Gruft
Und birgst die Augen, trüb und naß,
- Sie sehn den andern nimmermehr -
Ins lange, feuchte Kirchhofsgras.Llavors t’agenollaràs davant la tomba
I els teus ulls estaran enterbolits i humits,
-- No tornaràs a veure l'altre mai més --
en l'herba llarga i humida del cementiri.Und sprichst: O schau auf mich herab,
Der hier an deinem Grabe weint!
Vergib, daß ich gekränkt dich hab!
O Gott, es war nicht bös gemeint!I dius: Oh, mira'm des de baix,
Jo que aquí ploro a la teva tomba!
Perdona'm per fer-te mal!
Déu meu, no era amb mala intenció!Er aber sieht und hört dich nicht,
Kommt nicht, daß du ihn froh umfängst;
Der Mund, der oft dich küßte, spricht
Nie wieder: Ich vergab dir längst!Però ell no veu i no sent res,
No vens, tu que el vas besar alegrement;
La boca que t'ha besat sovint no no dirà
Mai més: et vaig perdonar fa molt de temps!Er tat's, vergab dir lange schon,
Doch manche heiße Träne fiel
Um dich und um dein herbes Wort -
Doch still - er ruht, er ist am Ziel!Ho va fer, perdona'l sempre,
Però llàgrimes calentes han caigut
Sobre tu i sobre la seva dura paraula...
Però calla, descansa, se n'ha anat.O lieb, solang du lieben kannst!...
Ai, amor, estima tant com puguis!...
També et pot interessar...
Palau Gran Veus
Dilluns, 11.11.24 - 20 h
Sala de ConcertsViena – París
Philippe Jaroussky, contratenor
Jérôme Ducros, pianoF. J. Haydn: Das leben ist ein Traum, Hob. XXVI:21
W. A. Mozart: Abendempfindung, K. 523; An Chloé, K. 524
L. van Beethoven: Adelaide, op. 46
F. Schubert: Klavierstück núm. 2, D. 946 (piano sol); Im Frühling, D. 882; Die Gotter Griechenlands, D. 677; An Silvia, D. 891; Litanei, D. 343; Herbst, D. 945; Nachtstück, D. 672
G. Fauré: Cinc mélodies “de Venise”, op. 58
C. Chaminade: Étude de concert núm. 2, op. 35 “Automne” (piano sol)
R. Hahn: A Chloris; Offrande; Fêtes galantes; D’une prison
C. Debussy: Fêtes galantes IIPreus: de 30 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –