• Moments estel·lars del barroc europeu
    —Celebració del 10è aniversari de la SALVAT BECA BACH

    Palau Bach - Concert Extraordinari

    Dimecres, 18 de setembre de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Pau Armengol, baríton
    Charlie Baigent, baríton
    Mathias Dähling, contratenor
    Martí Doñate, tenor
    Timothy Edlin, baix-baríton
    Eulàlia Fantova, mezzosoprano
    Daniel Folqué, contratenor
    Mercedes Gancedo, soprano 
    Marc Garcia, tenor
    Oriol Guimerà, tenor
    Angela Hicks, soprano
    Henning Jendritza, tenor
    Pablo Larraz, tenor
    Fabio Lessuisse, baríton
    Oriol Mallart, baríton
    Ferran Mitjans, tenor
    Jorge Navarro, tenor
    Gabriella Noble, mezzosoprano
    Maëlys Robinne, soprano
    Vincent de Sommer, baríton
    Maine Takeda,soprano
    Daniel Thomson, tenor
    Matthew Thomson, tenor
    Baiba Urka, soprano
    Julieta Viñas, soprano

    Bach Collegium Barcelona (Adriana Alcaide, concertino)

    Pau Jorquera, director


    I

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Himne de coronació 1, HWV 258
    Zadok the Priest (Cor, fragment)

     

    Samson, HWV 57
    Let the bright Seraphim

    Angela Hicks, soprano

     

    Henry Purcell (1659-1695)
    Come ye sons of art, Z.323
    Sound the trumpet

    Gabriella Noble, mezzosoprano i Mathias Daheling, contratenor

     

    John Danyel (1564-1626)
    Like as the Lute Delights

    Daniel Thomson, tenor

     

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Cantata BWV 62, Nur komm, der Heiden Heiland
    Mov. I, Cor

     

    Weihnachts-Oratorium, BWV 248, núm. 4 
    Ich will nur dir zu Ehren leben

    Henning Jendritza, tenor

     

    Georg Philipp Telemann (1681-1767)
    "Was gibst du denn, O meine Seele” TWV1:1510
    Mov. III

    Timothy Edlin, baix-baríton

     

    Johann Sebastian Bach
    Johannes Passion, BWV 245
    Ich folge dir gleichfalls

    Baiba Urka, soprano

     

    Cantata BWV 140
    Zion Hört die Wächter singen
    Mov. IV, cor

     

    Jacopo Melani (1623-1676)
    Ercole in Tebe, acte II, escena 8
    Da torbido Nembo

    Jorge Navarro, tenor

     

    Claudio Monteverdi (1567-1643)
    Zefiro torna e di soavi accenti, SV 251

    Mercedes Gancedo, soprano i Eulàlia Fantova, mezzosoprano

     

    Non voglio amare, SV 172

    Marc Garcia, tenor; Charlie Baigent i Fabio Lessuisse, barítons

     

    Georg Friedrich Händel
    Tamerlano
    Nel mondo nell abisso

    Pau Armengol, baríton

     

    Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
    Stabat Mater
    Quae moerebat

    Daniel Folqué, contratenor

     

    Antonio Vivaldi (1678-1741)
    Gloria, RV 589
    Cum sancto spiritu (cor)

     

    II

    Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
    Les indes galantes
    Choeur des sauvages

     

    André Cardinal Destouches (1672-1749)
    Isse, pastorale héroïque
    Chantez oiseaux

    Matthew Thomson, tenor

     

    Jean-Phillippe Rameau
    Platée (Act.II, Sc.5)
    Air de La folie

    Maëlys Robinne, soprano

     

    José de Nebra (1702-1768)
    Amor aumenta el valor
    Sopla hacia allí

    Oriol Guimerà, tenor

     

    Anònim
    Vuestros ojos tienen de amor no sé qué

    Julieta Viñas, soprano

     

    Joan Cererols (1618-1680)
    Ay qué dolor
    cor

     

    Mateu Fletxa el Vell (1481-1553)
    Bella de vós som amorós

    Oriol Mallart, baríton i Ferran Mitjans i Martí Doñate, tenors

     

    Antonio de Salazar (ca 1650-1715)
    ¡Salga el torillo hosquillo!

     

    Juan Arañés (1580-1649)
    Libro segundo de tonos y villancios. Roma 1624
    Un sarao de la Chacona

    Durada del concert: Primera part, 60 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts

    La durada del concert és aproximada.

    #coral #antiga #jovestalents

  • Poema

    Davallament

    Des de l’altura vibra el pes dels dies
    com un llamp en la nit. Retornen veus
    i fulgors i promeses. Sols l’oblit
    vetlla el desgel, el pas sense fronteres.

    Si vaig enllà retorno al gran origen.

    Com un ocell que sempre vola en cercles,
    caldrà viure o partir. Que baixi el cel.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund. Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Revista Musical Catalana
  • Comentari

    Un viatge, una festa

    Com tota bona celebració, inaugurarem la vetllada amb un inici exultant. Algunes de les veus premiades per la Beca Bach al llarg d’aquests deu anys de trajectòria ompliran la sala amb dues joies de Händel: l’himne per excel·lència de la coronació britànica i una ària de l’oratori Samson, considerada una de les seves millors obres dramàtiques. Completaran aquest primer bloc anglès un duet de Purcell igualment brillant i una obra més recollida, però de gran bellesa, del llaütista John Danyel.

    Valent-nos del tarannà internacional que caracteritza els nostres amfitrions, el programa que ens ocupa viatja per tot Europa: la segona parada, al cor del Vell Continent. Hi trobarem algunes de les partitures més cèlebres d’un compositor que, evidentment, no hi podia faltar: J. S. Bach. Farem un tast d’un parell de les seves cantates corals –una de nadalenca i festiva, l’altra protagonitzada per les veus masculines– i d’un parell d’àries per a tenor i per a soprano. Entremig, una ària per a baríton de Telemann que s’imposa amb un caràcter bel·ligerant.

    I de Florència –que és on es va sentir per primera vegada “Da torbido Nembo”, ària d’Ercole in Tebe de Jacopo Melani– a Venècia. Aquí és on situem Monteverdi quan va compondre els dos magnífics madrigals que sentirem avui, per a dues i tres veus masculines; i precisament d’allà també era el baix Antonio Montagnana, per a qui Händel va escriure la virtuosística ària de Tamerlano. Acabarem la volta itàlica amb dos grans èxits de tots els temps: l’última obra de Pergolesi, escrita poc abans de morir de tuberculosi, i el número final del Gloria de Vivaldi, potser la seva composició sacra més popular.

    A continuació ens arribaran, sorgides de la mà de Rameau i de Destouches, la sofisticació perfumada i els aires galants de França. Del primer, gaudirem d’alguns fragments de dos dels seus ballets: l’un parla de terres exòtiques i es vesteix amb aires de misteri, l’altre té un caràcter còmic que aporta, molt especialment, el personatge de la bogeria. Del segon compositor, se n’ha escollit una delicada ària de la seva òpera pastoral heroica, Issé.

    Ja finalment, arribarem a la península Ibèrica amb una ària de l’obra dramàtica més antiga de l’aragonès José de Nebra i amb una cançó anònima, una declaració d’amor apassionada. Un villancet de Joan Cererols que se serveix del mateix motiu que Bach a la Passió segons sant Mateu; un altre de Mateu Fletxa el Vell que s’inclou dins el Cançoner d’Upsala i posa música a un poema de Pere Serafí; i un tercer de Diego de Salazar que és, també, una al·legoria sobre el bé i el mal. Acabarem aquesta festa de la música vocal amb una xacona desenfadada de Juan Arañés.

    Alba Nogueras, periodista cultural i crítica musical

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Pau Armengol, baríton

    Pau Armengol

    Nascut a Sabadell, a la mateixa ciutat inicià els seus estudis de piano i solfeig. S’ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com ara Jaume Aragall, Eva Mei, Celso Albelo, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo.

    Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra i va accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va representar el rol de Leporello de Don Giovanni. Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació.

    Ha interpretat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Colas (Bastian und Bastienne), Sagrestano (Tosca), Martino (L’occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi), el magnat (La gata perduda) i Silvio (Pagliacci), entre d’altres. En el camp de l’oratori, ha cantat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, les Passions de J. S. Bach, així com nombroses cantates del mateix compositor.

    Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga i Kursaal de Sant Sebastià, entre d’altres. I ha estat dirigit per mestres de prestigi, com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälki, Antoni Ros Marbà, Roberto Abbado o Plácido Domingo.

  • Charlie Baigent, baríton

    Charlie Baigent

    Recentment ha finalitzat un màster al Royal College of Music (RCM). Gaudeix d’una agenda plena de concerts, òpera i cant en conjunts, particularment com a guanyador de la Salvat Beca Bach 2024 a Barcelona.

    Ha interpretat el paper de Papageno de La flauta màgica i Valentin de Faust per a l’Arcadian Opera, de Figaro en una reelaboració contemporània de Le nozze di Figaro, Polifemo d’Aci, Galatea e Polifemo de Händel amb la New Chamber Opera, i ha assumit el Leporello de Don Giovanni per a l’Oxford Alternative Orchestra; igualment,  s’ha encarregat de papers a l’escena operística de Fête galante, Dardanus, The old maid and the thief i Martha for al RCM.

    Es va graduar amb el premi Provost al King’s College de Cambridge, on va ser estudiant de cor compaginant-ho amb la carrera d’enginyeria. Ha interpretat nombrosos solos amb el King’s College, incloent-hi la transmissió en directe del centenari del Festival de Nine Lessons and Carols, així com al Concertgebouw i  Sydney Opera. Després d’una molt breu carrera com a enginyer (que va incloure el disseny d’aïllament acústic per a la línia de ferrocarrils Elizabeth al pas per sota del Wigmore Hall), es va decidir definitivament pel cant.

  • Mathias Dähling, contratenor

    Mathias Dähling

    El contratenor, guardonat amb la Salvat Beca Bach 2024, s’ha graduat recentment amb distinció al Royal College of Music, on va estudiar amb Sally Burgess. Anteriorment va estudiar a la Hochschule für Musik und Theater d’Hamburg amb Mark Tucker. Durant els estudis va rebre múltiples beques i premis.

    Les seves recents aparicions inclouen concerts a la Laeiszhalle d’Hamburg amb l’Hamburger Knabenchor i la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, sota la direcció de Luiz de Godoy, així com actuacions amb Cantates de Bach amb el Bach Collegium Barcelona, sota la direcció de Pau Jorquera i Daniel Tarrida. Actualment té diversos projectes discogràfics, entre els quals un CD amb el Neumeyer Consort formant part dels Gutenberg Soloists, sota la direcció de Felix Koch.

    Matthias Dähling és un apassionat del repertori de cançons i treballa per millorar el reconeixement de la veu de contratenor en aquest àmbit. La temporada 2022-23 va formar part del Wigmore Hall French Song Exchange i va actuar en recitals al Wigmore Hall de Londres i a la Salle Cortot de París.

    La temporada 2023-24 va formar part del programa Apprentices del Monteverdi Choir. El 2021 va debutar a l’escena operística en una nova producció d’El nas de Xostakóvitx a la Bayerische Staatsoper de Múnic, sota la batuta de Vladimir Jurowski. Va tornar-hi el maig d’enguany per a una nova producció de l’òpera.

    Des del 2016 estudia amb Ulla Groenewold a Hamburg. A més, ha rebut masterclasses de Michael Chance, Daniel Taylor, Ian Partridge, Lynne Dawson i Philippe Jaroussky.

  • Martí Doñate, tenor

    Martí Doñate

    Inicià els seus estudis musicals a l’Escola de Música Joan Valls de Caldes de Montbui. Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé classes de cant i clarinet sota la direcció de Quim Piqué. Posteriorment acabà els estudis professionals al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers. Es graduà a l’ESMUC en pedagogia, tot cursant cant amb Francesc Garrigosa, de qui actualment continua rebent classes, i estudis de clarinet amb Xavier Castillo.


    Ha cantat sota la batuta dels directors Xavier Pastrana, Xavier Puig, Pere Lluís Biosca, Josep Vila i Casañas, Josep Vila i Jover, Eduard Vila, Daniel Mestre, Marc Díaz, Gianandrea Noseda, Kazushi Ono i John Rutter, entre d’altres.

    Ha col·laborat amb el Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona, Cor de Cambra del Palau de la Música, Ensemble O vos Omnes i Vox Luminis de Lionel Meunier, entre d'altres.

    Prenent part en obres de Bach va guanyar la Beca Bach 2019 per a joves solistes.

    Actualment forma part del Cor Cererols; De Canendi Elegantia; Bach Collegium Barcelona; Jove Capella Nacional, amb Lluís Vilamajó; Capella Nacional de Catalunya, sota la direcció de Jordi Savall; Collegium Vocale Gent, amb Philippe Herreweghe, i Amsterdam Baroque Choir, amb Ton Koopman.

  • Timothy Edlin, baix-baríton

    Timothy Edlin

    © P. Edlin

    El baix-baríton anglès va iniciar la seva educació musical com a corista a la catedral de Canterbury abans d’ingressar a la Universitat de Manchester i després al Royal College of Music de Londres. Posteriorment va esdevenir membre de l’Opern Studio NRW a Alemanya.

    Ha actuat a nombrosos i prestigiosos teatres d’òpera. Alguns rols del seu repertori fins ara inclouen: Achilla (Giulio Cesare de Händel); La Rocca (Un giorno di regno de Verdi) i el paper titular d’Il re Teodoro in Venezia de Paisiello, al MiR de Gelsenkirchen; el sagristà (Tosca) amb l’Oper Dortmund; Sprecher (Die Zauberflöte), Johann (Werther) i Reinmar (Tannhauser), amb l’Opernhaus de Wuppertal, i també l’abat (Curlew river de Britten) al Theater d’Aquisgrà. També ha actuat a l’Aalto Theater d’Essen, Oper Klagenfurt, Anhaltisches Theater de Dessau, Oper Meiningen i al festival Nevill Holt Opera.

    Com a cantant de concert, oratori i cançó, ha actuat com a solista al London Händel Festival al Wigmore Hall, Royal Festival Hall de Londres; ha actuat amb la H & H Society amb Masaaki Suzuki al Boston Symphony Hall dels Estats Units; com a integrant de la Beca Bach Salvat, al Palau de la Música Catalana; amb la Filharmònica d’Essen i amb la de Dortmund; ha interpretat els solos de baix del Requiem de Mozart amb el cor del King’s College a Cambridge. Així mateix, ha actuat en emissions de la BBC Radio 3 i la WDR 3.

    Cantant en actiu de cançó i lieder, anteriorment havia participat com a artista de recital amb actuacions al Deal Festival, Festival de Lichfield i Three Palaces Festival a Malta.

  • Eulàlia Fantova, mezzosoprano

    Eulàlia Fantova

    La curiositat i les ganes d’explorar camins desconeguts amb la seva veu n’han fet una cantant d’una versatilitat poc comuna. Inicià la seva formació musical al Conservatori de Badalona en les especialitats de piano i cant. Atrapada des de ben jove pel poder de la veu, aprofundí els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya, sota el mestratge de Mireia Pintó, Lambert Climent i Alan Branch. Posteriorment rebé classes de Richard Levitt i assistí als cursos impartits per Carlos Mena, Mark Padmore i Nancy Argenta.

    La variada activitat professional d’Eulàlia Fantova fa que la puguem escoltar als oficis dominicals de la catedral de Barcelona o de la Sagrada Família amb el Cor de Cambra Francesc Valls; també participant com a membre del cor i solista de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI de Jordi Savall; embarcada en les produccions del Cor de Cambra del Palau de la Música (direcció, Xavier Puig), el Cor Cererols (Marc Díaz), O Vos Omnes (Xavier Pastrana) i Ensemble Irini; formant part de conjunts de cambra, com el duo amb el tiorbista Ferran Pisà o en les Cabaret songs amb el pianista de jazz Lluís Vidal; en espectacles escènics: Free Bach de la Fura dels Baus o Club Monteverdi de Vox Harmonica Ensemble; o penjada dels cables de l’Ésser del Mil·lenni de la mateixa Fura dels Baus.

    De la multitud de projectes en els quals ha participat, sobresurten l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir of Amsterdam (Ton Koopman), els papers de solista a les Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (Xavier Puig), la participació a l’ensemble Armonia degli Affetti (Alessandro Urbano) i amb la companyia de dansa Malpelo i en l’estrena de les obres d’Irina Prieto i Lucas Peire al cicle OFF Liceu del Gran Teatre del Liceu.

    Ha participat en una vintena de gravacions discogràfiques, entre les quals la Missa criolla amb Daniel Hope (Deutsche Grammophon), Juditha Triumphans, Passió segons sant Mateu, Oratori de Nadal i Novena Simfonia de Beethoven, amb Jordi Savall (Alia Vox), El cant de la Sibil·la (Columna Música), In nomine (La Mà de Guido), les bandes sonores per a les pel·lícules Quién te cantará d’Alberto Iglesias i Nieva en Benidorm d’Alfonso Vilallonga (Quartet Records) i Els pastorets d’Albert Guinovart (Discmedi).

  • Daniel Folqué, contratenor

    Daniel Folqué

    Es va iniciar en la música a l’Escolania de Montserrat estudiant piano, violí i cant, i va treballar amb reconeguts directors. Va estudiar cant clàssic i contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya com a contratenor amb Mireia Pintó i actualment cursa els estudis de màster a la Schola Cantorum Basiliensis amb Carlos Mena. També ha rebut classes magistrals de cantats com ara Margreet Hönig i Miriam Feuersinger, i ha estat guardonat per la Beca Bach, per la Fundació Victoria de los Ángeles i becat en el Curs Internacional de Lied de Wolfram Rieger.

    Com a solista ha treballat amb els directors Jordi Savall, Andrea Marcon, Lionel Meunier, James Wood i Lluís Vilamajó, entre d’altres. Ha actuat com a Muzio a l’òpera Muzio Scevola de Händel, sota la direcció escènica de Deda Cristina Colonna i musical de Francesco Pedrini. En el marc del Festival Bachcelona també fou l’encarregat de donar forma musical al personatge d’Hèrcules de Bach, dirigit per Václav Luks.

    Ha treballat com a solista i cantant d’ensemble en agrupacions com ara Collegium Vocale de Gant, La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI, La Cetra, Vox Luminis, Daedalus, Cantoría, Ensemble O Vos Omnes, Cor de Cambra Francesc Valls, La Grande Chapelle i és membre fundador del Cor Cererols.

    Ha participat en diversos enregistraments corals, com Cum silentio amb el Cor Cererols i Epistulae ad Sagittarium amb l’Ensemble O Vos Omnes. Participa habitualment en festivals: Festival de Música Antiga d’Utrecht, Laus Polyphoniae d’Anvers, Bachcelona i el Festival de Salzburg, entre d’altres.

  • Mercedes Gancedo, soprano

    Mercedes Gancedo

    Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.

    Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.

    Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.

    Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!

  • Marc Garcia, tenor

    Marc Garcia

    Inicià la seva formació musical a la ciutat on va néixer, Santa Coloma de Gramenet, als nou anys, primer en guitarra clàssica i després en cant. Des de molt jove s’involucrà al món coral i la música antiga, cosa que el va fer decidir-se per començar el grau superior d’interpretació de música clàssica i contemporània al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb la professora Marta Mathéu com a tutora. També és graduat per l’ESMUC al Màster de Lied Victoria de los Ángeles i actualment està treballant amb Amand Hekkers, membre del departament vocal del Koninklijk Conservatorium de la Haia. Paral·lelament s’ha graduat en història per la Universitat de Barcelona.

    Recentment va debutar al LIFE Victoria, en la categoria Life New Artists. Ha estat becat per la Fundació Victoria de los Ángeles i ha rebut classes magistrals de Sholto Kynoch, Simon Lepper, Stéphane Degout, Wolfram Rieger, entre altres artistes de prestigi al camp del lied. A més, ha actuat com a solista a les Cantates BWV 131 i BWV 108 de Johann Sebastian Bach amb el Bach Collegium Barcelona, i té una àmplia experiència en el madrigal italià, especialment de Claudio Monteverdi.

    Ha treballat amb alguns dels millors directors del panorama musical, tant local com internacional, com Franco Fagioli, Christoph Siebert, Sir Simon Rattle, Simon Halsey, Pablo Mielgo, Víctor Pablo Pérez, Lluís Vilamajó, Mireia Barrera o Pere Lluís Biosca.

  • Oriol Guimerà, tenor

    Oriol Guimerà

    © Marta Vilardell

    Tenor català, inicià la carrera al món de la música a l’Escolania de Montserrat, sota la tutela dels mestres Joaquim Piqué i Bernat Vivancos. Ha cultivat la passió per la música estudiant fagot a l’ESMUC.

    Amb una àmplia experiència al món coral, ha col·laborat amb conjunts destacats, com La Capella Reial de Catalunya, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Cor Francesc Valls (cor resident a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família), Ensemble O Vos Omnes i Capella de Música de Montserrat.

    A més, és membre fundador del Cor Cererols i també De Canendi Elegantia, especialitzats en la interpretació de música antiga.

    En l’àmbit cambrístic, destaca com a membre del Pop Corn Quartet, Barbershop a Capella, així com integrant del prestigiós quartet vocal Cantoría, especialitzat en música vocal del Renaixement ibèric.

    Reconegut pel seu talent i dedicació, ha estat guardonat amb la Beca Bach Barcelona 2020-21 de la Fundación Salvat, com a reconeixement pel seu potencial com a jove solista a l’escenari musical.

  • Angela Hicks, soprano

    Angela Hicks,

    S’ha consolidat com a especialista en música antiga, amb predilecció per la música tradicional, medieval, renaixentista i barroca.

    El 2019 va debutar en òpera a La Scala, dirigida per John Eliot Gardiner, cantant Cupido de Semele de Händel. Altres papers que interpretat són Alcina de La liberazione di Ruggiero de Caccini, l’estàtua del Pygmalion de Rameau (ambdós títols al Brighton Early Music Festival) i Hébé i Phani de Les indes galantes de Rameau amb l’Ensemble OrQuesta. La seva interpretació d’òpera antiga es basa en la interpretació informada.

    Angela Hicks ha cantat amb molts conjunts importants del Regne Unit, entre els quals el Monteverdi Choir, Ex Cathedra, Tenebrae, King's Consort i Academy of Ancient Music. També ha fet el salt a la “gran pantalla”, on ha cantat Music for a while de Purcell a la pel·lícula La favorita, dirigida per Yorgos Lanthimos, al costat d’Emma Stone i Rachel Weisz.

  • Henning Jendritza, tenor

    Henning Jendritza

    © Christian Palm

    Va estudiar teologia catòlica i filosofia a Bonn abans d’iniciar els seus estudis de cant a la Universitat de Música i Dansa de Colònia amb la professora Lioba Braun, amb la qual es graduà amb les màximes qualificacions.

    Tot seguit va rebre classes magistrals de Thomas Heyer, Stephan MacLeod, Delfo Menicucci, Dietrich Hilsdorf, Josef Loibl i Philippe Jaroussky. També va gaudir del programa de beques episcopals de la Cusanuswerk i de l’Associació Richard Wagner.

    Ha cantat tots els papers importants de concert i oratori i ha treballat amb orquestres com ara la Beethovenorchester Bonn, Concerto Köln, Orquestra Barroca Catalana, Dresdner Kreuzchor, Bach Collegium Barcelona, Stiftsbarock Stuttgart, Gewandhausorchester Leipzig (dirigida per Andreas Reize) i Capella Augustina (amb Andreas Spering). Ha ofert concerts a la Philharmonie de Colònia, catedrals de Colònia. Aquisgrà, Osnabrück, Speyer i Berlín, i a les sales Herkulessaal de Múnic, Festival Bach de Leipzig i als Concerts del Castell de Brühl. També és convidat habitualment a cantar com a solista amb el Thomanerchor de Leipzig, sota la direcció del Thomaskantor Andreas Reize.

  • Pablo Larraz, tenor

    Pablo Larraz

    Nascut a Jaca (Osca) en una família de mestres d’escola, la seva vocació per l’ensenyament i la música el va portar a estudiar Magisteri Musical a la UAB i obtenir la titulació superior de piano al Conservatori de Barcelona.

    La seva vinculació al món coral s’inicia a l’Orfeó Gracienc i la Coral Cantiga, i dirigint cors infantils i juvenils. Posteriorment obté els títols superiors de direcció i de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Josep Vila, Johan Duijck i Lambert Climent.

    L'any 2014 va obtenir la primera Beca Bach, que li va permetre desenvolupar-se com a tenor solista especialitzat en música barroca. Ha pogut interpretar nombroses cantates y el rol d'evangelista de l'Oratori de Nadal de J.S.Bach, així com diversos oratoris i composicions de Händel, Carissimi, Buxtehude o Mozart.

    Ha col·laborat amb el Coro Barroco de Andalucía, el Cor de Cambra del Palau i el Cor Francesc Valls, i ensembles vocals especialitzats en música antiga com Música Reservata, la Xantria,  O Vos Omnes o Vozes Al Ayre Español.

    Els darrers anys la seva faceta de cantant s’ha vist desplaça per la seva dedicació a la direcció coral. Actualment és el director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Orfeó Gracienc.

    Com a director ha pogut dirigir i preparar les obres més carismàtiques del repertori coral i simfònic-coral, treballant al costat de les orquestres i directors més importants de l’actualitat com Gustavo Dudamel, Simon Rattle, Valery Gergiev, François-Xavier Roth, Kiril Petrenko o Thomas Hengelbrock.

  • Fabio Lessuisse, baríton

    Fabio Lessuisse

    © Andreas Hausold

    Va estudiar cant al Conservatori Superior de Música de Colònia sota la tutela de la professora Claudia Kunz-Eisenlohr. Mentre cursava els estudis va iniciar la carrera professional. Ha actuat als teatres de Bonn, Dortmund, Rostock, Lucerna, Hannover i Aquisgrà. L’any 2015 va guanyar el primer premi del concurs internacional Beca Bach de Barcelona.

    Entre els seus rols destaquen Ned Keene de Peter Grimes, Junior d’A quiet place, Albert de Werther, Ieletzki de Pikovaia Dama, Anthony Hope de Sweeney Todd, Mercutio de Roméo et Juliette i el paper principal a l’estrena mundial de Hamlet en la producció de T. J. Hermann, en què destaca la seva capacitat teatral i musical.

    Del 2018 al 2021 va formar part del cos estable de solistes de l’Ensemble del Teatre d’Aquisgrà, on continua desenvolupant el seu talent artístic. La seva versatilitat i el domini tècnic no només destaquen a l’escenari operístic, sinó també en l’àmbit concertístic, on ha interpretat les obres més importants del seu repertori.

    La seva agenda inclou actuacions, entre d’altres, a Holanda, Espanya, França, Itàlia i la República Txeca.

    Actualment participa activament en conjunts i projectes independents explorant sempre nous formats de teatre musical i concerts.

  • Oriol Mallart Vallmajó, baríton

    Oriol Mallart

    Va néixer a Girona, on es va iniciar musicalment en els estudis de piano. Posteriorment ha fet el grau superior de cant a l’ESMUC, amb Mireia Pintó, i també s’ha format amb Joan Martín-Royo, Marcel Boone, Marta Mathéu i Lambert Climent. Ha fet classes amb T. Koopman, B. Bruns, W. Rieger, M. Martineau, S. Gohritz, C. Aragón, F. Poyato, A. Branch i P. Surinyac.

    Combina l’activitat com a solista amb la de cantant de cor, en grups com ara Collegium Vocale Gent (direcció, Philippe Herreweghe), La Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall), Jove Capella Reial de Catalunya (Lluís Vilamajó), Cor de Cambra del Palau Música (Xavier Puig), Ensemble O Vos Omnes (Xavier Pastrana), Cor Cererols (Marc Díaz) i Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca).

    Com a solista ha interpretat diversos oratoris, com El Messies de Händel, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Marc de Bach, el Requiem de Mozart, de Fauré i el de Saint-Saëns, Missa de la coronació de Mozart, Membra Jesu Nostri de Buxtehude, Musikalische Exequien de Schütz o la Petite messe solennelle de Rossini.

    Li va ser atorgada la Salvat Beca Bach, amb la qual ha cantat nombroses Cantates de Bach. En lied ha interpretat Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel, així com altres cicles de lied, mélodie i cançó catalana. En òpera ha interpretat el rol de Zoroastro d’Orlando de Händel, Belcore de L’elisir d’amore de Donizetti, baró de Pictordu de Cendrillon de P. Viardot i el de Ben de The telephone de Menotti.

  • Ferran Mitjans, tenor

    Ferran Mitjans

    L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.

    Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.

    Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.

    Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.

  • Jorge Navarro Colorado, tenor

    Jorge Navarro Colorado

    Jorge Navarro Colorado va fer els estudis de cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i va completar la seva formació als programes Britten-Pears i Samling.

    La temporada 2024-25 la seva agenda inclou cantar Il ritorno d’Ulisse in patria i Dido & Aeneas amb l’Accademia Bizantina (amb els directors Dantone / Pizzi) a Ravenna, el rol de Goffredo de Rinaldo (1731) a Karlsruhe amb Alessandrini, Giusepe riconosciuto de Terradellas amb Vespres d’Arnadí al Palau de la Música Catalana i a l’Auditorio Nacional de Madrid, The Christmas story amb Arcangelo (dirigit per Cohen) a Anvers, Cambridge i Wigmore Hall de Londres, i La Santissima Annunziata de Scarlatti amb Europa Galante (a les ordres de Biondi) a Halle.

    Altres actuacions destacades en temporades anteriors són Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse (amb Biondi) al Grand Théâtre de Ginebra, Requiem de Mozart amb l’OBC (Pinnock) a L’Auditori, Gualtiero de Griselda a La Fenice (Fasolis), Àries per a Ballino, amb Opera Settecento al Festival Händel de Londres, Lotario, Rodrigo i Ariodante de Händel a Göttingen (dirigit per Cummings), Pulcinella de Stravinsky i El retablo de Maese Pedro de Falla amb BBC Now, Die Schöpfung de Haydn amb l’OBC, El Messies amb Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica de Bilbao i Orquesta Sinfònica de Sevilla als principals auditoris d’Espanya, Goffredo de Rinaldo (1731) amb la Capella Cracoviensis a Halle, com també Il triomfo del Tempo e del Disinganno i Scipione de Händel amb l’Early Opera i direcció de Curnyn.

    La seva discografia inclou Lotario i Rodrigo de Händel per al segell Accent, Cleofida de Telemann–Händel amb Il Gusto Barocco (segell CPO), Cantantes alemanyes amb l’Ensemble Diderot (Audax) i Infinite refrain amb l’AAM dirigida per Cummings per a Signum.

  • Gabriella Noble, mezzosoprano

    Gabriella Noble

    Nascuda a Londres, actualment estudia a la Guildhall School of Music and Drama amb Samantha Malk. L’interès de la mezzosoprano és eclèctic, però la música antiga i la música contemporània, per la qual va ser guardonada amb el premi Tracey Chadwell Memorial al Guildhall, segueixen sent les seves passions principals.

    Recentment ha rebut una beca del programa de joves artistes de la Fundación Salvat, amb la qual ha interpretat Cantates de Bach en sales i festivals d’arreu d’Europa, sota la batuta, entre d’altres, de Masaaki Suzuki. També va ser guardonada amb el Premi Rodney Gibson 2023 de música antiga, ofert per l’Association of English Singers and Speakers.

    Abans d’iniciar una variada carrera independent en cant i direcció, es va graduar amb la llicenciatura de primera classe en música per la Universitat d’Oxford, on va interpretar papers principals amb la New Chamber Opera i el col·lectiu experimental Leoe & Hyde.

    El 2024 forma part del programa de Joves Artistes Alvarez de la Garsington Opera i estudiarà al curs d’òpera del Guildhall a partir d’aquesta tardor. És una apassionada de les arts interdisciplinàries i el seu cant està molt influït per l’amor envers la poesia, l’art visual i el teatre.

  • Maëlys Robinne, soprano

    Maëlys Robinne

    Va iniciar la seva educació artística des ben jove a França enfocada al cant coral i la dansa clàssica. Després d’assolir el grau professional de dansa, va decidir formar-se en cant líric a la Bretanya. També va cursar els estudis d’interpretació de música barroca al Centre de Musique Baroque de Versalles i un any després va començar el Bachelor de cant líric a l’ESMUC. Actualment està cursant el Màster d’Interpretació a la Schola Cantorum de Basilea, sota el mestratge del contratenor Carlos Mena.

    Ha format part de diversos cors i formacions, i ha participat integrada als cors i com a solista en formacions com ara La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall; Bach Collegium Japan, amb Masaaki Suzuki; Bachcelona Consort, amb Daniel Tarrida; La Cetra i Andrea Marcon; Bach Collegium Barcelona i Pau Jorquera; Cor Cererols i Marc Díaz, i el Cor Noctes, dirigit per Maria Mauri.

    Tot i estar en possessió d’un Bachelor i dos màsters de dret i gestió (management), per a Maëlys Robinne el cant no és solament una expressió vocal, sinó una forma de comunicar emocions i contar històries a través del llenguatge universal de la música. La seva passió per les arts escèniques i el compromís amb la bellesa es manifesten en cadascuna de les actuacions que emprèn, en què expressa un vincle profund amb la poesia, la literatura i la dansa.   

  • Vincent de Soomer, baríton

    Vincent de Soomer

    Es va iniciar en el cant al seu país natal, Bèlgica, com a membre del prestigiós cor infantil Clari Cantus. A Barcelona (ESMUC) ha fet el Màster en Interpretació de la Música Antiga, especialitat de cant històric, sota el mestratge de Lambert Climent, i ha continuat la seva formació vocal amb Xavier Sans, Natasha Tupin, Carlos Mena, Stephan MacLeod i Marcel Boone.

    Ha col·laborat amb diverses formacions internacionals, com Vox Luminis, Amsterdam Baroque Choir, Jove Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall, Coro Nacional de España, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Cor de Cambra Francesc Valls, Cor Cererols, Bach Collegium Barcelona, Vlaams Radiokoor, Chœur de Chambre de Namur o Académie Bach d’Ais de Provença.

    Va ser un dels premiats amb la Beca Bach 2016 atorgada per la Bach Zum Mitsingen. Actualment protagonitza el cicle de concerts educatius Händel & Friends a l’Auditori de Barcelona.

  • Maine Takeda, soprano

    Maine Takeda

    Va néixer al Japó en una família de músics. Va completar la seva llicenciatura vocal a la Universitat de les Arts de Tòquio, sota el mestratge de Chieko Teratani. Després va obtenir un Màster d'Òpera a la mateixa universitat, finançat per la beca Tokuji-Munetsugu. Des de l’octubre del 2020 estudia a la Hochschule für Musik Karlsruhe amb Hanno Müller-Brachmann. El 2023 s’ha graduat en un Màster de Cant i en aquests moments es prepara per a l’examen de solista de veu.

    Ha intervingut com a solista de la Passió segons sant Joan de Bach, El Messies de Händel, La Creació de Haydn, Simfonia núm. 4 de Mahler, Magnificat de Rutter i Requiems de Mozart, Fauré, Rütti i Rihm. A més de peces de concert, va cantar el rol de Susanna de Le nozze di Figaro de Mozart el 2015 a Tòquio.

    És beneficiària del Yehudi Menuhin Live Music Now des del 2021. L’any 2021 va guanyar el primer premi del concurs Rainer Koch Memorial a la millor interpretació d’una obra de Wolfgang Rihm, amb Wolfgang Rihm com a president del jurat. El 2022 va ser finalista del Concurs Internacional de Cant per a Música Eclesiàstica de Greifswald. També va participar a la International Händel Academy de Karlsruhe. En els concerts finals va cantar al Badisches Staatstheater de Karlsruhe. Igualment, va cantar la Missa en Si menor de Bach com a part del Vokalensemble Rastatt a la Staatsoper d’Hamburg en el marc de la representació de ballet Dona nobis pacem de John Neumeier. El 2023 va ser guardonada amb el segon premi del concurs de cant Bella Voce.

  • Daniel Thomson, tenor

    Daniel Thomson

    Nascut a Melbourne (Austràlia), és un solista tenor, recitalista i cantant de cambra establert a Londres, conegut per la interpretació històricament informada de la música dels segles XVI al XIX.

    El seu primer àlbum en solitari, Secret fires of love, publicat a primers del 2018, es va presentar al programa In tune de la BBC Radio 3, descrit al «MusicWeb Internacional», com “de la màxima importància... Aquest disc és fruit de molta recerca de fonts històriques i mereix l’atenció de tot intèrpret... “Si dolce è’l tormento” de Monteverdi és una de les seves peces més populars, i, tot i que s’ha enregistrat en moltes ocasions... estic molt segur que no l’haureu sentit mai de la manera com la canta Daniel Thomson” (Johan van Veen, febrer del 2019).

    És membre de diversos grups, com ara Lux Musicae London, InVocare, Sidonia Ensemble, Rune i Dowland’s Foundry. Ha actuat com a solista en diversos festivals de prestigi mundial, com el London Festival of Baroque Music, Utrecht Festival Oude Muziek, Brighton Early Music Festival, Meer Stemmig de Gant i MA Festival de Bruges. El 2019 va debutar en solitari al Wigmore Hall al costat d’Emma Kirkby al concert de celebració del setantè aniversari de la cantant.

    L’agenda 2024 de Daniel Thomson inclou actuacions en dotze països i la participació en dos àlbums que es publicaran properament: Secrets of Andalusia, amb Lux Musicae London, que explora els orígens del flamenc, i les obres de Samuel Sebastian Wesley amb The Choir of Holy Sepulchre.

  • Matthew Thomson, tenor

    Matthew Thomson

    © Anna Tena

    Nascut a Melbourne (Austràlia), el tenor es va establir a Barcelona i va guanyar la Salvat Beca Bach 2017. Està especialitzat en repertori de cambra i solista, des del Barroc al Classicisme, particularment la música de Bach. També té un gran interès en la interpretació de composicions contemporànies. L’any 2014 va completar el màster Performance and Teaching al Melbourne Conservatorium of Music de la Universitat de Melbourne, sota la tutela de Stephen Grant. Igualment, va completar el Performance Teaching a la mateixa institució el 2010, sota la tutela de Vivien Hamilton.

    Des que es va traslladar a Barcelona el setembre del 2015, ha treballat amb gairebé tots els grups vocals professionals de la ciutat: Cor de Cambra de la Palau de la Música, Ensemble O Vos Omnes, Cor Francesc Valls, Cor Cererols, La Capella Reial de Catalunya, Barcelona Ars Nova i Cor Pedrell. També és membre del recentment format Sfere Vocali. Com a cantant de conjunt, ha tingut l’oportunitat de cantar a les ordres de Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Paul Agnew, Christoph Siebert, Eric Whitacre, Marc Minkowski, Gustavo Dudamel, Kaija Saariaho, John Eliot Gardiner o Simon Carrington, entre d’altres.

    Com a solista, a Barcelona ha interpretat més de vint-i-cinc Cantates de Bach, incloent-hi la de tenor solista “Ich armer Mensch, ich Sündenknecht”, BWV 55. Enguany ha interpretat les àries de tenor solista de la Passió segons sant Mateu de Bach, sota la direcció de Christoph Prégardien, al Palau de la Música. En l’àmbit de la música contemporània destaca el seu paper del guàrdia de la presó a l’òpera Prisoner of the State de David Lang, i com a tenor solista, a l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho. L’abril del 2022 també va fer amb gran èxit el paper d’Evangelista a la Passió segons sant Joan de Bach al Palau de la Música.

  • Baiba Urka, soprano

    Baiba Urka

    Va estudiar direcció coral a l’Acadèmia Letona de Música. Té un màster en cant de música antiga per l’Acadèmia Letona de Música i un altre en cant de música antiga i de cambra per la Musikhochschule Trossingen (Alemanya). L’any 2020 va acabar un postgrau d’interpretació solista en cant de música antiga també a la Musikhochschule Trossingen i va cursar el programa Advanced Vocal Ensemble Singing (AVES), de cant amb conjunt vocal avançat a la Schola Cantorum Basiliensis.

    Va rebre la Beca Bach 2018 del Bach Zum Mitsingen i el 2019 va ser guardonada amb l’HfM Trossingen DAAD-Preis amb el Trio de Frühling; l’any 2020 va guanyar el premi dels Amics i Mecenes de la Universitat Estatal de la Música de Trossingen.

    Especialitzada en cant barroc i renaixentista, Baiba Urka actua habitualment com a solista i amb nombrosos conjunts, entre els quals l’Europäische Hanse-Ensemble, La Capella Reial de Catalunya, Ensemble Pretiosa, Arte Minima, Gäschlinger Cantorey, Balthasar Neumann Chor o La Cetra. Ha treballat amb Jordi Savall, Andrea Marcon, Kaspars Putniņš, Manfred Cordes, Lionel Meunier, Thomas Hengelbrock i Hans-Christoph Rademann, entre altres directors, a Letònia, Alemanya, Suïssa, Espanya, França o Portugal. També va actuar al Festival Winter in Schwetzingen 2019-20 amb els papers de Thetis, Pallas i Proserpina de l’òpera Die Getreue Alceste de Schürmann, sota la direcció de Christina Pluhar.

  • Julieta Viñas, soprano

    Julieta Viñas

    És titulada superior en cant pel Conservatorio Superior de Música de Sevilla i llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València. Obtingué amb matrícula d’honor el Màster Universitari en Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (ESMUC-UAB), amb la soprano Marta Almajano. Va estudiar cant històric a l’ESMAE do Porto i ha rebut classes dels mestres Carlos Mena, Richard Levitt, Stephan MacLeod, María Cristina Kiehr, Marco Scavazza, Lambert Climent, etc.

    És cofundadora del grup Dolce Rima, amb el qual ha enregistrat els discos Al alba venid (2013), Saffo Novella (2021) i Mil pesares (2024). Ha col·laborat en altres treballs, com Cantigas de Roma (2014), Cantigas de Alexandria (2015), Cantigas de ultramar (2016), Cantigas de Jerusalén (2017) i Cantigas del Códice de Toledo (2021) d’Alfons X el Savi - Eduardo Paniagua (Madrid); Alonso Lobo: Sacred Vocal Music del Coro Victoria (Madrid, 2019) i Sacri Profanis, de Delirivm Musica (Madrid, 2019). Ha treballat amb Los Afectos Diversos, Delirivm Musica, La Bellemont, Capela Compostelana, Bach Collegium Barcelona, Coro Victoria de Madrid, entre d’altres.

    Ha actuat en festivals internacionals celebrats a Espanya, Portugal, Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya, República Txeca i Colòmbia. Va ser guanyadora de la Salvat Beca Bach 2016 (Fundació Salvat i Fundació BZM) i finalista al IV Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón (2015). Va rebre, com a cofundadora de Dolce Rima, el Premi Grup Jove 2016 als II Premis GEMA i el Premi al Millor Grup Barroc (s. XVII) als VII Premis GEMA a la innovació i creativitat (2022).

  • Bach Collegium Barcelona

    Bach Collegium Barcelona

    Fundat l’any 2018 i dirigit per Pau Jorquera i Adriana Alcaide (concertino), és un cor i orquestra professionals especialitzats en la interpretació de la música antiga.

    Des de la seva fundació, el Bach Collegium Barcelona ha debutat amb gran èxit a la BachFest de Leizipg 2022, festival que l’ha convidat de nou en l'edició del 2024. Ha fet diversos concerts arreu del territori en festivals com Espurnes Barroques (del qual va fer el concert d'obertura el passat 2023) al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). En les passades temporades ha tingut l’oportunitat de sortir de les nostres fronteres i fer concerts en festivals Eslovènia i Alemanya.

    El juliol de l’any 2018 va enregistrar el primer disc per cor a cappella, Bach ist meine Freude! (Edicions Anacrusa), amb motets de compositors de la família Bach, com a resultat i resum de la tasca dels anys previs amb el projecte BZM. 

    Les darreres temporades ha protagonitzat la interpretació del Dixit Dominus i Messiah de G. F. Händel i les 6 cantates del WeihnachtsOratorium de J.S.Bach al Palau de la Música Catalana, les Cantates BWV 182 i 106 de J. S. Bach i el Ein deutsches Requiem de J. Brahms a la basílica del Monestir de Montserrat, així com d’altres obres d’aquests compositors a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

    Paral·lelament, el BCB impulsa el Mitsingen Bach Collegium, una iniciativa coral iniciada el 2011, en el marc de la qual ha interpretat més d’una cinquantena de Cantates de J. S. Bach en format participatiu. Aquesta proposta participativa i pedagògica ofereix la possibilitat que cantaires amateurs amb formació musical i experiència coral puguin col·laborar conjuntament amb músics i cantants professionals del Bach Collegium Barcelona. 

    En aquesta temporada el BCB, a més de ser l’única formació de música antiga d’Espanya convidada a la BachFest 2024, va ser la formació anfitriona del concert del Xè aniversari de la Salvat Beca Bach. 

    Formarà part, també aquest 2025, del primer concert de l’Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat, interpretant la Missa Alma Redemptoris Mater d’Anselm Viola. La primavera de 2025 protagonitzarà el Concert Participatiu de Primavera a l’Auditori organitzat per l’associació Messies Participatiu. 

  • Pau Jorquera, director

    Pau Jorquera, director

    Nascut l'any 1982, va començar els seus estudis musicals a la seva ciutat, Barcelona. Es graduà en Direcció de Cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on va treballar amb Johan Duijck, Josep Vila Casañas i Mireia Barrera. Va rebre una gran part de la formació musical dels professors Ramon Porter i Johan Duijck. Paral·lelament féu també els estudis de cant, piano i composició. Igualment, és llicenciat en Magisteri en l'especialitat d'Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va cursar també els estudis professionals de percussió amb Ignasi Vila.

    És el fundador i director del Bach Collegium Barcelona i cofundador del Festival Bachcelona. Especialista en la interpretació de la música antiga, és director de l'Schola Cantorum de l'Escolania de Montserrat (2023), així com sotsdirector del cor tradicional de l’Escolania de Montserrat (2014), de la qual fou també el Cap d’estudis d’ensenyaments musicals (2018-2021).

    Els darrers anys ha treballat també amb la Fundació Grup Farmacèutic Salvat com a responsable de l'àrea de projectes musicals, impulsant i produint la SALVAT BECA BACH, així com diversos concerts i festivals de música.

  • Formació

    Bach Collegium Barcelona

    Violins primers
    Adriana Alcaide, concertino
    Ángela Moro
    Fèlix Ferrer

    Violins segons
    Vadym Makarenko
    Frederic Ibáñez
    Meritxell Tiana

    Violes
    Marta Sampere
    Arabel.la Fernández

    Violoncel Oriol Aymat

    Traverso Martí Santacana

    Oboè Iván Alcazo

    Fagot Marit Darlang

    Contrabaix Oriol Casadevall

    Tiorba i guitarra Belisana Ruiz

    Trompeta Ricard Casañ

    Percussió Pere Olivé

    Orgue Marc Díaz

    Clavecí Daniel Tarrida

  • Textos

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)

    Himne de coronació 1, HWV 258
    Zadok the Priest

    Text: 1 Kings 1: 38-40

    Zadok the priest
    And Nathan the prophet
    Anointed Solomon king.

    Zadoc el sacerdot
    i Nathan el profeta
    van ungir Salomó per fer-lo rei.


    Georg Friedrich Händel

    Samson, HWV 57
    Let the bright Seraphim

    Llibret de Newburgh Hamilton (1691-1761)

    Let the bright seraphim
    in burning row,
    Their loud, uplifted angel trumpets blow.
    Let the cherubic host,
    in tuneful choirs,
    Touch their immortal harps
    with golden wires.

    Deixeu que els brillants serafins,
    en fliera ardent
    bufin les seves sonores trompetes angèliques alçades
    Deixeu que la cort de querubins,
    amb cors melodiosos
    toqun les seves arpes immortals
    amb cordes daurades.


    Henry Purcell (1659-1695)

    Come ye sons of art, Z.323
    Sound the trumpet

    Text atribuït a Nathum Tate (1652-1715)

    Sound the trumpet till around
    You make the listening shores rebound;
    On the sprightly hautboy play
    All the instruments of joy
    That skilful numbers can employ
    To celebrate the glories of this day.

    Toca la trompeta fins que facis ressonar
    les ribes que escolten a la vora;
    en el vivaç so de l’oboè
    tots els instruments de l’alegria
    que hàbilment poden ser usats
    per celebrar les glòries d’aquest dia.


    John Danyel (1564-1626)

    Like as the Lute Delights

    Text: Samuel Danyel (1562 – 1619)

    Like as the lute delights, or else dislikes,
    As is his art that plays upon the same;
    So sounds my muse, according as she strikes
    On my heart strings, high-tuned unto her fame.

    Com el llaüt delecta, o bé no agrada,
    i com el seu art jugava una vegada;
    així sona la meva musa, de la mateixa manera que colpeja
    les cordes del meu cor, en sintonia amb la seva fama.

    Her touch doth cause the warble of the sound,
    Which here I yield in lamentable wise;
    A wailing descant on the sweetest ground,
    Whose due reports give honour to her eyes.

    El seu tacte provoca la refilada del so,
    que aquí cedeixo en lamentable saviesa;
    un descant ploraner per la terra més dolça,
    els deguts informes els quals fan honor als seus ulls.

    If any pleasing relish here I use,
    Then judge, the world, her beauty gives the same;
    Else harsh my style, untuneable my muse:
    Hoarse sounds the voice that praiseth not her name.
    For no ground else could make the music such,
    Nor other hand could give so sweet a touch.

    Si faig servir aquí algun gust agradable,
    aleshores jutja, el món, la seva bellesa dona el mateix;
    d’altra banda, dur el meu estil, indefinible la meva musa:
    sona ronca la veu que no lloa el seu nom.
    Perquè cap altre terreny podria fer que la música sigui tal,
    ni una altra mà podria donar un toc tan dolç.


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)

    Cantata BWV 62, Nun komm, der Heiden Heiland
    Mov. 1

    Text: 1,6: Martin Luter 1524. 2-5: poeta desconegut

    Nun komm, der Heiden Heiland,
    Der Jungfrauen Kind erkannt,
    Des sich wundert alle Welt,
    Gott solch Geburt ihm bestellt.

    Vine ara, Salvador dels gentils,
    d’una Verge veritable fill,
    el món sencer es meravella,
    que Déu volgués per a ell tal naixença.


    Johann Sebastian Bach

    Weihnachts-Oratorium, BWV 248, núm. 4
    (Oratori de Nadal)
    Ich will nur dir zu Ehren leben

    Ich will nur dir zu Ehren leben
    Mein Heiland, gib mir Kraft und Mut
    Dass es mein Herz recht eifrig, recht eifrig tut!
    Stärke mich
    Deine Gnade würdiglich
    Und mit Danken zu erheben!

    Només vull viure per lloar-te,
    Salvador meu, dona’m força i valor,
    que el meu cor actuï rectament!
    Enforteix-me,
    per celebrar dignament
    i amb agraïment la teva gràcia!


    Georg Philipp Telemann (1681-1767)

    "Was gibst du denn, O meine Seele” TWV1:1510
    Mov. III

    Llibret: Gottfried Simonis (1692-ca1722)

    Zerreße die Bande, ersticke die Triebe,
    verfluche die Lüste der sündlichen Welt.
    Erneure die Sinnen, vermehre die Liebe
    und suche im Glauben, was Jesu gefällt 

    Trenca els llaços, sufoca els brots,
    maleeix les luxúries del món pecador.
    Renova els sentits, augmenta l’amor
    i busca per fe allò que agrada a Jesús


    Johann Sebastian Bach

    Johannes Passion, BWV 245
    Ich folge dir gleichfalls

    Text: Evangeli segons l’Apòstol Joan

    Ich folge dir gleichfalls mit freudigen Schritten
    Und lasse dich nicht,
    Mein Leben, mein Licht.
    Befördere den Lauf
    Und höre nicht auf,
    Selbst an mir zu ziehen,
    zu schieben, zu bitten.

    Jo et seguiré també amb alegres passes
    i mai no et deixaré,
    vida meva, llum meva.
    Feu viu el meu pas
    i no cesseu,
    de portar-me cap a Vós,
    empenyeu-me, demaneu-me.


    Johann Sebastian Bach

    Cantata BWV 140, Zion Hört die Wächter singen
    Mov. 4

    Text: Basat en l’himne de 1599 Philipp Nicolai (1556-1608)

    Zion hört die Wächter singen,
    Das Herz tut ihr vor Freuden springen,
    Sie wachet und steht eilend auf.
    Ihr Freund kommt vom Himmel prächtig,
    Von Gnaden stark, von Wahrheit mächtig,
    Ihr Licht wird hell, ihr Stern geht auf.
    Nun komm, du werte Kron,
    Herr Jesu, Gottes Sohn!
    Hosianna!
    Wir folgen all
    Zum Freudensaal
    Und halten mit das Abendmahl.

    Sió escolta cantar els sentinelles,
    el seu cor salta d’alegria,
    Ella es desperta i s’aixeca ràpidament.
    El teu amic ve esplèndidament del cel,
    fort en la gràcia, poderós en la veritat,
    la seva llum es torna brillant, la seva estrella s’eleva.
    Ara vine, estimat Kron,
    Senyor Jesús, Fill de Déu!
    Hosanna!
    Tots seguim
    a la sala de l’alegria
    i pren comunió amb nosaltres.


    Jacopo Melani (1623-1676)

    Ercole in Tebe, acte II, escena 8
    Da torbido Nembo

    Llibret de Giovanni Andrea Moniglia (1624-1700)

    Da torbido nembo,
    Oh Lumi celati
    Mi sete più grati:
    Dell’ira nel grembo,
    Se ben v’ascondete
    Più fulgidi siete:
    Così nel Ciel le stelle
    Cinte de fosche nubi, ancor son belle.
    Dall’arco del Ciglio
    Oh luci gradite
    Sdegnose ferrite;
    Non teme periglio
    Dal vostro rigore
    L’acceso mio core
    Senza mortal contesa
    Un guerriero d’amor, non tenta impresa.

    D’un núvol ennuvolat,
    oh llums amagades
    n’estic molt agraït:
    de la ira al ventre,
    si t’amagues bé
    com més brillant siguis:
    també les estrelles del cel
    envoltades de núvols foscos, encara són precioses.
    Des de l’arc de Ciglio
    oh llums de benvinguda
    ferides de menyspreu;
    no tem el perill
    des del teu rigor
    el meu cor ardent
    sense lluites mortals
    un guerrer de l’amor, no intenta cap empresa.


    Claudio Monteverdi (1567-1643)

    Zefiro torna e di soavi accenti, SV 251

    Llibret d’Ottavio Rinuccini (1562-1621)

    Zefiro torna e di soavi accenti
    l’aer fa grato e’il piè discioglie a l’onde e,
    mormorando tra le verdi fronde,
    fa danzar al bel suon su’l prato i fiori.

    Torna Zèfir, i amb dolços accents
    fa l’aire plaent; els seus peus agiten les ones,
    i, murmurant en el verd fullatge,
    fa dansar les flors al prat amb ses dolces melodies.

    Inghirlandato il crin Fillide e Clori note temprando amor care e gioconde;
    e da monti e da valli ime e profonde raddoppian l’armonia gli antri canori.
    Sorge più vaga in ciel l’aurora, e’l sole,
    sparge più luci d’or;
    più puro argento fregia di Teti il bel ceruleo manto.

    Sol io, per selve abbandonate e sole,
    l’ardor di due begli occhi e’l mio tormento,
    come vuol mia ventura, hor piango hor canto.

    Amb els cabells guarnits de flors, Fil·lis i Cloris
    canten amb accents joiosos i curulls d’amor;
    i dels alts monts i les valls profundes,
    els antres melodiosos redoblen l’harmonia.
    Més esplèndida encara, sorgeix l’albada al cel,
    el sol escampa més raigs d’or,
    i Tetis amb més pur argent guarneix el bell mantell d’atzur.

    Jo sol, per boscos deserts i solitaris,
    ara ploro ara canto, com vol el meu destí,
    l’ardor de dos bells ulls i el meu turment.


    Claudio Monteverdi

    Non voglio amare, SV 172
    Madrigali, Canzonette e Scherzi musicali (libro IX)

    Text d’autor desconegut

    Non voglio amare per non penare, 
    ch’Amor seguendo di duol s’en va l’alma struggendo 
    di pene amare. Non vo’ più amare, 
    no, no, no, no. 

    Chi vive amando, s’è cieco Amore? 
    S’è cieco Amore, come ch’egli è, il mio dolore 
    non può mirare. Non vo’ più amare, 
    no, no, no, no. 

    No vull estimar per no patir,
    perquè, seguint l’Amor, l’ànima està turmentada pel dolor
    de dolors amargs. No vull estimar més,
    no, no, no, no.

    Qui viu estimant, si l’Amor és cec?
    Si l’Amor és cec, com ell, el meu dolor
    no pot apuntar. No vull estimar més,
    no, no, no, no.

    Fuggir vogl’io quest’empio e rio 
    s’Amor è crudo, come ch’egli è, fanciullo ignudo, 
    che mi può dare? Non vo’ più amare, 
    no, no, no, no. 

    Vull fugir d’aquest home malvat i violent
    si l’amor és cru, com ell, un nen nu,
    què em pots donar? No vull estimar més,
    no, no, no, no.


    Georg Friedrich Händel

    Tamerlano
    Nel mondo nell abisso

    Llibret: Nicola Francesco Haym (1679-1729)

    Principessa infelice, infido Tamerlano!
    Questa, questa è la fede
    che diè un monarca a cosi illustre erede?
    Con generoso core
    vuò mostrargli il suo errore.
    Corro per rinfacciarlo, ma sogno, o voglio?
    E così incauto io parlo?
    Del superbo il furore ecciterò, ma che tem'io?
    Si vada a difesa del giusto,
    s'irrite pure il barbaro regnante,
    sprezza i gran perigli alma costante.

    Princesa infeliç, infidel Tamerlano!
    Aquesta, aquesta és la fidelitat
    que dona un monarca a un hereu tan il·lustre?
    Amb generós cor
    vaig voler mostrar el vostre error.
    Corro a acusar-lo però, somni, ho vull?
    És tan agosarat el que dic?
    Del superb, el furor excitaré, però què temo?
    Cal defensar el just,
    menyspreant els grans perills de l’ànima,
    encara que s’irriti el bàrbar regnant.

    Nel mondo e nell'abisso
    io non pavento tutto l’orror
    che mai poss'inventar
    il ciel, la terra, il mare.
    No, perdere non vuò, gia sto contento;
    Irene, tu vedrai che virtù
    sol m'è guida a grande oprare.

    Al món i a l’abisme
    no temo tots els horrors
    que hagin pogut inventar
    el cel, la terra i el mar.
    No, res no puc perdre, ja que soc feliç.
    Irene, veuràs que la virtut
    només em guia a fer grans obres.


    Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

    Stabat Mater
    Quae moerebat

    Text: Jacopone da Todi (1230-2306)

    Quae moerebat et dolebat,
    Pia Mater, dum videbat nati poenas inclyti.

    Com s’entristia i patia,
    i com va tremolar en veure els càstigs que se li infligien.


    Antonio Vivaldi (1678-1741)

    Gloria, RV 589
    Cum sancto spiritu

    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris, amen

    Amb l'Esperit Sant en la glòria de Déu Pare, amén


    Jean-Phillippe Rameau (1683-1764)

    Les indes galantes, choeur des sauvages
    (Les índies galants, cor dels Salvatges)

    Llibret: Louis Fuzelier (1674-1752)

    Forêt paisibles
    Jamais un vain désir ne trouble ici nos coeurs
    S'ils sont sensibles
    Fortune, ce n'est pas au prix de tes faveurs

    Boscos plàcids
    mai un buit desig no hi pertorba els nostres cors
    si són sensibles
    Fortuna, no és a costa dels teus favors.

    Dans nos retraites
    Grandeur, ne viens jamais
    Offrir de tes faux attraits!
    Ciel, tu les as faites
    Pour l'innoncence et pour la paix
    Jouissons dans nos asiles
    Jouissons des biens tranquilles!
    Ah! Peut-on être heureux
    Quand on forme d'autres voeux?

    En els nostres retirs
    Grandesa, no vinguis mai
    a oferir-nos els teus falsos encants!
    Cel, tu els has fet
    per a la innocència i per a la pau
    gaudim en els nostres refugis
    gaudim dels béns tranquils!
    Ah! Podem ser feliços
    quan formulem altres desitjos?


    André Cardinal Destouches (1672-1749)

    Isse, pastorale héroïque, Chantez oiseaux
    (Isse, pastoral heroica, Canteu ocells)

    Llibret: Antoine Houdar de La Motte (1672-1731)

    Chantez oiseaux, chantez ;
    que votre sort est doux !
    Vous ne brûlez jamais que d’ardeurs mutuelles:
    Vous êtes amoureux et n’êtes point jaloux. 

    Chantez oiseaux, chantez ; que votre sort est doux ! 

    Canteu ocells, canteu;
    que dolç és el vostre destí!
    Només cremeu d’ardor mutu:
    esteu enamorats i no sou gens gelosos.

    Canteu ocells, canteu; que dolç és el vostre destí!

    Le seul plaisir vous rend fidèles,
    On n’est heureux, qu’en aimant comme vous. 

    Chantez oiseaux, chantez;
    que votre sort est doux! 

    Només el plaer us fa ser fidels.
    Només es pot ser feliç quan s’estima com ho feu vosaltres.

    Canteu ocells, canteu;
    que dolç és el vostre destí!


    Jean-Phillippe Rameau

    Platée (Acte II, escena 5)
    Air de La folie

    Llibret: Jaques Autreau (1657-1745)

    Formons les plus brillants concerts;
    Quand Jupiter porte les fers
    De l’incomparable Platée,
    Je veux que les transports de son âme enchantée,
    S’expriment par mes chants divers.

    Admirez tout mon art célèbre.
    Faisons d’un image funèbre
    Une allégresse par mes chants.

    Executem els més brillants concerts.
    Ara que Júpiter està encadenat
    a la incomparable Platea,
    vull que els rampells de la seva ànima encisada,
    siguin expressats per les meves variades cançons.

    Admireu tots el meu cèlebre art!
    Transformem una imatge fúnebre
    en una imatge alegre amb les meves cançons.

    Aux langueurs d’Apollon, Daphné se refusa :
    L’Amour sur son tombeau,
    Eteignit son flambeau,
    La métamorphosa.

    C’est ainsi que l’Amour de tout temps s’est vengé :
    Que l’Amour est cruel, quand il est outragé !

    Aux langueurs d’Apollon, Daphné se refusa :
    L’Amour sur son tombeau,
    Eteignit son flambeau,
    La métamorphosa

    Dafne refusà Apol·lo que llanguia per ella:
    l’Amor a la tomba,
    va apagar la seva torxa
    i la metamorfosà.

    Així es venja l’Amor des de sempre:
    perquè l’amor és cruel, quan se l’ofèn!

    Dafne refusà Apol·lo que llanguia per ella:
    l’Amor a la tomba,
    va apagar la seva torxa
    i la metamorfosà.


    José de Nebra (1702-1768)

    Amor aumenta el valor
    Sopla hacia allí

    Llibret: José de Cañizares (1676-1750)

    Sopla hacia allí, 
    vuelve hacia allá,
    viene de acá,
    tórnase aquí,
    según le va:
    Ay, qué voltetas, voltetas le da!
    Mi picarilla,
    mi veletilla,
    rueda que rueda,
    nunca está queda,
    más, si se cansa,
    se parará.


    Anònim

    Vuestros ojos tienen d'amor no sé qué

    Text d'autor anònim

    Vuestros ojos tienen
    d’Amor no sé qué,
    que me yelan, me roban,
    me hieren, me matan, a fé!
    Porque me mirays
    con tanta aflicción,
    y a mi corazón,
    me aprisionays?
    Que si vos me mirays
    yo os acusaré.


    Joan Cererols (1618-1680)

    Ay qué dolor

    Text atribuït a Joan Cererols

    ¡Ay, qué dolor! Que adolece la vida y muere de amor.
    ¡Ay, qué dolor! Lloren los ojos, llore el corazón;
    que pendiente de un leño agoniza, cárdeno lirio,
    el que es blanca flor.
    ¡Ay, qué dolor! Enlute sus rayos y eclipse el sol.
    Pues que ya el de justicia se pone herido de un odio traidor.
    ¡Ay, qué dolor! Que adolece la vida y muere de amor.


    Mateu Fletxa el Vell (1481-1553)

    Cançoner d’Upsala, 24-1
    Bella de vós som amorós

    Text: Pere Serafí (ca1500-1567)

    Bella de vos som amorós,
    ya fósseu mia!
    Sempre sospir quant pens en vos,
    la nit y dia.

    Daume valença, puix podeu,
    senyora mia,
    puix en vos es tot lo bé meu,
    la nit y dia.

    Yamay estich punt ni moment
    sens contemplarvos,
    fora de tot mon sentiment
    vaix per amar vos.


    Antonio de Salazar (ca 1650-1715)

    ¡Salga el torillo hosquillo!

    Autor del text desconegut

    ¡Salga el torillo hosquillo!
    Pero ¡no!
    ¡Que se aguarde!,
    ¡que se espere!,
    ¡que se tenga!
    Mientras me pongo
    en cobro yo.

    Mas ¡ay, qué fiero!
    el toro ligero corriendo salió
    tras mi bien.
    Pero ¡no! ¡Tras mí!
    ¡Yo le ví!,
    al amado dueño mío;
    ¡Yo le ví!,
    que le está esperando el niño;
    ¡Yo le ví!,
    tiritando,
    no de miedo, sino de frío.

    Coplas:
    1. Del vulgo de las nubes
    se despejó la plaza,
    poblando las estrellas
    del cielo las ventanas.

    2. Afuera todo el mundo,
    afuera hagan plaza,
    que el toro es un demonio
    según muestra en la saña.

    3. Un Niño, que es muy hombre,
    espera en la campaña,
    y ha de matar el toro,
    que es toreador del hampa.

    4. Con la capa del hombre
    el Niño entra en la plaza;
    romperásela el toro,
    y en eso el hombre gana.

    5. En un portal le estrecha
    del bruto la amenaza;
    a todos nos defiende
    y de Sí no se repara.

    6. Del Toreador la muerte
    está profetizada;
    mi suerte está en que muera,
    aunque es por mi desgracia.


    Juan Arañés (1580-1649)

    Libro segundo de tonos y villancios. Roma 1624
    Un sarao de la Chacona, Chacona a la vida bona

     

    Un sarao de la chacona
    se hizo el mes de las rosas,
    hubo millares de cosas
    y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Porque se casó Almadán,
    se hizo un bravo sarao,
    dançaron hijas de Anao
    con los nietos de Milán.
    Un suegro de Don Beltrán
    y una cuñada de Orfeo,
    començaron un guineo
    y acabólo una macona.
    Y la fama lo pregona:
    a la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Salió la cabalagarda
    con la mujer del encenque,
    y de Çamora el palenque
    con la pastora Lisarda.
    La mezquina donna Albarda,
    trepó con pasta [a] Gonzalo,
    y un ciego dió con un palo,
    tras de la braga lindona.
    Y la fama lo pregona:
    a la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Salió el médico Galeno
    con chapines y corales,
    y cargado de atabales,
    el manso Diego Moreno.
    El enganyador Vireno
    salió tras la traga malla,
    y l’amante de Cazalla
    con una moça de Arjona.
    Y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Salió Ganasca y Cisneros,
    con sus barbas chamuscadas,
    y dándose bofetadas
    Anajarte y Oliberos.
    Con un satal de torteros,
    salió Esculapio el doctor
    y la madre del amor,
    puesta la ley de Bayona.
    Y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona
    vida, vámonos a chacona.

    Salió la Raza y la traza
    todas tomadas de orín,
    y danzando un matachín
    el Oñate y la Viaraza.
    Entre la Raza y la traza
    se levantó tan gran lid,
    que fué menester que el Zid,
    que bailase una chacona.
    Y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Salió una carga de Aloe
    con todas sus sabandijas,
    luego, bendiendo alelixas,
    salió la grulla en un pie.
    Un africano sin fe,
    un negro y una gitana,
    cantando la dina dana
    y el negro la dina dona.
    Y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

    Entraron treinta Domingos
    con veinte Lunes a cuestas,
    y cargó con es[tas] zestas,
    un asno dando respingos.
    Juana con tingo los mingos,
    salió las bragas enjutas,
    y más de quarenta putas
    huiendo de Barcelona.
    Y la fama lo pregona:
    A la vida, vidita bona,
    vida, vámonos a chacona.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dimecres, 16 d'octubre de 2024 - 20 h
    Sala de Concerts

    Strauss i Brahms

    Benjamin Grosvenorpiano
    Kian Soltanivioloncel
    Timothy Ridoutviola
    Hyeyoon Parkviolí

    R. Strauss: Quartet amb piano, en Do menor, op. 13
    J. Brahms: Quartet amb piano núm. 3, en Do menor, op. 60

    Preus: de 22 i 35 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex