• Maria Canyigueral
    —Bach, Xostakóvitx, Chopin, Gubaidulina i Montsalvatge

    Estiu al Palau

    Dimarts, 27 d'agost de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Maria Canyigueral, piano


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Preludi i fuga I, en Do major, BWV 846 

    Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
    Preludi i fuga núm. 4, en Mi menor, op. 87

    Johann Sebastian Bach
    Preludi i fuga VI, en Re menor, BWV 851

    Dmitri Xostakóvitx
    Preludi i fuga núm. 5, en Re major, op. 87

    Johann Sebastian Bach
    Preludi i fuga IX, en Mi major, BWV 854

    Dmitri Xostakóvitx
    Preludi i fuga núm. 7, en La major, op. 87

    Johann Sebastian Bach
    Preludi i fuga XXII, en Si bemoll menor, BWV 867

    Frédéric Chopin (1810-1849) 
    Balada núm. 4. op. 52

    Sofia Gubaidulina (1931)
    Xacona

    Xavier Montsalvatge (1912-2002)
    Sonatine pour  Yvette

    Vivo e spiritoso
    Moderato molto
    Allegretto

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #piano #jovestalents

  • Poema

    Com una ràfega de vent
    que s’arqueja amb la presència de les coses.

    Com una música enforcada
    en el silenci de la corda del temps,
    envaït per la memòria que nodreix
    imatges insomnes,
    inscrites en la nit abandonada.

    Textos de les ombres
    que anomenen el meu nom,
    caires transcrits en un mur
    que tremola.


    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    De fugues i preludis

    Els anys 1722 i 1740 Johann Sebastian Bach escrivia una obra fonamental en el repertori per a teclat, El clave ben temperat, un compendi de 48 preludis i fugues escrits en totes i cadascuna de les tonalitats majors i menors començant per Do major, Do menor, Do diesi major, etc. Bach demostrava així la utilitat d’emprar el temprament igual, innovador a l’època, on l’octava natural es divideix en 12 parts iguals, cadascuna d’un semitò, i demostrant que es podien escriure obres en les 24 tonalitats (12 majors i 12 menors). Per això en cadascun dels seus 2 llibres d’El clave ben temperat ordena els preludis i fugues per parelles i és capaç d’assolir tant un fi interpretatiu com una vessant pedagògica.

    L’any 1950 Xostakóvitx fou convidat a Leipzig com a membre del primer Concurs Internacional Bach, instituït per celebrar el bicentenari de la mort del compositor barroc. Allà va quedar impactat per la interpretació que la seva compatriota, una joveníssima Tatiana Nikolaieva –que va guanyar el concurs–, va fer d’una selecció d’El clave ben temperat. De tornada a Moscou, Xostakóvitx va escriure en un temps rècord els 24 Preludis i fugues del seu opus 87 i la pròpia Nikolaieva ho estrenava a Leningrad el 1952. Un treball meritori, pel que té d’exploració de recursos instrumentals, de climes emotius i de possibilitats estilístiques i que pel seu indefugible formalisme li valgué alguna amonestació del règim soviètic.

    Aquest programa estableix un diàleg interessant entre totes dues obres, que permeten veure la reelaboració estilística i de llenguatge que per força en fa Xostakóvitx. Com també passa en la Xacona de l’altra compositora russa del programa, Sofia Gubaidulina, amb unes referències a Bach indiscutibles, amb les seves variacions contínues sobre un tema, però que tracta des de les noves sonoritats, textures i dinàmiques plenament amb un punt de vista del segle XX i que retornen a l’homenatge a Bach en l’ús del fugat a la segona secció, d’on s’extreuen clarament diverses veus i on s’aprecia també aquell cromatisme tan típic de la forma xacona, amb moviments contraris i inversions intervàliques com les que tant agradaven a Bach.

    Per arrodonir un programa on el teclat és protagonista, res millor que una Balada de Chopin, la número 4 i la deliciosa Sonatina pour Yvette, que Montsalvatge va escriure per a la seva filla, en un llenguatge neoclàssic que encaixa molt bé en el formalisme que impregna tota la resta del programa.

    Nona Arola i Vera, escriptora i activista musical

  • 20240725 Palau Piano DESKTOP
  • Biografia

    Maria Canyigueral, piano

    Maria Canyigueral

    Ha estat descrita per «La Vanguardia» com una “pianista de gran personalitat”.

    Les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, Nagoya, Wigmore Hall de Londres i St. John Smith Square, Festival de Ljubljana a Eslovènia, Lozer Cultureel de Bèlgica, Palau de la Música Catalana, Auditori de Girona, Auditori de Barcelona, Schubertíada (Auditori de Caputxins de Figueres), festival Noches Clásicas de Cadis, Festival de la Porta Ferrada, Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes del circuit Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals de Catalunya. La temporada passada va interpretar la Fantasia coral, op. 80 de Beethoven al Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Manel Valdivieso, amb l’Orquestra i Cor del Conservatori del Liceu.

    El juny del 2018 va estrenar al Conway Hall de Londres el seu projecte Avant-guarding Mompou, amb un cicle inèdit de nou compositors europeus escrit especialment per a l’ocasió per retre homenatge al cicle de Cançons i danses de Frederic Mompou, interpretats de manera intercalada amb el cicle original de Mompou. El 2019 el va presentar al Palau de la Música Catalana i a la Fundación Juan March de Madrid. L’abril del 2020 va sortir publicat pel segell discogràfic alemany Audite, elogiat per revistes de prestigi internacional, com «International Piano Magazine», «Pizzicato Magazine», «Melómano» i «Revista Musical Catalana».

    El seu primer àlbum amb la violinista Lana Trotovsek va ser mereixedor de la Medalla d’Or als Global Music Awards, amb obres de C. Franck, Granados, Skerjanc i Finzi (Hedone Records, 2016).

    Canyigueral ha gravat dos àlbums més amb Hedone Records (2017 i 2021), l’un amb obres per a flauta i piano de Martinů, Böhm, Fauré i Poulenc amb el flautista Boris Bizjak, i una recent gravació en directe d’un recital en soliari al Palau de la Música Catalana interpretant Bach, Beethoven, Haydn i Montsalvatge.

    Les seves actuacions en directe amb la violinista Lana Trotovsek al Festival de Ljubljana 2020 amb la integral de Sonates per a violí i piano de Beethoven han estat publicades en quatre CDs, gràcies a ZKP RTV Eslovènia i al Festival de Ljubljana, aclamats per la crítica internacional i mereixedors del Melómano de Oro de la revista «Melómano» i el Preseren Award, atorgat pel govern d’Eslovènia.

    “La seva inoblidable interpretació ens deixa sense alè. El Beethoven que ofereixen és un directe aristocràticament elegant, astut, però sempre turmentós”, «DELO». “Sensació extraordinària i veritable actuació intuïtiva en directe”, «The Strad».

    Canyigueral ha publicat recentment amb el violoncel·lista Ramon Bassal l’obra completa de Beethoven per a violoncel i piano per al segell Da Vinci Classics (2023) i dos discos dedicats a Prokófiev, juntament amb Boris Bizjak i Lana Trotovsek, produïts pel segell britànic Somm Recordings (2024).

    Sent la música de cambra una de les seves passions naturals, Maria Canyigueral ha estat nomenada directora artística d’un nou cicle de música de cambra a Barcelona, al Teatre de Sarrià, la primera edició del qual va tenir lloc el 2021.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimecres, 25.09.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Emma Strattonpiano
    Beca Alicia de Larrocha

    L. van Beethoven: Sonata núm. 18, en Mi bemoll major, op. 31 núm. 3
    S. Gubaidulina: Chaconne (1962)
    F. Liszt: Rhapsodie espagnole, S. 254
    E. Granados: Allegro de concierto, op. 46



    Preus: de 18 a 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex