• Cor Mitjans, Cor Petits & Cors del SCIC
    Cuques de llum

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 26 de maig de 2024 – 12 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
    Cor Petits de l’Orfeó Català 
    (Gemma Tatay, directora)
    Cors de l'Escola de Música Municipal d'El Perelló (Montserrat Bella, directora)
    Cor Infantil Els Matiners de l’Hospitalet (Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig, directores)
    Cor Infantil Escola-Niu de Castellterçol (Elisenda Cabero i Carles Farreras, directors)
    Coral Infantil de Mitjans de l’Escola Musicant de Barcelona (Ariadna Mata, directora)
    Gymúsic (Irene Chao, directora) 


    Dins la fosca (cànon popular)
    Montserrat Bella, directora

    Bosc endins (cànon alemany del segle XVIII)
    Glòria Fernàndez, directora

    Marc Dalmases
    Cuques de llum

    La sargantana        
    Núria Cantero, directora
    Elena Pozo, pianista

    El mussol                 
    Glòria Fernàndez, directora            
    Marc Vidal, pianista

    L’escarabat piloter
    Montserrat Bella, directora             
    Elena Pozo, pianista

    La papallona                      
    Gemma Tatay, directora  
    Laia Armengol, pianista

    L’esquirol                
    Elisenda Cabero, directora              
    Laia Armengol, pianista

    El capgròs               
    Gemma Tatay, directora  
    Laia Armengol, pianista

    Canta un grill          
    Elisenda Cabero, directora              
    Elena Pozo, pianista

    L’abella                    
    Ariadna Mata, directora   
    Marc Vidal, pianista

    El mosquit               
    Glòria Fernàndez, directora            
    Laia Armengol, pianista

    El cargol                   
    Elisenda Cabero, directora              
    Laia Armengol, pianista

    L’aranya                  
    Mònica Peig, directora     
    Marc Vidal, pianista

    La cuca de llum      
    Ariadna Mata, directora   
    Marc Vidal, pianista

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #enfamília

  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    La natura, amb unes altres ulleres

    Les cançons infantils sempre han estat presents a la nostra cultura. Formen part dels nostres aprenentatges i vincles amb el món. Permeten als infants descobrir la seva llengua i aprendre vocabulari. Per a aquest concert, Marc Dalmases posa música a una sèrie de poemes d’un llibre molt especial, Plantes i cuques de llum del poeta surià Salvador Perarnau i Canal (1895-1971). Només llegir-lo, el compositor va imaginar com sonaria aquesta “desfilada viva de les bestioles de Nostre Senyor".

    Salvador Perarnau, nascut cap al final del segle XIX, va viure una època de grans transformacions socials. Un dels seus interessos a l’hora d’escriure era adreçar-se al públic infantil. Ja l’any 1930 publica Cuques de llum, on cada bestiola, segons el pròleg del mateix llibre, “hi passa amb el seu posat, amb el seu vestit; fa el seu saltiró o la seva voladeta”. El 1966 es tornen a publicar aquests poemes afegint-hi un recull dedicat a les plantes. És aquesta edició, Plantes i cuques de llum, la que cau en mans de Marc Dalmases.

    El compositor va heretar-ne de la seva àvia un exemplar signat i des del moment en què es va endinsar en els seus textos es va sentir fascinat per aquelles bestioles, inclús de les que podien tenir connotacions negatives. Perarnau descriu de tal manera l’aranya o l’escarabat piloter que acabes enamorant-te’n. Marc Dalmases posa música a un total d’onze poemes, entre els quals trobem una abella, un esquirol, una aranya, un capgròs, un mussol, un escarabat piloter, una sargantana, un cargol, una papallona, un mosquit i, és clar, una cuca de llum.

    En aquestes músiques, Dalmases busca una estètica propera a l’època dels poemes. Crea un discurs musical fugint de les influències de la música moderna anglosaxona, de l’estil clàssic de la tradició europea i de l’estil més contemporani del segle XX. Arriba d’aquesta manera a una estètica amable però no evident. Les parts per a veu són senzilles, amb melodies que es poden reconèixer, adequades per a infants i la part de piano està escrita amb un llenguatge més elaborat i complex.

    El compositor volia assolir tres objectius molt clars: difondre l’obra de Salvador Perarnau, augmentar el repertori de cançons perquè els infants puguin cantar en un català de qualitat i que, en cantar aquestes obres, es pugui aprendre sobre la natura... amb unes altres ulleres.

    María José Anglès, musicòloga

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Cors de l'Escola de Música Municipal d'El Perelló

    Escola de Música del Perelló

    Els cors de l’Escola de Música Municipal del Perelló, sota la direcció de Montserrat Bella, han format des de sempre un dels eixos vertebradors de la nostra escola. Participar en diferents activitats i concerts, tant al nostre poble com en les trobades anuals de l’SCIC, dona al nostre alumnat la possibilitat d’aprofundir en el coneixement de la veu i la cultura coral. Estan formats per tots els membres dels grups de llenguatge i ajuntats per edats, per tal d’aconseguir un treball pedagògicament més adequat al seu nivell de desenvolupament. Així doncs, els cors van canviant de membres amb el pas dels cursos i d’aquesta manera s’enriqueixen del treball amb nous companys i companyes.

  • Cor Infantil Els Matiners de l’Hospitalet

    Cor Infantil Els Matiners de l’Hospitalet

    La Coral infantil Els Matiners va néixer l’octubre de l’any 1971, arran de la necessitat i voluntat de fer cantar els nens i nenes de l’Hospitalet de Llobregat. Des dels seus inicis es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) amb qui comparteix objectius i, anualment, gaudeix de les propostes dels seus projectes. És una coral molt familiar, arrelada al barri del Centre i a la ciutat de l’Hospitalet en general, amb voluntat de crear sinèrgies i fer xarxa amb altres entitats. Durant tots aquests anys, ha realitzat una gran quantitat d’actuacions, concerts, intercanvis i viatges tant a Catalunya com a l’estranger i, en aquests més de 50 anys d’història, han passat pels Matiners, més de 400 cantaires. Actualment, té grups de petits, mitjans, grans i supergrans, així com un cor jove: Cor de Nit. Compta amb la direcció de Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig.

  • Cor Infantil Escola-Niu de Castellterçol

    Cor Infantil Escola-Niu de Castellterçol

    El Cor Infantil Escola-Niu va néixer l’any 2018 a Castellterçol i està integrat per nens i nenes de 5 a 12 anys, provinents de diferents pobles de la comarca del Moianès, que formen dos grups corals, el de petits (de 5 a 8 anys) i el de mitjans (de 9 a 12 anys).

    El Cor neix per iniciativa dels seus directors, Carles Farreras i Elisenda Cabero, i és una continuació del projecte coral arrelat a la comarca que aquests directors van iniciar l’any 2009 creant l’Escolania de Castellterçol, actualment anomenada Cor Jove del Moianès, format per joves a partir de 13 anys.

    Des dels seus inicis el Cor Infantil Escola-Niu ha estat vinculat al Secretariat de Cors Infantil de Catalunya i ha participat regularment en concerts i en diverses propostes pedagògiques musicals per a infants. L’any 2022 va tenir el gran repte i privilegi de poder participar al Palau de la Música en el concert d’homenatge a qui va ser un entusiasta animador de la creació d’aquest cor i un enamorat del poble de Castellerçol: Manel Cabero Vernedas. En aquella ocasió va cantar juntament amb els cors de l’Agrupació Madrigal i amb orquestra simfònica diverses nadales i va actuar com a cor infantil a la Cantata de Sant Nicolau de B. Britten. L’any següent va repetir aquell mateix repertori de concert a la basílica de la Sagrada Família. El mateix any 2023 va organitzar la trobada de corals infantils Juguem Cantant, a Collsuspina. I aquest darrer mes de maig ha participat, amb el grup de petits, en el 50è Juguem Cantant al Circ Cric en la cantata Nas de pallasso d’Anna Campmany.

    Enguany també ha participat per segona vegada al projecte El Moianès Canta, amb la cantata per a cor i orquestra Amb vent de popa de Daniel Vallejo. I ara conclou el curs participant al cicle La Casa dels Cants amb la cantata Cuques de llum de M. Dalmases i S. Perarnau.

  • Coral Infantil de Mitjans de l’Escola Musicant de Barcelona

    Coral infantil de Mitjans de l’Escola Musicant de Barcelona

    Està formada per vint infants de 7 a 11 anys, dirigits per Ariadna Mata i Ordi i acompanyats pel pianista Marc Sumsi.

    És la primera coral de l’escola de música que es va fundar l’any 1997 i està situada al barri de Navas de Barcelona. 

    Participa des de la seva creació a les trobades del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, del Willems International Choir i en nombrosos concerts de les festes del barri.

  • Gymúsic

    Gymúsic

    Al llarg dels seus vint-i-nou anys d’història, l’escola Gymúsic ha potenciat la formació en tota mena d’instruments musicals, tot donant també al cant coral la importància que es mereix. La coral Gymúsic, dirigida per Irene Chao i Marc Vidal i formada per nens i nenes a partir de 8 anys, vol ser un espai al barri on els infants puguin experimentar la joia d’escoltar, compartir i fer música amb el nostre instrument més preuat: la veu.

  • Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cor Petits de l'Orfeó Català

    © AntoniBofill

    Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Gemma Tatay n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.

    Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.

    El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.

    Aquesta temporada interpretarà al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez.

    El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Integrat per trenta-sis nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.

    El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.

    El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez.

    El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Textos

    Dins la fosca
    (cànon popular)

    Dins la fosca, tot d’una
    sobre el tronc d’un vell pi
    s’enfilava la lluna
    com el punt d’una “i”
    Olarà liria olarà liró
    Olarà liria olarà liró

    Bosc endins
    (cànon alemany del segle XVIII)

    Bosc endins trobarem camí per caminar.
    Hi haurà un cant feliç en el vent més llis
    i un anhel precís amagat als esbarzers,
    no et torbis més, que el sol se’n va a la posta.

    Marc Dalmases
    Cuques de llum
    Poemes de Salvador Perarnau (1895-1971)

    La sargantana

    Treus el cap vora el camí
    quan el sol fa més bullida,
    vas xuclant el rajolí
    i t’ajeus estabornida.

    L’ardentor del juliol
    és la que t’és més volguda;
    t’embriagues de tant sol
    perquè és la millor beguda.

    Hi ha homes que els fa por
    la claror i els enlluerna,
    i tu xucles la claror
    amb una dalera eterna.

    Treus el cap pel teu forat
    i hom veu quelcom que belluga,
    i recules d’un plegat
    com una idea poruga.

    Surt enfora i pren el sol
    vora el marge que t’empara,
    que l’home de bon cor vol
    els amants de la llum clara.

    Et tanca els ulls l’ardentor
    i t’ajeus estabornida,
    sortat qui viu de claror
    i menysprea la mentida.

    Hi ha humans que els fa por
    la claror i els enlluerna,
    i tu xucles la claror
    amb una dalera eterna.

    El mussol

    Canta i va tot sol el mussol,
    i és tan mussol,
    que s’estima més la lluna que el sol.

    Ell escruta la tenebra dintre la nit
    i és tant de nit,
    que esgarrapa entorn les ombres amb el seu crit.

    Té per solfes del seu cant els estels,
    i xucla estels
    i amb el cant diu paragrafies d’anhels.

    Quin mal gust voler la nit, que fa por,
    fa tanta por,
    que és com una mort que ens porta vels de foscor.

    Canta i va tot sol, el mussol,
    i és tan mussol,
    que s’estima més la lluna que el sol.

    Sents com canta i va tot sol el mussol,
    i és tan mussol,
    que s’estima més la lluna que el sol.

    Ell escruta la tenebra dintre la nit
    i és tant de nit,
    que esgarrapa entorn les ombres al seu crit.

    L’escarbat piloter

    Treballa i viu de l’escòria,
    el seu treball és un joc
    que per paga té la glòria
    d’excel·lir l’escòria un poc.

    Estira les seves potes
    dintre del podrimener
    i treballa i fa pilotes
    que pesen més que ell, potser.

    Quan les té ben arrapades
    botzineja per volar;
    se li escapen mil vegades
    però les torna a agafar.

    N’aixeca alguna, no gaire,
    però amb el pes li cau al moment
    i la torna a aixecar enlaire
    i hi torna tossudament.

    La papallona

    Vola que vola sempre enjogassada
    i a cada flor li fa un petó de llum.
    No devé mai cansada
    ni de volar ni de perfum.

    La papallona només vola i juga
    sense cap ruta, sense cap destí
    i ni es recorda de quan era oruga
    i feia onades per fer camí.

    Vola que vola i va passant la vida
    sense fer res; només sap que jugar
    i ve la nit i veu un llum que crida
    i se n’hi va.

    L’esquirol

    L’esquirol és un saltaire
    que per l’aire fa camí;
    i amb un ram de cua enlaire
    salta d’un pi a l’altre pi.

    Amb unes dentetes fines
    va esclofollant els pinyons,
    i té una vivor a les nines
    dels ulls plens de saltirons.

    I s’enfila i salta i brinca
    i hom es mira l’esquirol
    i apar que brunz i que drinca
    com si fos un picarol.

    És com un desig que salta
    i arriba allà on vol d’un salt.
    Puja a la branca més alta
    si hi sap una pinya dalt.

    El capgròs

    Capicua porta sort.
    el capgròs és capicua,
    i va seguint el seu nord
    dintre el bassal on s’afua.

    La seva sort no la sap
    fins que es veu alguna pota;
    se li fa més gros el cap,
    perd la cua i ja és granota.

    No et riguis del companyó
    que no aprèn les beceroles
    o no sap mai la lliçó
    o riu i enraona a soles.

    Qui sap si el capgròs no sap
    fins que es veu alguna pota
    i li resta sols el cap
    que ha nascut per ser granota.

    Canta un grill

    Canta un grill sota un roser
    i una poncella es decanta:
    com si fos un cavaller,
    el grill la festeja i canta.
    El cant és un fil de llum
    que serenament s’enfila;
    plouen gotes de perfum
    i cada rosa vigila.
    La poncella s’ha enfadat
    i ha esclatat d’una mirada.
    El grill ha restat callat
    i amb l’ànima contristada.
    La poncella té un encant
    de galta fresca i bonica.
    El grill ha reprès el cant,
    però, no canta, somica.

    L’abella

    Brunz pels arbres florits i per les roses
    i va xuclant les flors sense parar
    feliç del qui dintre de les coses
    en sap treure ben bé la mel que hi ha.

    Però la mel que en treu no és pas per ella;
    la va guardant en bresques rusc endins,
    i vola en busca de la meravella
    que fa tan dolça la boca dels nins.

    Però quan li prenen la dolçor sagrada
    com que sap que és ben seva la dolçor
    l’abella devé follament irada
    i planta l’agulló.

    Brunz pels arbres florits i per les roses
    va xuclant les flors sense parar
    benaurat del qui dintre de les coses
    en sap treure ben bé la mel que hi ha.

    Però la mel que en treu no és pas per ella;
    puix la guarda en bresques rusc endins,
    i retorna a buscar la meravella
    que tan dolça fa la boca dels nins.

    El mosquit

    Cada engany té una música
    o bé un enlluernament,
    perquè distregui una mica
    mentre el mal pugui anar fent.

    El mosquit ens picaria
    quasi sempre si callés,
    però li manca picardia
    i en sentim el vol només.

    Si alguna vegada ens pica,
    és perquè estem adormits
    i no sentim la música
    de les ales dels mosquits.

    A voltes potser ens enganya
    perquè ens plau de sentir
    aquella música estranya
    que porta un fibló molt fi.

    Quasi sempre la mentida
    es coneix pel so que fa,
    però l’home se n’oblida
    perquè es vol deixar enganyar.

    El cargol

    El cargol va fent camí
    amb les banyes estirades;
    en cada banya un ull fi
    lluent de les mullenades.

    Ha plogut i ha tronat
    i el cargol que mig dormia
    ha sortit del seu forat
    i a poc a poc va fent via.

    Ja cal que apretis el pas
    per pujar dalt la muntanya,
    sorteja els esbarzerars,
    que no t’esquincis cap banya.

    Si perdessis l’ull lluent,
    com que els perills no veuries
    com qui perd l’enteniment,
    pel camí t’estimbaries.

    Com que la muntanya és alta,
    no es pot fer amb un sol jornal.
    Cargol, saps el tros que et falta
    per arribar ben bé a dalt?

    El cargol va fent camí
    amb les banyes estirades;
    en cada banya un ull fi
    lluent de les mullenades.

    Si la muntanya és molt alta,
    no es pot fer amb un sol jornal.
    Cargol, saps el tros que et falta
    per arribar ben bé a dalt?

    L’aranya

    Aboca el fil de les hores
    i fila tranquil·lament,
    sense agulla ni tisores,
    fa brodats de fils d’argent.

    A quin mercat els va a vendre
    l’aranya, els seus bells teixits?
    Jo crec que els fa per comprendre
    tots els estels de les nits.

    Els penja per la brancada
    i per les soques dels pins,
    i amb les gotes de rosada
    broda perles i robins.

    I fila i fila tranquil·la
    no acaba mai el delit
    i en la peça ordida hi fila
    tots els estels de la nit.

    No hi ha pas cap llançadora
    que teixeixi millor argent
    com l’aranya filadora
    que teniu al pensament.

    La cuca de llum

    En un ull vora el camí;
    sembla una petita estrella
    i enfilada dalt d’un bri
    obre i tanca la parpella.

    Per a no perdre el costum,
    l’ull brillant sovint acluca
    quin home no tindrà llum
    si àdhuc té llum una cuca?

    Pica l’ullet als estels
    que li tornen la mirada,
    i encén tot un joc d’anhels
    dintre cada llambregada.

    Si se sent passar un vianant
    perdut a la nit tranquil·la,
    aixeca l’esguard brillant
    i li fa llum i vigila.

    Per a no perdre el costum,
    l’ull brillant sovint acluca
    quin home no tindrà llum
    si àdhuc té llum una cuca?

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 07.07.24 – 12 h
    Sala de Concerts

    Al voltant d’Ola Gjeilo

    Ola Gjeilopiano
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Montserrat Meneses, directora)

    O. Gjeilo:
    Tundra, The lake isle, Ubi caritas, Serenity, Northern lights i The ground i Dreamweaver

    Preu: 20 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex