Nascut a Hamilton (Ontàrio), va ser alumne de la Universitat de Toronto i del Conservatorium van Amsterdam, i va gaudir de les beques de la Fundació Jacqueline Desmarais i de la Staetshuys Fonds.

Ha rebut diferents distincions internacionals, com ara el Premi Sylva Gelber (2021), el Premi Walter Prsytawski (2021) i el premi de la Fundació Dame Kiri Te Kanawa (2019). Va ser finalista al Concurs Internacional de Cant Veronica Dunne l’any 2019, guardonat amb el Premi Royal Opera House Covent Garden del Concurs Internacional de Belvedere i obtingué el segon premi al Concurs Cesti d’Innsbruck el 2018, així com primers premis al concurs Opéra Jeunes Espoirs d’Avinyó l’any 2017.

Amb la seva veu “plena i voluminosa” i un timbre “personal i bell” («De Trouw»), les interpretacions de música barroca i contemporània del contratenor revelació Cameron Shahbazi són aclamades i elogiades. L’any 2023 va ser guardonat amb el prestigiós premi Opus Klassik en la categoria Concert Innovador de l’Any per la seva proposta titulada Woman. Life. Freedom, un concert benèfic a l’Oper de Frankfurt en suport dels drets humans a l’Iran.

Aquesta temporada 2023-24 té nombrosos projectes, entre els quals debutar en el paper de Hamor en la nova producció de Jephtha de Händel, a càrrec d’Oliver Mears, a la Royal Opera House de Londres, així com les seves primeres actuacions al Festival de Glyndebourne com a Tolomeo en una recreació de la pionera posada en escena de Giulio Cesare de Händel a càrrec de David McVicar. Així mateix, debutarà al Linbury Theater del Regne Unit amb Picture a day like this de George Benjamin, que ha estat nominat a un Premi Olivier. En l’àmbit concertístic, la seva agenda inclou tornar al Canadà natal per cantar El Messies de Händel al Koerner Hall de Toronto i presentar recitals en solitari amb el pianista Malcolm Martineau a l’Oper de Frankfurt i al Festival d’Òpera Sainte Chapelle de París.

La temporada passada, Shahbazi va actuar a la Nederlandse Opera com a Tolomeo en una nova producció de Giulio Cesare, sota la batuta d’Emmanuelle Haïm. Va debutar amb la companyia de la Bayerische Staatsoper de Múnic com a Anfinomo d’Il ritorno/The year of magical thinking, una nova producció de l’òpera de Monteverdi amb text del reconegut escriptor nord-americà Joan Didion. Al Festival d’Ais de Provença va participar en l’estrena mundial de Picture a day like this de George Benjamin, amb qui col·labora estretament. Intèrpret de concerts molt sol·licitat, va cantar Carmina Burana de Carl Orff amb l’Orquestra Reial d’Estocolm, Stabat Mater de Pergolesi amb l’Orchestre de l’Opéra Royal a Versalles, i l’aclamat Dream of the song de George Benjamin per a contratenor i cor femení amb la Gürzenich Orchester a Colònia. Convidat al Festival de Bach de Leipzig, va participar en l’homenatge al genial compositor en una gran gala a l’aire lliure juntament amb Lang Lang, Daniel Hope i l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig.

Altres esdeveniments destacats de les seves darreres temporades inclouen el debut a l’Oper de Frankfurt com a Oberon en una nova producció d’A midsummer night’s dream i la participació a l’Internationale Handel-Festspiele de Karlsruhe, on va assumir el paper titular de Tolomeo, re d’Egitto, en una producció de Benjamin Lazar. El 2021 Shahbazi va debutar a Rússia com a Tolomeo de Giulio Cesare amb l’Orquestra de Cambra de Moscou, dirigit per Christopher Moulds. La seva interpretació dels papers de primer àngel/noi a l’òpera de George Benjamin Written on skin a l’Oper de Colònia, amb direcció de François-Xavier Roth, li va valer l’aclamació unànime de la crítica. També a Colònia, el contratenor va cantar Guildenstern en una nova producció del Hamlet del compositor Brett Dean, sota la batuta de Duncan Ward. Com a artista associat de l’Estudi de la Nederlandse Opera, la temporada 2019-20 va interpretar el paper de Serguei Diàguilev a la nova òpera Ritratto de Willem Jeth, títol que va ser seleccionat per «The Guardian» entre les millors òperes i concerts clàssics per veure durant el primer confinament a causa de la covid. Altres actuacions inclouen el paper de Disinganno d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel al Theater Aachen, i el paper titular d’Il Giasone de Cavalli per a l’Opera NEO.

El crític Anthony Tommasini n’ha escrit al «New York Times»: “El contratenor francès Christophe Dumaux roba totes les escenes en què es troba com el calculador Tolomeo. La seva veu és brillant, clara i forta. Alt, prim i atlètic, l’escenari és el seu medi natural. En una ària de provocació, executa un giravolt complet sense cap esforç aparent. No hi ha millor manera de resumir les qualitats d’un cantant que ha conquerit els escenaris internacionals amb la seva excepcional capacitat vocal, la intensitat del seu cant i la seva colpidora presència teatral”.

La seva trajectòria s’ha consolidat fermament als teatres d’òpera, sales de concerts i festivals més importants. A més del Metropolitan de Nova York i la Staatsoper de Berlín, també cal incloure l’Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées, Staatsoper de Viena, Theater an der Wien, Chicago Opera, els festivals de Salzburg i Glyndebourne, BBC Proms i molts més.

Ha col·laborat amb directors d’orquestra prestigiosos: René Jacobs, William Christie, Emmanuelle Haïm, Gianluca Capuano, Giovanni Antonini, Harry Bicket, Andrea Marcon, Ivor Bolton, Philippe Jaroussky i Francesco Corti, entre d’altres. I amb els directors d’escena David McVicar, Robert Carsen, Calixto Bieito, Barrie Kosky, David Alden i Richard Jones.

Amb els quals ha afrontat les grans obres mestres des de Monteverdi fins a Mozart, però sense oblidar Händel, sens dubte un dels genis que ha homenatjat extensament. Christophe Dumaux ha cantat recentment el paper d’Ottone d’Agrippina (Staatsoper d’Hamburg, sota la batuta de Riccardo Minasi i direcció escènica de Barrie Kosky), Tolomeo de Giulio Cesare (La Scala de Milà, amb Giovanni Antonini i Robert Carsen), el paper titular d’Orlando (Theater an der Wien, amb Giovanni Antonini de nou i Claus Guth), Polinesso d’Ariodante en diverses ocasions (Staatsoper de Viena, amb William Christie i David McVicar; Festival de Salzburg, amb Gianluca Capuano i Christof Loy; Teatre Bolxoi, amb Gianluca Capuano i David Alden) i Athamas de Semele (Opernhaus de Zúric, amb William Christie i Robert Carsen).

També ha interpretat obres d’altres mestres del Barroc, com Vivaldi (Melindo) a La verità in cimento a l’Opernhaus de Zúric, amb Ottavio Dantone i Jan Philipp Gloger, o Cavalli (paper titular de Giasone a l’Opera d’Anvers, amb Federico Maria Sardelli i Mariame Clément), i Endimione de La Calisto (La Scala de Milà, amb Christophe Rousset i David McVicar).

Christophe Dumaux també és convidat per grans orquestres simfòniques, com Los Angeles Philharmonic i Philadelphia Orchestra. Recentment ha cantat El Messies amb la Metropolitan Orchestra i Yannick Nézet-Séguin a la Maison Symphonique de Mont-real.

L’any 2014 va cantar el seu primer paper de Mozart amb Farnace de Mitridate al Drottningholm de Suècia. Posteriorment va reprendre el paper sota la direcció d’Emmanuelle Haïm amb Clément Hervieu-Léger com a director d’escena al Théâtre des Champs Élysées i l’Opéra de Dijon.

Les darreres temporades ha estat convidat novament a la Staatsoper de Berlín per al paper titular d’Il Giustino de Vivaldi, sota la direcció de René Jacobs; a l’Opéra de París com a Polinesso d’Ariodante (posada en escena de Robert Carsen i direcció musical de David Bates). També  destaca el paper titular de Giulio Cesare a la Nationale Opera d’Amsterdam, amb Emmanuelle Haïm i Calixto Bieito.

Durant la temporada 2023-24 la seva agenda inclou diversos papers titulars: al Teatro Real de Madrid, Orlando de Händel; Orfeo ed Euridice de Gluck a l’Opera de Sydney, com a debut. Diverses gires de concerts que permetran escoltar-lo a Amsterdam, París, Basilea, Madrid, Barcelona, Halle, Festival d’Ambronay amb la Kamerorchester Basel, sota la direcció de Giovanni Antonini (amb Tolomeo de Händel); amb l’Ensemble Pulcinella, sota la direcció d’Ophélie Gaillard, i amb l’Ensemble Les Accents, dirigit per Thibault Noally.

La seva discografia inclou un àlbum dedicat a Bach amb l’Ensemble Pulcinella, un altre dedicat a Händel (Laurence Cummings amb l’Orquestra del Festival de Göttingen) i l’oratori Septem verba a Christo de Pergolesi amb René Jacobs (Harmonia mundi). En DVD, no menys de quatre gravacions donen testimoni dels seus notables retrats de Tolomeo de Giulio Cesare (Glyndebourne, Theater an der Wien, Festival de Salzburg i produccions de l’Opéra de París). També estan disponibles Ariodante, filmat al Festival de Salzburg, i Giasone, filmat a Anvers.

És una soprano reconeguda internacionalment, de manera especial per la interpretació del repertori barroc i mozartià.

Després de graduar-se amb menció honorífica al Conservatori B. Marcello de Venècia, es va especialitzar en el repertori barroc amb Rosa Domínguez a la Schola Cantorum de Basilea. Guanyadora del Concurs Toti dal Monte de Treviso (2012), va debutar en el paper d’Elisetta d’Il matrimonio secreto de Cimarosa als teatres d’òpera de Treviso, Lucca, Ferrara i Pisa. Guanyadora del Premi Farinelli a la millor veu barroca al Concurs de Bolonya l’any 2013 i al Cesti Competition d’Innsbruck el 2014, aviat va emprendre una carrera internacional que la va portar als grans teatres i sales de concerts europeus, com ara al Teatro La Fenice amb Juditha triumphans i Ottone in villa de Vivaldi, al Teatro alla Scala amb Lucio Silla (2015), com a Zerlina de Don Giovanni, Serpetta de La finta giardiniera de Mozart i Nannetta de Falstaff de Verdi, amb Zubin Metha (2017); Cosi fan tutte a l’Opernhaus de Zúric, La flauta màgica a l’Òpera de Masqat i Falstaff al Centre Nacional d’Arts Escèniques de Pequín.

Va ser Carolina d’Il matrimonio segreto a l’Innsbruck Festwochen (2016), Michael de Saul al Teather an der Wien (2018) i Dorinda d’Orlando (2019) de Händel; Susanna de Le nozze di Figaro a la Royal Opera House de Londres, dirigida per Sir. A. Pappano (2022); al Mozartwochen i Salzburger Festspiele, Suor Angelica (2022) i Falstaff (2023), respectivament.

Refinada intèrpret del repertori italià dels segles XVII i XVIII, ha cantat el paper de Poppea de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a l’Opéra du Rhin, Venere d’Ercole amante a l’Opéra Comique de París, Salome de San Giovanni Battista d’A. Stradella al Concertgebeuw d’Amsterdam; ha cantat els papers principals d’Elena i Eritrea de les òperes de Cavalli a Ais de Provença, Opéra Comique, Théâtre de Versalles i de nou al Teatro La Fenice.

En concert ha estat convidada per al Requiem de Mozart (Teatro San Carlo, Madrid, Conca), El Messies amb el Collegium 1704 i Melk Stiftung, dirigits per D. Harding; Gloria de Poulenc al Teatro Regio de Torí; Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara a la Philharmonie de París, Elbphilharmonie d’Hamburg, Friburg i Philharmonie de Berlín.

Ha cantat a Sevilla i Martina Franca en un programa de guitarra romàntica juntament amb Jadran Duncumb. Col·labora habitualment amb els directors René Jacobs, Giovanni Antonini, Raphaël Pichon, Alessandro de Marchi, Luis García Alarcón, Vaclav Luks, Riccardo Minasi, D. Fasolis i d’altres. Ha treballat amb directors d’escena com ara C. Guth, C. Loy, D. Michieletto, R. Carsen, D. McVicar, B. Kowsky, C. Marthaler i J. Mijnnsen.

Entre els seus compromisos futurs figuren Orlando al Teatro Real de Madrid, Dido and Aeneas a la Staatsoper de Múnic i Idomeneo al Grand Théâtre de Ginebra.

Ha gravat per als segells Accent, Arcana, Glossa, Harmonia Mundi, Cpo, Pentatone i el seu primer disc en solitari, Angelica diabolica, per a Alpha (Othere). Ha concebut una masterclass de cant barroc per a la Universitat de les Arts de l’Havana (Cuba), i per als cursos de música primerenca de SMAV a Venècia. És llicenciada en dret per la Universitat d’Udine.

Riccardo Novaro s’ha guanyat el reconeixement internacional com a intèrpret de Mozart i Rossini, cantant els rols de Le Nozze di Figaro de Figaro al Théâtre des Champs-Elysées i al Teatro Regio Torino, i de Conte Almaviva a l'Òpera Nacional de Bordeus; també interpretant a  Leporello de Don Giovanni a l'Òpera de Lausanne, a Papageno de Die Zauberflöte al Teatro Massimo di Palermo i al Festival de Beaune; i fent els rols del Così fan tutte de Guglielmo a l'Òpera Vlaamse i de Don Alfonso a Glyndebourne i a La Monnaie.

Ha fet de Dandini de La Cenerentola a l'Òpera de París, l'Òpera Estatal de Baviera i l'Òpera Nacional Irlandesa; de Raimbaud de Le Comte Ory al Royal Concertgebouw d'Amsterdam; de Taddeo de L'Italiana a Algeri tant a la Òpera Nacional de Bordeus com Festival de Beaune; de Prosdocimo de Il Turco a Itàlia a Lausana; de Bartolo de Il Barbiere di Siviglia tant a Rouen, com a Torí amb Diego Fasolis, amb Leonardo Sini a Reggio Emilia i Mòdena, com al Grange Festival amb l'Orquestra Simfònica de Bournemouth dirigida per David Parry.

De temporades passades cal destacar la seva interpretació del Comte Robinson de Il Matrimonio segreto de Cimarosa a l'Opéra National de Lorraine; Clistene de l'Olimpiade de Vivaldi amb Jean-Christophe Spinosi tant al Théâtre des Champs-Elysées com al Theatre an der Wien; Astolfo de Orlando furioso, també de Vivaldi, a La Fenice en una producció dirigida per Diego Fasolis i posada en escena per Fabio Ceresa; i la seva intervenció a Alcina de Händel al costat de Cecilia Bartoli en una producció de Gianluca Capuano i Damiano Michieletto al Teatro del Maggio Musicale Fiorentino.

Aclamat tant per la seva seductora agilitat vocal com per la seva versatilitat, l'ampli repertori de Riccardo Novaro inclou compositors tan variats com Monteverdi (Testo a Il Combattimento di Tancredi e Clorinda), Händel (Argante de Rinaldo; Achilla de Giulio Cesare; Elviro de Serse), Donizetti (Malatesta de Don Pasquale; Belcore i Dulcamara de L'Elisir d'amore), Verdi (Il Cavalier Belfiore de Un Giorno di regno), Puccini (Schaunard de La Bohème) i Britten (Donald de Billy Budd).

Riccardo ha col·laborat amb directors com Giovanni Antonini, Diego Fasolis, Bruno Campanel la, Emmanuelle Haïm, Gabriele Ferro, Iván Fischer, Riccardo Frizza, John Eliot Gardiner, Daniele Gatti, Vladimir Jurowski, René Jacobs, Ottavio Dantone, Fabio Biondi, George Petrou, Jérémie Rho rer. També ha treballat amb directors d'escena com Annabel Arden, Robert Carsen, Damiano Michielet to, David McVicar, Adrian Noble, Pier Luigi Pizzi, Luca Ronconi, Daniel Slater.

La seva extensa discografia comprèn, entre d'altres l’enregistrament del Te Deum de Charpentier amb Myun-Whun Chung sota el segell Deutsche Grammophon; Floridante de Händel amb Alan Curtis amb Deutsche Grammophon Archiv Produktion); L’Olimpiade amb Rinaldo Alessandrini, Orlando furioso amb Federico Maria Sardelli i L’Incoronazione di Dario amb Ottavio Dantone amb Naïve Vivaldi Edition; el Maestro di Cappella de Cimarosa amb Il Giardino Armonico dirigit per Giovanni Antonini per al projecte Haydn 2032 amb Alpha Clasics; l'estrena mundial d'Il Trespolo tutore (paper principal) d'Alessandro Stradella amb Andrea De Carlo amb Arcana.

Els seus compromisos recents i propers inclouen Don Giovanni de Mozart, en el rol de Leporello, a l'Òpera Reial de Versalles; el Maestro di Cappella de Cimarosa amb el Freiburger Barockorchester i l’òpera de Conti Il Trionfo della fama, en el rol de Valore,amb Ottavio Dantone al Festival d'Innsbruck.

És una de les intèrprets més sol·licitades del repertori barroc i clàssic. Va néixer a Piacenza i després de graduar-se al conservatori de la seva ciutat natal, es va especialitzar a l’escola d’òpera del Teatro Comunale de Bolonya i a l’Accademia Rossiniana de Pesaro. Va debutar als vint-i-un anys cantant el paper de Despina de Così fan tutte, dirigida per Diego Fasolis.

Entre les seves primeres produccions destaquen: Idomeneo (Idamante) a Bolonya, Ravenna i Piacenza; Così fan tutte (Despina) a Bolonya i al Maggio Musicale Fiorentino; Il mondo della luna (Ernesto) de Haydn a Montecarlo; Elena de Cavalli (Ippolita) al Festival d’Ais de Provença, Lilla i Lisboa; L’Orontea de Cesti (paper titular) i L’incoronazione di Poppea (Ottavia/Virtù) al Festival d’Innsbruck; L’Orfeo (Euridice) de Monteverdi a Bremen, amb L’Arpeggiata i Rolando Villazón; Il viaggio a Reims (Corinna) al Festival d’Òpera de Rossini; Orfeo (Aristeo) de Luigi Rossi a Nancy, Versalles, Bordeus i Caen; Le nozze di Figaro (Cherubino) al Festival d’Òpera de Copenhaguen, al San Carlo de Nàpols i a l’Òpera de Malmö (dirigida per Peter Stein).

Les darreres temporades ha cantat: Vespro della beata Vergine de Monteverdi, amb l’Ensemble Pygmalion, en una gira europea; La Doriclea (Lucinda) de Stradella, amb Il Pomo d’Oro i De Carlo a Roma; L’Orfeo (Messaggiera) de Monteverdi en gira mundial amb Cappella Mediterranea i García Alarcón; Il ritorno d’Ulisse in patria (Melanto/Humana fragilità) a Hamburg, amb Europa Galante i Fabio Biondi, i a Cremona (Minerva) amb Ottavio Dantone; Orfeo de Porpora a Martina Franca, amb George Petrou; L’Ercole amante de Cavalli (Dejanira) a l’Opéra Comique de París, amb Raphaël Pichon; La clemenza di Tito (Sesto), amb Federico Maria Sardelli al Teatro del Maggio.

En concert ha interpretat: Saffo de Dallapiccola i Rückert-Lieder de Mahler a Bolonya; Des Knaben Wunderhorn de Mahler i Le Bel indifférent de Tutino al Festival della Valle d’Itria; Mysterium de Rota, amb LaVerdi, a Milà; Le nuits d’été de Berlioz a la Philharmonie de Luxemburg; Requiem de Donizetti al Festival de Saint Denis; Missa en Si menor de Bach a Lausana; Novena Simfonia de Beethoven, amb la Kammerakademie Potsdam i Antonello Manacorda, i amb I Pomeriggi Musicali i Nathalie Stutzmann a Milà; Paukenmesse de Haydn per a Wratislavia Cantans (dirigida per Antonini) a Eisenstadt i Breslau; Petite messe solennelle de Rossini en una gira holandesa amb Ghislieri Choir i Giulio Prandi; Stabat Mater de Pergolesi a Grenoble i Lió, amb Les Musiciens du Louvre i Francesco Corti. Ha actuat en recitals i concerts a París, Lió, Torí, Londres (Wigmore Hall), Mont-real i Nova York (Carnegie Hall). 

Ha participat en nombrosos enregistraments: Mysterium de Rota (Decca), L’incoronazione di Dario de Vivaldi (Naïve), Orfeo de Rossi (Harmonia Mundi), Passio secundum Joannem de Scarlatti (Ricercar), Péchés de vieillesse de Rossini (Naxos), Bajazet de Gasparini, Cantatas de Porpora i Scarlatti, Aci, Galatea e Polifemo de Händel (Glossa), Doriclea de Stradella (Arcana). Els seus dos primers àlbums en solitari també van ser publicats per Arcana: Duel: Porpora and Handel in London i Appena chiudo gli occhi (cantates de Scarlatti i Caldara).

La Kammerorchester Basel –Orquestra de Cambra de Basilea– està fermament arrelada a Basilea, on ofereix dos cicles per subscripció a l’Stadtcasino i on té la seu: el Don Bosco Basel. Amb més de seixanta concerts per temporada, ofereix gires per tot el món i és convidada a festivals internacionals i a les sales de concerts europees més importants..

Una discografia amb una trentena d’enregistraments premiats per a segells prestigiosos, com Sony, Deutsche Harmonia Mundi, Pentatone o Warner Classics són clar testimoni de la qualitat destacada d’aquest versàtil conjunt.

Com a primera Orquestra guardonada am bel Premi Suís de Música el 2019, la La Kammerorchester Basel destaca per la seva excel·lència i diversitat així com per la seva profunditat i coherència, com en el projecte a llarg termini Haydn2031 sota la batuta del director convidat principal Giovanni Antonini i conjuntament amb l’Ensemble Il Giardino Armonico. Des de la temporada 2022-2023, sota la direcció de l’especialista en música antiga Philippe Herreweghe, l’orquestra s’ha dedicat a treballar i interpreter totes les simfonies de Felix Mendelssohn Bartholdy.

L'orquestra col·labora freqüentment amb reconeguts solistes com Patricia Kopatchinskaja, Franco Fagioli, Isabelle Faust o Kristian Bezuindehout; i també ha estat sota la direcció artística de reconeguts primers violins i grans directors com Nodoka Okisazawa, Heinz Holliger, René Jacobs o Pierre Bleuse.

El seu repertori de concert abasta des de la música antiga amb instruments històrics fins a música contemporània i interpretacions històricament informades.

Un element important del seu treball és el seu programa educatiu orientat al future.

El treball creatiu de l’orquestra està documentat per una extensa i premiada discografia.

La Fundació Clariant és el presentador patrocinador de la Kammerorchester Basel des del 2019.

Fundat el 1985 i dirigit per Giovanni Antonini, s’ha consolidat com un dels principals conjunts amb instruments d’època del món. El seu repertori se centra en els segles XVII i XVIII. Ha rebut un gran reconeixement, tant pels seus concerts com per les produccions operístiques: L’Orfeo de Monteverdi; Ottone in Villa de Vivaldi; Agrippina, Il trionfo del Tempo e del Disinganno, La Resurrezione i Giulio Cesare a Egitto de Händel, amb Cecilia Bartoli durant el Salzburg Whitsun i Summer Festival 2012. Durant molts anys ha estat conjunt en exclusiva del segell Teldec Classics i ha rebut els premis més importants per l’enregistrament d’obres de Vivaldi i d’altres compositors del segle XVIII. Ha col·laborat amb Cecilia Bartoli en diversos volums d’èxit, com ara Vivaldi album (Decca, 2000; Premi Grammy), Sacrificium (Decca, 2009; disc de platí i Grammy) o Farinelli (Decca, 2019).

Amb Decca/L’Oiseau-Lyre, el conjunt ha publicat àlbums molt aclamats, com ara Händel Concerti Grossi, op. VI, Il pianto di Maria, amb Bernarda Fink; dos àlbums amb Julia Lezhneva per a Decca (Alleluia, 2013; Händel in Italy, 2015).

La gravació de cinc Concerts per a violí de Mozart amb Isabelle Faust (Harmonia Mundi, 2016) és el resultat de la prestigiosa col·laboració amb aquesta gran violinista i va merèixer el Premi Gramophone i Le Choc de l’Année 2017; i un nou projecte basat en les obres del virtuós compositor P.A. Locatelli va ser publicat el passat 2023, guanyant el Diapasson d’Or. Durant la segona meitat del 2023 també va enregistrar per a Deustche Grammophone un volum amb concerts barrocs amb el famós mandolinista Avi Avital.

En coproducció amb l’NFM a Breslau, el conjunt va publicar Serpent & fire, amb Anna Prohaska (Alpha Classics, 2016), que va guanyar l’ICMA Baroque Vocal el 2017, i La morte della Ragione el 2019 va guanyar el Diapason d’Or i Le Choc de Classica. El disc Telemann va rebre el Diapason d’Or de l’Année i l’Echo Klassik el 2017. El març del 2020 va publicar un nou àlbum sobre Vivaldi, Concerti per flauto, que també va ser guardonat amb el Diapason d’Or. Novament per a Alpha Classics, la tardor del 2020, el conjunt va publicar amb Patricia Kopatchinskaja What’s next Vivaldi?, centrat tant en el famós compositor com en una selecció d’autors contemporanis italians, , guardonat amb l’Opus Klassik el 2021.

Il Giardino Armonico forma part del projecte Haydn2032, dedicat a l’enregistrament de la integral de les Simfonies de Haydn (Alpha Classics) i a un cicle de concerts temàtics. El 2015 La passione va guanyar l’Echo Klassik, mentre que Il filosofo va ser nomenat Choc de l’Année de Classica. El disc Solo e pensoso fou publicat el 2016 i Il distratto va guanyar el Premi Gramophone el 2017. El gener del 2020 es va publicar La Roxolana, i l’any següent, el 2021, L’addio va guanyar el Choc de l’Année de Classica i el Diapason d’Or, mentre que l’estiu del 2021 va publicar Les heures du jour guanyant el  Diapason d´Or, el 2023 es va llançar Hornsignal. Des de gener de 2022 està disponible una caixa de CDs dels primeros 10 volums enregistrats. La sèrie s’ha enriquit amb Die Schöpfung de Haydn publicada l’octubre de 2020 con el Cor de la Ràdio de Baviera.

www.ilgiardinoarmonico.com

Nascut a Milà, va estudiar a la Civica Scuola di Musica i al Centre de Musique Ancienne de Ginebra. És membre fundador del conjunt barroc Il Giardino Armonico, que dirigeix des del 1989. Amb aquest conjunt ha actuat com a director d’orquestra i solista de flauta de bec i flauta travessera barroca a Europa, els Estats Units, el Canadà, l’Amèrica del Sud, Austràlia, el Japó i Malàisia. És director artístic del Wratislavia Cantans Festival a Polònia i director convidat principal de la Mozarteum Orchester i Kammerorchester Basel.

Ha actuat amb molts artistes de prestigi, entre els quals Cecilia Bartoli, Kristian Bezuidenhout, Giuliano Carmignola, Isabelle Faust, Sol Gabetta, Sumi Jo, Viktoria Mullova, Katia i Marielle Labèque, Emmanuel Pahud i Giovanni Sollima. Reconegut per la seva refinada i innovadora interpretació del repertori clàssic i barroc, Antonini també és convidat habitual de la Berliner Philharmoniker, Concertgebouworkest d’Amsterdam, Tonhalle Orchester, Mozarteum Orchester, Leipzig Gewandhausorchester, London Symphony Orchestra i Chicago Symphony Orchestra.

Les seves produccions d’òpera inclouen Giulio Cesare in Egitto de Händel i Norma de Bellini, amb Cecilia Bartoli, al Festival de Salzburg. El 2018 va dirigir Orlando al Theater an der Wien i va tornar a l’Opernhaus de Zúric amb Idomeneo. El 2019 va dirigir Guilio Cesare per a La Scala, i hi va tornar el 2021 amb Così fan tutte. També va tornar al Theater an der Wien el 2021 amb Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri.

Aquesta temporada 2023-2024, Antonini ha tornat a dirigir l’Orquestra Simfònica de Barbenger, Tonhalle Zürich, Orquestra  Simfònica de la SWR i Orquestra  Filharmònica Txeca, a més a més de diversos projectes amb Il Giardino Armonico i la Kammerorchester Basel. 

Amb Il Giardino Armonico, Antonini ha enregistrat nombrosos CD d’obres instrumentals de Vivaldi, J. S. Bach (Concerts de Brandenburg), Biber i Locke, per a Teldec. Amb Naïve va enregistrar l’òpera Ottone in villa de Vivaldi, i per a Decca ha gravat dos volums amb Julia Lezhneva. Amb Alpha Classics (Outhere Music Group) va publicar diversos àlbums, entre els quals La morte della Ragione, i ha explorat el seu interès per la música renaixentista a través de col·leccions de música instrumental dels segles XVI i XVII. Amb la Kammerorchester Basel ha gravat les Simfonies de Beethoven completes per a Sony Classical i un disc de Concerts de flauta amb Emmanuel Pahud titulat Revolution per a Warner Classics.

Antonini és director artístic del projecte Haydn2032, creat per a la interpretació i enregistrament amb Il Giardino Armonico i la Kammerorchester Basel de la integral de Simfonies de Joseph Haydn amb motiu dels tres-cents anys del naixement del compositor. Els primers dotze volums han estat publicats pel segell Alpha Classics i se’n preveu la publicació de dos volums cada any.