Alexandra Dovgan
—Bach, Beethoven, Rakhmàninov i SkriabinPalau Piano
Dimecres, 8 de maig de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandra Dovgan, piano
I part
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita núm. 6 en Mi menor, BWV 830Toccata
Allemande
Courante
Air
Sarabande
Tempo di Gavotta
GigueLudwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 26 en Mi bemoll major, op. 81a “Els adéus”Adagio - Allegro
Andante espressivo
VivacissimamenteII part
Johann Sebastian Bach / Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Partita núm. 3 en Mi major, BWV 1006Prélude
Gavotte
GigueSerguei Rakhmàninov
Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42Tema, Andante
Variació I, Poco più mosso
Variació II, L’istesso tempo
Variació III, Tempo di menuetto
Variació IV, Andante
Variació V, Allegro, ma no tanto
Variació VI, L’istesso tempo
Variació VII, Vivace
Variació VIII, Adagio misterioso
Variació XI, Un poco più mosso
Variació X, Allegro scherzando
Variació XI, Allegro vivace
Variació XII, L’istesso tempo,
Variació XIII Adagio
Intermezzo, A tempo rubato
Variació XIV, Andante come prima
Variació XV, L’istesso tempo
Variació XVI, Allegro vivace
Variació XVII, Meno mosso
Variació XVIII, Allegro con brio
Variació XIX, Più mosso, agitato
Variació XX, Più mosso
Coda, AndanteAleksandr Skriabin (1872-1915)
Sonata núm. 2 en Sol sostingut menor, op. 19Andante
PrestoAquest concert té una durada de:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts
La durada del concert és aproximada.
#piano #jovestalents #gradajovePoema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempreLaia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
“No és una nena prodigi. És un prodigi, però no toca com una nena”, deia Grigory Sokolov referint-se a Alexandra Dovgan. Si amb només setze anys Sokolov era mereixedor de la medalla d’or del Concurs Txaikovski de Moscou concedida per un jurat presidit per Emil Gilels, la pianista russa nascuda l’any 2007 despuntava el 2019 havent actuat a la Philharmonie de Berlín, el Concertgebouw d’Amsterdam, Festival de Salzburg o al Théâtre des Champs Élysées.
Dovgan posarà en relleu aquest talent i precocitat tan lloats presentant al Palau un programa eclèctic que requereix per igual exigència tècnica i musicalitat. Obrirà el recital amb la Partita VI, BWV 830, pàgina amb la qual es clou el primer dels quatre volums del Clavier-Übung de J. S. Bach. Considerada com la més majestuosa de les Partites, esdevé un referent entre les obres per a teclat del compositor d’Eisenach. Publicada l’any 1731, la Sisena Partita s’inicia amb una “Toccata” en compàs binari. Seguint una estructura tripartida, els acords arpegiats inicials atorguen un caràcter d’improvisació per introduir-nos dins un passatge fugat amb una polifonia a tres veus; un darrer passatge ens retornarà el caràcter de tocata inicial. L’“Allemande”, dramàtica i vehement, ens obre les portes a una “Courante”, una dansa francesa profusament ornamentada. L’“Aire”, amb el seu baix rítmic característic, ens introduirà a la “Sarabande”, dansa lenta on l’escriptura de Bach aprofundeix en l’art de l’ornamentació acompanyant un discurs de caràcter improvisat. El “Tempo di gavotta”, amb els seus tresets característics, introdueix la complexíssima “Gigue”, marcada per riques polifonies i unes audàcies harmòniques de gran vistositat.
“Els adeus, l’absència i el retorn”. La història que envolta la fascinant Sonata núm. 26 en Mi bemoll major, op. 81a de Beethoven està vinculada a qui va ser el seu alumne, l’arxiduc Rodolf. La partitura va ser iniciada quan les tropes napoleòniques es dirigien a la ciutat de Viena el maig del 1809. El 4 de maig l’arxiduc abandona la ciutat, i el retorn, en paraules de Beethoven, de “Sa Altesa Imperial, el meu venerat arxiduc”, es produirà el 30 de gener de 1810. La partitura es va publicar a Leipzig l’any 1811. L’“Adagio” introductori, “els adeus”, reflecteix una inquietud ratificada per un “Allegro” ple de cromatismes i oscil·lacions de temes musicals entre les tonalitats majors i menors. La idea de la llunyania anuncia “l’absència”, un sublim “Andante espressivo” en tonalitat menor, que denota impaciència i alhora emotivitat. Un impetuós acord anunciarà “el retorn”; un “Vivacissimamente”, amb semicorxeres que recorren alegrement el teclat i un episodi d’octaves finals que marca el goig de Beethoven pel retorn de l’arxiduc.
Alexandra Dovgan va formar-se a l’exigent Escola Central del Conservatori Estatal de Moscou, on la música llegada pels autors russos pren una significació especial. Rakhmàninov va fer una mirada al Barroc per llegar-nos obres bellíssimes ara inscrites en el programa. La transcripció per a piano del Prelude, Gavotte and Gigue, BWV 1006, prové de tres apartats extrets de la Partita per a violí sol núm. 3 en Mi major de Bach. L’impetuós “Prelude”, l’elegància de la cèlebre “Gavotte” i la vivacitat de la “Gigue” mai perden el seu caràcter original malgrat la riquesa d’escriptura pianística confegida per Rakhmàninov. Compostes l’any 1931 a la localitat francesa de Clairefontaine, les Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42 han esdevingut un referent ineludible del catàleg pianístic de Rakhmàninov. Basades en la Sonata per a violí, violone i clavecí, op. 5 núm. 12 d’Arcangelo Corelli, aquest compositor italià va prendre el motiu temàtic de la dansa renaixentista de La Folia. Aquest tema musical d’origen espanyol va ser emprat profusament per compositors italians, espanyols i francesos (Lully, Scarlatti, Marin Marais, Händel, Antonio Martin Coll, Diego Ortiz...). Rakhmàninov fa una mirada a l’obra de Corelli per llegar-nos vint variacions en què la llibertat creativa dona peu a un ventall d’harmonitzacions, ritmes, passatges introspectius i heroics com a contrapunt i complement a la placidesa del deliciós i inoblidable tema en Re menor de La Folia.
El recital es clourà amb la Sonata núm. 2 en Sol sostingut menor, op. 19 d’Aleksandr Skriabin, que va ser professor de piano al Conservatori de Moscou entre els anys 1898 i 1905. Coincidint amb la seva etapa de concertista virtuós, amb actuacions tant a Rússia com a l’estranger, va escriure la Sonata núm. 2, inspirada, segons el que sembla, en paisatges italians. Estructurada en dos moviments, l’“Andante” inicial és molt imaginatiu, amb un inici melangiós i moments amb grans arpegiats i bellíssim tractament harmònic. Obra de gran concisió, acaba amb un “Presto” en forma de lied de gran exigència virtuosística i amb un episodi central caracteritzat pel seu dramatisme.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Biografia
© Irina Schymchak
© Irina Schymchak
Alexandra Dovgan, piano
Va néixer el 2007 en una família de músics i va començar els estudis de piano quan tenia quatre anys. Amb cinc es va donar a conèixer en superar les proves d’accés a l’Escola Central del Conservatori Estatal de Moscou, on va estudiar sota el mestratge de la professora Mira Marchenko.
Ha estat premiada en cinc concursos internacionals, entre els quals el Concurs Internacional de Piano Vladimir Krainev de Moscou, l’Astana Piano Passion per a joves pianistes i al Concurs Internacional de la Televisió El Trencanous, també per a joves músics. Tenia només deu anys quan va guanyar el Grand Prix del segon concurs internacional Grand Piano Competition, esdeveniment enregistrat i difós per Medici.TV i YouTube, tot commovent músics i amants del piano d’arreu del món.
Malgrat la seva curta edat, Alexandra Dovgan ja ha tocat a les sales de concerts més prestigioses del món, com la Philharmonie de Berlín, Théâtre des Champ Élysées de París, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Victoria Hall de Ginebra¡ i Konserthuset d’Estocolm, on ha rebut l’aplaudiment unànime i unes crítiques excel·lents.
Des del seu aclamat recital al Festival de Salzburg el juliol del 2019, ha impressionat tant els crítics com el públic amb una sèrie impressionant de debuts internacionals: el juny del 2021 va tocar al costat de la Mahler Chamber Orchestra, dirigida per Gustavo Dudamel; el setembre del 2022 va debutar al Japó tocant amb la Kioi Sinfonietta sota la batuta de Trevor Pinnock, i l’abril del 2023 va actuar amb la Tonhalle-Orchester de Zúric, a les ordres de Paavo Jarvi.
També ha col·laborat amb l’Orquestra del Mozarteumorchester de Salzburg i Trevor Pinnock, la Filharmònica d’Estocolm i Ton Koopman, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Kazushi Ono, i amb la Slovenska Filharmonija i Philipp von Steinaecker.
La seva agenda inclou, entre els compromisos més importants, concerts a la Konzerthaus de Viena, Théâtre des Champs Élysées de París, Tonhalle de Zúric, Konzerthaus de Berlín, Prinzregententheater de Múnic, Victoria Hall de Ginebra, Gulbenkian de Lisboa i a les ciutats de Torí, Milà, Basilea, Barcelona, Luxemburg i Lió, entre d’altres.
L’estiu del 2023 va debutar al Festival de Verbier i actuà a festivals europeus de prestigi, com la Roque d’Anthéron, Rheingau Musik Festival i Gstaad Menuhin Festival. Les característiques que distingeixen Alexandra Dovgan com a pianista són una profunditat i consciència espontànies, juntament amb un so de bellesa i precisió impressionants. Com a artista mostra una concentració impressionant, que combina amb una puresa impecable d’expressió i una imaginació creativa, tot embolcallat amb una presència escènica carismàtica que en fan una personalitat única.
A més de tocar el piano, té altres passions, com són esquiar, tocar l’orgue, aprendre ballet i matemàtiques i passar el temps amb el seu germà petit.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 03.06.24 – 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Alexandra Dovgan
—Bach, Beethoven, Rakhmàninov i SkriabinPalau Piano
Dimecres, 8 de maig de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandra Dovgan, piano
I part
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita núm. 6 en Mi menor, BWV 830Toccata
Allemande
Courante
Air
Sarabande
Tempo di Gavotta
GigueLudwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 26 en Mi bemoll major, op. 81a “Els adéus”Adagio - Allegro
Andante espressivo
VivacissimamenteII part
Johann Sebastian Bach / Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Partita núm. 3 en Mi major, BWV 1006Prélude
Gavotte
GigueSerguei Rakhmàninov
Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42Tema, Andante
Variació I, Poco più mosso
Variació II, L’istesso tempo
Variació III, Tempo di menuetto
Variació IV, Andante
Variació V, Allegro, ma no tanto
Variació VI, L’istesso tempo
Variació VII, Vivace
Variació VIII, Adagio misterioso
Variació XI, Un poco più mosso
Variació X, Allegro scherzando
Variació XI, Allegro vivace
Variació XII, L’istesso tempo,
Variació XIII Adagio
Intermezzo, A tempo rubato
Variació XIV, Andante come prima
Variació XV, L’istesso tempo
Variació XVI, Allegro vivace
Variació XVII, Meno mosso
Variació XVIII, Allegro con brio
Variació XIX, Più mosso, agitato
Variació XX, Più mosso
Coda, AndanteAleksandr Skriabin (1872-1915)
Sonata núm. 2 en Sol sostingut menor, op. 19Andante
PrestoAquest concert té una durada de:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts
La durada del concert és aproximada.
#piano #jovestalents #gradajovePoema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempreLaia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
“No és una nena prodigi. És un prodigi, però no toca com una nena”, deia Grigory Sokolov referint-se a Alexandra Dovgan. Si amb només setze anys Sokolov era mereixedor de la medalla d’or del Concurs Txaikovski de Moscou concedida per un jurat presidit per Emil Gilels, la pianista russa nascuda l’any 2007 despuntava el 2019 havent actuat a la Philharmonie de Berlín, el Concertgebouw d’Amsterdam, Festival de Salzburg o al Théâtre des Champs Élysées.
Dovgan posarà en relleu aquest talent i precocitat tan lloats presentant al Palau un programa eclèctic que requereix per igual exigència tècnica i musicalitat. Obrirà el recital amb la Partita VI, BWV 830, pàgina amb la qual es clou el primer dels quatre volums del Clavier-Übung de J. S. Bach. Considerada com la més majestuosa de les Partites, esdevé un referent entre les obres per a teclat del compositor d’Eisenach. Publicada l’any 1731, la Sisena Partita s’inicia amb una “Toccata” en compàs binari. Seguint una estructura tripartida, els acords arpegiats inicials atorguen un caràcter d’improvisació per introduir-nos dins un passatge fugat amb una polifonia a tres veus; un darrer passatge ens retornarà el caràcter de tocata inicial. L’“Allemande”, dramàtica i vehement, ens obre les portes a una “Courante”, una dansa francesa profusament ornamentada. L’“Aire”, amb el seu baix rítmic característic, ens introduirà a la “Sarabande”, dansa lenta on l’escriptura de Bach aprofundeix en l’art de l’ornamentació acompanyant un discurs de caràcter improvisat. El “Tempo di gavotta”, amb els seus tresets característics, introdueix la complexíssima “Gigue”, marcada per riques polifonies i unes audàcies harmòniques de gran vistositat.
“Els adeus, l’absència i el retorn”. La història que envolta la fascinant Sonata núm. 26 en Mi bemoll major, op. 81a de Beethoven està vinculada a qui va ser el seu alumne, l’arxiduc Rodolf. La partitura va ser iniciada quan les tropes napoleòniques es dirigien a la ciutat de Viena el maig del 1809. El 4 de maig l’arxiduc abandona la ciutat, i el retorn, en paraules de Beethoven, de “Sa Altesa Imperial, el meu venerat arxiduc”, es produirà el 30 de gener de 1810. La partitura es va publicar a Leipzig l’any 1811. L’“Adagio” introductori, “els adeus”, reflecteix una inquietud ratificada per un “Allegro” ple de cromatismes i oscil·lacions de temes musicals entre les tonalitats majors i menors. La idea de la llunyania anuncia “l’absència”, un sublim “Andante espressivo” en tonalitat menor, que denota impaciència i alhora emotivitat. Un impetuós acord anunciarà “el retorn”; un “Vivacissimamente”, amb semicorxeres que recorren alegrement el teclat i un episodi d’octaves finals que marca el goig de Beethoven pel retorn de l’arxiduc.
Alexandra Dovgan va formar-se a l’exigent Escola Central del Conservatori Estatal de Moscou, on la música llegada pels autors russos pren una significació especial. Rakhmàninov va fer una mirada al Barroc per llegar-nos obres bellíssimes ara inscrites en el programa. La transcripció per a piano del Prelude, Gavotte and Gigue, BWV 1006, prové de tres apartats extrets de la Partita per a violí sol núm. 3 en Mi major de Bach. L’impetuós “Prelude”, l’elegància de la cèlebre “Gavotte” i la vivacitat de la “Gigue” mai perden el seu caràcter original malgrat la riquesa d’escriptura pianística confegida per Rakhmàninov. Compostes l’any 1931 a la localitat francesa de Clairefontaine, les Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42 han esdevingut un referent ineludible del catàleg pianístic de Rakhmàninov. Basades en la Sonata per a violí, violone i clavecí, op. 5 núm. 12 d’Arcangelo Corelli, aquest compositor italià va prendre el motiu temàtic de la dansa renaixentista de La Folia. Aquest tema musical d’origen espanyol va ser emprat profusament per compositors italians, espanyols i francesos (Lully, Scarlatti, Marin Marais, Händel, Antonio Martin Coll, Diego Ortiz...). Rakhmàninov fa una mirada a l’obra de Corelli per llegar-nos vint variacions en què la llibertat creativa dona peu a un ventall d’harmonitzacions, ritmes, passatges introspectius i heroics com a contrapunt i complement a la placidesa del deliciós i inoblidable tema en Re menor de La Folia.
El recital es clourà amb la Sonata núm. 2 en Sol sostingut menor, op. 19 d’Aleksandr Skriabin, que va ser professor de piano al Conservatori de Moscou entre els anys 1898 i 1905. Coincidint amb la seva etapa de concertista virtuós, amb actuacions tant a Rússia com a l’estranger, va escriure la Sonata núm. 2, inspirada, segons el que sembla, en paisatges italians. Estructurada en dos moviments, l’“Andante” inicial és molt imaginatiu, amb un inici melangiós i moments amb grans arpegiats i bellíssim tractament harmònic. Obra de gran concisió, acaba amb un “Presto” en forma de lied de gran exigència virtuosística i amb un episodi central caracteritzat pel seu dramatisme.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Alexandra Dovgan, piano
© Irina Schymchak
Va néixer el 2007 en una família de músics i va començar els estudis de piano quan tenia quatre anys. Amb cinc es va donar a conèixer en superar les proves d’accés a l’Escola Central del Conservatori Estatal de Moscou, on va estudiar sota el mestratge de la professora Mira Marchenko.
Ha estat premiada en cinc concursos internacionals, entre els quals el Concurs Internacional de Piano Vladimir Krainev de Moscou, l’Astana Piano Passion per a joves pianistes i al Concurs Internacional de la Televisió El Trencanous, també per a joves músics. Tenia només deu anys quan va guanyar el Grand Prix del segon concurs internacional Grand Piano Competition, esdeveniment enregistrat i difós per Medici.TV i YouTube, tot commovent músics i amants del piano d’arreu del món.
Malgrat la seva curta edat, Alexandra Dovgan ja ha tocat a les sales de concerts més prestigioses del món, com la Philharmonie de Berlín, Théâtre des Champ Élysées de París, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Victoria Hall de Ginebra¡ i Konserthuset d’Estocolm, on ha rebut l’aplaudiment unànime i unes crítiques excel·lents.
Des del seu aclamat recital al Festival de Salzburg el juliol del 2019, ha impressionat tant els crítics com el públic amb una sèrie impressionant de debuts internacionals: el juny del 2021 va tocar al costat de la Mahler Chamber Orchestra, dirigida per Gustavo Dudamel; el setembre del 2022 va debutar al Japó tocant amb la Kioi Sinfonietta sota la batuta de Trevor Pinnock, i l’abril del 2023 va actuar amb la Tonhalle-Orchester de Zúric, a les ordres de Paavo Jarvi.
També ha col·laborat amb l’Orquestra del Mozarteumorchester de Salzburg i Trevor Pinnock, la Filharmònica d’Estocolm i Ton Koopman, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Kazushi Ono, i amb la Slovenska Filharmonija i Philipp von Steinaecker.
La seva agenda inclou, entre els compromisos més importants, concerts a la Konzerthaus de Viena, Théâtre des Champs Élysées de París, Tonhalle de Zúric, Konzerthaus de Berlín, Prinzregententheater de Múnic, Victoria Hall de Ginebra, Gulbenkian de Lisboa i a les ciutats de Torí, Milà, Basilea, Barcelona, Luxemburg i Lió, entre d’altres.
L’estiu del 2023 va debutar al Festival de Verbier i actuà a festivals europeus de prestigi, com la Roque d’Anthéron, Rheingau Musik Festival i Gstaad Menuhin Festival. Les característiques que distingeixen Alexandra Dovgan com a pianista són una profunditat i consciència espontànies, juntament amb un so de bellesa i precisió impressionants. Com a artista mostra una concentració impressionant, que combina amb una puresa impecable d’expressió i una imaginació creativa, tot embolcallat amb una presència escènica carismàtica que en fan una personalitat única.
A més de tocar el piano, té altres passions, com són esquiar, tocar l’orgue, aprendre ballet i matemàtiques i passar el temps amb el seu germà petit.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 03.06.24 – 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –