els meus ulls tenen forats

si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyes

el calze que té l’oracle
al seu final

Laia Llobera
Paradísia (2023)

El punt de partida del concert d’avui són les Sonates i Partites de Johann Sebastian Bach i, en concret, la “Xacona” de la Partita per a violí núm. 2 en Re menor, BWV 1004. “La «Xacona» és una de les obres més meravelloses i misterioses de la història de la música. Adaptant-se a un instrument petit, un home compon un món sencer, ple dels pensaments més profunds i els sentiments més poderosos”, escriuria Johannes Brahms a Clara Schumann. Bach construeix aquest món incommensurable mitjançant processos de variació amb els quals fa esclatar un poderós tema inicial sobre un patró harmònic repetitiu.

Béla Bartók no amagaria el seu deute envers Johann Sebastian Bach en la composició de la Sonata per a violí sol, Sz. 117. El primer moviment de la Sonata, titulat “Tempo di ciaccona”, és un clar homenatge a la “Xacona” de Bach. El seu tema inicial, l’escriptura per a múltiples veus, la cerca dels límits tècnics i expressius de l’instrument i l’ampli espectre emocional que explora l’obra emparenta les dues composicions.

Un altre grup de composicions que no es poden entendre sense les Sonates i Partites de Bach són les Sis Sonates per a violí sol, op. 27 que Eugène Ysaÿe va compondre per a sis prominents violinistes. Ysaÿe va dedicar Ballade, la tercera d’aquestes Sonates, al romanès George Enescu. L’obra, escrita en un sol moviment, transmet la passió i el virtuosisme impetuós d’Enescu i, novament, incorpora una textura contrapuntística feta de múltiples veus que interactuen entre si dins d’un arc d’intensitat creixent.

George Enescu, per la seva banda, és considerat un dels músics més importants de Romania per la seva tasca com a intèrpret, director, compositor i impulsor de la música al seu país. Impressions de la infantesa, op. 28 és una suite en deu moviments que evoca els paisatges i els sons de la seva infantesa. El primer número de la suite, “Ménétrier” (Violinista), és una peça de caràcter rapsòdic, expressiva i exuberant en tots els seus àmbits. La mescla del llenguatge de tradició clàssica amb l’expressivitat popular atorguen a la composició una personalitat encisadora.

L’obra en permanent construcció Signs, games and messages és un exemple paradigmàtic del llenguatge de György Kurtág, el qual es basa en la brevetat, la fragmentació, l’ambigüitat i la intertextualitat. “Doloroso” parteix d’un petit gest, un interval de segona menor, que es propaga al llarg de la peça com les ones superficials sobre un llac en calma. El gest gira sobre si mateix, s’amplia, es recull, en varia els contorns i canvia de forma, alhora que ens introdueix en un estat de meditació.

Júlia Pusker oferirà l’estrena a l’Estat espanyol de Trois pièces pour violon solo, l’obra que Eric Tanguy ha compost per a ella per encàrrec del Müpa de Budapest i l’European Concert Hall Organisation. “La partitura és un homenatge a l’expressivitat del violí i a l’enorme talent de Júlia Pusker, la meravellosa personalitat artística de la qual va marcar la seva composició”, explica Tanguy. Les tres parts de l’obra expressen diferents estats mentals: “Drammatico” és intensa i teatral; “Cantabile” es desenvolupa en una misteriosa línia melòdica, i “Giocoso” ofereix una sensació de joia dins d’una fantasia virtuosa.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical