Nascut a Varsòvia en el si d’una família de músics, va estudiar violoncel a la Universitat Privada Anton Bruckner de Linz i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Graz. Paral·lelament va rebre les primeres lliçons de cant amb Gertrud Schulz i va completar-ne els estudis amb Rotraud Hansmann a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on es va graduar amb reconeixements acadèmics en els camps del lied i l’oratori sota la supervisió de Marjana Lipovšek. Des que va començar els seus estudis, s’ha involucrat en nombrosos projectes de música sacra i a poc a poc s’ha consolidat com un versàtil cantant de concerts i oratori.

La tradició barroca és un pilar important de la seva activitat. Bach Consort Wien, Orchester Wiener Akademie, L’Orfeo Barockorchester, Concerto Stella Matutina, La Chapelle Rhénane, Le Concert de l’Hostel Dieu, Solamente Naturali, Collegium Vocale de Lucerna, així com Arte dei Suonatori són només alguns dels conjunts amb els quals manté  col·laboracions habituals de llarga durada. I nombrosos projectes amb Cinquecento Renaissance Vokal i Clemecic Consort arrodoneixen el seu ampli repertori.

En lied i música vocal de cambra ha col·laborat amb Robert Holl, Helmut Deutsch, Pierre-Laurent Aimard, Roger Vignoles, Matthias Lademann i David Lutz. Jan Petryka va debutar amb gran èxit interpretant diversos programes de Schubert al Festival de Lieder d’Oxford acompanyat de Julius Drake, Sholto Kynoch i Deirdre Brenner.

A l’escena operística, ha interpretat els papers de Tamino i primer home armat de Die Zauberflöte de Mozart a l’Opéra National de Lió, i els de Pietro i Ein Jüngling de Die Gezeichneten de Franz Schreker. Altres compromisos l’han portat al Teatro Comunale de Ferrara amb l’Orfeo ed Euridice de Ferdinando Bertoni, al Theater an der Wien amb Lazarus de Schubert, a la Staatsoper de Viena amb l’òpera infantil Das Traumfresserchen de Wilfried Hiller, i a l’Òpera de Cambra de Varsòvia amb Ariodante de Händel. També va debutar al Teatre Nacional de Praga com a Novice de Billy Budd de Benjamin Britten, i va actuar a continuació en el rol de Don Ottavio de Don Giovanni de Mozart amb l’Orquestra de Cambra d’Israel i Jaquino de Fidelio de Beethoven al festival cultural Styriarte sota la direcció d’Andrés Orozco-Estrada.

També destaquen en la seva trajectòria el debut a la Schubertiade Schwarzenberg acompanyat de Sir András Schiff, diverses gires europees amb Thomas Hengelbrock i el Balthasar Neumann Chor & Ensemble, una versió en concert de l’òpera Der Prozess de Gottfried von Einem a la Konzerthaus de Viena i Christen, ätzet diesen Tag, BWV 63 de Bach, dirigida per Vladimir Jurowski a la Philharmonie de Berlín.

Va debutar amb èxit al Festival de Salzburg com a Jacob a l’òpera infantil Gold! de Leonard Evers i va participar en una representació en concert de Der Waffenschmied de Lortzing al Theater an der Wien. També va ser l’Evangelista de la Passió segons sant Mateu de Bach amb la Sing-Akademie de Zúric al Kultur und Kongresszentrum de Lucerna i com a solista a l’Oratori de Nadal de Bach al Musikverein de Viena. Com a cantant de lied, va debutar a Barcelona amb Schwanengesang de Schubert per a la Fundació Victoria de los Ángeles i va actuar al Musikverein de Ratisbona amb Diari d’un desaparegut de Leoš Janáček.

La temporada actual interpretarà Endimione de L’arbore de Diana de Vicent Martín i Soler a l’Òpera de Cambra de Viena en el marc d’una nova producció del Theater an der Wien, i participarà en concerts a Oslo, Vaduz, Lucerna i al Musikverein de Viena amb la Missa de la coronació de Mozart juntament amb l’Orchester Wiener Akademie, dirigida per Martin Haselböck. A més, la seva agenda inclou recitals de lieder de Schubert a la Schubertiade de Hohenems i a la Konzerthaus de Viena.

Nascut el 1990 a Múnic, el baríton va iniciar la seva formació musical a l’Acadèmia Vocal de Baviera i va estudiar cant a la Universität Mozarteum de Salzburg amb Andreas Macco i al grup d’interpretació de lied de Wolfgang Holzmair. També ha participat activament en classes magistrals impartides per Matthias Goerne, Markus Hinterhäuser, Graham Johnson, Christa Ludwig, Malcolm Martineau, Bejun Mehta, Michele Pertusi, Rudolf Piernay, Peter Schreier, Bo Skovhus i Breda Zakotnik. Ha estat becari de la Fundació Walter & Charlotte Hamel i de la Fundació Walter Kaminsky.

El 2017 va ser guardonat amb el Premi Trude Eipperle Rieger Advancement. El 2014 va obtenir el primer premi del Concurs Internacional Mozart de Salzburg, així com el premi especial de la Fundació Mozarteum. També va guanyar el Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el 2012, el Concurs Nacional de Veu Júnior de Berlín el 2010 i del Concurs Schubert de duo de lied de Dortmund el 2014.

Treballa habitualment amb directors de prestigi, com Giovanni Antonini, Karl-Friedrich Beringer, Fabio Bonizzoni, Reinhard Goebel, Hans Graf, Matthew Halls, Pablo Heras-Casado, Enoch zu Guttenberg, Günter Jena, Gianandrea Noseda, Ralf Otto, Vasily Petrenko, Ivan Repušić, Helmuth Rilling, Jordi Savall, Andreas Spering, Christoph Spering, Masaaki Suzuki i Jos van Veldhoven. Ha ofert concerts amb orquestres i conjunts com l’Akademie für Alte Musik de Berlín, Wiener Philharmoniker, Camerata Salzburg, Mozarteum Orchester de Salzburg, Dresdner Philharmonie, Philharmonische Staatsorchester d’Hamburg, Nederlandse Bachvereniging, Bach Collegium Japan i Filharmònica d’Oslo. Els concerts com a convidat l’han portat a diversos festivals de renom, incloent-hi el Festival de Salzburg, Festival d’Estiu de Kissingen, Bachfest de Leipzig, Thüringer Bachwochen i Setmana Mozart de Salzburg.

Del 2015 al 2018 va ser membre solista de la Staatsoper  de Hannover, on va tenir els papers del comte Almaviva (Le nozze di Figaro), Papageno (La flauta màgica), Albert (Werther), Belcore (L’elisir d’amore) i Tom (Die englische Katze de Henze).

El lied és un altre dels centres d’interès de Matthias Winckhler, i n’ofereix recitals amb els pianistes Marcelo Amaral, Bernadette Bartos, Tobias Krampen, Verena Metzger i Jan-Philip Schulze. En música contemporània ha treballat juntament amb compositors com ara Nikolaus Brass, Friedrich Cerha, Manfred Trojahn i Gerhard Wimberger, incloent-hi diverses actuacions d’estrenes mundials.

La soprano austríaca va descobrir el seu amor pel cant quan encara era una nena. Va finalitzar els estudis amb distincions amb el professor Kurt Widmer a l’Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea i actualment és una de les sopranos principals en música sacra barroca alemanya. La seva devoció, tant musical com de contingut, són les Cantates i Passions de J. S. Bach, així com la música dels seus contemporanis i predecessors. El 2014 va crear la sèrie Bach kantataen in Vorarlberg, dedicada precisament a aquest repertori.

És invitada habitual de cicles de concerts com la Bach Stiftung Trogen (Suïssa), All of Bach (Països Baixos), Bachakademie Stuttgart (Alemanya) i a la vetllada musical a la Predigerkirche de Basilea (Suïssa), com també a festivals especialment alemanys: Bachfest Leipzig, Bach festtage Köthen, Thüringer Bachwochen, Musikfest Stuttgart, Händel festspielen Halle, Tagen alter Musik Regensburg, Barocktagen Stift Melk, Musica Sacra St. Pölten i també al Bachcelona, entre d’altres.

Col·labora amb músics de prestigi, com Hans-Christoph Rademann, Václav Luks, Philippe Herreweghe, Rudolf Lutz, Ton Koopman, Christoph Prégardien, Sigiswald Kuijken, Reinbert de Leeuw, Peter Dijkstra, Leo McFall i Shunske Sato, i entre les formacions: Collegium Vocale Gent, Freiburg Baroque Orchestra, Collegium 1704, Holland Baroque, Capricornus Consort Basel, Les Cornets Noirs, La Cetra, Kammerorchester Basel, Symphonieorchester Vorarlberg, Concerto Stella Matutina, L’Arpa Festante...

La seva tasca ha estat reconeguda amb el Preis der deutschen Schallplattenkritik 2014; Echo Klassik 2014, pel seu CD amb cantates per a soprano de Christoph Graupner; Ö1 Pasticcio Prize 2017 i una doble nominació a l’Opus Klassik 2022. El 2019 va ser nomenada membre honorari de la Societat Christoph Graupner, compositor l’obra del qual sent molt propera. El 2020 va fundar el Vokalwerkstatt M31, un espai per a la personalitat i la veu a Bregenz.

Nascut a Itàlia, va iniciar els seus estudis vocals i d’orgue a la catedral de Lodi, on va formar part del cor i va treballar amb Pietro Panzetti. Va continuar la formació a Londres amb Colin Baldy i es va convertir en membre del programa de joves artistes del Monteverdi Choir, tot col·laborant estretament amb Sir John Eliot Gardiner. Després es va perfeccionar amb Fernando Cordeiro Opa a Bolonya.

Aclamat per la crítica com un dels artistes italians emergents de l’escena operística, la versàtil i expressiva veu de Raffaele Pe abasta un repertori que s’estén des del recitar cantando fins a les òperes contemporànies.

Va debutar als Estats Units a l’Spoleto Festival USA interpretant el protagonista Delio a l’estrena de Veremonda de Cavalli, al costat de Vivica Genaux. Va debutar a La Fenice amb Orlando furioso de Vivaldi i al Teatro Comunale de Florència amb Didone abbandonata de Vinci. Altres rols en què ha destacat són Ottone de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a Tòquio i al Schlosstheater de Schwetzingen, Leone de Bajazet de Gasparini al Festival Opera Barga, Roberto de Griselda de Vivaldi, sota la batuta de David Bates, i Santino del pasticcio Amore siciliano, dirigit per Leonardo García Alarcón.

És el primer contratenor convidat pel Verona Opera Festival, on va cantar Carmina Burana de Carl Orff, dirigit per Andrea Battistoni, a l’Arena di Verona.

En la seva trajectòria també destaquen Linceo d’Ipermestra de Cavalli al Festival de Glyndebourne, dirigit per Graham Vick; Oberon d’A midsummer night’s dream de Britten per a l’Opera de Lombardia, i Ermione del Trionfo dell’onore de Scarlatti al Festival della Valle d’Itria. Raffaele Pe va interpretar Arsace de Berenice al Festival Internacional Händel de Göttingen, Siface de La Critica de Jommelli a Graz i l’esperit de Dido and Aeneas de Purcell al Teatro Filarmonico de Verona amb Stefano Montanari i Marina Bianchi.

Col·labora habitualment amb alguns dels principals directors del panorama actual, com ara Jordi Savall, William Christie, Diego Fasolis, Alessandro De Marchi, Ottavio Dantone, Paul McCreesh, René Jacobs, Nicholas McGegan, Václav Luks, Christophe Coin, Antonio Florio, Jean-Christophe Spinosi i Claudio Cavina.

També actua sovint per ràdio i televisió, amb intervencions a la BBC, Mezzo TV, Culturebox, Radio France, RAI, RSI, ORF, NDR, etc.

Va publicar el seu primer disc en solitari, The Medici castrato, per al segell Glossa, i l’ha interpretat als festivals de Bolonya i MITO, així com en grans sales europees, incloent-hi la Philharmonie de Berlín. També va gravar per a Glossa el CD Sospiri d’amore (àries operístiques i duets de Cavalli) amb La Venexiana, i l’Evangelista de Passione secondo Giovanni de Veneziano amb la Cappella Neapolitana. Ha participat, així mateix, en diversos enregistraments publicats per Harmonia Mundi, Arcana, Resonus Classics i ORF. L’octubre del 2018 va publicar un nou disc en solitari, Giulio Cesare - A baroque hero (Glossa), amb el seu propi conjunt, La Lira di Orfeo, sota la direcció de Luca Giradini.

Entre els seus projectes recents i futurs destaquen la Passió segons sant Marc de Bach, reconstruïda per Jordi Savall, a Versalles i a la Filharmònica de París; el paper titular de l’Empio punito d’Alessandro Melani al Teatro Verdi de Pisa, dirigit per Carlo Ipata i posat en escena per Jacopo Spirei, així com diversos papers d’òpera de Händel: Nerone (Agrippina) al Festival Grange, Medoro (Orlando) al Theater an der Wien, el paper titular d’Arbace al Händel Festival Halle i Goffredo (Rinaldo) a l’Opera de la Llombardia, sota la batuta d’Ottavio Dantone i la seva Accademia Bizantina.

El febrer del 2019 Raffaele Pe va presentar el recital en solitari L’art des castrats chez Vivaldi amb I Barocchisti i Diego Fasolis.

Altres obres, autors i sales destacades en la seva carrera són: Passió segons sant Marc de Bach–Jordi Savall al Festival de Versalles i Philharmonie de París; Agrippina (Nerone) de Händel, al Festival Grange; Orlando (Medoro) de Händel, al Theater an der Wien; Ipermestra (Linceo) de Cavalli, al Festival de Glyndebourne; Passione secondo Giovanni (Evangelista) de Veneziano, al Concertgebouw d’Amsterdam; A midsummer night’s dream (Oberon) de Britten, a Òpera de la Llombardia; Belshazzar (Cyrus) de Händel, al Festival Internacional de Música d’Oslo; Berenice (Arsace) de Händel, al Festival Internacional Händel de Göttingen; Veremonda (Delio) de Cavalli, a l’Spoleto Festival USA; L’incoronazione di Poppea (Ottone) de Monterverdi, en gira pel Japó, i Rinaldo (Goffredo) de Händel, a Opera de la Llombardia.

Va estudiar a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena amb Peter Edelmann i Florian Boesch. La temporada 2013-14 va ser membre de l’acadèmia internacional d’òpera de l’Opernhaus de Zúric, on va preparar com a cover els papers de Guglielmo (Così fan tutte), Marullo (Rigoletto), Ned Keene (Peter Grimes) i d’altres.

Durant tres temporades consecutives va ser membre del conjunt permanent de l’Staatstheater am Gärtnerplatz de Múnic, on va interpretar Guglielmo (Così fan tutte), Papageno (Die Zauberflöte), Malatesta (Don Pasquale), Masetto (Don Giovanni), Schaunard (La bohème), el comte Eberbach (Der Wildschütz), el secretari de Sir Edgar (Der junge Lord), així com Danilo (Die lustige Witwe) i Josef (Wiener Blut).

Diversos compromisos l’han portat com a convidat a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf en els rols de Toni Schlumberger (Die Zirkusprinzessin) i el doctor Falke (Die Fledermaus), a l’Òpera de Daegu de Corea com a Belcore (L’elisir d’amore), a l’Staatstheater de Darmstadt en el rol de doctor Falke (Die Fledermaus) i al Theater de Chemnitz com a Figaro (Le nozze di Figaro). Al Landestheater d’Innsbruck, Christoph Filler va aparèixer en una nova producció de The golden dragon de Peter Eötvös, com a Haly a L’italiana in Algeri de Rossini i en el paper titular de Sweeney Todd de Stephen Sondheim.

En concert ha participat a Les estacions de Haydn, Ein deutsches Requiem de Brahms i Carmina Burana d’Orff. Va debutar al Musikverein de Viena amb la Passió segons sant Mateu de Bach amb l’Orchester Wiener Akademie sota la batuta de Martin Haselböck, amb qui també va col·laborar al Requiem de Mozart i –acompanyat per Musica Angelica Baroque Orchestra– a la Passió segons sant Mateu de Bach a Los Angeles. A més, va aparèixer com a Jesús de la Passió segons sant Mateu de Bach a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

Altres compromisos inclouen el debut amb l’Orchestre Philharmonique d’Estrasburg en La Creació de Haydn dirigida per Theodor Guschlbauer, seguit d’una gira amb l’Orchestre des Champs Élysées amb direcció de Philippe Herreweghe. Amb el Concentus Musicus de Viena ha participat en un concert de The fairy queen de Purcell al Musikverein de Viena dirigit per Stefan Gottfried.

Christoph Filler és també intèrpret de lieder, especialment interessat en Schubert i Mahler. Així, ha cantat els cicles Lieder eines fahrenden Gesellen de Mahler al Salzkammergut Festwochen Gmunden amb l’Acadèmia de la Filharmònica de Viena, així com Kindertotenlieder en una versió per a orquestra de cambra i Winterreise de Schubert a l’Staatstheater am Gärtnerplatz.

La temporada actual debutarà al Theater an der Wien en una nova producció de L’arbore di Diana de Vicent Martín i Soler, i apareixerà per primera vegada al Theater St. Gallen com doctor Falke de Die Fledermaus de Strauss. Al Musikverein de Viena participarà en la Missa en Si menor de Bach amb l’Orchester Wiener Akademie, dirigida per Martin Haselböck. Altres compromisos de concerts inclouen la Missa en Mi bemoll major de Schubert amb la Wiener Symphoniker, dirigida per Cristian Măcelaru, i la Passió segons sant Joan (Jesús) de Bach amb el Concentus Musicus, dirigit per Stefan Gottfried. Cantant lieder interpretarà Winterreise de Schubert al MuTh de Viena en el marc del Musiksalon de Michael Schade.

Començà els estudis de violí a Córdoba (Argentina) i el 1984 es traslladà a Alemanya, on estudià a Hochschule für Musik de Colònia amb el professor Franzjosef Maier. El 1985, juntament amb els seus companys de la universitat, fundà l’orquestra Concerto Köln, i un any després fou convidat per Reinhard Goebel a participar a Musica Antiqua Köln, grup de referència obligada a nivell mundial en l’àmbit de la música barroca.

Du a terme una intensa activitat concertística, també en qualitat de solista i director, que suposen al voltant de cent compromisos anuals per tot el món. Des del 1991 és convidat pels directors especialitzats més importants d’arreu. El 1996 creà el grup instrumental The Rare Fruits Council, els enregistraments del qual han estat sempre lloats i guardonats.

L’any2000 fundà La Barroca del Suquía a Córdoba. Amb instruments d’època, l’orquestra és considerada una de les millors agrupacions d’aquest tipus a Llatinoamèrica i ofereix obres mestres del repertori barroc en les seves versions originals, mai abans interpretades al continent americà.

Des del 1991 col·labora estretament amb Jordi Savall com a primer violí de Le Concert des Nations. Nomenat pel BBC Music Magazine el 2004 entre un dels més destacats violinistes barrocs de l’actualitat, la seva discografia compren més d’una quarantena de títols.

Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Va estudiar violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb formacions com Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges i Il Fondamento, amb les quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, l’Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre d’altres.

Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).

Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director, Jordi Savall, en la preparació del cor en produccions com ara la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya creada juntament amb el mestre Jordi Savall. Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.

Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres. Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, S. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, Ch. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.

Ha participat en diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia-Vox, Fonti Musicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.

Seguint el model de les famoses capelles reials medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de la música sagrada i profana a la península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir del 1990 rep el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment passa a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.

El nou conjunt es dedica a la recuperació i a la interpretació del patrimoni polifònic vocal medieval i dels Segles d’Or hispànic i europeu anterior al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.

El seu extens repertori abraça des de la música medieval de les cultures de la Mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Alguns dels seus programes de concert més celebrats són la Missa de batalla de Joan Cererols, Les vespres de Claudio Monteverdi, les Cantigas d’Alfons X el Savi, el Llibre vermell de Montserrat, les cançons sefardites, la música del Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, els Cançoners del Segle d’Or i el Requiem de Mozart. Recentment també ha interpretat i enregistrat la Passió segons sant Marc de Johann Sebastian Bach, El Messies de Georg Friedrich Händel, l’oratori Juditha Triumphans de Vivaldi, l’Oratori de Nadal de Bach i La Creació de Joseph Haydn, que ha obtingut un gran èxit de crítica internacional.

També ha destacat en alguns repertoris operístics del Barroc i del Classicisme des que va debutar en aquest gènere el 1992 amb l’orquestra Le Concert des Nations, i en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne la Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.

La seva discografia, publicada en més de quaranta CDs, ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals destaca el Midem Classical Award i el Grammy. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i, des de la seva fundació, actua habitualment als principals festivals internacionals de música antiga.

Fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginis de M. A. Charpentier per poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi.

L’any 1992, Le Concert des Nations debutà en el gènere operístic amb Una cosa rara de Martín i Soler, representada al Théâtre des Champs Élysées, Gran Teatre del Liceu i Auditorio Nacional de Madrid. Més tard donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Wiener Konzerthaus, Arsenal de Metz, Teatro Regio de Torí i, de nou, al reconstruït Liceu, l’any 2002, on es va publicar en DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, Grand Théâtre de Bordeus i al Festival Mito del Piccolo Teatro de Milà. El 1995 va representar a Montpeller una altra òpera de Martín i Soler, Il burbero di buon cuore, i l’any 2000 Celos aun del Ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca, presentada en versió concert a Barcelona i Viena. Les darreres produccions han estat Farnace de Vivaldi, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il Teuzzone de Vivaldi, interpretada en versió semiconcertant a l’Òpera Reial de Versalles.

Els darrers anys Le Concert des Nations ha abordat obres mestres del simfonisme, com La Creació de Joseph Haydn, Oratori de Nadal de J. S. Bach o El Messies de G. F. Händel, i s’ha endinsat al Classicisme i Romanticisme. El 2020 va interpretar en concert i va enregistrar el doble CD Beethoven Révolution amb la integral de les Simfonies de Beethoven amb motiu del 250è aniversari, pel qual ha rebut un elogi unànime de la crítica internacional.

La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals destaca el Midem Classical Award i el Schallplattenkritik Preis. L’impacte de les obres, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època.