La soprano australiana va estudiar al Conservatori de Música de Sydney amb Elena Obraztsova, Barry Ryan i Viktoria Dodoka, entre d’altres, abans d’incorporar-se a l’Acadèmia Mariïnski per a joves cantants d’òpera de Sant Petersburg i d’ampliar els estudis al Royal Northern College of Music de Manchester. És guanyadora del prestigiós Premi Estatal de l’Òpera de Viena de l’Australian Opera Foundation.

A l’Òpera Estatal d’Hongria a Budapest, va cantar el paper d’Anne Truelove de The rake’s progress de Stravinsky i, més tard, el de Mimì de La bohème de Puccini. Va debutar amb molt d’èxit com a Donna Anna de Don Giovanni de Mozart a l’Opera Australia de Sydney i en un concert al Jinji Lake Concert Hall de Suzhou (la Xina), mentre que a De Vlaamse Opera d’Anvers i Gant va encarnar els personatges de Mimì i Gretchen en una adaptació escènica de Szenen aus Goethes ‘Faust’ de Schumann.

Com a cantant de concerts, ha participat al War requiem de Britten amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, dirigida per Philippe Herreweghe, i amb la Noord Nederlands Orkest, dirigida per Stefan Ashbury. És molt sol·licitada com a solista de la Messa da Requiem de Verdi, en què va destacar especialment en una producció de l’Oper de Zúric amb posada en escena de Christian Spuck en el marc del Festival d’Adelaide 2023. Ha col·laborat igualment en concert en la Simfonia núm. 4 de Gustav Mahler i Folk songs de Luciano Berio amb la Konzerthausorchester de Berlín, Chansons madécasses de Maurice Ravel i Quatre darreres cançons de Richard Strauss amb l’Orquestra del Festival de Budapest, dirigida per Iván Fischer, així com Das klagende Lied de Gustav Mahler i Fidelio de Beethoven (en concert) amb la Sydney Symphony Orchestra, dirigida per Simone Young.

Manté una col·laboració especial amb Philippe Herreweghe i l’Orchestre des Champs Élysées, amb la qual va fer una gira per Europa amb l’oratori Christus am Ölberge i la Missa solemnis de Beethoven. També va debutar i fou aclamada per la crítica amb l’Orquestra Simfònica MDR a Sea symphony de Ralph Vaughan Williams, sota la direcció de Dennis Russell Davies, i va fer la primera aparició al Musikverein de Viena amb el Psalm 150 de Bruckner amb la Wiener Symphonieorchester, dirigida per Petr Popelka. Al festival Les Chorégies d’Orange del 2022 va participar com a solista a la Missa solemnis de Beethoven, dirigida per John Nelson, en el marc de les celebracions del Dia de la Bastilla a França.

Els seus projectes de la temporada actual inclouen la Simfonia núm. 2 de Gustav Mahler amb l’Orchestre Philharmonique de Montecarlo, dirigida per Kazuki Yamada; la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb la Wiener Symphonieorchester, dirigida per Marie Jacquot; Quatre darreres cançons de Strauss, amb la Canberra Symphony Orchestra; un Concert d’Any Nou amb la Polish National Radio Symphony Orchestra; Ein deutsches Requiem de Brahms, i Lobgesang de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Ensemble. Eleanor Lyons ha interpretat per primera vegada el paper de Freia en dues actuacions en concert de Das Rheingold, amb la Sydney Symphony Orchestra, dirigida per Simone Young.

Pel que fa a recital, col·labora habitualment amb el pianista Stanislav Soloviev, amb qui es dedica fonamentalment al repertori de Serguei Rakhmàninov i els seus contemporanis.

Nascuda a Duixanbe (Tadjikistan) amb arrels germanoarmènies, va rebre la primera formació vocal amb Friedrich von Mansberg i va completar els estudis de diplomatura en cant amb Tanya Aspelmeier, Harry van der Kamp i Gemma Bertagnolli a la Universitat de les Arts de Bremen el 2016. L’artista també va rebre una gran influència de Charlotte Lehmann i Mar Greet Honig. L’any 2012 va debutar al Theater Kiel com a Klärchen de l’opereta Im weissen Rössl.

Anna Terterjan actua habitualment en concerts i escenaris arreu del món, com a solista i en diversos conjunts, i ha treballat sota la direcció de Thomas Hengelbrock, Ivor Bolton, Jérémie Rhorer, Antonius Adamske i Julio Fernández, entre d’altres.

El repertori de l’artista no se centra en una època concreta, més aviat posa el focus en la pràctica de la interpretació històrica. Comparteix aquesta passió amb el clavicembalista i especialista en fortepiano Mikayel Balyan. Com a duet ja han actuat en directe per a la ràdio amb repertori clàssic i romàntic.

Va ser membre del cor de la catedral de Ratisbona. Més endavant va continuar els estudis amb Anke Eggers a la Universitat de les Arts de Berlín i amb Roland Hermann. El 2005 i el 2006 va ser membre del conjunt de joves a la Bayerische Staatsoper de Múnic. Com a cantant de concerts ha treballat amb directors i orquestres de tot el món, com Franz Welser-Möst, Philippe Herreweghe, Daniel Harding, Teodor Currentzis, Jonathan Nott, Trevor Pinnock i Zubin Mehta, i amb la Cleveland Orchestra, Orquestra Simfònica de Tòquio i Gewandhausorchester de Leipzig; recentment ha debutat com a Max de Freischütz de Weber a l’Òpera d’Essen i ha actuat al Theater an der Wien en la producció escenificada d’Elias de Calixto Bieito. Molt conegut com a cantant de lied, ha actuat al Concertgebouw d’Amsterdam, Heidelberger de Frühling, Philharmonie de Colònia i la Tonhalle de Düsseldorf acompanyat pel pianista Gerold Huber.

Maximilian Schmitt ha participat en una gran varietat d’enregistraments: els seus àlbums en solitari inclouen Träumend wandle ich bei Tag (cançons de Robert i Clara Schumann), Die schöne Müllerin de Schubert i Wie freundlich strahlt der Tag, tots per al segell Oehms, així com La Creació i Les estacions de Haydn amb l’Orchestre des Champs Elysées i Philippe Herreweghe (PHI).

Una profunda passió per la música, una qualitat artística destacada i una alegria irrefrenable per tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen l’Orquestra Balthasar Neumann, fundada per Thomas Hengelbrock el 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre contínuament noves perspectives, convenç amb interpretacions enèrgiques i se situa més enllà de les convencions. Aquest col·lectiu d’artistes europeus reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música junts d’una manera radical. Entenen les obres de manera holística, les consideren dins del seu context històric i sociocultural i les interpreten de la manera més autèntica possible. Diversos premis ECHO Klassik, així com un Gramophone Award evidencien el reconeixement internacional de què gaudeix l’orquestra des de la seva fundació.

A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el cor Balthasar Neumann, l’orquestra treballa amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions d’òpera i els concerts han portat els músics a Baden-Baden, París, Ais de Provença i a Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. L’Orquestra Balthasar Neumann s’ha fet un nom sobretot amb representacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden l’any 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part de l’extens repertori de l’orquestra.

L’Orquestra Balthasar Neumann no només ofereix gaudi en concert, sinó que també es dedica a la promoció musical. Com a part de diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics transmeten el seu entusiasme i coneixement musical a la propera generació i ofereixen habitualment concerts i tallers especials en escoles i institucions socials.

Una profunda passió per la música, una qualitat artística destacada i una alegria irrefrenable pel cant és el que representa el cor Balthasar Neumann, fundat per Thomas Hengelbrock el 1991. El conjunt vocal aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves enèrgiques interpretacions, tot creant moments màgics per al públic de tot el món. La barreja particular del so pur i càlid del cor Balthasar Neumann colpeix i fascina a parts iguals, i aquestes qualitats fan que aquest cor sigui únic. El seu so, combinat amb assajos intensius i un estudi en profunditat de les obres i els seus compositors dona lloc a l’alta qualitat del cor, que va ser nomenat per «Gramophone Magazine» com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, incloent-hi diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award, posen en relleu la reputació del conjunt.

Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants treballen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts a sales i festivals de renom. El cor col·labora amb l’Orquestra Balthasar Neumann i té, entre altres socis musicals, l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle-Orchester de Zúric, Orquestra Simfònica de la NHK, Orquestra Simfònica de Basilea, i directors convidats com ara Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton i Howard Arman. A més de representacions d’obres històricament informades, com Parsifal de Wagner, Elijah de Mendelssohn, Missa solemnis de Beethoven, i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a les composicions contemporànies i obres de tot tipus de gèneres i disciplines. Fins i tot durant el període del coronavirus, el cor Balthasar Neumann es va dedicar contínuament a facilitar projectes i a donar veu a l’art i la cultura.

Els cantants transmeten habitualment els seus coneixements i entusiasme per la música a les generacions joves mitjançant classes magistrals, tallers, programes acadèmics i altres projectes educatius.

És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.

Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmoniker en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.

D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català va interpretar dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock van interpretar aquestes obres, el mateix mes de febrer, a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18).

L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

És un talent excepcional en molts aspectes: com a violinista, director d’orquestra, científic i educador musical, i entusiasma des de fa molts anys el seu públic internacional. Un examen profund del text musical, així com el sentit i el contingut de les obres constitueix l’eix central d’una trajectòria que abasta diferents èpoques i gèneres i, al mateix temps, la base de la seva carrera internacional. En uns programes apassionants, sap combinar allò que és antic amb el que és nou, el que és familiar amb el que és desconegut, sovint revelant afinitats musicals sorprenents. Thomas Hengelbrock desenterra amb certa regularitat obres oblidades que es creien perdudes i, al mateix temps, ofereix nous i refrescants retrobaments amb el repertori estàndard.

Porta més de vint-i-cinc anys sumant èxits internacionals com a fundador i director artístic del Cor i Orquestra Balthasar Neumann. Promociona músics joves en diversos programes acadèmics, amb què comparteix els seus coneixements i la seva experiència. També és un col·laborador molt sol·licitat per les principals orquestres internacionals, com les filharmòniques de Viena i Múnic, Royal Concertgebouw i Orchestre National de France, entre d’altres. L’any 2017 va inaugurar l’Elbphilharmonie d’Hamburg amb l’NDR Elbphilharmonie Orchester.

A més d’interpretacions històricament informades en el so original d’obres com l’Elies de Mendelssohn, La Creació de Haydn, Missa solemnis de Beethoven, Parsifal de Wagner i Cavalleria rusticana de Mascagni amb el seu text original, també es dedica a la música del present immediat. Thomas Hengelbrock col·labora estretament amb compositors contemporanis, com Jörg Widmann, Simon Wills, Lotta Wennäkoski, Qigang Chen i Erkki-SvenTüür, i ha dirigit l’estrena mundial de Reminiszenz de Wolfgang Rihm (2017) i l’oratori Maria de Jan Müller-Wieland (2018), entre d’altres.

Amb els seus conjunts Balthasar Neumann, Thomas Hengelbrock actua a sales de concerts i teatres d’òpera de renom, com l’Opéra National de París, Théâtre des Champs Élysées, Teatro Real de Madrid, Royal Opera House de Londres, Elbphilharmonie d’Hamburg i al Palau de la Música Catalana. També és convidat habitual als festivals de Baden-Baden, Ais de Provença i Salzburg, i el 2020 va inaugurar una residència artística al Château de Fontainebleau amb el Cor i l’Orquestra Balthasar Neumann, que compta amb el patrocini de la UNESCO.

A més de la seva activitat com a director d’orquestra, Thomas Hengelbrock també ha participat com a director en nombroses produccions, com Dido i Enees de Purcell i Don Giovanni de Mozart; el 2005 va treballar amb la coreògrafa Pina Bausch en una cèlebre producció d’Orfeo ed Euridice de Gluck que s’ha representat en un gran nombre de països. D’altra banda, la combinació de música i literatura és també un punt central del seu treball artístic; així, ha col·laborat amb actors com ara Klaus Maria Brandauer, Johanna Wokalek i Graham Valentine. Les seves pròpies versions de Peer Gynt de Grieg i Escenes del ‘Faust’ de Goethe de Schumann, en què música i literatura universal es fusionen, han estat acollides amb gran entusiasme pel públic.

Des dels inicis de la pandèmia del coronavirus, Thomas Hengelbrock ha estat especialment compromès amb la continuïtat de la cultura i els músics independents a Europa. També porta molts anys esforçant-se per facilitar l’accés dels joves a l’art i la cultura. Transmet els seus coneixements i la seva experiència a la generació següent a través de l’Acadèmia Balthasar Neumann, fundada per ell, i la Cuban-European Youth Academy, així com mitjançant diversos projectes escolars i socials. Thomas Hengelbrock va rebre el Premi Herbert von Karajan l’any 2016 pels seus serveis.