• Jakub Józef Orliński & Michał Biel
    Farewells

    Palau Grans Veus

    Dijous, 25 de gener de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

    Concert fora d'abonament

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    IMPACTA

  • Programa

    A les 20 h tindrà lloc la inauguració de la nova il·luminació de la lluerna de la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana amb una petita demostració al públic assistent. Gràcies a la col·laboració de la Fundación Endesa, des d’avui, aquest icònic element oferirà més possibilitats escèniques i artístiques, tot potenciant tots els matisos de la seva bellesa a través de la llum i amb gran eficiència energètica.


    Jakub Józef Orliński, contratenor
    Michał Biel, piano

    Johann Joseph Fux (1660-1741)
    “Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293

    Henryk Czyż (1923-2003)
    Pożegnania

    Kochałem Panią
    Na wzgórzach Gruzji
    Ostatni raz

    Henry Purcell (1659-1695)
    Music for a while
    Fairest isle
    The cold song
    Strike the viol

    Mieczysław Karłowicz (1876-1909)
    Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3

    Nie płacz nade mną
    Z Erotyków
    Mów do mnie jeszcze
    Przed nocą wieczną
    Na spokojnym, ciemnym morzu
    W wieczorną ciszę

    Stanisław Moniuszko (1819-1872)
    “Łza”, de 7. Śpiewnik domowy
    “Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowy

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    “Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269

    Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #òpera #gransfigures

  • ENDESA LLUERNA 2024 - Desktop
  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • FESTIVAL PERALADA 2024 - Desktop
  • Comentari

    Hi ha artistes que fa temps que s’han transformat en part del “planeta Palau” i el consagrat Jakub Józef Orliński és un d’ells. El contratenor polonès torna aquesta vegada per donar a conèixer importants compositors de la seva terra, amb notables excepcions, com un nom paradigmàtic del barroc com és Georg Friedrich Händel. És una peça poc divulgada del caro sassone la que acomiada la vetllada d’avui: la seva antífona Hallelujah! Amen en Re menor HWV 269. Una peça contemplativa, íntima, que expressa una profunda devoció, però amb mitjans plens de virtuosisme. La interpretació posa a prova el cantant amb un exigent control del fiato i del canto legato, tot creant un món particular només amb aquestes dues paraules, “Al·leluia” i “Amén”: tècnica pura al servei de l’expressivitat.

    Les creacions de l’austríac Johann Joseph Fux, representen l’essència i el cim del barroc cortesà, Fet que li va suposar una gran fama a tot Europa. Encara que l’estil vivia ja una última etapa de desenvolupament, l’obra de Fux mirava el passat i la tradició (amb una escriptura sovint polifònica) i al mateix temps oferia trets més moderns propis de l'estil napolità. Fux arrenca el concert d’aquesta nit amb l’ària “Non t’amo per il ciel”, de l’oratori pel Divendres Sant Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, de gran calidesa i expressivitat que presenta un bellíssim diàleg entre la veu i el violí baríton, instrument similar a la viola de gamba utilitzat sobre tot des de finals del segle XVII a principis del segle XIX.

    El tercer compositor no polonès de la nit és una de les pedres angulars de la música anglesa, el més destacat del període de la restauració, Henry Purcell. En la seva curta vida –morí amb 37 anys–, durant la segona meitat del segle XVII va aconseguir reunir en les seves composicions, elements barrocs francesos i italians amb formes musicals tradicionals angleses per acabar conformant un estil pròpiament britànic. En tot cas, però, avui amb prou feines es coneixen uns quants aspectes del seu amplíssim catàleg, reduït la majoria de vegades a la seva única òpera, Dido i Enees, a la música teatral, les seves cançons, la música sacra per a veu solista o per a cor (incloent-hi les molt emotives que va escriure a la mort de la reina Maria) i la seva música instrumental per a conjunts o per a instruments de tecla. Tot això va catapultar-lo com el compositor anglès possiblement més conegut de la història abans de l’aparició de Britten.

    La seva melodia Music for a While prové de l’adaptació de Dryden i Lee de la tragèdia de Sòfocles Èdip Rex, escenificada el 1692 amb música incidental de Purcell; amb una línia exuberant i pausada, aquesta peça recorda l’ària “When I am laid in earth” de Dido and Aeneas, amb un meravellós entorn melangiós en què descansa la primera paraula del text: music.

    Fairest Isle i Cold Song provenen de la semiòpera més popular de Purcell, King Arthur, representada al Queen’s Theatre de Londres el 1791. La primera peça forma part d’una màscara evocada pel mag Merlí cap al final de l’obra i que parla de la grandesa de la nació britànica. Aquest animat minuet amb el seu text patriòtic es va convertir en una de les favorites del públic anglès. Per últim, Strike the viol forma part de l’oda que el compositor va escriure per un aniversari de la reina Maria, Come Ye Sons of Art.

    El primer autor polonès que avui sentirem al Palau va ser un dels mestres, compositors i directors d’orquestra més importants del país durant el segle XX, avui reconegut com a líder del vessant musical contemporàni: Henryk Czyż (1923-2003). Prolífic i amb una obra de marcada personalitat –que inclou oratoris i òperes– del seu catàleg s’interpreta aquesta nit Pożegnanie (Comiats), un cicle de tres cançons sobre textos de Pushkin, de línies vocals amplíssimes sobre una densa escriptura per a piano amb trets del romanticisme tardà, il·lustrant textos que narren penes d’amor, gelosia i enyorança.

    Amb la seva obra, Mieczysław Karłowicz representa a Polònia allò que compositors com ara Pedrell o Breton van a Espanya a la mateixa època: dotar la seva música d'una personalitat clarament nacional, assimilant les noves tendències a la tradició. En el cas polonès, això estava tenyit d’una visió molt pessimista i les cançons que avui s’interpretaran són un bon exemple d’aquesta visió i estan concebudes sobre poemes foscos i passionals. Musicalment l’ombra allargada de Chopin toca de prop l’obra de Karłowicz, qui també beu de la modernitat de Txaikovski i Wagner, amb harmonies ambigües i un cromatisme que mira l’amor i la mort.

    Stanisław Moniuszko va ser l’operista polonès més conegut del període romàntic, amb més de 20 òperes –Halka, entre elles– i operetes, i més de 350 cançons catalogades. Adscrit al nacionalisme, introdueix en les seves obres escèniques ritmes i danses propis del país –com Chopin, també utilitza poloneses, masurques i cracovianes–, i el seu cançoner n’és també el reflexe d’aquest esperit i d’aquesta riquesa. El seu lirisme queda reflectit a Łza (La llàgrima), un lament publicat pòstumament quatre anys després de la mort del compositor, carregat de malenconia i dolor, però de gran bellesa i expressives dissonàncies al piano. Escrita un parell de dècades abans, Prząśniczka (La filadora) parla de la separació d’una parella de joves amants amb un motiu musical persistent de fons, com si la cançó volgués donar vida a la roda que gira per crear un fil que uneix no només allò que està filant, sinó també l’amor.

    Manel Cereijo, musicòleg

  • Biografies

    Jakub Józef Orliński, contratenor

    Jakub Josef Orlinski

    ©Jiyang Chen

    Reconegut com una de les estrelles d’òpera més estimades i celebrades de la dècada, ha esdevingut un dels artistes més destacats del món i triomfa tant damunt els escenaris en concerts com gràcies als enregistraments. Els seus concerts i recitals exhaureixen les entrades arreu d’Europa i Amèrica i atreuen nous adeptes a l’art musical. Artista en exclusiva de Warner Classics/Erato, el seu darrer llançament acompanyat del seu amic i pianista Michał Biel, Farewells, li ha valgut el prestigiós premi Opus Klassik com a cantant masculí de l’any 2023. El seu proper àlbum, Beyond, va aparèixer la tardor passada i el donarà a conèixer en una gira mundial amb Il Pomo d’Oro.

    D’aquesta temporada destaca una esperada gira europea amb vint-i-cinc concerts i una gira americana prevista per a la primavera vinent. També tornarà a l’òpera, amb una nova producció de L’Olimpiade de Vivaldi al Théâtre des Champs Élysées de París. A més, continuarà oferint recitals arreu d’Europa al costat del seu company musical de tota la vida, el pianista Michał Biel.

    La temporada 2022-23 va participar en la producció de Robert Carsen d’Orfeo ed Eurydice al Théâtre des Champs Élysées amb totes les entrades exhaurides, seguida d’una altra producció de la mateixa òpera a la San Francisco Opera a càrrec de Matthew Ozawa. Orliński també va participar a la gira d’Il Pomo d’Oro interpretant el paper principal de Tolomeo, re d’Egitto als principals escenaris de tot Europa, incloent-hi Madrid (Teatro Real) a més de París. Més enllà dels escenaris, el públic ha gaudit del nou documental sobre ell, titulat Music for a while, d’una hora de durada, que fou estrenat la primavera passada pel canal Arte i que ha tingut el nombre més elevat de visionats entre els documentals culturals d’aquest canal europeu.

  • Michał Biel, piano

    Pianista i mentor, es va graduar a la Juilliard School de Nova York i estudià amb Brian Zeger, Margo Garrett, Jonathan Feldman i J. J. Peña. També va estudiar amb Eytan Pessen a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre Nacional de l’Òpera de Varsòvia, i amb Andrzej Jasiński i Grzegorz Biegas a l’Acadèmia de Música Karol Szymanowski de Katowice.

    Ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, com el Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Carnegie Hall i Alice Tully Hall de Nova York, i també en alguns dels teatres operístics més rellevants: Oper Frankfurt, Théâtre des Champs Élysées, Opéra National du Rhin d’Estrasburg, Opéra National de Bordeus, Opéra de Lilla, Palau de les Arts Reina Sofia de València i Gran Teatre-Òpera Nacional de Varsòvia.

    Col·labora habitualment amb el contratenor i compatriota polonès Jakub Józef Orliński, amb el qual ofereix concerts arreu del món i participa en festivals destacats, com el Verbier Festival, LIFE Victoria Barcelona i Festival de Lacoste Pierre Cardin. Les seves actuacions són retransmeses sovint per nombrosos canals: Medici.tv, Arte.tv, BBC Radio 3, TVP Kultura i Radio Program 2 de Polònia.

    Com a acompanyant del baix nord-americà Alexander Rosen va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de Cançó Hugo Wolf a Stuttgart el 2018. Tots dos artistes també van ser guardonats amb l’Académie Orsay-Royaumont, que els va fer possible l’àlbum Le promenoir des amants.

    La seva carrera acumula una sèrie de fites, entre les quals figura el premi al jove pianista destacat del Concurs Vocal Internacional Stanisław Moniuszko de Varsòvia, el títol de millor acompanyant al Grand Prix de l’Òpera de Bucarest i el premi d’acompanyament del Concurs Nacional de Cant Ludomir Różycki a Gliwice.

    Com a pianista i mentor (coach), ha treballat amb cantants al Departament de Cant de la Juilliard School de Nova York, Internationale Meistersinger Akademie de Neumarkt i Chautauqua Institution (Nova York). També va ser associat al Departament de Música de Cambra per a Piano de l’Acadèmia de Música Feliks Nowowiejski de Bydgoszcz. Des del 2020 és professor a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre de l’Òpera Nacional de Varsòvia, on imparteix classes per a cantants i pianistes.

    Ha participat en l’enregistrament de dos àlbums: Farewells, al costat de Jakub Józef Orliński (amb tecnologia Dolby Atmos), que fou nominat al premi Fryderyki en la categoria de millor àlbum polonès a l’estranger i va merèixer el premi Opus Klassik al cantant masculí de l’any; i Kraina, amb la soprano Alexandra Nowakowski, amb cançons de compositors polonesos.

  • 20230921 Anunci Palau Opera DESKTOP
  • Textos

    Johann Joseph Fux (1660-1741)
    “Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit, de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293
    Text de Pietro Pariati (1665-1733)

    Non t’amo per il ciel
    che puoi donarmi
    ma sol perché d’amor,
    tu, il fonte sei,
    e sol perché l’amarti
    è un dover mio

    No t’estimo pel cel
    que em pots donar,
    sinó perquè d’amor,
    tu n’ets la font,
    i només perquè estimar-te
    és el meu deure.

    Né temo del tuo sdegno
    il braccio e l’armi
    per un servil timor
    de’ danni miei
    ma sol perché temer
    deggio il mio Dio.

    No tinc por del braç armat
    de la teva indignació
    per una por servil
    dels mals que he infligit,
    sinó només perquè
    he de tenir por del meu Déu.

    Henryk Czyż (1923-2003)
    Pożegnania
    Text d’Aleksandr Puixkin (1799-1837)
    Traducció al polonès: Julian Tuwim (1894-1953)

    Kochałem Panią

    Kochałem Panią i miłości mojej
    Może się jeszcze resztki w duszy tlą,
    Lecz niech to Pani już nie niepokoi;
    Nie chcę Cię smucić nawet myślą tą.

    Jo us estimava

    Jo us estimava, i el meu amor
    potser encara no s’ha esvaït de la meva ànima,
    però que això no us amoïni;
    no us vull entristir amb aquest pensament.

    Kochałem bez nadziei i w pokorze,
    W męce zazdrości, nieśmiałości trwóg.
    Tak czule, tak prawdziwie, że daj Boże,
    Aby Cię inny tak pokochać mógł!

    Us estimava humilment i sense esperança,
    turmentat per la gelosia i una angoixa tímida,
    amb tanta sinceritat i tendresa
    com vulgui el cel que us estimi un altre home.

    Na wzgórzach Gruzji

    Na wzgórzach Gruzji leży nocna mgła,
    U moich stóp Aragwa szumi pienna.
    Smutno i lekko mi. Tęsknota ma
    Świetlana jest i ciebie pełna.

    Sobre els turons de Geòrgia

    Sobre els turons de Geòrgia hi ha una boira nocturna,
    l’Aragvi brama davant meu.
    Em sento trist i alleujat. La meva tristor és brillant
    i està plena de tu.

    Ciebie jedynej! Smutkiem moich snow
    Już cię nie dręczę więcej i nie trwożę,
    I serce płonie, serce kocha znów,
    Nie kochać bowiem – już nie może

    De tu, només de tu! No et pertorbaré ni et molestaré
    amb la tristesa dels meus somnis.
    I el meu cor crema i torna a estimar,
    perquè no estimar, d’això no n’és capaç.

    Ostatni raz

    Ostatni raz twą postać miłą
    Ważę się myślą tulić dziś
    I wskrzeszać sny serdeczną siłą,
    Żałością tkliwą i wstydliwą
    O twej miłości budzić myśl.

    Per darrera vegada

    Per darrera vegada la teva bonica figura
    m’atreveixo a acariciar mentalment,
    despertar el somni amb el poder del cor
    i amb un delit tímid i melangiós
    recordar el teu amor.

    Mijają lata i niestety
    Zmieniają świat, zmieniają nas!
    W mogilnym mroku, w głębi Lety
    widzi cię dzisiaj wzrok poety,
    Lecz i poeta tobie zgasł.

    Els nostres anys passen
    i ho canvien tot, ens canvien a nosaltres,
    a la foscor de la tomba, a les profunditats del Leteu
    el teu poeta t’imagina avui,
    però, per a tu, fins i tot el poeta s’ha perdut.

    Więc mego serca pożegnanie
    Przyjmij, daleka! Czoło skłoń
    Jak żona, gdy się wdową stanie,
    Jak wierny druh, co przed wygnaniem
    Bez słowa ściska bratnią dłoń.

    Accepta, llunyana amiga,
    el comiat del meu cor,
    com una esposa vídua,
    com un amic fidel que, abans de l’exili,
    abraça en silenci el seu amic.

    Henry Purcell (1659-1695)
    Music for a while – La música durant una estona
    Text de John Dryden (1631-1700)

    Music for a while
    Shall all your cares beguile.

    La música captivarà, durant una estona,
    totes les vostres preocupacions.

    Wond'ring how your pains were eas'd
    And disdaining to be pleas'd
    Till Alecto free the dead
    From their eternal bands,
    Till the snakes drop from her head,
    And the whip from out her hands.

    Us admirareu de com s’alleugen les vostres penes,
    i rebutjareu la comoditat
    fins que Alecto alliberi els morts
    de les seves cadenes eternes;
    fins que les serps caiguin del seu cap
    i el fuet, de les seves mans.

    Music for a while
    Shall all your cares beguile.

    La música captivarà, durant una estona,
    totes les vostres preocupacions.

    Fairest isle – Bellíssima illa
    Text de John Dryden

    Fairest isle, all isles excelling,
    Seat of pleasure and of love
    Venus here will choose her dwelling,
    And forsake her Cyprian grove.
    Cupid from his fav'rite nation
    Care and envy will remove;
    Jealousy, that poisons passion,
    And despair, that dies for love.

    Bellíssima illa, que supera tota la resta d’illes,
    racó del plaer i de l’amor,
    Venus t’escollirà com a nova residència,
    i abandonarà els seus jardins a Xipre.
    Cupido, de la seva nació favorita,
    bandejarà les preocupacions i l’enveja,
    la gelosia que enverina la passió
    i la desesperació dels qui moren d’amor.

    Gentle murmurs, sweet complaining,
    Sighs that blow the fire of love
    Soft repulses, kind disdaining,
    Shall be all the pains you prove.
    Ev'ry swain shall pay his duty,
    Grateful ev'ry nymph shall prove;
    And as these excel in beauty,
    Those shall be renown'd for love.

    Murmuris gentils, dolços laments,
    els bons sospirs que encenen l’amor,
    petites disputes i desdeny mesurat
    seran totes les penes que patiràs.
    Cada pretendent presentarà els seus respectes;
    agraïda, cada nimfa, els rebrà.
    I mentre que elles excel·leixen en bellesa,
    ells rebran la recompensa de l’amor.

    The cold song – Cançó del geni del fred, de l’òpera King Arthur
    Text de John Dryden

    What power art thou, who from below
    Hast made me rise unwillingly and slow
    From beds of everlasting snow?
    See'st thou not how stiff and wondrous old
    Far unfit to bear the bitter cold,
    I can scarcely move or draw my breath?
    Let me, let me freeze again to death.

    Quin poder tens tu, que des de la profunditat
    m’has aixecat lentament i sense voler
    d’aquest llit de neu eterna?
    No veus com n’estic, de vell i rígid,
    que no puc suportar el fred que gela,
    que gairebé no em puc moure ni respirar?
    Deixa’m, deixa’m tornar a morir glaçat.

    Strike the viol – Toca la viola
    Text: Nahum Tate (1652-1715)

    Strike the viol, touch the lute,
    Wake the harp, inspire the flute.
    Sing your patroness’s praise,
    In cheerful and harmonious lays.

    Toca la viola, toca el llaüt,
    desperta l’arpa, inspira la flauta.
    Canta la lloança de la teva patrona,
    amb trobes alegres i harmonioses.

    Mieczysław Karłowicz (1876-1909)
    Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3

    Nie płacz nade mną
    Text de Jan Iwański (1878-1949)

    No ploris per mi

    Nie płacz nade mną, królewno ma złota,
    chociaż me piersi przygniata tęsknota;
    chociaż w mej duszy i smutno, i ciemno,
    nie płacz nade mną!

    No ploris per mi, princesa daurada,
    encara que el meu pit sigui colpit per l’anhel;
    encara que la meva ànima estigui trista i fosca,
    no ploris per mi.

    Nie płacz nade mną, niech w marzeń godzinie,
    dźwięk twego głosu czysty ku mnie płynie,
    zrzuć z twego serca tęsknotę daremną,
    nie płacz nade mną

    No ploris per mi, que el so de la teva veu pura
    flueixi cap a mi als meus somnis,
    allibera el teu cor d’anhels vans,
    no ploris per mi.

    Z Erotyków
    Text de Józef Waśniewski (1858-1897)

    Dels poemes d’amor

    I zamiast słońc i gwiazd, aniele ty mój drogi,
    Ja tylko łzy i łzy dziś składam ci pod nogi.
    Przebacz, że duszy mej ubogie są tak zdroje,
    Lecz przyjmij chociaż łzy, bo łzy te, to łzy moje

    I en lloc de sols i estrelles, àngel meu estimat,
    avui només deixo llàgrimes infinites als teus peus.
    Disculpa la pobresa dels recursos del meu cor,
    però, almenys, accepta les llàgrimes,
    perquè aquestes llàgrimes són meves.

    Mów do mnie jeszcze
    Text de Kazimierz Tetmajer (1865-1940)

    Parla’m encara

    Mów do mnie jeszcze, z oddali, z oddali,
    Głos twój mi płynie na powietrznej fali.
    Jak kwiatem, każdym słowem twym się pieszczę,
    Mów do mnie jeszcze…

    Parla’m encara... De lluny, de lluny
    la teva veu flota cap a mi amb la brisa,
    cada paraula teva m’és estimada com una flor,
    parla’m encara...

    Mów do mnie jeszcze, te płynące ku mnie słowa
    Są jakby modlitwą przy trumnie.
    I w sercu śmierci wywołują dreszcze,
    Mów do mnie jeszcze…

    Parla’m encara... Aquestes paraules flueixen cap a mi,
    són com una oració al meu taüt,
    i en el cor de la mort em fan emocionar.
    Parla’m encara...

    Przed nocą wieczną
    Text de Zygmunt Krasiński (1812-1859)

    Abans de la nit eterna

    Przed nocą wieczną niech głos twój usłyszę
    Jak pieśń nadziei w godzinie konania,
    A może wtedy ponad grobu ciszę
    Wejdzie mi blady księżyc zmartwychwstania!

    Abans de la nit eterna, puc discernir la teva veu
    com una cançó d’esperança en la meva última hora,
    i potser llavors, sobre el silenci de la tomba,
    em visitarà la pàl·lida lluna de la resurrecció.

    A jeśli, płacząc na zgasłych źrenicach
    Złożysz, jak kwiaty, twoje ciche ręce,
    Grób spłonie ogniem i w stu błyskawicach
    Słońc nieśmiertelnych obleją mnie wieńce.

    Però si, plorant, poses les teves mans silencioses
    en els meus ulls invisibles com flors,
    una tomba flamejarà de foc i m’envoltaran
    cent llamps de sols eterns.

    Na spokojnym, ciemnym morzu
    Text de Kazimierz Tetmajer

    Sobre l’oceà tranquil i fosc

    Na spokojnym, ciemnym morzu
    chciałbym teraz lecieć w łodzi,
    gdzie już żagli nie ma białych
    ni szum statków nie dochodzi.

    Sobre l’oceà tranquil i fosc
    volaria ara, en un vaixell,
    fins allà on ja no hi ha veles blanques
    i el brunzit dels vaixells no arriba.

    Cały ciężar ten z mych ramion,
    co mię zgina i obali,
    chciałbym rzucić w otchłań wodną
    i na ciemnej leżeć fali.

    Llançaria a les profunditats de les aigües
    tot el pes de les meves espatlles
    que em doblega i em fa caure,
    i muntaria l’onada fosca.

    Naokoło niech mi cicho,
    niech mi sennie przestwór dźwięczy
    i niech ciemne głębie w słońcu
    kolorami grają tęczy.

    Que hi hagi silenci al meu voltant,
    que el so soporífer de la immensitat em bressoli,
    i que els colors de l’arc de Sant Martí
    omplin les profunditats fosques amb la llum del sol.

    Tam, tysiące mil od brzegu,
    na bezdeni, pod jasnością,
    patrząc w niebo nieruchome
    niech upajam się nicością

    Allà, a milers de quilòmetres de la costa,
    a la part profunda, sota aquella brillantor,
    mirant cap al cel immòbil,
    que el no-res m’intoxiqui.

    W wieczorną ciszę
    Text de Kazimierz Tetmajer

    A la quietud del vesper

    W wieczorną ciszę z daleka słyszę
    szumiące cicho rzeki;
    myśli me z wolna sennie kołysze
    szum cichy i daleki.

    A la quietud del vespre puc escoltar, des de lluny,
    rius que murmuren suaument;
    el murmuri llunyà i tranquil bressola
    dolçament els meus pensaments.

    Wolno i sennie w wielki bezdennie
    świat myśli moje płyną,
    płyną na gwiazdy lśniące promiennie
    i w ciemnej pustce giną.

    Lents i ofegats flueixen els meus pensaments
    en la immensitat infinita de l’univers,
    flueixen cap als estels brillants
    i es perden en el buit fosc.

    Stanisław Moniuszko (1819-1872)
    “Łza”, de 7. Śpiewnik domowy – Llàgrima”, del 7è Cançoner de casa
    Text de Nikolay Grekov (1807-1866)

    O łzo samotna, gorzka,
    co wilżysz oko moje,
    Zostałaś sama jedna
    pamiątką dni wiosennych!
    Płynęły twoich siostrzyc
    z tych powiek całe zdroje,
    Lecz wiatr je zimny rozwiał
    wśród nocy złych, bezsennych.

    O llàgrima solitària i amarga,
    per què m’humiteges els ulls?
    Ets l’únic que queda
    per recordar-me els dies de primavera!
    Fonts senceres de les teves estimades germanes
    van fluir d’aquestes parpelles,
    però el vent fred les va dispersar
    enmig de nits infaustes de vigília.

    I w tuman się rozprysły
    gwiazdeczki owe złote,
    co mnie opromieniały
    i miłość, i tęsknotę.
    Gdy namiętności burze
    znikomą spadły mgłą,
    Dlaczegoś ty została
    minionych czasów łzo?

    I en els núvols es van escampar
    aquelles estrelles daurades
    que irradiaven per a mi
    amor i anhel.
    Quan les tempestes de la passió
    van desaparèixer com una boira,
    per què et vas quedar,
    o llàgrima de temps passats?

    “Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowy – La filosa”, del 3r Cançoner de casa
    Text de Jan Czeczot (1796–1847)

    U prząśniczki siedzą, jak anioł dzieweczki,
    Przędą sobie, przędą jedwabne niteczki.
    Kręć się, kręć, wrzeciono,
    Wić się tobie wić!
    Ta pamięta lepiej,
    Czyja dłuższa nić!

    Les noies s’asseuen a les seves filoses com àngels,
    giren per si mateixes, filant fils de seda.
    Gira, gira, fus,
    enfila i torça!
    La que té millor memoria
    és la que té el fil més llarg!

    Poszedł do Królewca młodzieniec z wiciną,
    Łzami się zalewał, żegnając z dziewczyną.
    Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.

    Un jove va anar a Königsberg en una barcassa,
    es va capgirar en llàgrimes dient adeu a la seva noia.
    Gira, gira, fus, etc.

    Gładko idzie przędza, wesoło dziewczynie,
    Pamiętała trzy dni o wiernym chłopczynie.
    Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.

    El fil corre suaument, la noia està contenta,
    va recordar el jove fidel durant tres dies.
    Gira, gira, fus, etc.

    Inny się młodzieniec podsuwa z ubocza,
    I innemu rada dziewczyna ochocza.
    Kręć się, kręć, wrzeciono,
    Prysła wątła nić;
    Wstydem dziewczę płonie,
    Wstydź się, dziewczę, wstydź!

    Un altre jove surt al seu pas
    i la noia delerosa es gira cap a ell.
    Gira, gira, fus,
    el fil fràgil es va dividir;
    la noia cremarà de vergonya,
    vergonya t’hauria de fer, noia!

    Georg Friedrich Handel (1685-1759)
    “Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269

    Amén! Al·leluia!

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus - Franz Schubert Filharmonia
    Dilluns, 19.02.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Centenari Victoria de los Ángeles

    Ermonela Jahosoprano
    Franz Schubert Filharmonia
    Tomàs Graudirector

    G. Puccini: àries de La bohème, Madama Butterfly, Suor Angelica, Gianni Schicchi i Turandot
    A. Guinovart: Simfonia dels Àngels (estrena absoluta)

    Preus: de 18 a 92 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex