A la Sala Lluís Millet podran visitar l’exposició d’Eugènia Balcells “La llum dels elements” que estarà disponible fins el 31 de març de 2024.

El concert d’aquest vespre uneix en format interdisciplinari l’art de dos mons creatius aparentment allunyats. D’una banda, l’art de la improvisació a l’orgue de Juan de la Rubia (Vall d’Uixó, 1982), organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona i un músic molt vinculat a l’activitat concertística del Palau de la Música Catalana d’ençà que el 2004 va obtenir-hi el Premi El Primer Palau, justament ara fa vint anys. De l’altra, la creació en videoart d’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), pionera en l’ús de les tecnologies en l’art connectant els principis de la ciència amb els de la filosofia, la sociologia i l’art, que és artista convidada del Palau de la Música Catalana aquesta temporada 2023-24. L’admiració mútua entre tots dos artistes és el motor d’aquest programa inèdit i irrepetible que permetrà a l’espectador redescobrir les partitures visuals dels anys vuitanta d’Eugènia Balcells amb la nova creació musical resultant de l’exercici d’improvisació a l’orgue de Juan de la Rubia. A més, l’espectador podrà ser testimoni d’una obra de nova creació d’Eugènia Balcells, Mirall de miralls-flors (2023), creada a partir de dos pols d’inspiració: el tema de la temporada del Palau de la Música Catalana, que enguany pivota al voltant de la natura a través de la creació de Lluís Domènech i Montaner al Palau de la Música Catalana, i la música de Johann Sebastian Bach, concretament la Passacaglia i fuga en Do menor, BWV 684 en la interpretació de Juan de la Rubia a l’orgue Walcker del Palau de la Música Catalana.

La improvisació, entesa com a composició extemporània, és a dir, sense preparació prèvia, és la base de moltes de les obres creades per grans compositors. En concret, en l’obra de Bach per a teclat es pot intuir l’exercici lliure de la improvisació en el flux creatiu de les harmonies i els temes melòdics, que semblen respondre sempre a un ordre natural, a una estructura orgànica sempre coherent, sempre equilibrada. L’exercici de la improvisació és una ciència musical que, d’alguna manera, porta l’intèrpret a descobrir en cada interpretació una nova cosmovisió musical, sovint expansiva, amb aparent voluntat d’infinitud, però sempre amb una voluntat de retorn a l’ordre, a la recerca d’una mena de proporció àuria, com l’equilibri del Cosmos. Aquí radica un dels punts de connexió principals entre l’art creatiu de la improvisació a l’orgue de Juan de la Rubia i l’art visual d’Eugènia Balcells.

En el seguit de partitures visuals d’Eugènia Balcells que podrem visionar i escoltar en aquest concert descobrirem la inspiració i creativitat d’aquesta artista singular i pionera que beu de les tendències musicals i artístiques de les avantguardes nord-americanes de la segona meitat de segle XX, amb referents com John Cage o Elliott Carter, entre d’altres. Una font d’inspiració en la qual el trencament amb el formalisme musical obre la porta a una llibertat creativa que explora els límits de la cosmogonia musical; una analogia d’aquest concepte apareix en la representació visual del Cosmos amb els ulls de l’art visual i conceptual que es troba en les obres d’Eugènia Balcells.

Al llarg del programa redescobrirem partitures visuals d’Eugènia Balcells, com Xerox music (1982), que fa servir la vibració suggerida per la imatge fotocopiada d’un pentagrama en sèrie al llarg de 99 variacions, generadora d’una partitura musical que el violinista Malcolm Goldstein va interpretar per primer cop a l’Experimental Intermedia Foundation de Nova York el gener del 1982. En la seva obra, la disposició de les 99 imatges en espiral –amb caràcter performatiu– era essencial, ja que buscava explicar un concepte bàsic en la recerca de l’expressió artística d’Eugènia Balcells: la representació de l’evolució de l’Univers com la suma dels dos tipus de temps existents: el temps lineal de la Història i el temps cíclic, circular, de la Natura. La superposició dels dos temps dona lloc a la figura de l’espiral com a representació del temps viscut i, per tant, de l’evolució de l’Univers. Un exercici que troba un símil musical, per exemple, en els Quartets d’Elliott Carter, especialment el primer, tercer i cinquè.

L’art visual d’Eugènia Balcells té una profunda voluntat d’explicar en imatges la gènesi de l’Univers, fet que connecta aquesta primera obra del programa amb la darrera, Freqüències, que després de la projecció a l’escenari del Palau es pot seguir experimentant físicament en l’exposició a la Sala Lluís Millet, en connexió amb l’obra mural Homenatge als elements, en una exposició que es podrà veure fins al 31 de març de 2024. Ambdues obres, de caràcter complementari, exposen, expliquen i expressen la matèria que conforma l’Univers a través de l’expressió lumínica de cada element individual que existeix en aquest Univers. D’una banda, Homenatge als elements recull la traducció lumínica de cada element de la taula periòdica dels elements de Mendeléiev, mentre que Freqüències és la projecció de les freqüències resultants que cada element de la matèria emet en contacte amb la llum en una videoprojecció que, en el seu entramat sobreposat, permet a l’individu endinsar-se en l’experiència immersiva de connectar amb l’essència de l’Univers: entenent la llum com la veu de la matèria. Al capdavall, tots som matèria i, per tant, en origen i final esdevenim polsim d’estrelles, les estrelles que poblen la infinitud de l’Univers.

Juntament amb aquestes peces es podrà visionar i escoltar, amb l’art en la improvisació a l’orgue de Juan de la Rubia, Clear music (1981), una partitura llibre amb 11 pàgines de plàstic transparent que contenen objectes transparents de diferents formes que es mouen lliurement en relació amb les línies del pentagrama. El músic interpreta les distintes configuracions, distorsions i reflexos com a notació musical. També Roda de color (2009), que mostra el món en agitació permanent i multiplicat en un conjunt d’esquerdes que remeten a les escletxes emprades en experiments d’espectroscòpia atòmica. El resultat fa emergir una estructura i una semàntica comuna en les imatges depenent del seu color bàsic. Aquí la paraula “freqüència” torna a prendre protagonisme, però com a redundància de l’objectiu bàsic de l’obra, que és reflectir el món, descriure’l, no crear-lo. “És el llibre de la terra, el llibre de la vida, el llibre sense fi [...]. En una mena d’aleph borgià que ho conté tot, o dels gravats akashics dels hindús, que alhora contenen el coneixement de l’experiència humana i la història del Cosmos”, en paraules de la pròpia Eugènia Balcells. Per últim, Flight (1981) és un poètic vídeo-partitura musical que consisteix en l’observació d’un vol de coloms a través de les línies del pentagrama. Un cicle simple i complet en què les pujades i les baixades, el ritme de l’aleteig i les diverses configuracions del grup són interpretades com anotacions musicals en una obra amb tres variacions.

En aquestes partitures visuals d’Eugènia Balcells, el caràcter interpretatiu és bàsic, d’aquí ve que el caràcter improvisador sigui essencial i l’art en aquesta disciplina musical de l’organista Juan de la Rubia sigui la idònia per traduir en experiència musical aquestes obres tan arrelades a la traducció visual de la conceptualització de l’essència de la Natura, de l’Univers. Juan de la Rubia escull la Passacaglia en Do menor, BWV 582 com a obra proposada a Eugènia Balcells per a la seva nova creació visual, Mirall de miralls-flors (2023), en homenatge a Lluís Domènech i Montaner en el centenari de la seva mort. L’obra de Balcells s’inspira en les flors que poblen i decoren la totalitat del Palau de la Música Catalana i genera una partitura visual que juga amb els ritmes, el caràcter i l’evolució melòdica de l’obra de Johann Sebastian Bach. La Passacaglia de Bach, forma musical d’origen popular espanyol de principis del segle XVII creada per ser interpretada com a música de carrer que va esdevenir internacionalment popular durant el Barroc, és una obra de creació primerenca en el catàleg del compositor alemany. L’obra està distribuïda en dues parts, la primera inclou un ostinato que servirà com a tema principal de la fuga. L’obra conté vint-i-una variacions que afegeixen citacions de corals luterans coneguts, de forma similar als que apareixen a l’Orgelbüchlein, escrits per Bach contemporàniament. La fuga inclou tres subjectes diferents que mai apareixen junts en la mateixa combinació de veus. Es tracta d’una obra genial de dimensions colossals a nivell harmònic, fet pel qual ha estat transcrita nombroses vegades per a orquestra i per a piano per directors de prestigi, com Leopold Stokowski, Ottorino Respighi o Eugène Ormandy, i pianistes, com Eugen d’Albert, Max Reger, Fazil Say o Krystian Zimerman, si bé en l’orgue és on es manifesta l’esperit i la voluntat d’exaltació a una dimensió superior, i absoluta: per a Bach, el Déu cristià (és per això que en totes les seves obres apareix la inscripció Soli Deo Gloria); per a Balcells, la Natura, l’Univers.

Mercedes Conde Pons
Directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana.

Preu: 15 €