L’estiu de l’any 1896 un jove compositor de vint-i-tres anys anomenat Max Reger enviava “la seva millor obra fins al moment”, la Suite op. 16 (de la qual avui escoltarem el segon moviment), a un dels seus referents musicals indiscutibles, Johannes Brahms, que va acceptar l’ofrena molt agraït, encara que aclaparat per la generositat del remitent i lleugerament espantat (“mich erschreckt”) per l’audàcia de la composició.

Anys després, Arnold Schönberg afirmava: “Considero Reger un geni”. I Paul Hindemith anava més enllà i exclamava: “Max Reger va ser l’últim gegant de la història de la música. La meva pròpia obra és inconcebible sense ell”.

Malgrat la indubtable autoritat dels compositors esmentats, la seva exigència i nul·la impressionabilitat en matèria musical, i la fermesa de les seves assercions, l’obra de Reger no ha transcendit els límits de determinats cercles, no gaire nombrosos encara que significatius. (Cal afegir-hi que el nostre homenatjat va tenir –i té– detractors igualment importants i, per dir-ho així, entusiastes; per exemple, Stravinsky –que va conèixer personalment Reger– era breu i contundent: “El trobo tan repulsiu com la seva música”).

Sigui com sigui, el programa d’avui té la pretensió de donar a conèixer el nostre compositor més enllà dels esmentats cercles de músics més o menys experts i, així mateix, s’atreveix a qüestionar un desconeixement que, si bé considero explicable fins a cert punt (no ens enganyem, la música d’un creador com Reger, titànic, excessiu en tots els sentits, autor d’un immens catàleg concebut en poc més de quaranta anys d’existència complicada, no és “fàcil”; ni per a l’oient, ni per a l’intèrpret ni per a l’estudiós); el desconeixement és, doncs, explicable fins a cert punt, però, en cap cas sembla fàcilment justificable: com és natural, un pot estimar (Schönberg i Hindemith) o detestar la música de Reger (Stravinsky i també, encara que menys, Mahler), o, més probablement, no estar en cap d’aquests extrems (Richard Strauss, destinatari de l’última obra del nostre programa, que com a mínim envejava l’extrema facilitat i fecunditat musical de Reger); el que sembla convenient, donada la rellevància de l’autor en qüestió, és conèixer-lo.

Modestament, jo pertanyo, com pot suposar-se, al grup d’admiradors de Reger. Encara que haig de dir que la meva admiració és condicional. Hi ha obres del compositor que no comprenc (penso que Reger no sempre aconsegueix controlar la seva tendència a la desmesura); unes altres composicions, no obstant això, són, a parer meu, imprescindibles, ja que constitueixen veritables fites de la creació musical. Per tant, admiració, si no cega, sí molt sincera i fins i tot entusiasta.

D’aquí ve aquest petit homenatge en els cent cinquanta anys del naixement del músic de Brand (localitat pròxima a Bayreuth), homenatge que, com deia més amunt, espero que contribueixi a fer-lo conèixer una mica millor i fins i tot pugui donar peu en el futur a iniciatives similars, o –millor– més àmplies i sistemàtiques.

Gràcies!

Óscar Candendo, organista, doctor en musicologia i professor d’orgue a l’ESMUC

Va néixer a Gipúscoa el 1971.

Professor de l’especialitat d’orgue a l’Escola Superior de Música de Catalunya des de la fundació el 2001.

Organista titular de l’església del Bon Pastor, a Sant Sebastià.

Doctor en musicologia per la Universidad de Valladolid.

Professor superior en les especialitats d’orgue, piano, clavicèmbal i música de cambra.

Realitzà els estudis d’orgue al Centre d’Études Supérieures de Musique et de Danse de Tolosa de Llenguadoc, amb els professors Michel Bouvard i Jan Willem Jansen. També estudià a Barcelona essent deixeble de Montserrat Torrent, i a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, sota el mestratge de Bernhard Haas.

Va obtenir el primer premi al Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (1992) i al Curso Universitario Internacional Música a Santiago de Compostel·la (1993).

El 2021 va rebre el Premi de Recerca Musical Orfeón Donostiarra-Euskal Herriko Unibertsitatea amb un treball sobre el compositor alabès de música religiosa Vicente Goicoechea Errasti (1854-1916).

És també coordinador d’Anthologia Sacra, una àmplia col·lecció de l’obra de l’esmentat Vicente Goicoechea publicada per Ficta edicions i produccions el 2020.

Ofereix concerts i participa en diversos festivals arreu d’Europa.