• Pygmalion & Pichon

    ̶ Concert inaugural de la temporada

    Requiem de Mozart

    Palau 100

    Dijous, 19 d'octubre de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • Logo Banco Santander

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ying Fang, soprano
    Beth Taylor, mezzosoprano
    Laurence Kilsby, tenor
    Nahuel di Pierro, baix
    Chadi Lazreq, niño soprano
    Pygmalion, cor i orquestra
    Raphaël Pichon, director


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Requiem, KV 626 i, completat per Joseph Leopold Edler von Eybler i Franz Xaver Süssmayr.

    In paradisum (anònim) – Antienne – Plainchant
    Ach, zu kurz ist unsers Lebens Lauf, KV 228 (515b), cànon a 4
    Meistermusik, KV 477b
    Miserere mei, KV 90

    Requiem – I. Introitus
    Requiem – II. Kyrie

    Ne pulvis et cinis KV 122

    Requiem – III. Sequentia

    1. Dies irae
    2. Tuba mirum
    3. Rex tremendae

    Solfeig en Fa major, KV 393/2 (orquestració de Vincent Manac)

    Requiem – III. Sequentia

    4. Recordare
    5. Confutatis
    6. Lacrimosa
    Amen (apèndix)

    Requiem – IV. Offertorium

    1. Domine Jesu Christe

    Quis te comprehendat, KV 110

    Requiem – IV. Offertorium

    2. Hostias

    Requiem – V. Sanctus
    Requiem – VI. Benedictus

    O Gottes Lamm, KV 343/1

    Requiem – VII. Agnus Dei
    Requiem – VIII. Communio

    In paradisum (anònim) – Antienne – Plainchant

     

    Durada del concert: 85 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #músicauniversal #gransfigures

  • Anunci Santander T23-34 - Inaugural 20231019
  • Poema

    Porta la seva veu un ocell del paradís,
    alça el seu anhel la flor que esbalça,
    creix a frec de llum l’ofrena del verb
    a totes les meves branques.

    I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
    la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.

    L’aigua neix inexpressable.

    El respir.

    Per viure i morir.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    El Requiem de Mozart (i Süssmayr): més enllà de la llegenda

    Partim de dos principis: 1) els fantasmes només existeixen en la imaginació de qui se’ls inventa; 2) tota llegenda acaba tenint sempre una fonamentació que l’allunya de la màgia i del misteri. A partir d’aquí, ja podem recordar el que a hores d’ara és de domini públic i que aclareix el misteri de l’encàrrec del Requiem fet a Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791): el juny del 1791 el músic va rebre la visita d’un emissari que li encarregava una missa de difunts. La llegenda ha vestit de negre aquell home i ha posat en boca de Mozart que es tractava d’un enviat del més enllà per tal que l’autor de La flauta màgica s’escrivís la seva pròpia música funerària, per acompanyar-lo en una mort que Mozart sentiria propera.

    Certament, el decés del compositor s’esdevindria la matinada del 5 de desembre del mateix any, després d’una activitat frenètica coronada aquell 1791 amb obres com el Concert per a clarinet, el motet Ave verum corpus, les òperes La clemenza di Tito i l’esmentada Flauta màgica, a més d’una cantata maçònica.

    El Requiem quedaria inacabat al llit de mort de Mozart, que va donar al seu deixeble Franz Xaver Süssmayr (1766-1803) indicacions per enllestir la missa i cobrar la feina. De fet, l’encàrrec venia del comte Franz von Walsegg, músic aficionat que encomanava a compositors obres posteriorment interpretades com si fossin de l’aristòcrata al seu castell de Stuppach. La recent mort de l’esposa de Walsegg hauria incentivat, doncs, la voluntat de “fer-li” un Requiem que ni tan sols el destinatari de l’encàrrec podria acabar. Se’n va encarregar l’indicat Süssmayr, que ja havia ajudat Mozart amb La clemenza di Tito, de la qual hauria escrit els recitatius secs.

    De fet, Mozart va deixar complet íntegrament l’“Introit”. L’esquema global de les autories entre Mozart, Süssmayr i un possible tercer compositor (segurament Joseph Eybler, un altre deixeble de Mozart) seria aquest:

    INTROITUS: Mozart

    KYRIE ELEISON: Mozart, amb vent i percussió de Süssmayr (i Eybler?)

    SEQUENTIA:

    -“Dies irae”: Mozart, amb vent i percussió de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Tuba mirum”: Mozart, amb corda i vent de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Rex tremendae”: Mozart, amb corda aguda, vent i percussió de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Recordare, pie Jesu”: Mozart, amb notes de fagot de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Confutatis”: Mozart, amb corda (excepte violoncel i violí primer), vent i percussió de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Lacrimosa”: Süssmayr (i Eybler?; Mozart en va escriure tan sols els vuit primers compassos)

    OFFERTORIUM:

    -“Domine Jesu”: Mozart, amb corda i vent de Süssmayr (i Eybler?)

    -“Hostias”: Mozart, amb corda i vent de Süssmayr

    SANCTUS: Süssmayr

    BENEDICTUS: Süssmayr

    AGNUS DEI: Süssmayr

    COMMUNIO

    -“Lux aeterna”: Süssmayr, a partir del material de l’INTROIT i del KYRIE.

    El text llatí atribuït al franciscà Tommaso da Celano (del segle XIII) és d’una terrible ambivalència: d’una banda, un record i una pregària per als difunts que ens han deixat; d’una altra, un avís sobre el terrible dia del judici final, en què tan sols els justos i benaurats tindran un lloc al Paradís, al contrari dels qui, maleïts i condemnats a les flames eternes, viuran un càstig permanent.

    Més enllà del Requiem

    La missa de Requiem s’emmarca en la producció sacra de Mozart, amb una quantitat d’obres estimables en quantitat i en qualitat abans d’establir-se a Viena: durant l’etapa salzburguesa, va escriure una quinzena de Misses, Sonates da chiesa i un nombre abundant de peces de petit format, a més de músiques per a oficis diversos, com ara lletanies i vespres.

    A partir del 1783, i havent deixat inacabada la Gran Missa en Do menor, KV 427 (417a), el repertori sacre de Mozart tan sols l’ocupa el també inacabat Requiem i aquella petita gran meravella que és el ja referit motet Ave verum corpus, KV 618, escrit també el 1791 per al balneari de Baden, on Constanze –esposa del compositor– feia algunes estades.

    Mozart era un catòlic creient, però sense la fe abnegada del seu col·lega Haydn i allunyat de la devoció del luterà Johann Sebastian Bach. En el músic salzburguès, la fe era una beatífica herència de la infantesa, barrejada amb els ideals humanístics (il·lustrats, per ser més exactes) de la francmaçoneria, a la qual pertanyia des del 1784. La seva mirada sobre la mort –cosa que es reflecteix a la missa del Requiem– traspua una certa conciliació, en la línia de com l’havia definida en una cèlebre carta adreçada al seu pare el 1787: “la veritable amiga de l’home”.

    En aquest sentit, el concert que escoltarem avui sintetitza bona part de l’ideari mozartià sobre la mort des de i més enllà del Requiem. Perquè la vetllada inclou composicions musicals amb arranjaments molt pertinents, la majoria realitzats una o dues dècades després del decés de Mozart. És significativa, per exemple, la inclusió de la Meistermusik, que de fet és l’arranjament de la Mauerische Trauermusik que Mozart hauria escrit per al funeral de dos “germans” de lògia maçònica i en què un radiant acord major conclusiu subratlla l’esperança en la resurrecció: no en va un ateu confés com Pier Paolo Pasolini va eliminar aquell acord en l’escena del Gòlgota del film Il vangelo secondo Matteo (1964).

    Per contra, l’ombra d’una mort justiciera s’abat sobre Ne pulvis et cinis, arranjament del passatge per a baix “Ihr Kinder des Staubes” (“Vosaltres, fills de la pols”) procedent de la música incidental per al drama Thamos, König in Ägypten escrita entre el 1774 i el 1780 per a diverses representacions a Viena i a Salzburg. El fragment en qüestió prefigura les amenaces de l’estàtua del Commendatore al segon acte de Don Giovanni i contrasta amb la dolçor del lied sacre O Gottes Lamm o amb Quis te comprehendat, sobre un arranjament de l’“Adagio” de la Gran Partita, original per a conjunt de vent.

    El concert d’avui, doncs, va més enllà de la llegenda, per presentar un ideari musical molt complet al voltant de Mozart i la seva idea sobre la mort.

     

    Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

  • 20230914 Anunci Genèric T23-24 DESKTOP
  • Biografies

    Ying Fang, soprano

    Ying Fang, soprano

    © Dario Acosta

    Ha estat lloada per la premsa nord-americana com “indispensable al Met cantant Mozart” («The New York Times») i “una veu que pot aturar el temps, pura i rica i oberta i consumadament expressiva” («Financial Times»).

    La temporada 2022-23 va debutar a la Wiener Staatsoper com a Susanna de Le nozze di Figaro, sota la direcció de Philippe Jordan, paper que ha repetit per a la Handel and Haydn Society sota la batuta de Raphaël Pichon. Ha tornat al Metropolitan com a Ilia d’Idomeneo, dirigida per Manfred Honeck, i com a Zerlina en una nova producció de Don Giovanni, amb Nathalie Stutzmann. A més, va tornar al Festival de Salzburg en el rol de Nannetta en una nova producció de Falstaff, al costat de Gerald Finley. En el terreny concertístic ha tornat a col·laborar amb la San Francisco Symphony en la Simfonia núm. 4 de Mahler, amb Robin Ticciati a la batuta; va debutar amb l’Atlanta Symphony Orchestra amb Ein deutsches Requiem de Brahms, dirigida per Sir Donald Runnicles, i ha actuat amb la Pittsburgh Symphony Orchestra en la Missa en Do menor de Mozart i El Messies de Händel, dirigida per Manfred Honeck. Igualment, va oferir una sèrie de recitals amb el pianista Ken Noda al Park Avenue Armory de Nova York, Cal Performances i a la Dallas Opera.

    Prèviament ja ha actuat amb les filharmòniques de Nova York, Los Angeles, Hong Kong, i amb les simfòniques de Boston i Houston, l’orquestra de Filadèlfia i de Cleveland, i amb la National Symphony Orchestra. Ha actuat al Carnegie Hall, Kennedy Center i Alice Tully Hall, i així mateix als festivals de Salzburg, Verbier i Ais de Provença. Ying Fang ha cantat a la Metropolitan Opera, Lyric Opera de Chicago, Opernhaus de Zuric i Opéra de Lilla, entre d’altres.

    Va ser membre del Programa Lindemann de Desenvolupament de Joves Artistes de la Metropolitan Opera.

  • Beth Taylor, mezzosoprano

    Beth Taylor, mezzosoprano

    © John Cooper

    Graduada pel Royal Conservatoire d’Escòcia i The Open University, actualment perfecciona la tècnica sota el mestratge de Jennifer Larmore i Iain Paton. Ha participat en classes magistrals amb artistes de renom, com Sarah Connolly, Susan Graham, Sir Thomas Allen, Sophie Daneman i Dame Emma Kirkby.

    Va guanyar el Premi de Música Clàssica Gianni Bergamo 2018 i va ser guardonada amb el tercer premi del Concurs del Wigmore Hall 2019.

    Aclamada per «The Guardian» per la seva veu “fosca i centrada”, amb una “coloratura sensacional” i un “cant espectacular”, «The Times» destaca unes caracteritzacions “ferotges, fins i tot aterridores, intimidadores” de qui és una de les mezzosopranos joves més electritzants avui dia.

    La temporada 2022-23 va fer un seguit de debuts: Arsace de Semiramide de Rossini a la Deutsche Oper de Berlín, Giuliano Gordio en una nova producció d’Eliogabalo de Cavalli a l’Opernhaus de Zuric, Ursule de Béatrice et Bénédict al Festival Berlioz de La Côte-Saint-André, contralt solista del Requiem de Mozart al Théâtre de Beaulieu de Lausana i de la Missa solemnis de Beethoven a la sala Gulbenkian de Lisboa.

    Els darrers tres anys també ha debutat en escenaris molt rellevants: així, l’estiu del 2022, al Festival de Glyndebourne amb una Bradamante aclamada en una nova producció d’Alcina. Va debutar a la Deutsche Oper de Berlín com La Cieca de La Gioconda, i també hi va interpretar Erda de L’or del Rin, primera Norna d’El capvespre dels déus i Schwertleite de La valquíria en el nou cicle de L’Anell de Stefan Herheim, sota la direcció de Sir Donald Runnicles. També ha cantat per primera vegada el rol de Falliero de Bianca e Falliero de Rossini per a l’Oper de Frankfurt, escenari on va debutar com a Dardano d’Amadigi di Gaula de Händel. Al Concertgebouw d’Amsterdam ha interpretat el paper d’Argia de les primeres representacions de La Merope de Giacomelli i darrerament amb La Cetra i Andrea Marcon, mentre que al Theater de Basilea ha cantat la part solista de contralt en una versió escenificada de la Passió segons sant Mateu de Bach.

    A la seva agenda recent també figuren actuacions a Madrid i Basilea com a Cornelia de Giulio Cesare, sota la batuta d’Andrea Marcon; a Nancy per debutar com a Bradamante d’Alcina, dirigida per Leonardo García-Alarcón; al Concertgebouw d’Amsterdam amb la Missa de la coronació, KV 317 de Mozart; al Festival d’Ais de Provença va debutar amb Jakob Lenz de Rihm, i a l’Opéra de Lió com a Melanto, Anfinomo i Fortuna d’Il ritono d’Ulisse in patria, mentre que al Festival de Longborough com a Arnalta de L’incoronazione di Poppea.

  • Laurence Kilsby, tenor

    Laurence Kilsby, tenor

    © Ben Reason

    Va començar la seva formació com a cantaire a la Tewkesbury Abbey Schola Cantorum, i va guanyar el títol de Jove Cantaire de l’Any de la BBC Radio 2 el 2009; tot seguit va debutar com a solista al Royal Albert Hall.

    Va estudiar al Royal College of Music de Londres com a becari de l’ABRSM, i al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. Seleccionat en la primera promoció de la Lies Askonas Fellowship, va guanyar la beca de la Kathleen Ferrier Society 2018 per a joves cantants i ha guanyat els concursos Wigmore Hall/Bollinger International Song Competition 2022 i Cesti Competition 2022 a l’Innsbrucker Festwochen der Alten Musik. La temporada 2022-23 es va incorporar a l’acadèmia de Opéra National de París.

    Entre els seus compromisos recents figuren els rols de Lucano, primer soldat i familiar de L’incoronazione di Poppea, amb què va debutar al Festival d’Ais de Provença; com a Apollo, pastor i esperit de L’Orfeo de Monteverdi per a la Nederlandse Reisopera, i com a Henrik Egerman d’A little night music de Sondheim per a l’Opera North.

    En concert, entre els seus compromisos recents ha participat a la Missa en Do menor de Mozart i l’Hymnus an den heiligen Geist de Schubert al Festival de Salzburg amb l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon; i també a la Passió segons sant Joan de Bach en gira amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment i Mark Padmore.

    Ha intervingut com a solista en diversos enregistraments, incloent-hi l’àlbum nominat als Grammy L’Allegro, Penseroso ed il Moderato de Händel amb el Gabrieli Consort i Paul McCreesh. Ha participat en classes magistrals amb Dame Sarah Connolly, Roderick Williams, Kathryn Harries i James Gilchrist i ha ofert recitals a l’Akademie der Künste de Berlín i al Festival de Cheltenham.

  • Nahuel di Pierro, baix

    Nahuel di Pierro, baix

    Nascut a Buenos Aires, va estudiar al departament vocal de l’Instituto Artístico del Teatro Colón. Ha estat membre de l’Opera Studio de l’Opéra de París i del Young Singer Project del Festival de Salzburg. El seu repertori abasta principalment des de la música barroca fins al bel cant romàntic. Ofereix concerts i recitals, i ha participat en nombrosos enregistraments. En el terreny del Barroc, ha interpretat els rols de Seneca de L’incoronazione di Poppea, Cold Genius de King Arthur i Créon de Médée de Charpentier (Zuric), Augure i Plutone de L’Orfeo de Rossi (Versalles), i Ismenor i Teucer de Dardanus de Rameau (Bordeus).

    Mozartià consumat, va debutar com a Masetto (Buenos Aires, Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées, Londres i València), seguit de Leporello (Ais de Provença, Nancy i Luxemburg) i finalment en el paper principal de Don Giovanni (Buenos Aires i Tel Aviv). Ha cantat el paper de Sarastro de La flauta màgica (Dessau i Santiago), Achior de La Betulia liberata (Salzburg), el rol de la veu a Idomeneo (Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées), Figaro de Le nozze di Figaro (Buenos Aires), Guglielmo de Così fan tutte (Buenos Aires, Ais de Provença, New York Mostly Mozart, Edimburg) i Osmin d’El rapte del serrall (Zuric).

    Del repertori rossinià ha assumit els personatges del governador de Le Comte Ory i Lord Sidney d’Il viaggio a Reims” (Zuric), Assur de Semiramide (Nancy), Selim d’Il turco in Italia (Angers, Nantes i Luxemburg), Walter i Melchtal de Guillaume Tell (Bad-Wildbad), Basilio d’Il barbiere di Siviglia (Berlín, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus), Haly de L’italiana in Algeri (Buenos Aires, Opéra de París i Bordeus) i Mustafà de la mateixa òpera (Buenos Aires i Sant Sebastià).

    A més, ha cantat els rols de Lorenzo d’I Capuleti e i Montecchi (Baden-Baden, Ginebra, Opéra de París), Alessio de La sonnambula (Opéra de París), Léandre de L’amor de les tres taronges (Amsterdam), Ferrando d’Il trovatore (Tolosa de Llenguadoc) i Colline de La bohème (Buenos Aires, Opéra de París, Londres, Glyndebourne, Baden-Baden, Santiago, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus).

  • Chadi Lazreq, nen soprano

    Chadi Lazreq, nen soprano

    Nascut el 2012, prové d’una família de músics. Des de ben petit ha mostrat interès per les activitats artístiques. Fascinat per tota mena d’instruments de teclat, va començar a estudiar l’acordió als sis anys, abans de passar al piano i al clavicèmbal, que actualment estudia a la classe de Chiaopin Kuo al Conservatori d’Alfortville (França). Des de fa tres anys forma part del cor infantil Sotto Voce, dirigit per Scott Alan Prouty, amb el qual actua habitualment a diversos escenaris (Théâtre du Châtelet, Salle Gaveau, Théâtre des Champs Élysées, etc.).

    Chadi forma part de l’elenc que interpreta el Requiem de Mozart, dirigit per Raphaël Pichon i Romeo Castellucci, des que fou estrenat al Festival d’Ais de Provença el 2019. També va actuar en la reposició que se’n va oferir a La Monnaie de Brussel·les el 2022.

  • Pygmalion

    Ensemble Pygmalion

    © Fred Mortagne

    Pygmalion, cor i orquestra amb instruments d’època que va ser fundat el 2006 per Raphaël Pichon, tant explora els vincles que uneixen Bach amb Mendelssohn, com Schütz amb Brahms i Rameau amb Gluck i Berlioz.

    Al costat de les gran obres del repertori: les Passions de Bach, les tragèdies líriques de Rameau, la Gran Missa en Do menor de Mozart i el seu Requiem amb direcció d’escena de Romeo Castellucci, així com Elies de Mendelssohn o les Vespres de Monteverdi, Pygmalion es centra a confegir programes originals que posen en relleu els vincles entre les obres i redescobrint alhora l’esperit que les va crear: Mozart & the Weber sisters; Miranda, amb música de Purcell; Stravaganza d’amore, que evoca el naixement de l’òpera a la cort dels Mèdici; Enfers, amb Stéphane Degout; el cicle Bach en set paraules a la Philharmonie de París, i Libertà!, que recorre els inicis del dramma giocoso mozartià. Pygmalion ha generat una identitat única al panorama musical internacional, gràcies a aquests projectes exigents i interdisciplinaris que han recollit l’èxit del públic i la crítica.

    En les produccions d’òpera, Pygmalion col·labora amb directors d’escena com ara Katie Mitchell, Romeo Castellucci, Simon McBurney, Aurélien Bory, Jetske Mijnssen, Pierre Audi, Valérie Lesort i Christian Hecq, Cyril Teste, Clément Cogitore o Michel Fau.

    Formació amb residència artística a l’Opéra National de Bordeus, des de fa uns anys du a terme una temporada de concerts de música de cambra i tallers pedagògics gratuïts oberts a tothom anomenat el Kiosco Pygmalion. Com a resposta a la crisi de la covid, Pygmalion va llançar el juliol del 2020 un nou festival per al gran públic, amb seu a la regió de Bordeus, concebut com un veritable festival laboratori on es duen a terme diversos experiments de transmissió de la música clàssica. Els músics de Pygmalion tenen un paper clau en aquest festival, en el qual proposen ambicioses iniciatives culturals.

    Pygmalion actua habitualment als grans escenaris de França: Philharmonie de París, Opéra Royal de Versalles, Opéra Comique, Ais de Provença, Beaune, Tolosa de Llenguadoc, Saint-Denis, La Chaise-Dieu, Royaumont, Nancy, Metz, Montpeller..., i també internacionals, a les ciutats d’Hamburg, Colònia, Frankfurt, Essen, Salzburg, Viena, Amsterdam, Pequín, Hong Kong, Barcelona, Brussel·les...

    Pygmalion enregistra per a Harmonia Mundi des del 2014. Els seus àlbums han estat guardonats no solament a França, sinó també a l’estranger: Diapason d’Or de l’Année, Victoire de la Musique Classique, Choc de Classica, Gramophone Award, Preis der Schallplattenkritik, Edison Klassiek Award, etc.

    Pygmalion està com a resident artístic a l’Opéra National de Bordeus. Rep el suport de la Direction Régionale des Affaires Culturelles de Nouvelle-Aquitaine, l’Ajuntament de Bordeus, la regió de Nouvelle-Aquitaine i el Centre National de la Musique. Com a conjunt associat a l’Opéra Comique, rep el suport del Château Haut-Bailly, mecenes d’honor del conjunt, i de la fundació empresarial de la Société Générale C’est Vous l’Avenir.

  • Raphaël Pichon, director

    Raphaël Pichon, director

    © Fred Mortagne

    Nascut el 1984, va iniciar l’aprenentatge musical amb el violí, el piano i el cant. Es va formar als conservatoris de París CNSMDP i CRR. Com a jove cantant professional, ha actuat dirigit per figures de la categoria de Jordi Savall, Gustav Leonhardt i Ton Koopman, així com també amb Les Cris de Paris de Geoffroy Jourdain, amb el qual va explorar la música contemporània.

    El 2006 va fundar Pygmalion, cor i orquestra amb instruments d’època, que ben aviat es va donar a conèixer per la singularitat dels seus projectes. Missae breves de Bach, versions tardanes de les grans tragèdies líriques de Rameau i rareses de Mozart són alguns dels programes que forneixen la base de la identitat de Pygmalion. La tasca de Pygmalion, centrat en la fusió entre cor i orquestra, però també en un enfocament dramatúrgic de la interpretació concertant, s’ha guanyat ràpidament el reconeixement unànime a França i també a l’estranger. Amb aquest conjunt, Pichon ha actuat a la Philharmonie de París, Château de Versalles, BBC Proms, Bozar de Brussel·les, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Colònia, Palau de la Música Catalana, al festival Maig Francès de Hong Kong i Festival de Música de Pequín. En el terreny operístic ha dirigit diverses produccions a l’Opéra Comique, Festival d’Òpera d’Ais de Provença, Teatre Bolxoi de Moscou, Òpera d’Amsterdam i Opéra National de Bordeus. Ha treballat amb els directors d’escena Katie Mitchell, Romeo Castellucci, Simon McBurney, Michel Fau, Pierre Audi, Jeanne Candel, Jochen Sandig, Cyril Teste, Aurélien Bory, Satoshi Miyagi, Laurent Pelly i Jetske Mijnssen.

    El 2020, en plena pandèmia, Raphaël Pichon va crear Pulsations a Bordeus, un festival eclèctic i polifacètic que treballa amb intèrprets locals per programar concerts excepcionals en indrets impensats de la ciutat i l’àrea metropolitana.

    Entre els seus projectes més destacats dels darrers anys cal esmentar el seu debut al Festival d’Ais de Provença amb la creació de Trauernacht, amb música de Bach i posada en escena de Katie Mitchell (2014), i el redescobriment d’Orfeo de Luigi Rossi a l’Opéra National de la Lorena i a l’Opéra Royal del Chàteau de Versalles (2016), així com l’espacialització de Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, amb Pierre Audi (Holland Festival, BBC Proms, Chapelle Royale de Versalles, Leipzig Bach Festival), i el cicle de trobades artístiques entorn de les Cantates de Bach a la Philharmonie de París, la integral dels Motets i la Missa en Si menor de J. S. Bach, així com una versió escènica d’Un rèquiem alemany de J. Brahms, amb Jochen Sandig a la immensa base submarina de Bordeus. El 2018 va ser convidat al Festival d’Ais de Provença per dirigir-hi La flauta màgica, amb posada en escena de Simon McBurney, i hi va tornar el 2019 amb una creació escènica del Requiem de Mozart dirigida per Romeo Castellucci i el 2022 amb Idomeneo de Mozart, amb direcció d’escena de Satoshi Miyagi.

    Durant la temporada 2022-23 va dirigir Pygmalion en noves produccions escèniques de Lakmé de L. Delibes a l’Opéra Comique i L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a l’Opéra National du Rhin; així mateix, concerts centrats en J. S. Bach en un tríptic titulat Els camins de Bach, en què es narra la història musical de la trobada creativa entre el Kantor i Buxtehude. Va continuar la seva exploració de la música romàntica amb Mein Traum, un programa integrat per obres líriques de Schubert, Weber i Schumann, amb Stéphane Degout, i la Simfonia núm. 2 “Lobgesang” de Mendelssohn.

    Com a director convidat, va debutar al Festival de Salzburg el 2018 amb la Mozarteum Orchester i a la Philharmonie de Berlín amb la Deutsches Symphonies-Orchester; també ha estat convidat a dirigir l’Orchestre de Chambre de Lausana, La Scintilla a l’Opernhaus de Zuric, MusicAeterna de Teodor Currentzis, Les Violons du Roy de Québec, i la Freiburger Barockorchester i la SWR Symphonieorchester amb Isabelle Faust. El 2021 va debutar a Boston amb amb l’Orquestra de la Haendel & Haydn Society, on va tornar el 2022 amb Le nozze di Figaro de Mozart. Aquest 2023 la seva agenda inclou aquesta mateixa obra amb la Wiener Philharmoniker al Festival de Salzburg.

    Els seus nombrosos enregistraments han estat publicats per Hamonia Mundi. Els seus àlbums més recents inclouen Stravaganza d’amore (2017); l’òpera imaginària Enfers, amb el baríton Stépahne Degout (2018); Libertà!, basada en obres mestres poc conegudes de Mozart, i més recentment Motets (2020) i Passió segons sant Mateu (2022) de J. S. Bach, a més d’un disc amb Sabine Devieilhe en un díptic Bach-Händel (Erato, 2021). El 2022 també va publicar Mein Traum, una nova col·laboració amb Stéphane Degout. Tota la seva discografia ha estat lloada de manera unànime a França i a l’estranger.

    Raphaël Pichon és oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres.

  • Formació

    PYGMALION

    COR

    Sopranos
    Camille Allérat, Armelle Cardot, Adèle Carlier, Cécile Dalmon, Anne-Emmanuelle Davy, Eugénie de Padirac, Nadia Lavoyer, Lucie Minaudier, Marie Planinsek, Virginie Thomas

    Contralts
    Corinne Bahuaud, Anne-Lou Bissières, Jean-Christophe Clair, Anouk Defontenay, Pauline Leroy, Marie Pouchelon, Yann Rolland, Clémence Vidal

    Tenors
    Tarik Bousselma, Martin Candela, Olivier Coiffet, Didier Chassaing, Constantin Goubet, Guillaume Gutierrez, Vincent Laloy, Olivier Rault, Ryan Veillet

    Baixos
    Frédéric Bourreau, Sorin Dumitrascu, Ahmed Gomez Perez, Timothy Murphy, Guillaume Olry, Louis-Pierre Patron, Alvaro Valles Cecilio, Pierre Virly, Emmanuel Vistorky

    ORQUESTRA

    Violins I
    Sophie Gent, Aude Caulé-Lefèvre, Blandine Chemin, Helena Druwe, Julie Friez, Izleh Henry, Mario Konaka, Sophia Prodanova

    Violins II
    Louis Creac'h, Paul-Marie Beauny, Roldán Bernabé Carrión, Anne Camillo, Gabriel Ferry, Charles-Etienne Marchand, Raphaëlle Pacault

    Violes
    Katya Polin, Delphine Blanc, Aya Murakami, Marta Paramo, Elisabeth Sordia, Pierre Vallet

    Violoncels
    Julien Barre, Arnold Bretagne, Gulrim Choi, Thomas Luks, Emily Robinson

    Contrabaixos
    Thomas de Pierrefeu, François Leyrit, Christian Staude

    Oboès
    Gabriel Pidoux, Lidewei de Sterck

    Clarinets
    Nicola Boud, Fiona Mitchell

    Fagots
    Javier Zafra, Evolène Kiener

    Contrafagot
    Robert Percival

    Trompes
    Martin Lawrence, Joseph Walters

    Trompetes
    Emmanuel Mure, Philippe Genestier

    Trombons
    Charlie Maussion, Stéphane Muller, Franck Poitrineau

    Timbales
    Koen Plaetinck

    Orgue
    Ronan Khalil

  • Text

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Rèquiem en Re menor, K. 626
    completat per Joseph Edler von Eybler i Franz Xaver Süssmayr


    In paradisum (anon)

    In paradisum deducant te angeli,
    in tuo adventu suscipiant te martyres,
    et perducant te in civitatem sanctam Ierusalem.


    In paradisum (anon)

    Que els àngels et menin al Paradís;
    que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
    i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.

    Chorus angelorum te suscipiat, 
    et cum Lazaro quondam paupere 
    æternam habeas requiem.

    Que t’aculli el cor dels àngels
    i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
    el repòs etern.


    Ach, zu kurz ist unsers Lebenslauf
    K.228 (515b)

    Ach, zu kurz ist unsers lebenslauf
    Kaum entstanden, hör'n wir auf.


    Ach, zu kurz ist unsers Lebenslauf
    K.228 (515b)

    Ah, la nostra vida és massa curta
    Tan bon punt naixem, ja som morts.


    Maurerische Trauermarsch K. 477 (479a) / Meistermusik

    Replevit me amaritudinibus ;
    inebriavit me absinthio.

    Inundaverunt aquæ super caput meum ;
    Dixi : Perii.


    Maurerische Trauermarsch K. 477 (479a) / Meistermusik

    M’ha omplert d’amargor;
    Em va emborratxar amb absenta.
    Les aigües es desbordaven sobre el meu cap;
    Vaig dir : « Estic perdut ».


    Miserere K. 90 (originally a Kyrie)

    Miserere mei


    Miserere K. 90 


    Tingues pietat de mi


    REQUIEM. I.
    INTROITUS

    Requiem aeternam dona eis, Domine:
    et lux perpetua luceat eis.
    Te decet hymnus, Deus, in Sion,
    et tibi reddetur votum in Jerusalem:
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine:
    et lux perpetua luceat eis.



    INTROIT

    Dóna’ls el repòs etern, Senyor:
    i que la llum eterna els il·lumini.
    Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
    i per tu els nostres vots a Jerusalem.
    Escolta la meva pregària;
    tota carn vindrà cap a tu.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor:
    i que la llum perpètua els il·lumini.


    REQUIEM. II. KYRIE

    Kyrie eleison.
    Christe eleison.
    Kyrie eleison.


    KYRIE

    Senyor, tingueu pietat.
    Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat.


    Ne pulvis et cinis K.Ahn 122, pour basse solo et choeur

    BASSE
    Ne pulvis et cinis superbe te geras,
    irati ne numinis
fulmina feras;

    fulmen et grando et horrida mors,
    hominis perfidi justa sunt sors.


    Ne pulvis et cinis K.Ahn 122, pour basse solo et choeur

    BAIX
    Tu, que ets pols i cendra, amb supèrbia no et captinguis,
    llamps de la ira de Déu, no n’obtinguis.
    El llamp, la tempesta i una esgarrifosa mort
    són de l’home malvat la justa sort.

    CHOEUR
    Nos, pulvis et cinis, timentes, trementes,
    prostrati ploramus ad te.

    Da lumen, juvamen

    ut sancta sequentes mortales
    erecti sint spe.


    COR
    Nosaltres, que som pols i cendra, temorencs i tremolosos
    ens prostrem davant de tu i t’implorem.
    Dona’ns la llum, dona’ns el socors
    perquè la santa esperança alci
    el cor dels creients.

    (traducció de M. Isabel Segarra Añón)

     


    REQUIEM. III.
    SEQUENZ


    Dies irae, dies illa,
    Solvet saeclum in favilla:
    teste David cum Sibylla.
    Quantus tremor est futurus,
    quando judex est venturus,
    cuncta stricte discussurus!



    SEQÜÈNCIA

    Dia d’ira serà aquell dia,
    en què reduirà el món a cendra:
    David i la Sibil·la afirmaren.
    Gran espant sobrevindrà
    quan el Jutge arribarà
    a escrutar-ho tot rigorosament!


    Tuba mirum
    spargens sonum
    per sepulchra regionum,
    coget omnes ante thronum.
    Mors stupebit et natura,
    cum resurget creatura,
    judicanti responsura.
    Liber scriptus proferetur,
    in quo totum continetur,
    unde mundus judicetur.
    Judex ergo cum sedebit,
    quidquid latet apparebit:
    nil inultum remanebit.
    Quid sum miser tunc dicturus?
    Quem patronum rogaturus,
    cum vix justus sit securus?


    El so esclatant de la trompeta
    ressonant per les tombes,
    reunirà tothom davant el tron.
    La mort i la natura s’astoraran
    quan la criatura ressuscitarà
    per respondre al judici.
    S’obrirà el llibre
    que conté tot allò
    que ha de ser jutjat del món.
    Quan el Jutge, doncs, seurà,
    tot allò amagat apareixerà;
    res no romandrà impune
    Malaurat, què diré jo aleshores?
    A quin amo pregaré,
    quan ni els justos estaran segurs?


    Rex
    tremendae majestatis,
    qui salvandos salvas gratis,
    salva me, fons pietatis.


    Rei de majestat temible,
    que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
    salva’m a mi, font de bondat.


    Recordare
    , Jesu pie,
    quod sum causa tuae viae:
    ne me perdas illa die.
    Quaerens me, sedisti lassus,
    redemisti crucem passus:
    tantus labor non sit cassus.


    Recorda’t, pietós Jesús,
    que sóc la causa de la teva vinguda:
    no em perdis aquell dia.
    T’has assegut, cansat de buscar-me,
    m’has redimit pel sofriment en creu;
    que tant esforç no sigui en va.


    Juste judex ultionis,
    donum fac remissionis,
    ante diem rationis.
    Ingemisco, tamquam reus:
    culpa rubet vultus meus:
    supplicanti parce, Deus.
    Qui Mariam absolvisti,
    et latronem exaudisti,
    mihi quoque spem dedisti.
    Preces meae non sunt dignae:
    Sed tu bonus fac benigne,
    ne perenni cremer igne.
    Inter oves locum praesta,
    et ab haedis me sequestra,
    statuents in parte dextra.


    Jutge que castigues amb justícia,
    fes-me do del perdó
    abans del Dia del Judici.
    Gemego com un culpable,
    la culpa m’enrogeix el rostre;
    Déu, perdona el qui et suplica.
    Tu que vas absoldre Maria,
    i que escoltares el lladre,
    a mi esperança em donares.
    Els meus precs no són dignes,
    però tu, tan bo, per la teva bondat,
    fes que no cremi al foc etern.
    Dóna’m lloc en el teu ramat,
    separa’m dels bocs,
    i posa’m a la dreta.


    Confutatis
    maledictis,
    flammis acribus addictis.
    Voca me cum benedictis.
    Oro supplex et acclinis,
    cor contritum quasi cinis:
    Gere curam mei finis.


    Quan els maleïts, confosos,
    seran lliurats a les flames venjatives,
    crida’m amb els beneïts.
    Suplicant i prosternat,
    el cor contrit com la cendra,
    et conjuro que t’apiadis de la meva fi.


    Lacrimosa
    dies illa,
    qua resurget ex favilla
    judicandus homo reus.
    Huic ergo parce Deus,
    pie Jesu Domine;
    dona eis requiem.
    Amen.


    Dia de llàgrimes aquell
    en què renaixerà de la cendra
    l’home culpable, per ser jutjat.
    Perdona’l, doncs, oh Déu.
    Jesús misericordiós, Senyor,
    Dóna’ls repòs.
    Amén.


    REQUIEM. IV.
    OFFERTORIUM

    Domine Jesu Christe
    ,
    Rex gloriae, libera animas,
    omnium fidelium defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu:
    libera eas de ore leonis,
    ne absorbeat eas tartarus,
    ne cadant in obscurum:
    sed signifer sanctus mich.ael
    repraesentet eas in lucem sanctam:
    quan olim abrahae promisisti
    et semini ejus.



    OFERTORI


    Senyor Jesucrist,
    rei de la glòria, allibera totes les ànimes
    dels fidels difunts,
    de les penes dels inferns
    i de les aigües profundes.
    Allibera’ls de la boca del lleó,
    que l’abisme no els engoleixi,
    i que no caiguin a les tenebres,
    sinó que l’abanderat sant Miquel
    els condueixi a la llum santa.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.


    Quis te comprehendat, K. Anh. 110

    Quis te comprehendat, te, Altissime, te, qui eras, qui es et qui eris,
    me, quam felicem, qui te meum esse patrem corde
    credere et te, te appellare possum. Cherubim,
    Seraphim omnes chori angelorum hymnum laeti
    cantate Patri optimo. Hymnum nostrum vestro
    conjungimus.


    Quis te comprehendat, K. Anh. 110

    Feliç qui t’abraci a tu, Altíssim, a tu que eres,
    que ets i que seràs!
    Feliç com ho soc jo, que em lliuro amb tot el cor
    a tu, pare meu, i només a tu puc dir-te així.
    Querubins, Serafins i tot el cor d’àngels celestials:
    canteu joiosos l’himne al Pare suprem.
    Nosaltres unim el nostre himne al vostre.

    (Traducció de M. Isabel Segarra Añón)


    REQUIEM. IV. OFFERTORIUM

    Hostias
    et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus:
    tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam:
    quam olim Abrahae promisisti
    et semini ejus.



    OFERTORI


    Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
    t’oferim.
    Rep-los per aquelles ànimes
    de què avui fem memòria.
    Fes-les, Senyor, passar
    de mort a vida.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.


    REQUIEM. V. SANCTUS

    Sanctus, sanctus,
    sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt caeli
    et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.


    SANCTUS

    Sant, sant,
    sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens
    de la teva glòria.
    Hosanna a les altures.


    REQUIEM. VI.
    BENEDICTUS

    Benedictus qui venit
    in nomine Domini.
    (Chorus)
    Osanna in excelsis.



    BENEDICTUS

    Beneït el qui ve
    en nom del Senyor.
    (Cors)
    Hosanna a les altures.


    O gottes lamm, K. 343/1


    O Gottes Lamm, dein Leben
    Hast du als Lösegeld
    Am Kreuz uns dargegeben;
    Du starbst für alle Welt!


    O gottes lamm, K. 343/1

    Oh, Anyell de Déu,
    que vas donar la teva vida a la creu
    per rescatar-nos!
    Vas morir pel món sencer!

    Wem das Verdienst hienieden
    Des Glaubens du verlieh'n,
    Nimm dort zum Lohn in Frieden
    Zu deinen Sel'gen hin.

    Aquells a qui la seva fe els concedeix
    una recompensa terrenal,
    porta'ls en pau
    amb la teva benedicció.

    Die fromm in dir entschlafen,
    Laß frei von Qual und Pein,
    Laß frei von ew'gen Strafen
    Bei dir, o Jesu, sein!

    Els qui piadosament se'n van anar amb tu,
    lliura'ls del turment i el dolor,
    lliura'ls del càstig etern,
    porta'ls a la teva destra, oh Jesús!

    Laß gnädig sie empfinden,
    Herr, deines Leidens Kraft,
    Befreiung von den Sünden,
    Was dein Genuß verschafft!

    Senyor, fes-los sentir amb dolçor,
    com de fort va ser el teu patiment.
    Que siguin alliberats del pecat
    si és la teva voluntat!


    REQUIEM. VII.
    AGNUS DEI

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.



    AGNUS DEI

    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs etern.


    REQUIEM. VIII. COMMUNIO

    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine,
    et lux perpetua luceat eis.
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.



    COMUNIÓ

    Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
    amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor,
    i que la llum perpètua els il·lumini.
    Amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.


    In paradisum (anon)

    In paradisum deducant te angeli,
    in tuo adventu suscipiant te martyres,
    et perducant te in civitatem sanctam Ierusalem.


    In paradisum (anon)

    Que els àngels et menin al Paradís;
    que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
    i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.

    Chorus angelorum te suscipiat, 
    et cum Lazaro quondam paupere 
    æternam habeas requiem.

    Que t’aculli el cor dels àngels
    i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
    el repòs etern.

  • També et pot interessar

    Palau 100
    Dijous, 26.10.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    Així parlà Zaratustra de Strauss

    Alice Sara Ott, piano
    London Symphony Orchestra
    Antonio Pappano, director

    H. Kendall: O flower of fire
    F. Liszt: Totentanz, S. 126
    R. Strauss: Així parlà Zaratustra, op. 30

    Preus: de 35 a 175 euros


    La Casa dels Cants
    Diumenge, 05.11.23 – 12 h
    Sala de Concerts

    ̶ Els nostres cors amb John Adams

    Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora)
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
    John Adams i Simon Halsey, directors

    Obres de John Adams, entre d’altres


    Preus: de 25 a 35 euros


    Palau Bach
    Dimecres, 20.12.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    Magnificat

    Miriam Feuersinger, soprano
    Kristen Wittmer, soprano
    Alex Potter, contratenor
    Thomas Hobbs, tenor
    Stephan MacLeod, baix
    Netherlands Bach Society
    Alex Potter, director

    J. S. Bach: Magnificat, BWV 243
    Obres de Schein, Praetorius, Lassus, Kuhanu i Hammerschmidt

    Amb el suport de:

    • Logotip Fundación Repsol

    Preus: de 35 a 55 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex