Ha estat lloada per la premsa nord-americana com “indispensable al Met cantant Mozart” («The New York Times») i “una veu que pot aturar el temps, pura i rica i oberta i consumadament expressiva” («Financial Times»).

La temporada 2022-23 va debutar a la Wiener Staatsoper com a Susanna de Le nozze di Figaro, sota la direcció de Philippe Jordan, paper que ha repetit per a la Handel and Haydn Society sota la batuta de Raphaël Pichon. Ha tornat al Metropolitan com a Ilia d’Idomeneo, dirigida per Manfred Honeck, i com a Zerlina en una nova producció de Don Giovanni, amb Nathalie Stutzmann. A més, va tornar al Festival de Salzburg en el rol de Nannetta en una nova producció de Falstaff, al costat de Gerald Finley. En el terreny concertístic ha tornat a col·laborar amb la San Francisco Symphony en la Simfonia núm. 4 de Mahler, amb Robin Ticciati a la batuta; va debutar amb l’Atlanta Symphony Orchestra amb Ein deutsches Requiem de Brahms, dirigida per Sir Donald Runnicles, i ha actuat amb la Pittsburgh Symphony Orchestra en la Missa en Do menor de Mozart i El Messies de Händel, dirigida per Manfred Honeck. Igualment, va oferir una sèrie de recitals amb el pianista Ken Noda al Park Avenue Armory de Nova York, Cal Performances i a la Dallas Opera.

Prèviament ja ha actuat amb les filharmòniques de Nova York, Los Angeles, Hong Kong, i amb les simfòniques de Boston i Houston, l’orquestra de Filadèlfia i de Cleveland, i amb la National Symphony Orchestra. Ha actuat al Carnegie Hall, Kennedy Center i Alice Tully Hall, i així mateix als festivals de Salzburg, Verbier i Ais de Provença. Ying Fang ha cantat a la Metropolitan Opera, Lyric Opera de Chicago, Opernhaus de Zuric i Opéra de Lilla, entre d’altres.

Va ser membre del Programa Lindemann de Desenvolupament de Joves Artistes de la Metropolitan Opera.

Graduada pel Royal Conservatoire d’Escòcia i The Open University, actualment perfecciona la tècnica sota el mestratge de Jennifer Larmore i Iain Paton. Ha participat en classes magistrals amb artistes de renom, com Sarah Connolly, Susan Graham, Sir Thomas Allen, Sophie Daneman i Dame Emma Kirkby.

Va guanyar el Premi de Música Clàssica Gianni Bergamo 2018 i va ser guardonada amb el tercer premi del Concurs del Wigmore Hall 2019.

Aclamada per «The Guardian» per la seva veu “fosca i centrada”, amb una “coloratura sensacional” i un “cant espectacular”, «The Times» destaca unes caracteritzacions “ferotges, fins i tot aterridores, intimidadores” de qui és una de les mezzosopranos joves més electritzants avui dia.

La temporada 2022-23 va fer un seguit de debuts: Arsace de Semiramide de Rossini a la Deutsche Oper de Berlín, Giuliano Gordio en una nova producció d’Eliogabalo de Cavalli a l’Opernhaus de Zuric, Ursule de Béatrice et Bénédict al Festival Berlioz de La Côte-Saint-André, contralt solista del Requiem de Mozart al Théâtre de Beaulieu de Lausana i de la Missa solemnis de Beethoven a la sala Gulbenkian de Lisboa.

Els darrers tres anys també ha debutat en escenaris molt rellevants: així, l’estiu del 2022, al Festival de Glyndebourne amb una Bradamante aclamada en una nova producció d’Alcina. Va debutar a la Deutsche Oper de Berlín com La Cieca de La Gioconda, i també hi va interpretar Erda de L’or del Rin, primera Norna d’El capvespre dels déus i Schwertleite de La valquíria en el nou cicle de L’Anell de Stefan Herheim, sota la direcció de Sir Donald Runnicles. També ha cantat per primera vegada el rol de Falliero de Bianca e Falliero de Rossini per a l’Oper de Frankfurt, escenari on va debutar com a Dardano d’Amadigi di Gaula de Händel. Al Concertgebouw d’Amsterdam ha interpretat el paper d’Argia de les primeres representacions de La Merope de Giacomelli i darrerament amb La Cetra i Andrea Marcon, mentre que al Theater de Basilea ha cantat la part solista de contralt en una versió escenificada de la Passió segons sant Mateu de Bach.

A la seva agenda recent també figuren actuacions a Madrid i Basilea com a Cornelia de Giulio Cesare, sota la batuta d’Andrea Marcon; a Nancy per debutar com a Bradamante d’Alcina, dirigida per Leonardo García-Alarcón; al Concertgebouw d’Amsterdam amb la Missa de la coronació, KV 317 de Mozart; al Festival d’Ais de Provença va debutar amb Jakob Lenz de Rihm, i a l’Opéra de Lió com a Melanto, Anfinomo i Fortuna d’Il ritono d’Ulisse in patria, mentre que al Festival de Longborough com a Arnalta de L’incoronazione di Poppea.

Va començar la seva formació com a cantaire a la Tewkesbury Abbey Schola Cantorum, i va guanyar el títol de Jove Cantaire de l’Any de la BBC Radio 2 el 2009; tot seguit va debutar com a solista al Royal Albert Hall.

Va estudiar al Royal College of Music de Londres com a becari de l’ABRSM, i al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. Seleccionat en la primera promoció de la Lies Askonas Fellowship, va guanyar la beca de la Kathleen Ferrier Society 2018 per a joves cantants i ha guanyat els concursos Wigmore Hall/Bollinger International Song Competition 2022 i Cesti Competition 2022 a l’Innsbrucker Festwochen der Alten Musik. La temporada 2022-23 es va incorporar a l’acadèmia de Opéra National de París.

Entre els seus compromisos recents figuren els rols de Lucano, primer soldat i familiar de L’incoronazione di Poppea, amb què va debutar al Festival d’Ais de Provença; com a Apollo, pastor i esperit de L’Orfeo de Monteverdi per a la Nederlandse Reisopera, i com a Henrik Egerman d’A little night music de Sondheim per a l’Opera North.

En concert, entre els seus compromisos recents ha participat a la Missa en Do menor de Mozart i l’Hymnus an den heiligen Geist de Schubert al Festival de Salzburg amb l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon; i també a la Passió segons sant Joan de Bach en gira amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment i Mark Padmore.

Ha intervingut com a solista en diversos enregistraments, incloent-hi l’àlbum nominat als Grammy L’Allegro, Penseroso ed il Moderato de Händel amb el Gabrieli Consort i Paul McCreesh. Ha participat en classes magistrals amb Dame Sarah Connolly, Roderick Williams, Kathryn Harries i James Gilchrist i ha ofert recitals a l’Akademie der Künste de Berlín i al Festival de Cheltenham.

Nascut a Buenos Aires, va estudiar al departament vocal de l’Instituto Artístico del Teatro Colón. Ha estat membre de l’Opera Studio de l’Opéra de París i del Young Singer Project del Festival de Salzburg. El seu repertori abasta principalment des de la música barroca fins al bel cant romàntic. Ofereix concerts i recitals, i ha participat en nombrosos enregistraments. En el terreny del Barroc, ha interpretat els rols de Seneca de L’incoronazione di Poppea, Cold Genius de King Arthur i Créon de Médée de Charpentier (Zuric), Augure i Plutone de L’Orfeo de Rossi (Versalles), i Ismenor i Teucer de Dardanus de Rameau (Bordeus).

Mozartià consumat, va debutar com a Masetto (Buenos Aires, Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées, Londres i València), seguit de Leporello (Ais de Provença, Nancy i Luxemburg) i finalment en el paper principal de Don Giovanni (Buenos Aires i Tel Aviv). Ha cantat el paper de Sarastro de La flauta màgica (Dessau i Santiago), Achior de La Betulia liberata (Salzburg), el rol de la veu a Idomeneo (Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées), Figaro de Le nozze di Figaro (Buenos Aires), Guglielmo de Così fan tutte (Buenos Aires, Ais de Provença, New York Mostly Mozart, Edimburg) i Osmin d’El rapte del serrall (Zuric).

Del repertori rossinià ha assumit els personatges del governador de Le Comte Ory i Lord Sidney d’Il viaggio a Reims” (Zuric), Assur de Semiramide (Nancy), Selim d’Il turco in Italia (Angers, Nantes i Luxemburg), Walter i Melchtal de Guillaume Tell (Bad-Wildbad), Basilio d’Il barbiere di Siviglia (Berlín, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus), Haly de L’italiana in Algeri (Buenos Aires, Opéra de París i Bordeus) i Mustafà de la mateixa òpera (Buenos Aires i Sant Sebastià).

A més, ha cantat els rols de Lorenzo d’I Capuleti e i Montecchi (Baden-Baden, Ginebra, Opéra de París), Alessio de La sonnambula (Opéra de París), Léandre de L’amor de les tres taronges (Amsterdam), Ferrando d’Il trovatore (Tolosa de Llenguadoc) i Colline de La bohème (Buenos Aires, Opéra de París, Londres, Glyndebourne, Baden-Baden, Santiago, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus).

Nascut el 2012, prové d’una família de músics. Des de ben petit ha mostrat interès per les activitats artístiques. Fascinat per tota mena d’instruments de teclat, va començar a estudiar l’acordió als sis anys, abans de passar al piano i al clavicèmbal, que actualment estudia a la classe de Chiaopin Kuo al Conservatori d’Alfortville (França). Des de fa tres anys forma part del cor infantil Sotto Voce, dirigit per Scott Alan Prouty, amb el qual actua habitualment a diversos escenaris (Théâtre du Châtelet, Salle Gaveau, Théâtre des Champs Élysées, etc.).

Chadi forma part de l’elenc que interpreta el Requiem de Mozart, dirigit per Raphaël Pichon i Romeo Castellucci, des que fou estrenat al Festival d’Ais de Provença el 2019. També va actuar en la reposició que se’n va oferir a La Monnaie de Brussel·les el 2022.

Pygmalion, cor i orquestra amb instruments d’època que va ser fundat el 2006 per Raphaël Pichon, tant explora els vincles que uneixen Bach amb Mendelssohn, com Schütz amb Brahms i Rameau amb Gluck i Berlioz.

Al costat de les gran obres del repertori: les Passions de Bach, les tragèdies líriques de Rameau, la Gran Missa en Do menor de Mozart i el seu Requiem amb direcció d’escena de Romeo Castellucci, així com Elies de Mendelssohn o les Vespres de Monteverdi, Pygmalion es centra a confegir programes originals que posen en relleu els vincles entre les obres i redescobrint alhora l’esperit que les va crear: Mozart & the Weber sisters; Miranda, amb música de Purcell; Stravaganza d’amore, que evoca el naixement de l’òpera a la cort dels Mèdici; Enfers, amb Stéphane Degout; el cicle Bach en set paraules a la Philharmonie de París, i Libertà!, que recorre els inicis del dramma giocoso mozartià. Pygmalion ha generat una identitat única al panorama musical internacional, gràcies a aquests projectes exigents i interdisciplinaris que han recollit l’èxit del públic i la crítica.

En les produccions d’òpera, Pygmalion col·labora amb directors d’escena com ara Katie Mitchell, Romeo Castellucci, Simon McBurney, Aurélien Bory, Jetske Mijnssen, Pierre Audi, Valérie Lesort i Christian Hecq, Cyril Teste, Clément Cogitore o Michel Fau.

Formació amb residència artística a l’Opéra National de Bordeus, des de fa uns anys du a terme una temporada de concerts de música de cambra i tallers pedagògics gratuïts oberts a tothom anomenat el Kiosco Pygmalion. Com a resposta a la crisi de la covid, Pygmalion va llançar el juliol del 2020 un nou festival per al gran públic, amb seu a la regió de Bordeus, concebut com un veritable festival laboratori on es duen a terme diversos experiments de transmissió de la música clàssica. Els músics de Pygmalion tenen un paper clau en aquest festival, en el qual proposen ambicioses iniciatives culturals.

Pygmalion actua habitualment als grans escenaris de França: Philharmonie de París, Opéra Royal de Versalles, Opéra Comique, Ais de Provença, Beaune, Tolosa de Llenguadoc, Saint-Denis, La Chaise-Dieu, Royaumont, Nancy, Metz, Montpeller..., i també internacionals, a les ciutats d’Hamburg, Colònia, Frankfurt, Essen, Salzburg, Viena, Amsterdam, Pequín, Hong Kong, Barcelona, Brussel·les...

Pygmalion enregistra per a Harmonia Mundi des del 2014. Els seus àlbums han estat guardonats no solament a França, sinó també a l’estranger: Diapason d’Or de l’Année, Victoire de la Musique Classique, Choc de Classica, Gramophone Award, Preis der Schallplattenkritik, Edison Klassiek Award, etc.

Pygmalion està com a resident artístic a l’Opéra National de Bordeus. Rep el suport de la Direction Régionale des Affaires Culturelles de Nouvelle-Aquitaine, l’Ajuntament de Bordeus, la regió de Nouvelle-Aquitaine i el Centre National de la Musique. Com a conjunt associat a l’Opéra Comique, rep el suport del Château Haut-Bailly, mecenes d’honor del conjunt, i de la fundació empresarial de la Société Générale C’est Vous l’Avenir.

Nascut el 1984, va iniciar l’aprenentatge musical amb el violí, el piano i el cant. Es va formar als conservatoris de París CNSMDP i CRR. Com a jove cantant professional, ha actuat dirigit per figures de la categoria de Jordi Savall, Gustav Leonhardt i Ton Koopman, així com també amb Les Cris de Paris de Geoffroy Jourdain, amb el qual va explorar la música contemporània.

El 2006 va fundar Pygmalion, cor i orquestra amb instruments d’època, que ben aviat es va donar a conèixer per la singularitat dels seus projectes. Missae breves de Bach, versions tardanes de les grans tragèdies líriques de Rameau i rareses de Mozart són alguns dels programes que forneixen la base de la identitat de Pygmalion. La tasca de Pygmalion, centrat en la fusió entre cor i orquestra, però també en un enfocament dramatúrgic de la interpretació concertant, s’ha guanyat ràpidament el reconeixement unànime a França i també a l’estranger. Amb aquest conjunt, Pichon ha actuat a la Philharmonie de París, Château de Versalles, BBC Proms, Bozar de Brussel·les, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Colònia, Palau de la Música Catalana, al festival Maig Francès de Hong Kong i Festival de Música de Pequín. En el terreny operístic ha dirigit diverses produccions a l’Opéra Comique, Festival d’Òpera d’Ais de Provença, Teatre Bolxoi de Moscou, Òpera d’Amsterdam i Opéra National de Bordeus. Ha treballat amb els directors d’escena Katie Mitchell, Romeo Castellucci, Simon McBurney, Michel Fau, Pierre Audi, Jeanne Candel, Jochen Sandig, Cyril Teste, Aurélien Bory, Satoshi Miyagi, Laurent Pelly i Jetske Mijnssen.

El 2020, en plena pandèmia, Raphaël Pichon va crear Pulsations a Bordeus, un festival eclèctic i polifacètic que treballa amb intèrprets locals per programar concerts excepcionals en indrets impensats de la ciutat i l’àrea metropolitana.

Entre els seus projectes més destacats dels darrers anys cal esmentar el seu debut al Festival d’Ais de Provença amb la creació de Trauernacht, amb música de Bach i posada en escena de Katie Mitchell (2014), i el redescobriment d’Orfeo de Luigi Rossi a l’Opéra National de la Lorena i a l’Opéra Royal del Chàteau de Versalles (2016), així com l’espacialització de Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, amb Pierre Audi (Holland Festival, BBC Proms, Chapelle Royale de Versalles, Leipzig Bach Festival), i el cicle de trobades artístiques entorn de les Cantates de Bach a la Philharmonie de París, la integral dels Motets i la Missa en Si menor de J. S. Bach, així com una versió escènica d’Un rèquiem alemany de J. Brahms, amb Jochen Sandig a la immensa base submarina de Bordeus. El 2018 va ser convidat al Festival d’Ais de Provença per dirigir-hi La flauta màgica, amb posada en escena de Simon McBurney, i hi va tornar el 2019 amb una creació escènica del Requiem de Mozart dirigida per Romeo Castellucci i el 2022 amb Idomeneo de Mozart, amb direcció d’escena de Satoshi Miyagi.

Durant la temporada 2022-23 va dirigir Pygmalion en noves produccions escèniques de Lakmé de L. Delibes a l’Opéra Comique i L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a l’Opéra National du Rhin; així mateix, concerts centrats en J. S. Bach en un tríptic titulat Els camins de Bach, en què es narra la història musical de la trobada creativa entre el Kantor i Buxtehude. Va continuar la seva exploració de la música romàntica amb Mein Traum, un programa integrat per obres líriques de Schubert, Weber i Schumann, amb Stéphane Degout, i la Simfonia núm. 2 “Lobgesang” de Mendelssohn.

Com a director convidat, va debutar al Festival de Salzburg el 2018 amb la Mozarteum Orchester i a la Philharmonie de Berlín amb la Deutsches Symphonies-Orchester; també ha estat convidat a dirigir l’Orchestre de Chambre de Lausana, La Scintilla a l’Opernhaus de Zuric, MusicAeterna de Teodor Currentzis, Les Violons du Roy de Québec, i la Freiburger Barockorchester i la SWR Symphonieorchester amb Isabelle Faust. El 2021 va debutar a Boston amb amb l’Orquestra de la Haendel & Haydn Society, on va tornar el 2022 amb Le nozze di Figaro de Mozart. Aquest 2023 la seva agenda inclou aquesta mateixa obra amb la Wiener Philharmoniker al Festival de Salzburg.

Els seus nombrosos enregistraments han estat publicats per Hamonia Mundi. Els seus àlbums més recents inclouen Stravaganza d’amore (2017); l’òpera imaginària Enfers, amb el baríton Stépahne Degout (2018); Libertà!, basada en obres mestres poc conegudes de Mozart, i més recentment Motets (2020) i Passió segons sant Mateu (2022) de J. S. Bach, a més d’un disc amb Sabine Devieilhe en un díptic Bach-Händel (Erato, 2021). El 2022 també va publicar Mein Traum, una nova col·laboració amb Stéphane Degout. Tota la seva discografia ha estat lloada de manera unànime a França i a l’estranger.

Raphaël Pichon és oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres.