La pianista guipuscoana va començar els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment als centres europeus més destacats: CNSM de París amb D. Merlet, Escuela Reina Sofía de Madrid amb D. Bashkirov i Acadèmia Marshall amb Alícia de Larrocha.

Ha rebut premis importants en concursos internacionals, com els de Santander, com a millor pianista espanyola, Darmstadt, i també a Jaén i al Concurs Internacional Pilar Bayona (Saragossa).

Du a terme la seva trajectòria concertística en recital o bé amb orquestres simfòniques, com les d’Euskadi, Bilbao, Extremadura, Castella i Lleó, Múrcia, RTVE, Comunidad de Madrid, Galícia, Còrdova, Màlaga, Granada, València, English Chamber, London Symphony, Berliner Symphoniker, Reina Sofía…, sota la direcció de mestres reconeguts, com C. Davis, D. Gatti, H. Christophers, S. Comissiona, C. Mandeal, M. Venzago, G. Varga, G. Neuhold, J. C. Spinossi, J. Mena, J. M. Encinar, M. Bragado...

En la seva discografia figuren dos enregistraments amb obres de Joaquín Rodrigo (EMI), un amb el Concert basc per a piano d’Escudero (Claves), el Concert per a dos pianos de M. Pompey (RTVE), Goyescas de Granados (La Mà de Guido) i obres de C. Franck i S. Rakhmàninov amb el violoncel·lista Asier Polo (IBS Classical).

Actualment és professora al Centre Superior de Música del País Basc-Musikene i va ser directora de l’Acadèmia Marshall (Barcelona) per desig exprés de la seva antecessora, Alícia de Larrocha.

Recentment ha rebut la Medalla Albéniz.

Nascuda a Barcelona, va debutar com a solista als tretze anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir Neville Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. Des d’aleshores la seva carrera com a solista internacional no ha parat de créixer, amb invitacions d’auditoris com el Wigmore Hall, Barbican, St. Martin in the Fields, Concertgebouw, Musikverein, Cité de la Musique i Sala Svetlanovsky de Moscou, entre d’altres, a més de les principals sales espanyoles, i a Bogotà i Nova Zelanda. Ha estat dirigida per personalitats com ara Antonini, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Pons, Ros Marbà i Vásáry, i ha col·laborat amb conjunts importants, com les orquestres Philharmonia i Hallé Orchestra, London Mozart Players, Filarmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca, les principals orquestres espanyoles i els quartets Brodsky, Takacs i Casals.

El 2014 es va presentar amb gran èxit a la Xina i als Estats Units, convidada per la Societat Chopin de Connecticut per oferir una gira de recitals i fer una masterclass a la Hartt School. Entre les distincions que ha rebut, va guanyar les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT), la concessió del Queen Elisabeth Rosebowl oferta per l’aleshores príncep de Gal·les, la distinció com a Junior Fellow del Royal College of Music durant dos anys, la selecció en el programa Rising Stars que promou l’ECHO (European Concert Hall Organisation) i el Premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona.

El darrer projecte discogràfic d’Alba Ventura consisteix en l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano de Mozart, els dos primers volums de la qual van veure la llum el març del 2020 amb una gran acollida de públic i crítica. Anteriorment també havia dedicat àlbums a Rakhmàninov i als Études (des de Czerny fins a Rautavaara).

Alba Ventura és professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu i, des del curs 2021-22, directora de l’Acadèmia Marshall.

Nascuda a Lisboa (23/07/1944), va oferir el primer concert públic als quatre anys; va iniciar els estudis de música i piano amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els continuà després a Alemanya amb Rosl Schmid i Karl Engel. A més dels seus concerts, va fer enregistraments per a la discogràfica Erato durant quinze anys i per a Deutsche Grammophon durant dues dècades.

Des dels anys setanta s’ha dedicat a reflectir la influència de l’art a la vida, la comunitat i l’educació, tot mirant de descobrir noves maneres de traslladar aquesta concepció a la societat. Busca noves vies, amb respecte del desenvolupament d’individus i cultures, per fomentar l’intercanvi d’idees. El 1999 va crear a Portugal el Belgais Centre, dedicat a l’estudi de les arts, on Maria João Pires ofereix habitualment tallers interdisciplinaris per a músics professionals i amants de la música. A la sala de concerts de Belgais es fan tot sovint concerts i enregistraments, amb la voluntat de compartir-ho amb la comunitat digital internacional. L’any 2012 la pianista va iniciar dos projectes complementaris a Bèlgica: els Cors Partitura, un projecte que crea i desenvolupa cors per a nens d’entorns desfavorits, i els Tallers Partitura.

Tots aquests projectes tenen com a objectiu crear una dinàmica altruista entre artistes de generacions diferents amb la voluntat de proposar una alternativa a un món massa centrat en la competitivitat. Aquests projectes, tallers i filosofia ja s’estan difonent arreu.

“El piano és un instrument de percussió. Alguns pianistes extraordinaris, i Joaquín n’és un, poden fer que sembli que el piano sona en legato i que les notes creixin l'una dins l'altra... Ell té un so molt particular que pocs ben pocs pianistes poden fer. És un fenomen molt particular i recognoscible instantàniament”, Sir Simon Rattle, «Opus Arte DVD»

Nascut a Bilbao, la seva carrera internacional va començar guanyant el Concurs Internacional de Liverpool (que un any abans havia estat per a Zubin Mehta en la modalitat de director d’orquestra) i les crítiques entusiastes dels mitjans de Londres en debutar amb la London Symphony al Royal Festival Hall.

La seva ininterrompuda trajectòria professional l’ha portat per seixanta-un països, i ha actuat a sales tan prestigioses com la Philharmonie de Berlín, Carnegie Hall, Avery Fisher Hall, Concertgebouw, Kennedy Center, Musikverein, Royal Albert Hall, Festival Hall, La Scala, Suntory Hall, Sydney Opera House, sigui en recitals o bé com a solista d’orquestres, entre les quals la Berliner Philharmoniker, Chicago Symphony, New York Philharmonic, Los Angeles Philharmonic, La Scala de Milà, Sydney Symphony, London Philharmonic, BBC Symphony, National de France, Yomiuri, Metropolitan Symphony i Philharmonic de Tòquio, RIAS de Berlín, a més de totes les orquestres de l’Estat espanyol, al costat de més de quatre-cents directors: Abbado, Chailly, Davis, Mehta, Ozawa, Rattle...

Nomenat Artista per la Pau per la Unesco a París com a reconeixement a la seva “extraordinària tasca artística”, és acadèmic honorífic de l’Accademia Chigiana de Siena, i també té la Medalla d’Or a les Belles Arts, el Premio Nacional de Música i la Gran Cruz del Mérito Civil. Així mateix, és acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i doctor honoris causa per la Universidad Autónoma de Madrid. La International Astronomical Union va decidir batejar el miniplaneta 22191 amb el nom d’Achúcarro, com a homenatge a la seva trajectòria universal.

La revista francesa «Diapason» ha inclòs un enregistrament seu entre els millors cent discos de piano de tots els temps, al costat de llegendes com Rakhmàninov, Horowitz, Rubinstein, Cortot, Richter, Gould i Brendel.

El seu DVD Achucarro plays Brahms, amb el Concert núm. 2 de Bramhs, al costat de la London Symphony i Sir Colin Davis (Opus Arte) va rebre cinc estrelles a tot Europa i va esdevenir número 1 a la llista de bestsellers d’Amazon. Poc després Euroarts va llançar el DVD Falla and friends, amb Noches en los jardines de España de Falla, amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle, enregistrat a la Philharmonie de Berlín, que va ser rebut amb lloances de la crítica i del públic.

A petició del compositor, Achúcarro va revisar el Concierto de Joaquín Rodrigo, i el va enregistrar per a Sony amb l’Orquestra de València i Manuel Galduf. Sony també ha reeditat les seves famoses Goyescas i Noches de Falla amb la London Symphony i Eduardo Mata. I el 2019 Sony Japan va publicar un doble CD amb tota la música espanyola enregistrada per Achúcarro. A més, també ha enregistrat per a RCA, BMG, Claves, Ensayo, Dolce Volta, Master of Arts i Etnos, i ha rebut premis pels seus àlbums de Ravel, Falla, Granados, Brahms, Schumann, Schubert, Chopin, Beethoven, Debussy, Bartók, Rakhmàninov, Skriabin, Turina i Hermann.

Des del 1989 té la Càtedra de Piano J. E. Tate de l’SMU de Dallas, i combina els períodes docents amb la seva atapeïda agenda de concerts. El 2008 un grup de persones i institucions de Dallas van crear la Joaquin Achucarro Foundation “per perpetuar-ne el llegat artístic i docent” i ajudar pianistes alumnes seus en l’inici de les carreres respectives.