Yukiko Akagi
–Chopin i RakhmàninovEstiu al Palau
Dimecres, 2 d'agost de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yukiko Akagi, piano
Frédéric Chopin (1810-1849)
Masurca núm. 4, op. 17
Masurca núm. 3, op. 63
Masurca núm. 4, op. 33
Balada núm. 3, op. 47
Andante spianato i Gran polonesa brillant, op. 22
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Vocalise núm. 14, op. 34
Sonata per a piano núm. 2, op. 36
Allegro agitato
Non allegro—Lento
L'istesso tempo—Allegro moltoAquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#clàssics #piano
Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)
Comentari
Del piano a la partitura
El programa es centra en dos compositors que, a més, van ser grans pianistes al seu moment: Frédéric Chopin (1810-1849) i Serguei Rakhmàninov (1873-1943).
El concert comença amb tres Masurques de Chopin. La masurca està basada en una dansa tradicional polonesa que el compositor va transformar gairebé en un nou gènere. Són peces breus amb un ritme característic de tres temps en què normalment el segon o el tercer temps estan accentuats. Altres músics anteriors ja van afegir danses a les seves obres, les suites del Barroc en són un exemple. Van passar de danses per ballar a danses per escoltar. En vida de Chopin gaudien de molta fama i altres músics van fer els seus arranjaments, com la compositora Pauline Viardot, amb aprovació del propi Chopin, i anys més tard Francesc Tàrrega fent una transcripció per a guitarra de la darrera que escoltarem, la Masurca núm. 4, op. 33.
La Balada núm. 3, op. 47 és una de les quatre que va compondre Chopin entre el 1831 i el 1842. El compositor es va inspirar en els poemes d’Adam Mickiewick. En concret, aquesta està basada en el poema Undine, una sirena que s’enamora d’un príncep. En alguns moments es poden escoltar les ondulacions que produeix l’aigua. El viatge per la música de Chopin finalitza amb l’Andante spianato i Gran polonesa brillant, op. 22. El 1830 escriu la part de la Gran polonesa per a piano i acompanyament d’orquestra. Anys més tard, el 1834, el compositor va considerar que l’obra requeria una introducció contrastant i va escriure l’Andante spianato només per a piano. Actualment és molt habitual escoltar a les sales de concerts la versió únicament per a piano.
El recorregut per l’obra pianística de Rakhmàninov comença amb Vocalise núm. 14, op. 34 en la versió per a piano sol. El terme vocalise fa referència a una cançó sense text on la veu canta vocalitzant. Després d’una melodia de gran bellesa i senzillesa, arriba l’obra més extensa del concert, la Sonata per a piano núm. 2. Encara que estructurada en tres moviments, la Sonata flueix com un únic discurs musical. És una obra que requereix gran tècnica pianística, tant, que el propi compositor va revisar la partitura divuit anys més tard i el 1931 va publicar-ne una nova edició simplificant-ne alguns elements i fent-la més curta i assequible. Al llarg de la història molts pianistes han discutit sobre aquesta modificació. Ens quedem amb una citació de Rakhmàninov que, a més, esmenta l’altre compositor del programa d’avui: “Aquesta Sonata... és tan llarga, la Sonata de Chopin dura dinou minuts i està tot dit”.
María José Anglés, musicòloga
Biografia
Biografia
©Marc Jansa
©Marc Jansa
Yukiko Akagi, piano
Es va formar musicalment al Conservatori de Toho a Tòquio, al Mannes College of Music i a la Manhattan School of Music de Nova York, com a alumna de Jerome Rose i Solomon Mikowsky- També ha rebut consell de reconeguts pianistes, com Earl Wild, György Sándor, Menahem Pressler i de la pianista Ruth Slencyznska, alumna del llegendari Serguei Rakhmàninov.
Ha estat guardonada amb el segon premi del Concurs Internacional de Piano Maria Canals (2005) i el del Concurs Internacional de Piano Fundación Guerrero a Madrid (2006), així com el primer premi del Concurs Internacional de Piano José Roca a València. Igualment ha estat distingida pel New York Artist Competition, el Premi Dorothy Mackenzie del New York International Keyboard Institute & Festival i de la Japan National Piano Teachers Association, entre d’altres, a més de rebre el 2022 l’Artist Grant Award de la New York Foundation for the Arts.
Lloada per la crítica com “una pianista de cap a peus, comunicadora i intèrpret innata” (Harris Goldsmith, «New York Concert Review»), la pianista japonesa és una artista de temperament únic i amb una gran presència escènica, alhora que incorpora una gran vitalitat a les seves interpretacions. Premiada en diversos concursos internacionals, el seu debut americà va ser al Carnegie Hall de Nova York el 2004, amb un èxit que la va impulsar a desenvolupar àmpliament la seva carrera als Estats Units, tot actuant a algunes de les sales més prestigioses, com l’Alice Tully Hall o el Merkin Hall, totes dues del Lincoln Center. El diari «The Columbian» la defineix com “una pianista amb un gran carisma, capaç de deixar sense alè els espectadors amb les seves esplèndides actuacions” i el «New York Sun» ja n’ha destacat la seva “gegantina versió” de la Segona Sonata de Rakhmàninov. Als Estats Units les seves actuacions han estat enregistrades i retransmeses per emissores importants, com la WQXR de Nova York, WCLV de Cleveland o WFNT de Chicago.
A l’Estat espanyol ha estat convidada a alguns dels escenaris més importants, com el Festival Internacional de Segòvia o al de Santander, entre d’altres. També ha estat convidada per diverses de les principals orquestra peninsulars, com l’Orquesta Nacional de España, Orquesta de Radio Televisión Española, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica Illes Balears i Orquestra Simfònica Sant Cugat, sota la batuta d’Adrian Leaper, Samuel Wong, Salvador Brotons o José Luis Gómez, entre d’altres. Yukiko Akagi també dedica una atenció especial a la música de compositors actuals, tot enfocant-se especialment cap a obres que tenen influència de la seva cultural natal, obres de compositors com ara Ramon Humet o Benet Casablancas.
Ha estat convidada com a membre de jurats de concursos internacionals, com el Concurs Internacional de Piano Maria Canals i el Lyra International Competition dels EUA, entre d’altres.
Yukiko Akagi resideix actualment a Barcelona.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 09.08.23 – 20 h
Sala de ConcertsMarc Serra, piano
F. Chopin:
Nocturn en Do sostingut menor, op. post.
Nocturn en Do menor, op. 48 núm. 1
Balada en Sol menor, op. 23
A. Skriabin:
Estudi en Do sostingut menor, op. 42 núm. 5
Preludi op. 37 núm. 1
Sonata op. 53 núm. 5
F. Liszt:
Sonet 104 de Petrarca, “Pace non trovo”
Liebestraum núm. 3
La vallée d’ObermannPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –
Yukiko Akagi
–Chopin i RakhmàninovEstiu al Palau
Dimecres, 2 d'agost de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yukiko Akagi, piano
Frédéric Chopin (1810-1849)
Masurca núm. 4, op. 17
Masurca núm. 3, op. 63
Masurca núm. 4, op. 33
Balada núm. 3, op. 47
Andante spianato i Gran polonesa brillant, op. 22
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Vocalise núm. 14, op. 34
Sonata per a piano núm. 2, op. 36
Allegro agitato
Non allegro—Lento
L'istesso tempo—Allegro moltoAquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#clàssics #piano
Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
Del piano a la partitura
El programa es centra en dos compositors que, a més, van ser grans pianistes al seu moment: Frédéric Chopin (1810-1849) i Serguei Rakhmàninov (1873-1943).
El concert comença amb tres Masurques de Chopin. La masurca està basada en una dansa tradicional polonesa que el compositor va transformar gairebé en un nou gènere. Són peces breus amb un ritme característic de tres temps en què normalment el segon o el tercer temps estan accentuats. Altres músics anteriors ja van afegir danses a les seves obres, les suites del Barroc en són un exemple. Van passar de danses per ballar a danses per escoltar. En vida de Chopin gaudien de molta fama i altres músics van fer els seus arranjaments, com la compositora Pauline Viardot, amb aprovació del propi Chopin, i anys més tard Francesc Tàrrega fent una transcripció per a guitarra de la darrera que escoltarem, la Masurca núm. 4, op. 33.
La Balada núm. 3, op. 47 és una de les quatre que va compondre Chopin entre el 1831 i el 1842. El compositor es va inspirar en els poemes d’Adam Mickiewick. En concret, aquesta està basada en el poema Undine, una sirena que s’enamora d’un príncep. En alguns moments es poden escoltar les ondulacions que produeix l’aigua. El viatge per la música de Chopin finalitza amb l’Andante spianato i Gran polonesa brillant, op. 22. El 1830 escriu la part de la Gran polonesa per a piano i acompanyament d’orquestra. Anys més tard, el 1834, el compositor va considerar que l’obra requeria una introducció contrastant i va escriure l’Andante spianato només per a piano. Actualment és molt habitual escoltar a les sales de concerts la versió únicament per a piano.
El recorregut per l’obra pianística de Rakhmàninov comença amb Vocalise núm. 14, op. 34 en la versió per a piano sol. El terme vocalise fa referència a una cançó sense text on la veu canta vocalitzant. Després d’una melodia de gran bellesa i senzillesa, arriba l’obra més extensa del concert, la Sonata per a piano núm. 2. Encara que estructurada en tres moviments, la Sonata flueix com un únic discurs musical. És una obra que requereix gran tècnica pianística, tant, que el propi compositor va revisar la partitura divuit anys més tard i el 1931 va publicar-ne una nova edició simplificant-ne alguns elements i fent-la més curta i assequible. Al llarg de la història molts pianistes han discutit sobre aquesta modificació. Ens quedem amb una citació de Rakhmàninov que, a més, esmenta l’altre compositor del programa d’avui: “Aquesta Sonata... és tan llarga, la Sonata de Chopin dura dinou minuts i està tot dit”.
María José Anglés, musicòloga
Biografia
Yukiko Akagi, piano
©Marc Jansa
Es va formar musicalment al Conservatori de Toho a Tòquio, al Mannes College of Music i a la Manhattan School of Music de Nova York, com a alumna de Jerome Rose i Solomon Mikowsky- També ha rebut consell de reconeguts pianistes, com Earl Wild, György Sándor, Menahem Pressler i de la pianista Ruth Slencyznska, alumna del llegendari Serguei Rakhmàninov.
Ha estat guardonada amb el segon premi del Concurs Internacional de Piano Maria Canals (2005) i el del Concurs Internacional de Piano Fundación Guerrero a Madrid (2006), així com el primer premi del Concurs Internacional de Piano José Roca a València. Igualment ha estat distingida pel New York Artist Competition, el Premi Dorothy Mackenzie del New York International Keyboard Institute & Festival i de la Japan National Piano Teachers Association, entre d’altres, a més de rebre el 2022 l’Artist Grant Award de la New York Foundation for the Arts.
Lloada per la crítica com “una pianista de cap a peus, comunicadora i intèrpret innata” (Harris Goldsmith, «New York Concert Review»), la pianista japonesa és una artista de temperament únic i amb una gran presència escènica, alhora que incorpora una gran vitalitat a les seves interpretacions. Premiada en diversos concursos internacionals, el seu debut americà va ser al Carnegie Hall de Nova York el 2004, amb un èxit que la va impulsar a desenvolupar àmpliament la seva carrera als Estats Units, tot actuant a algunes de les sales més prestigioses, com l’Alice Tully Hall o el Merkin Hall, totes dues del Lincoln Center. El diari «The Columbian» la defineix com “una pianista amb un gran carisma, capaç de deixar sense alè els espectadors amb les seves esplèndides actuacions” i el «New York Sun» ja n’ha destacat la seva “gegantina versió” de la Segona Sonata de Rakhmàninov. Als Estats Units les seves actuacions han estat enregistrades i retransmeses per emissores importants, com la WQXR de Nova York, WCLV de Cleveland o WFNT de Chicago.
A l’Estat espanyol ha estat convidada a alguns dels escenaris més importants, com el Festival Internacional de Segòvia o al de Santander, entre d’altres. També ha estat convidada per diverses de les principals orquestra peninsulars, com l’Orquesta Nacional de España, Orquesta de Radio Televisión Española, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica Illes Balears i Orquestra Simfònica Sant Cugat, sota la batuta d’Adrian Leaper, Samuel Wong, Salvador Brotons o José Luis Gómez, entre d’altres. Yukiko Akagi també dedica una atenció especial a la música de compositors actuals, tot enfocant-se especialment cap a obres que tenen influència de la seva cultural natal, obres de compositors com ara Ramon Humet o Benet Casablancas.
Ha estat convidada com a membre de jurats de concursos internacionals, com el Concurs Internacional de Piano Maria Canals i el Lyra International Competition dels EUA, entre d’altres.
Yukiko Akagi resideix actualment a Barcelona.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 09.08.23 – 20 h
Sala de ConcertsMarc Serra, piano
F. Chopin:
Nocturn en Do sostingut menor, op. post.
Nocturn en Do menor, op. 48 núm. 1
Balada en Sol menor, op. 23
A. Skriabin:
Estudi en Do sostingut menor, op. 42 núm. 5
Preludi op. 37 núm. 1
Sonata op. 53 núm. 5
F. Liszt:
Sonet 104 de Petrarca, “Pace non trovo”
Liebestraum núm. 3
La vallée d’ObermannPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –