• Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu & Pons
    Wagnerisme

    Concert Extraordiari

    Dijous, 13 de juliol de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    • Festival GREC 2022 - positiu 2 colors
  • Programa

    Michael Volle, baríton
    Pere Arquillué, narrador
    Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
    Josep Pons, director 


    Amb lectura de textos del llibre “Wagnerisme, art i política a l'ombra de la música” d'Alex Ross (1968). 
     

    I

    Richard Wagner (1813 - 1883)

    1: Mort a Venècia

    El capvespre dels déus: Marxa fúnebre de Sigfrid

    2: Wagner modern

    Tristany i Isolda: Preludi i mort d’amor 

    3: La hitlerització de Wagner

    Els mestres cantaires de Nuremberg: "Wie duftet doch der Flieder" - monòleg de Hans Sachs de l'acte II

    4: Foc màgic

    La valquíria: "Leb' Wohl" - Adéu de Wotan 

     

    II

    Richard Wagner

    5: Wagner a Catalunya. Montserrat, Liceu i Palau de la Música

    Parsifal: Preludi 

    6: Wagner Cinematogràfic

    La valquíria: Cavalcada de les Valquíries 

    7: Wagner ecologista, pacifista i anticapitalista

    El capvespre dels déus: (fragments)

    Albada
    El viatge de Sigfrid
    Final 

    Durada del concert:
    Primera part: 75 minuts | pausa: 20 minuts | segona part: 70 minuts.
    La durada del concert és aproximada

    #clàssics #popular #GRECFestival2023

    Aquest concert s'inclou dins la programació del GREC Festival de Barcelona 2023.

    L'àudio del concert d'avui s'enregistra pel portal Palau Digital. Properament el tindreu disponible a www.palaudigital.cat

     

  • Wagnerisme

    Wagnersime

    Wagnerismo

    Títol original: Wagnerism. Art and Politics in the Shadow of Music

    © Alex Ross, 2020
    Tots els drets reservats

     

    Traducció al català de Francesc X. Navarro a partir de la traducció al castellà de © Luis Gago, 2020, 2021

     

    © de l'edició en castellà, Seix Barral, un segell editorial d'Editorial Planeta S. A., 2022

  • Poema

    amor

    mereix la tarda una daga de foscor, diuen.
    pel que sembla, així ha estat sempre.
    recorden els vells que la pròrroga ha estat llarga,
    però ningú generós sinó ells: les hores.
    superada de nou l’absència quotidiana,
    rovellarà encara la llum el món.
    atònits tots, decidim a tothora indolència,
    fins que ens faltin les forces per ajaçar-nos i esperar,
    un cos per estimar.

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)

  • 20231205 Anunci Palau 100 Extensa DESKTOP
  • Comentari

    Wagnerismes

    Richard Wagner va tenir a Barcelona admiradors tan apassionats com l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va edificar un Palau de la Música ple d’imatges i símbols que al·ludeixen a l’obra wagneriana. No hi ha, doncs, millor manera de commemorar el centenari de la mort del gran arquitecte modernista que escoltar fragments de grans òperes del compositor alemany precisament al Palau que ell mateix va construir. El programa del concert pren com a fil conductor textos del llibre d’Alex Ross, Wagnerisme, i analitza la influència de Wagner a la cultura del nostre temps. L’actor Pere Arquillué compartirà escena amb el baríton Michael Volle i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Josep Pons, el director titular.

    Pons ens convida a submergir-nos en la ciència orquestral i el poder descriptiu de grans escenes de Lanell del nibelung. A El capvespre dels déus, la jornada que tanca la Tetralogia, Wagner aconsegueix un dels cims de la seva inspiració orquestral amb la impressionant i escruixidora “Mort de Siegfried” i la majestuosa “Marxa fúnebre” que obre el programa. Tornarem al món únic i màgic d’aquesta òpera genial al tram final del programa, des de l’evocació de la natura i l’encant del “Viatge de Siegfried pel Rin”, que evoca el camí de l’heroi cap al món dels humans i la confrontació amb el món maligne dels fills dels nibelungs, al sublim i colpidor final d’El capvespre dels déus.

    De La valquíria gaudirem de dues escenes memorables, la famosíssima “Cavalcada de les valquíries”, amb un vigor rítmic i una força orquestral enlluernadora i l’emotiu “Leb Wohl”, l’“Adeu de Wotan”, una de les escenes més belles i emotives de la Tetralogia, d’un lirisme colpidor. Wotan concedeix a Brünnhilde el foc protector perquè l’home que la desperti no sigui un covard, sinó un heroi lliure; una gran abraçada precedeix el petó als ulls, que sumeix la seva filla en un somni profund. Després la col·loca damunt un túmul, la cobreix amb l’elm màgic i l’escut, i se’n va lentament mentre convoca Loge perquè l’envolti amb el foc. L’escena, amb un ús orquestral prodigiós dels temes de Siegfried, l’amor de Wotan, el somni màgic i el destí, és una de les més impressionants del repertori.

    Escoltar el “Preludi i mort d’amor” (“Liebestod”) de Tristany i Isolda és sempre una experiència musical transcendent. El miracle sonor arriba al “Liebestod”, que desenvolupa l’anomenat acord de Tristan (Fa-Si-Re sostingut-Sol sostingut). Tot el que anuncia el motiu principal exposat al preludi inicial adquireix una nova dimensió. Tot l’univers tancat dins el “motiu de l’enyorança” cromàtic del començament, troba la seva genial resolució musical en aquesta mort i transfiguració d’Isolda.

    La refinada orquestració d’Els mestres cantaires de Nuremberg crea una atmosfera serena al bellíssim monòleg “Wie duftet doch der Flieder”, en què el sabater Hans Sachs expressa l’atracció per la bellesa i la frescor del poètic cant del jove Walther von Stolzing.

    La seva darrera òpera, Parsifal, ens transporta a un món d’una espiritualitat intensa i màgica des del mateix “Preludi”, en què Wagner exposa magistralment les melodies amb què identifica conceptes, símbols i objectes com la llança, el Grial o el patiment d’Anfortas, que després apareixeran al llarg de la genial òpera.

    Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical

  • Anunci programes de ma Palau 1300x1797 Festival de Torroella 2023
  • Biografies

    Michael Volle, baríton

    Michael Volle

    © Carsten Sander

    Va estudiar amb Josef Metternich i Rudolf Piernay, i ha esdevingut un dels barítons més reputats del panorama internacional. Després dels seus compromisos als teatres d’òpera de Mannheim, Bonn, Düsseldorf i Colònia, va ser membre dels ensembles de l’Operhaus de Zuric i de la Bayerische Staatsoper de Munic. Així mateix, ha estat convidat a les sales operístiques més importants d’Alemanya i d’arreu: Berlín, Munic, Hamburg, Dresden, Londres, París, Barcelona, Viena, Milà, Florència i Nova York, entre d’altres, i a festivals importants, com ara el de Bayreuth, Salzburg, Bregenz i Baden-Baden.

    Té un repertori extens, que abasta des de Mozart (comte, Don Giovanni, Don Alfonso), Strauss (Mandryka, Jochanaan, Barak, Orest) i Wagner (holandès, Wolfram, Sachs, Amfortas, Wotan/Wanderer), passant per Verdi (Falstaff, Iago, Nabucco) i Puccini (Scarpia, Marcello, Jack Rance, Gianni Schicchi), fins a Mussorgski (Boris Godunov) i Berg (Wozzeck, Dr. Schön/Jack the Ripper).

    A més, habitualment interpreta repertori de concert, tot col·laborant amb grans orquestres i directors, del prestigi de Daniel Barenboim, Zubin Metha, Christian Thielemann, Antonio Pappano, Valery Gergiev, Simon Rattle, Thomas Hengelbrock, Franz Welser-Möst, Yannick Nézet-Séguin i Kiril Petrenko, entre molts d’altres.

    Igualment, ofereix actuacions de lied i recitals acompanyat del pianista Helmut Deutsch.

    La seva trajectòria artística inclou nombrosos enregistraments de CD i DVD. Va guanyar el premi alemany de teatre Der Faust el 2009 i va ser nomenat cantant de l’any per la revista «Opernwelt» durant les temporades 2007-08 i 2013-14. També ha guanyat el premi Oper! d’enguany en la categoria de millor cantant masculí.

  • Pere Arquillué, narrador

    Pere Arquillué

    ©David Ruano

    En actiu des del 1990, té una extensíssima trajectòria, tant en teatre com en cinema, televisió i doblatge. Durant els últims anys destaca la seva participació en obres de teatre: 53 Diumenges de Cesc Gay (Teatre Romea, 2020-2022); Jerusalem de Jez Butterworth, dirigida per Julio Manrique (Teatre Romea, 2019; CDN, 2020); Àngels a America de Tony Kushner, dirigida per David Selvas (Teatre Lliure, 2018); Blasted de Sarah Kane, dirigida per Alicia Gorina (TNC, 2018); Primer amor de Samuel Beckett, amb direcció de Miquel Gorriz (2010 en català; 2018 en castellà); Art de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz (2016-2017); El preu d’Arthur Miller, dirigida per Sílvia Munt (2016); Victòria, escrita i dirigida per Pau Miró (2016); Krum de Hanoch Levin, dirigida per Carme Portaceli (2015); Els veïns de dalt, escrita i dirigida per Cesc Gay (2014-2015); Un enemic del poble de Henrik Ibsen, dirigida per Miguel del Arco (2014); Qui té por de Virginia Woolf? D’Edward Albee, dirigida per Daniel Veronese (2011-2013); Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, dirigida per Oriol Broggi (2012-2013), i L’arquitecte de David Grerg, dirigida per Julio Manrique (2011), entre moltes d’altres.

    També ha treballat sota la direcció de Xavier Albertí, Mario Gas, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós i Gerardo Vera, entre d’altres.

    En el terreny de la direcció, cal esmentar Audiència i Vernissatge de Varclav Havel a La Villarroel (Festival Grec 2018).

    En l'àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel·lícules, sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura i Fernando León de Aranoa, i, més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio), Nacho García Velilla (Que se mueran los feos) i Benito Zambrano (Pan de limón).

    En televisió els últims anys destaca la seva participació a les sèries Los herederos de la Tierra (Netflix), Félix (Movistar, 2018), Sé quién eres, La Riera, Cazadores de hombres i Mar de fons, i en telefilms com El pallasso, Führer i L’estratègia del cucut, entre d'altres.

    Ha rebut una desena de premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de teatre, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2011), quatre premis Butaca com a millor actor de teatre (2008, 2011, 2013, 2019 i 2020), quatre premis de la Crítica Teatral a la millor interpretació (1997, 2009, 2019 i 2020), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, dos premis Teatre Barcelona a la millor interpretació (2019 i 2020) i el Premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2013).

  • Orquestra del Gran Teatre del Liceu

    Orquestra Gran Teatre del Liceu

    © Paco Amate

    L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol.
    Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

    Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.
    Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

    Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.
    Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

  • Josep Pons, director

    Josep Pons

    ® IGOR STUDIO

    Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu.

    L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i, l’any 1993, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92.

    L’any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2019 va ser guardonat amb la Medalla d’or al mèrit en les Belles Arts.

    Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i n’ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Académie Charles Cross, Diapasson d’Or i Choc de la Musique.

    Dirigeix habitualment les principals orquestres i ho fa a les sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de París, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhaus de Leipzig, la Staatskapelle de Dresden, l’NHK de Tòquio o la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.

    Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra en l’àmbit internacional.

  • Formació

    Orquestra del Gran Teatre del Liceu

    Violins 1rs

    Kostadin Bogdanoski, concertino
    Olga Aleshinsky, solista
    Birgit Euler       
    Sergey Maiboroda        
    Oleg Shport     
    Oksana Solovieva          
    Raul Suárez      
    Renata Tanellari             
    Yana Tsanova
    Manel Barrios
    Aleksandra Ivanovski
    Oriol Algueró  
    Paula Banciu    
    Biel Graells       
    Oleksandr Sora
    Martin Buchalter

    Violins 2ns
    Joan Andreu Bella, solista
    Emilie Langlais, solista
    Rodica Monica Harda, ajuda de solista
    Liu Jing, ajuda de solista
    Mercè Brotons
    Andrea Ceruti
    Charles Courant
    Piotr Jeczmyk
    Magdalena Kostrzewska
    Kalina Macuta
    Mihai Morna
    Alexandre Polonski
    Sergi Puente
    Annick Puig

    Violes
    Alejandro Garrido, solista
    Albert Coronado, solista
    Fulgencio Sandoval, ajuda de solista
    Claire Bobij
    Josep Bracero
    Bettina Brandkamp
    Salomé Osca
    Marie Vanier
    Anna Aldomà
    Patrícia Torres
    Paula Santos
    Alexeider Pérez

    Violoncels
    Cristoforo Pestalozzi, solista
    Òscar Alabau, ajuda de solista
    Guillaume Terrail, ajuda de solista
    Andrea Amador
    Esther Clara Braun
    Lourdes Kleykens
    Manuel Stacey
    Matthias Weinmann
    Carolina Bartumeu
    Nico Cobo

    Contrabaixos
    Joaquín Arrabal, solista
    João Seara, solista
    Cristian Sandu, ajuda de solista
    Sávio De La Corte
    Javier Serrano
    Rui Pedro Guimaraes
    Adrián Rescalvo
    Jose Antonio Jiménez

    Flautes
    Albert Mora, solista
    Nieves Aliaño
    Marta Santamaria
    Sandra Luisa Batista, solista piccolo

    Oboès
    Barbara Stegemann, solista
    Enric Pellicer
    Raúl Pérez
    Emili Pascual, solista corn anglès

    Clarinets
    Miquel Ramos, solista
    Dolors Payá
    Cristina Martín
    Giulio Piazzoli, solista clarinet baix

    Fagots
    Guillermo Salcedo, solista
    María José Rielo
    Juan Pedro Fuentes
    Francesc Benítez, solista contrafagot

    Trompes
    Ionut Pogdoreanu, solista
    Carles Chordà S., solista
    Pablo Cadenas
    Carles Chordà E.
    Jorge Vilalta
    Paula Criado
    Marc Garcia
    Jorge Navarro

    Trompetes
    Josep Anton Casado, solista
    Francesc Colomina
    David Alcaraz

    Trombons
    Jordi Berbegal, solista
    Jose Andrés Mir
    Luis Bellver, solista trombó baix
    Juan Luis Bori
    Juan González, solista trompeta baixa

    Tuba
    José Miguel Bernabeu, solista

    Timpani
    Manuel Martínez, solista

    Percussió
    Enric Albiol, solista
    Pere Cornudella
    Alba Rodríguez

    Arpa
    Tiziana Tagliani, solista
    Mayte Pardo

  • Textos

    Die Meistersinger von Nürenberg

    “Wie duftet doch der Flieder”

    Els mestres cantaires de Nuremberg

    "La fragància del saüc"

    Wie duftet doch der Flieder so mild, so stark und voll!
    Mir löst es weich die Glieder, will dass ich was sagen soll.
    Was gilt’s, was ich dir sagen kann?
    Bin gar ein arm ein fältig Mann!

    La fragància del saüc tan suau, tan intensa i plena!
    Em relaxa els membres, vol que digui alguna cosa.
    De què serveix, allò que et pugui dir?
    Només soc un home pobre i senzill!

    Soll mir die Arbeit nicht schmecken,
    gäb’st Freund, lieber mich frei,
    tät’ besser, das Leder zu strecken,
    und liess’ alle poeterei!

    Si la feina no m’agrada,
    potser, amic meu, vulguis alliberar-me’n,
    m’aniria millor si treballés el cuir,
    i deixés de fer poesia!

    Und doch. s’ will halt nicht gehn,
    ich fühl’s, und kann’s nicht versteh’n
    jann’s nicht behalten, doch auch nicht vergessen:
    und fass ich es ganz, kann ich’s nicht messen!

    I tanmateix, no puc deixar-ho,
    ho sento dins meu, i no puc entendre-ho
    no puc tenir-ho, però tampoc oblidar-ho:
    I si ho agafo sencer, no puc mesurar-ho!

    Doch wie wollt’ ich auch fassen,
    was unsermesslich mir schien
    Kein’Regel wollte a passen,
    und war doch kein Fehler drin.

    Però com podia voler agafar
    allò que em semblava inabastable.
    No semblava ajustar-se a cap norma,
    i en canvi no tenia cap defecte.

    Es klang so alt, und war doch so neu,
    wie Vogelsang im sïssen Mai!
    Wer ihn hort, und wahnbetört sänge dem Vogel nach,
    dembrächt’es Spott und Schmach:

    Lenzes Gebot, die süsse Not,
    die legten’s ihm in die Brust:
    nun sang er, wie er musst; und wie er musst, so konnt’ er’s
    das merkt’ ich ganz besonders.

    Sonava tan antic, i tanmateix era tan nou,
    com el cant dels ocells en el dolç mes de maig!
    Qui l’escoltés i, empès per un deliri,
    el volgués imitar cantant,
    només rebria burles i deshonra:

    La imposició de la primavera,
    la dolça necessitat, li van posar al pit:
    va cantar com havia de cantar;
    i com havia de cantar és com ho va fer,
    d’això me’n vaig adonar.

    Dem Vogel, der eut’ sang,
    dem war der Schnabel hold gewachsen;
    macht’ er den Meistern bang’ gar wohl gefiel er doch Hans Sachsen!

    L’ocell que ha cantat avui
    tenia el bec ben format;
    ha inquietat els Mestres,
    però a en Hans Sachsen li ha agradat!


    Die Walkïre

    “Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind”

    La valquíria

    "Adeu, audaç i meravellosa filla"

    Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind!
    Du meines Herzens heiligster Stolz!
    Leb’ wohl! leb’ wohl! leb’ wohl!
    Muss ich dich meiden,
    und darf nicht minnig mein Gruss dich mehr grüssen
    sollst du nun nicht mehr neben mir reiten,
    noch Met beim Mahl mir reichen
    muss ich verlieren dich, die ich liebe,
    du lachende Lust meines Auges:

    Adeu, audaç i meravellosa filla!
    Tu, del meu cor el més sagrat orgull!
    Adeu! Adeu! Adeu!
    Si he d’evitar-te,
    i ja no et puc tornar a saludar amb amor,
    si mai més has de cavalcar al meu costat,
    ni servir-me aiguamel a taula,
    si haig de perdre’t a tu, a qui estimo,
    dolça nineta dels meus ulls:

    ein bräutliches Feuer soll dir nun brennen,
    wie nie einer Braut es gebrannt!
    Flammende Glut umglühe den Fels;
    mit zehrenden Schrekken scheuch‘ es den Zagen;
    der Feige fliehe Brünnhilde’s Fels!
    Denn Einer nur freie die Braut,
    der freier als ich der Gott!

    que cremi per a tu un foc nupcial,
    com mai ha cremat per cap altra núvia!
    Brases ardents envoltaran la roca;
    amb un horror devorador
    foragitaran els dèbils;
    que els covards fugin de la roca de Brünnhilde!
    Que només un pretengui aquesta núvia,
    un que sigui més lliure que jo, el Déu!

    Der Augen leuchten des Paar,
    das oft ich lächelnd gekos’t wenn Kampfeslust ein Kuss dir lohnte,
    wenn kindisch lallend der Helden Lob von holden Lippen dir floss:
    dieser Augen strahlendes Paar,
    das oft im Sturm mir geglänzt,
    wenn Hoffnungs Sehnen das Herz mir sengte,
    nach Weltenwonne mein Wunsch werlangte,
    aus Wild webendem Bangen:

    Aquests ulls lluminosos
    que sovint he acaronat amb un somriure,
    quan l’ànsia de lluita t’ha valgut un petó,
    quan un infantil elogi als herois
    fluïa dels teus dolços llavis:
    aquests dos ulls radiants,
    que sovint resplendien en la tempesta,
    quan l’ànsia d’esperança em cremava el cor,
    quan els meus desitjos anhelaven els plaers terrenals,
    i un temor em sacsejava suaument:

    zum letzten Mal letz‘ es mich heut‘
    mit des Lebewohles letztem Kuss!
    Dem glücl licher’n Manne glänze sein Stern:
    dem unseligen we’gen muss es scheidend sich schliessen.

    Denn so kehrt der Gott sich dir ab,
    so küsst er die Gott heit von dir!

    Per últim cop deixa que avui
    em concedeixin el plaer de l’últim petó!
    Per a l’home afortunat
    brilla la seva estrella:
    per al dissortat immortal
    la seva s’ha d’apagar.

    Així s’allunya el Déu del teu costat,
    així et treu la divinitat amb un petó!

    Loge, hör‘! lausche hieher!
    Wie zuerst ich dich fand, als feurige Glut,
    wie dann einst du mir schwandest,
    als schweifende Lohe;
    wie ich dich band,
    bann‘ ich dich heut‘!
    Herauf, wabernde Lohe, umlod’re ir feurig den Fels!
    Loge! Loge! hieher!
    Wer meines Speeres Spitze fürchtet,
    durch shcreite das Feuer nie!

    Loge, escolta! Escolta’m bé!
    Tal com et vaig trobar per primer cop,
    una brasa impetuosa,
    un cop et vas allunyar de mi,
    com una flamarada errant;
    tal com aleshores em vaig unir a tu,
    avui et conjuro!
    Amunt, flama oscil·lant,
    envolta de foc la roca!
    Loge! Loge! Vine aquí!
    Qui tingui por de la punta de la meva llança,
    que mai travessi el foc!

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau - Festival Bachcelona
    Dilluns, 24.07.23 - 20 h
    Petit Palau

    Le Concert de l'Hostel Dieu
    Stefan Plewniakviolí solista
    Franck-Emmanuel Comtedirector

    A. Vivaldi: Concert per a dos violins i violoncel, RV 578a
    J. S. Bach: Concert per a violí en re menor, BWV 1052R
    S. Reich: Electric Counterpoint, III
    CH. Graupner: The Overture, GWV 445, Le désire
    CH. Avison: Concerto grosso OP. 6 núm.s 3 i 5
    A. Vivakdi: Concert núm. 10 per a quatre violins, RV 480
    K. A. Rasmussen: The Four Seasons, after Antonio Vivaldi, III

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex