Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català & Astúlez
–Concert d’estiuLa Casa dels Cants
Diumenge, 4 de juny de 2023 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana. L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora)
Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors)
Laia Armengol, piano (Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català)
Pau Casan, piano (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Maria Mauri, piano (Cor de Noies de l’Orfeó Català)
Paul Perera, piano (Cor Jove de l’Orfeó Català)
Francisco José Sánchez Bruno, percussionista
Aina Hujić Mor, violí
Basilio Astúlez, directorCOR PETITS i MITJANS – MÓN
Cançó tradicional hebrea – Ha’a Zina
Cançó tradicional polinèsia – Tongo
Cançó tradicional hawaiana – EmalamaCOR INFANTIL – FANTASIA
Lisa Young (1960) – Tha Thin Tha
Tracy Wong – Wau Bulan
Darius Lim (1986) – A puppet’s dreamCOR NOIES – TROBADA
Francisco Ibáñez (1951) – Ave Maria
Xabier Sarasola (1960) – Haizeak Dakar
Randall Stroope (1953) – RevelationCOR JOVE – MEMÒRIA
Cançó tradicional xosa – Indodana
Arranjament de Michael Barret i Ralf Schmitt
Eric Whitacre (1970) – Sleep
Eric Whitacre i Hila Plitmann (1973)
De Five hebrew love songs: “Temuná” i “Kalá Kallá”
Jake Runestad (1986) – Nyon, nyonCANT COMÚ – FUTUR
Sean Ivory (1969) – Hope of resolutionConcert de 75 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Si la música per a cor mixt s’alimenta d’un amplíssim repertori secular, és més difícil trobar repertori de qualitat per a veus blanques o veus iguals, i aquest acaba essent molt recent, relativament limitat, sovint orientat a una funció pedagògica i gairebé sempre producte dels propis directors.
En el cas dels cors infantils, els compositors pouen sovint la seva inspiració en la música popular, com és el cas d’aquestes simpàtiques adaptacions de les cançons polinèsies Tongo i Emalama i de la cançó hebrea Ha’a Zina. També d’inspiració popular és Wau Bulan de la compositora malaia Tracy Wong, que adapta una secció dels competitius Dikir Barat del sultanat de Kelantan, una mena de cançons pedagògiques que s’interpreten amb el cor assegut i realitzant coreografies i efectes percussius. La coreografia també és essencial en A puppet’s dream, del singaporès Darius Lim, una obra de gran poesia que s’estructura sobre llargs ostinatos, com en la curiosa Tha Thin Tha de l’australiana Lisa Young, una obra en idioma inventat que busca efectes polirítmics.
Revelation, una obra de grans contrasts per a cor i piano de Zane Randall Stroope, compositor i director americà, posa en música un passatge dramàtic de l’Apocalipsi bíblic. També religiosa és l’ensucrada Ave Maria del compositor basc Francisco Ibáñez Irribarria, escrita en memòria d’un amic del compositor. L’obra de Jake Runestad, Nyon nyon, és un joc fonètic de paraules inventades que busca efectes instrumentals amb la veu. Sleep, del cèlebre director coral Eric Whitacre, té una història curiosa: escrita sobre un text de Robert Frost, Stopping by woods, un enrenou de permisos i conflictes legals prohibí l’edició de l’obra amb aquest text. El compositor encarregà un altre text a posteriori al seu amic i col·laborador Charles A. Silvestri.
A Hope of resolution, Sean Ivory juxtaposa un cant melòdic europeu amb una cançó antiapartheid zulú (Thula sizme), convertint la peça en una celebració de la diversitat i una guia cap al potencial innat de la coexistència pacífica. D’arrels sud-africanes és també l’espectacular Indodana, cançó xosa arranjada per Michael Barret.
Sergi Moreno Lasalle, músic i musicòleg
Biografies
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor Petits de l’Orfeó Català
El Cor Petits de l'Orfeó Català està integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
La temporada 2022-23 va interpretar al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Petits juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
El Cor Mitjans de l'Orfeó Català està integrat per quaranta nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernández n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Mitjans juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Mitjans forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor Intantil de l'Orfeó Català
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’11 a 16 anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner i M. Valdivieso, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al Festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 ha interpretat la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma.
Aquesta temporada 2022-23 interpretarà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu, i la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música. Al cicle La Casa dels Cants presentarà el programa “De la nit al dia” juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i el seu darrer concert de la temporada al Palau de la Música Catalàna serà l'actuació d'avui amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors faran durant la primavera del 2023.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© Ricardo Ríos
© Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
Basilio Astúlez, director
Professor al Conservatori Municipal de Leioa, el 2000 va fundar el cor infantil Leioa Kantika Korala i des del mateix any és director del cor juvenil SJB. Aquesta jove escola aplega més de dos-cents cinquanta cantants entre set i vint-i-cinc anys i ja ha rebut nombrosos guardons en certàmens espanyols i europeus. El 1999 fundà el grup de cambra femení Vocalia Taldea, que també ha estat premiat en una vintena d’oportunitats als principals concursos del circuit internacional.
Al capdavant d’aquestes formacions ha dut a terme dotze enregistraments discogràfics i un gran nombre de gires internacionals per Europa, l’Àsia i Amèrica, i ha col·laborat amb importants solistes, orquestres, directors i corals.
Actualment imparteix docència i formació per a entitats educatives, universitats i federacions corals peninsulars i sovint és sol·licitat com a jurat de certàmens i per impartir cursos i seminaris de cant coral arreu del món. Des del 2018 també és professor de direcció coral al Conservatori Superior del País Basc Musikene i d’EHGA (Cor de Joves del País Basc).
Textos
Ha’a Zina
Cançó tradicional hebreaHaazina Elohim t'filati ve-al [na]
titalam metechinati.Escolta, sisplau, Déu, la meva pregària,
escolta la meva súplica.Tongo
Cançó tradicional polinèsiaTongo, que significa manglar, és una cançó de canoa tradicional de les Illes Salomó a la Polinèsia. El seu format en eco de vocables majoritàriament no traduïbles està pensat per mostrar com es comuniquen les persones de canoa a canoa mentre viatgen entre illes.
Emalama
Mark i Sharee AndersonE malama ika heio
E malama ika jeio
E malama pono ika heio e!
Earth and sky,
sea and stone,
hold this land in sacredness.Terra i cel,
mar i pedra,
mantenir aquesta terra en un lloc sagrat.
Terra i cel,
mar i pedra,
mantenir aquesta terra en un lloc sagrat.Tha Thin Tha
Lisa Young (1960)Cançó que no té traducció ja que està feta d’onomatopeies que imiten el so del cant Konnakol, l’art de percussió vocal del sud de l’Índia, on cada síl·laba representa un timbre o un so de tambor o instrument de percussió.
Wau Bulan
Tracy WongWau Bulan descriu fa referència a estel tradicional malàisi (wau) amb un fons arrodonit en forma de mitja lluna (bulan) mentre vola alt en el cel
Ewah buleh teraju tigo
Wow, la lluna de tres puntes!
A Puppet's dream
Darius Lim (1986)Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Dance! Dance in the woods
Make a merry laughter.
Oh, dance in the woods,
Dance a little faster.Balla! Balla al bosc
fes una rialla alegre.
Oh, balla al bosc
balla una mica més de pressa.The light of the dawn has a secret
that many would not know,
That it hears when the night goes
and where the starry sky hides the moon on high.La llum de l’alba té un secret
que molts no sabrien,
que s’escolta quan passa la nit
i allà on el cel estrellat amaga l’alta lluna.Shining hills and streams
and the showers in the sunlight.
Fading stars at sight
And the moonlight still in silence.
Dance!Turons i rierols brillants
i els xàfecs a la llum del sol.
Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i el clar de lluna encara en silenci.
Balla!Dance and stomp a little faster.
Dance for joy, dance for the laughter, ha!
Dance lightly, dance swiftly,
dance in the woods sweetly.
Dance in the moonlight.Balla i pica de peus una mica més de pressa.
Balla d’alegria, balla per riure, ha!
Balla lleugerament, balla ràpid,
balla al bosc amb dolçor.
Balla a la llum de la lluna.Fading stars at sight
and still moonlight in the silence.
Around we go as soft as snow
the moon is shining the starlight beaming.
Dance a dance a dance in the woods.
Dance!Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i encara clar de lluna en el silenci.
Voleiem suaument com la neu,
la lluna brilla amb la llum de les estrelles.
Balla una dansa, una dansa al bosc.
Balla!Ave Maria
Francisco Ibáñez (1951)Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
AmenSanta Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Haizeak Dakar
Xavier Sarasola (1960)
Text de Tere Irastorza (1961)Haizeak dakar hodeia,
hodeiak dakar euria,
euriarekin bizia,
gozoa eta gazia.El vent porta el núvol,
el núvol porta la pluja,
amb la pluja arriba la vida,
dolça i amarga.Ez nau larritzen trumoiak
ez eta ere karroinak,
beti besteen artean
osatzen baita gaixoa.No m'espanten els trons,
ni tan sols els llamps,
penquè sempre entre d'altres
es guareix el malalt.Argia eta itzala
batera sortuak dira,
elkar ukatu gabe
bata bestearen jiran,
elkar deuseztatu ezkero
biak ezer ez dira.La llum y la foscor
són creades alhora,
sense negar-se mútuament,
un al costat de l'altre,
si s'anul·lessin mútuament
cap de les dues no seria res.Ez nintzen jaio bakarrik
eta, ez banaiz bizi bakarrik,
ez naiz sortu alferrik,
sinisten dut...No he nascut sol,
i donat que tampoc visc sol,
no he nascut en va,
crec...Revelation
Randall Stroope (1953)
Text basat en el Llibre de les Revelacions del Nou TestamentSeven angels, and seven spirits,
and seven trumpets, seven judgments!
Revelation!Set àngels i set esperits,
i set trompetes, set judicis!
Revelació!The first angel sounded the trumpet!
The first trumpet!
There was hail and fire hurled down on the earth!
Oh! Revelation!El primer àngel feu sonar la trompeta!
La primera trompeta!
Pedra i foc foren abocats damunt la terra
Oh! Revelació!The second angel sounded the trumpet!
The second trumpet!
There was something like a huge mountain,
all ablaze with fire!
Fire like a huge mountain thrown into the sea!
Revelation!El segon àngel tocà la trompeta!
La segona trompeta!
Com una gran muntanya,
tot estava en flames!
Foc com una gran muntanya abocada al mar!
Revelació!And the sea turned to blood,
and sea creatures died
And ships were destroy’d!
Revelation!I el mar esdevingué sang,
i les criatures del mar moriren
i les naus foren destruïdes!
Revelació!And the third angel trumpet sounded.
And the water turn bitter
too fouled to drink,
And the sun and moon and the stars turned black
At the sound of the fourth trumpet!
Oh! Revelation!I sonà la tercera trompeta de l’àngel.
I l’aigua esdevingué amarga
massa contaminada per ser beguda,
I el Sol i la Lluna i els estels esdevingueren negres
en sonar la quarta trompeta!
Oh! Revelació!And the fifth angel sounded his trumpet.
I saw star open the Abyss!
And out of the Abyss came locusts!
Sun and sky were darkened!
The locusts, they looked
like horses with a human fase
And teeth like lion, tail like scorpion!
Woe! Revelation!I el cinquè àngel feu sonar la trompeta.
Vaig veure l’estrella obrir l’Abisme!
I de l’Abisme saltaren llagostes!
El Sol i cel enfosquiren!
Les llagostes, semblaven
cavalls amb rostre humà
i dents de lleó, cua d’escorpí!
Aflicció! Revelació!And the sixth angel stood,
and sounded the trumpet,
But like a steady beating drum
the people refused to listen.
Revelation!I el sisè àngel s’alçà
i la trompeta sonà,
però com un tambor repicant
la gent es nega d’escoltar.
Revelació!Then I saw another mighty angel
robed in white clouds,
play the final trumpet
trough out all the kingdom.
And the heavens opened,
and the people cried holy!Aleshores vaig veure un altre àngel poderós
vestit amb núvols blancs,
tocant la trompeta final
a través de tot el regne.
I els cels s’esquinçaren
i el poble exclamà santament!The seven angels, the seven trumpets,
the Revelation!Els set àngels, les set trompetes,
la revelació!Seven angels, and seven spirits,
and seven trumpets, seven judgments!
Revelation!Set àngels i set esperits,
i set trompetes, set judicis!
Revelació!Indodana
Cançó tradicional xhosaDones:
Ngob'umthathile hehehe umntwana wakho,
uhlale nathi hololo helele
Indodana kaNkulunkulu
bayi’bethelela hololo heleleDones:
El Senyor s’ha endut el seu fill
Que vivía entre nosaltres.
El fill del Senyor Déu
Va ser crucificatHomes:
Hololo Baba Johova
Zjem zja babaHomes:
Hololo* Pare Jehová
Zjem Zja** Pare
* Hololo representa el plor i no té Traduccions
** Zjem Zja és expressiu sense sentitSleep
Eric Whitacre (1970)
Tex de Charles A. Silvestri (1965)The evening hangs beneath the moon
A silver thread on darkened dune.
With closing eyes and resting head
I know that sleep is coming soon.El vespre penja sota la lluna
un fil de d’argent en la duna fosca,
Amb el ulls tancats i el cap recolzat
sé que aviat arribarà el sonUpon my pillow, safe in bed
A thousand pictures fill my head.
I cannot sleep my mind's a -flight;
And yet my limbs seem to be made of lead.Damunt el meu coixí, segur al llit,
mil imatges m’omplen el cap.
No puc dormir, la meva ment vola;
i tanmateix les meves extremitats semblen fetes de plom.If there are noises in the night,
A frightening shadow, flickering light,
Then I surrender unto sleep,
Where clouds of dream give second sight,Hi ha sorolls a la nit,
una ombra espantosa, llum parpellejant,
Llavors en redeixo al son,
allà on núvols de somni donen clarividència,What dreams may come,
both dark and deep,
Of flying wings and soaring leap
As I surrender unto sleep.Quins somnis puc tenir
tant obscurs com profunds
d’ales voladores i salts altíssims
mentre em rendeixo al son.Dues cançons de Five Hebrew Love Songs
Eric Whitacre i Hila Plitmann (1973)Temuná
Una imatge
Temuná belibí charuntá;
Nodédet beyn ór uveyn ófel:
Min dmamá shekazó et guféch kach otá,
Usaréch al pańa’ich kach nófel.Una imatge està gravada al meu cor;
Movent-se entre la llum i la foscor:
Una mena de silenci embolcalla el teu cos,
I el teu cabell cau sobre el teu rostre.Kalá kallá
Núvia lleugera
Kalá kallá
Kulá shelí,
U’ve kalút
Tishákhílí!Núvia Lleugera
ella és tota meva
I així lleugerament,
ella em besarà!Nyon, nyon
Jake Runestad (1986)Nyon Nyon és una exploració animada dels sons que es produeixen amb la veu humana. El compositor ha creat paraules originals per aconseguir una varietat de colors i les ha barrejades i combinades dins del conjunt per produir un paisatge sonor divers. La incorporació d’efectes semblants a un flanger, un pedal wah-wah, sintetitzadors, i unabateria i un baix converteix el cor en una orquestra vocal completa.
Hope of resolution
Paul Caldwell (1963) i Sean Ivory (1969)Coneixeu Hope for Resolution: A Song for Mandela and DeKlerk de Caldwell i Ivory? El compositor Sean Ivory explica: "Paul i jo vam escriure 'Hope' el 1994 per commemorar la fi de l'apartheid i l'inici de la reconciliació a Sud-àfrica. Està dedicat a la memòria de Nelson Mandela, que va lluitar molt i molt contra la desigualtat i va lluitar per un diàleg significatiu entre les races. Descansi en pau."
La partitura i les seves melodies expliquen la història d'aquests dos homes i el seu treball de reconciliació: el cant-melodia europeu inicial es juxtaposa amb el la cançó d'alliberament africana contra l'apartheid "Thula sizwe" (en llengua zulú)
Of the Father’s love begotten,
E’er the worlds began to be.
He is Alpha and Omega,
He the source, the ending he.
Of the things that are, that have been,
and the future years shall see,
Evermore and evermore.De l'amor del Pare ha nascut,
abans que els mons comencessin a ser.
Ell és l’Alfa i l’Omega,
Ell la font, el final, Ell.
De les coses que són, que han estat,
i que els propers anys veuran,
per sempre i sempre més!Oh, that birth, forever blessed,
when the virgin full of grace,
by the Holy Ghost conceiving,
bare the Saviour of our race.
And the babe, the world’s redeemer,
first revealed his sacred fase,
Evermore and evermore.Oh, aquest naixement per sempre beneït,
quan la verge, plena de gràcia,
per l'Esperit Sant ha concebut,
revelant el Salvador de la nostra raça.
El nadó, el Redemptor del món,
primer va revelar el seu rostre sagrat,
per sempre i sempre més!O ye heights of heav’n adore him,
Angle hosts his praises sing,
Pow’rs dominions bow before him,
And extol our God and King.
Let no tongue on earth be silent,
ev’ry voice in concert ring
Evermore and evermore.Les altures del cel l’adoren;
Hosts d'àngels canten les seves lloances,
Que els dominis del poder s’inclinin davant seu
i exaltin el nostre Déu i Rei;
que cap llengua a la terra calli,
cada veu vibrant en clam,
per sempre i sempre més!Calla poble, no ploris
El nostre Senyor ens protegirà.
Llibertat, ho aconseguirem,
el nostre Senyor ens protegirà.Calla poble, no ploris
El nostre Senyor ens protegirà.
Llibertat, ho aconseguirem,
el nostre Senyor ens protegirà.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 10.06.23 – 20h
Petit PalauMúsiques sud-americanes, de Piazzolla a Grau
Jordi Armengol, piano
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Maria Guinand, directoraA. Grau : La Flor de la miel.
J. B. Plaza : Sendas de la tarde
E. Plaza: Nocturno
L. A. Escobar: Cántica No.8
H. Villalobos: De Misa Sao Sebastiao, “Sanctus”, “Benedictus” i “Agnus Dei”
E. Aguiar: Alleluia
C. A. Carrillo: Ave María
A. Russo: Venite Exultemus Domino
G. López Gavilán: Paisaje
A. Grau: Como tú
E. Lakschewitz: Cana Fita
O. Galíndez: Caramba
A. Ramírez: Alfonsina y el mar
A. Piazzola: La Muerte del Angel
M. Matamoro: Son de la LomaPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català & Astúlez
–Concert d’estiuLa Casa dels Cants
Diumenge, 4 de juny de 2023 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana. L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora)
Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors)
Laia Armengol, piano (Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català)
Pau Casan, piano (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Maria Mauri, piano (Cor de Noies de l’Orfeó Català)
Paul Perera, piano (Cor Jove de l’Orfeó Català)
Francisco José Sánchez Bruno, percussionista
Aina Hujić Mor, violí
Basilio Astúlez, directorCOR PETITS i MITJANS – MÓN
Cançó tradicional hebrea – Ha’a Zina
Cançó tradicional polinèsia – Tongo
Cançó tradicional hawaiana – EmalamaCOR INFANTIL – FANTASIA
Lisa Young (1960) – Tha Thin Tha
Tracy Wong – Wau Bulan
Darius Lim (1986) – A puppet’s dreamCOR NOIES – TROBADA
Francisco Ibáñez (1951) – Ave Maria
Xabier Sarasola (1960) – Haizeak Dakar
Randall Stroope (1953) – RevelationCOR JOVE – MEMÒRIA
Cançó tradicional xosa – Indodana
Arranjament de Michael Barret i Ralf Schmitt
Eric Whitacre (1970) – Sleep
Eric Whitacre i Hila Plitmann (1973)
De Five hebrew love songs: “Temuná” i “Kalá Kallá”
Jake Runestad (1986) – Nyon, nyonCANT COMÚ – FUTUR
Sean Ivory (1969) – Hope of resolutionConcert de 75 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Si la música per a cor mixt s’alimenta d’un amplíssim repertori secular, és més difícil trobar repertori de qualitat per a veus blanques o veus iguals, i aquest acaba essent molt recent, relativament limitat, sovint orientat a una funció pedagògica i gairebé sempre producte dels propis directors.
En el cas dels cors infantils, els compositors pouen sovint la seva inspiració en la música popular, com és el cas d’aquestes simpàtiques adaptacions de les cançons polinèsies Tongo i Emalama i de la cançó hebrea Ha’a Zina. També d’inspiració popular és Wau Bulan de la compositora malaia Tracy Wong, que adapta una secció dels competitius Dikir Barat del sultanat de Kelantan, una mena de cançons pedagògiques que s’interpreten amb el cor assegut i realitzant coreografies i efectes percussius. La coreografia també és essencial en A puppet’s dream, del singaporès Darius Lim, una obra de gran poesia que s’estructura sobre llargs ostinatos, com en la curiosa Tha Thin Tha de l’australiana Lisa Young, una obra en idioma inventat que busca efectes polirítmics.
Revelation, una obra de grans contrasts per a cor i piano de Zane Randall Stroope, compositor i director americà, posa en música un passatge dramàtic de l’Apocalipsi bíblic. També religiosa és l’ensucrada Ave Maria del compositor basc Francisco Ibáñez Irribarria, escrita en memòria d’un amic del compositor. L’obra de Jake Runestad, Nyon nyon, és un joc fonètic de paraules inventades que busca efectes instrumentals amb la veu. Sleep, del cèlebre director coral Eric Whitacre, té una història curiosa: escrita sobre un text de Robert Frost, Stopping by woods, un enrenou de permisos i conflictes legals prohibí l’edició de l’obra amb aquest text. El compositor encarregà un altre text a posteriori al seu amic i col·laborador Charles A. Silvestri.
A Hope of resolution, Sean Ivory juxtaposa un cant melòdic europeu amb una cançó antiapartheid zulú (Thula sizme), convertint la peça en una celebració de la diversitat i una guia cap al potencial innat de la coexistència pacífica. D’arrels sud-africanes és també l’espectacular Indodana, cançó xosa arranjada per Michael Barret.
Sergi Moreno Lasalle, músic i musicòleg
Biografies
Cor Petits de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
El Cor Petits de l'Orfeó Català està integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
La temporada 2022-23 va interpretar al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Petits juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
El Cor Mitjans de l'Orfeó Català està integrat per quaranta nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernández n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Mitjans juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Mitjans forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Intantil de l'Orfeó Català
© Antoni Bofill
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’11 a 16 anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner i M. Valdivieso, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al Festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 ha interpretat la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma.
Aquesta temporada 2022-23 interpretarà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu, i la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música. Al cicle La Casa dels Cants presentarà el programa “De la nit al dia” juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i el seu darrer concert de la temporada al Palau de la Música Catalàna serà l'actuació d'avui amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors faran durant la primavera del 2023.
Cor de Noies de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Jove de l’Orfeó Català
© Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Basilio Astúlez, director
Professor al Conservatori Municipal de Leioa, el 2000 va fundar el cor infantil Leioa Kantika Korala i des del mateix any és director del cor juvenil SJB. Aquesta jove escola aplega més de dos-cents cinquanta cantants entre set i vint-i-cinc anys i ja ha rebut nombrosos guardons en certàmens espanyols i europeus. El 1999 fundà el grup de cambra femení Vocalia Taldea, que també ha estat premiat en una vintena d’oportunitats als principals concursos del circuit internacional.
Al capdavant d’aquestes formacions ha dut a terme dotze enregistraments discogràfics i un gran nombre de gires internacionals per Europa, l’Àsia i Amèrica, i ha col·laborat amb importants solistes, orquestres, directors i corals.
Actualment imparteix docència i formació per a entitats educatives, universitats i federacions corals peninsulars i sovint és sol·licitat com a jurat de certàmens i per impartir cursos i seminaris de cant coral arreu del món. Des del 2018 també és professor de direcció coral al Conservatori Superior del País Basc Musikene i d’EHGA (Cor de Joves del País Basc).
Textos
Ha’a Zina
Cançó tradicional hebreaHaazina Elohim t'filati ve-al [na]
titalam metechinati.Escolta, sisplau, Déu, la meva pregària,
escolta la meva súplica.Tongo
Cançó tradicional polinèsiaTongo, que significa manglar, és una cançó de canoa tradicional de les Illes Salomó a la Polinèsia. El seu format en eco de vocables majoritàriament no traduïbles està pensat per mostrar com es comuniquen les persones de canoa a canoa mentre viatgen entre illes.
Emalama
Mark i Sharee AndersonE malama ika heio
E malama ika jeio
E malama pono ika heio e!
Earth and sky,
sea and stone,
hold this land in sacredness.Terra i cel,
mar i pedra,
mantenir aquesta terra en un lloc sagrat.
Terra i cel,
mar i pedra,
mantenir aquesta terra en un lloc sagrat.Tha Thin Tha
Lisa Young (1960)Cançó que no té traducció ja que està feta d’onomatopeies que imiten el so del cant Konnakol, l’art de percussió vocal del sud de l’Índia, on cada síl·laba representa un timbre o un so de tambor o instrument de percussió.
Wau Bulan
Tracy WongWau Bulan descriu fa referència a estel tradicional malàisi (wau) amb un fons arrodonit en forma de mitja lluna (bulan) mentre vola alt en el cel
Ewah buleh teraju tigo
Wow, la lluna de tres puntes!
A Puppet's dream
Darius Lim (1986)Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Dance! Dance in the woods
Make a merry laughter.
Oh, dance in the woods,
Dance a little faster.Balla! Balla al bosc
fes una rialla alegre.
Oh, balla al bosc
balla una mica més de pressa.The light of the dawn has a secret
that many would not know,
That it hears when the night goes
and where the starry sky hides the moon on high.La llum de l’alba té un secret
que molts no sabrien,
que s’escolta quan passa la nit
i allà on el cel estrellat amaga l’alta lluna.Shining hills and streams
and the showers in the sunlight.
Fading stars at sight
And the moonlight still in silence.
Dance!Turons i rierols brillants
i els xàfecs a la llum del sol.
Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i el clar de lluna encara en silenci.
Balla!Dance and stomp a little faster.
Dance for joy, dance for the laughter, ha!
Dance lightly, dance swiftly,
dance in the woods sweetly.
Dance in the moonlight.Balla i pica de peus una mica més de pressa.
Balla d’alegria, balla per riure, ha!
Balla lleugerament, balla ràpid,
balla al bosc amb dolçor.
Balla a la llum de la lluna.Fading stars at sight
and still moonlight in the silence.
Around we go as soft as snow
the moon is shining the starlight beaming.
Dance a dance a dance in the woods.
Dance!Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i encara clar de lluna en el silenci.
Voleiem suaument com la neu,
la lluna brilla amb la llum de les estrelles.
Balla una dansa, una dansa al bosc.
Balla!Ave Maria
Francisco Ibáñez (1951)Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
AmenSanta Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Haizeak Dakar
Xavier Sarasola (1960)
Text de Tere Irastorza (1961)Haizeak dakar hodeia,
hodeiak dakar euria,
euriarekin bizia,
gozoa eta gazia.El vent porta el núvol,
el núvol porta la pluja,
amb la pluja arriba la vida,
dolça i amarga.Ez nau larritzen trumoiak
ez eta ere karroinak,
beti besteen artean
osatzen baita gaixoa.No m'espanten els trons,
ni tan sols els llamps,
penquè sempre entre d'altres
es guareix el malalt.Argia eta itzala
batera sortuak dira,
elkar ukatu gabe
bata bestearen jiran,
elkar deuseztatu ezkero
biak ezer ez dira.La llum y la foscor
són creades alhora,
sense negar-se mútuament,
un al costat de l'altre,
si s'anul·lessin mútuament
cap de les dues no seria res.Ez nintzen jaio bakarrik
eta, ez banaiz bizi bakarrik,
ez naiz sortu alferrik,
sinisten dut...No he nascut sol,
i donat que tampoc visc sol,
no he nascut en va,
crec...Revelation
Randall Stroope (1953)
Text basat en el Llibre de les Revelacions del Nou TestamentSeven angels, and seven spirits,
and seven trumpets, seven judgments!
Revelation!Set àngels i set esperits,
i set trompetes, set judicis!
Revelació!The first angel sounded the trumpet!
The first trumpet!
There was hail and fire hurled down on the earth!
Oh! Revelation!El primer àngel feu sonar la trompeta!
La primera trompeta!
Pedra i foc foren abocats damunt la terra
Oh! Revelació!The second angel sounded the trumpet!
The second trumpet!
There was something like a huge mountain,
all ablaze with fire!
Fire like a huge mountain thrown into the sea!
Revelation!El segon àngel tocà la trompeta!
La segona trompeta!
Com una gran muntanya,
tot estava en flames!
Foc com una gran muntanya abocada al mar!
Revelació!And the sea turned to blood,
and sea creatures died
And ships were destroy’d!
Revelation!I el mar esdevingué sang,
i les criatures del mar moriren
i les naus foren destruïdes!
Revelació!And the third angel trumpet sounded.
And the water turn bitter
too fouled to drink,
And the sun and moon and the stars turned black
At the sound of the fourth trumpet!
Oh! Revelation!I sonà la tercera trompeta de l’àngel.
I l’aigua esdevingué amarga
massa contaminada per ser beguda,
I el Sol i la Lluna i els estels esdevingueren negres
en sonar la quarta trompeta!
Oh! Revelació!And the fifth angel sounded his trumpet.
I saw star open the Abyss!
And out of the Abyss came locusts!
Sun and sky were darkened!
The locusts, they looked
like horses with a human fase
And teeth like lion, tail like scorpion!
Woe! Revelation!I el cinquè àngel feu sonar la trompeta.
Vaig veure l’estrella obrir l’Abisme!
I de l’Abisme saltaren llagostes!
El Sol i cel enfosquiren!
Les llagostes, semblaven
cavalls amb rostre humà
i dents de lleó, cua d’escorpí!
Aflicció! Revelació!And the sixth angel stood,
and sounded the trumpet,
But like a steady beating drum
the people refused to listen.
Revelation!I el sisè àngel s’alçà
i la trompeta sonà,
però com un tambor repicant
la gent es nega d’escoltar.
Revelació!Then I saw another mighty angel
robed in white clouds,
play the final trumpet
trough out all the kingdom.
And the heavens opened,
and the people cried holy!Aleshores vaig veure un altre àngel poderós
vestit amb núvols blancs,
tocant la trompeta final
a través de tot el regne.
I els cels s’esquinçaren
i el poble exclamà santament!The seven angels, the seven trumpets,
the Revelation!Els set àngels, les set trompetes,
la revelació!Seven angels, and seven spirits,
and seven trumpets, seven judgments!
Revelation!Set àngels i set esperits,
i set trompetes, set judicis!
Revelació!Indodana
Cançó tradicional xhosaDones:
Ngob'umthathile hehehe umntwana wakho,
uhlale nathi hololo helele
Indodana kaNkulunkulu
bayi’bethelela hololo heleleDones:
El Senyor s’ha endut el seu fill
Que vivía entre nosaltres.
El fill del Senyor Déu
Va ser crucificatHomes:
Hololo Baba Johova
Zjem zja babaHomes:
Hololo* Pare Jehová
Zjem Zja** Pare
* Hololo representa el plor i no té Traduccions
** Zjem Zja és expressiu sense sentitSleep
Eric Whitacre (1970)
Tex de Charles A. Silvestri (1965)The evening hangs beneath the moon
A silver thread on darkened dune.
With closing eyes and resting head
I know that sleep is coming soon.El vespre penja sota la lluna
un fil de d’argent en la duna fosca,
Amb el ulls tancats i el cap recolzat
sé que aviat arribarà el sonUpon my pillow, safe in bed
A thousand pictures fill my head.
I cannot sleep my mind's a -flight;
And yet my limbs seem to be made of lead.Damunt el meu coixí, segur al llit,
mil imatges m’omplen el cap.
No puc dormir, la meva ment vola;
i tanmateix les meves extremitats semblen fetes de plom.If there are noises in the night,
A frightening shadow, flickering light,
Then I surrender unto sleep,
Where clouds of dream give second sight,Hi ha sorolls a la nit,
una ombra espantosa, llum parpellejant,
Llavors en redeixo al son,
allà on núvols de somni donen clarividència,What dreams may come,
both dark and deep,
Of flying wings and soaring leap
As I surrender unto sleep.Quins somnis puc tenir
tant obscurs com profunds
d’ales voladores i salts altíssims
mentre em rendeixo al son.Dues cançons de Five Hebrew Love Songs
Eric Whitacre i Hila Plitmann (1973)Temuná
Una imatge
Temuná belibí charuntá;
Nodédet beyn ór uveyn ófel:
Min dmamá shekazó et guféch kach otá,
Usaréch al pańa’ich kach nófel.Una imatge està gravada al meu cor;
Movent-se entre la llum i la foscor:
Una mena de silenci embolcalla el teu cos,
I el teu cabell cau sobre el teu rostre.Kalá kallá
Núvia lleugera
Kalá kallá
Kulá shelí,
U’ve kalút
Tishákhílí!Núvia Lleugera
ella és tota meva
I així lleugerament,
ella em besarà!Nyon, nyon
Jake Runestad (1986)Nyon Nyon és una exploració animada dels sons que es produeixen amb la veu humana. El compositor ha creat paraules originals per aconseguir una varietat de colors i les ha barrejades i combinades dins del conjunt per produir un paisatge sonor divers. La incorporació d’efectes semblants a un flanger, un pedal wah-wah, sintetitzadors, i unabateria i un baix converteix el cor en una orquestra vocal completa.
Hope of resolution
Paul Caldwell (1963) i Sean Ivory (1969)Coneixeu Hope for Resolution: A Song for Mandela and DeKlerk de Caldwell i Ivory? El compositor Sean Ivory explica: "Paul i jo vam escriure 'Hope' el 1994 per commemorar la fi de l'apartheid i l'inici de la reconciliació a Sud-àfrica. Està dedicat a la memòria de Nelson Mandela, que va lluitar molt i molt contra la desigualtat i va lluitar per un diàleg significatiu entre les races. Descansi en pau."
La partitura i les seves melodies expliquen la història d'aquests dos homes i el seu treball de reconciliació: el cant-melodia europeu inicial es juxtaposa amb el la cançó d'alliberament africana contra l'apartheid "Thula sizwe" (en llengua zulú)
Of the Father’s love begotten,
E’er the worlds began to be.
He is Alpha and Omega,
He the source, the ending he.
Of the things that are, that have been,
and the future years shall see,
Evermore and evermore.De l'amor del Pare ha nascut,
abans que els mons comencessin a ser.
Ell és l’Alfa i l’Omega,
Ell la font, el final, Ell.
De les coses que són, que han estat,
i que els propers anys veuran,
per sempre i sempre més!Oh, that birth, forever blessed,
when the virgin full of grace,
by the Holy Ghost conceiving,
bare the Saviour of our race.
And the babe, the world’s redeemer,
first revealed his sacred fase,
Evermore and evermore.Oh, aquest naixement per sempre beneït,
quan la verge, plena de gràcia,
per l'Esperit Sant ha concebut,
revelant el Salvador de la nostra raça.
El nadó, el Redemptor del món,
primer va revelar el seu rostre sagrat,
per sempre i sempre més!O ye heights of heav’n adore him,
Angle hosts his praises sing,
Pow’rs dominions bow before him,
And extol our God and King.
Let no tongue on earth be silent,
ev’ry voice in concert ring
Evermore and evermore.Les altures del cel l’adoren;
Hosts d'àngels canten les seves lloances,
Que els dominis del poder s’inclinin davant seu
i exaltin el nostre Déu i Rei;
que cap llengua a la terra calli,
cada veu vibrant en clam,
per sempre i sempre més!Calla poble, no ploris
El nostre Senyor ens protegirà.
Llibertat, ho aconseguirem,
el nostre Senyor ens protegirà.Calla poble, no ploris
El nostre Senyor ens protegirà.
Llibertat, ho aconseguirem,
el nostre Senyor ens protegirà.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 10.06.23 – 20h
Petit PalauMúsiques sud-americanes, de Piazzolla a Grau
Jordi Armengol, piano
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Maria Guinand, directoraA. Grau : La Flor de la miel.
J. B. Plaza : Sendas de la tarde
E. Plaza: Nocturno
L. A. Escobar: Cántica No.8
H. Villalobos: De Misa Sao Sebastiao, “Sanctus”, “Benedictus” i “Agnus Dei”
E. Aguiar: Alleluia
C. A. Carrillo: Ave María
A. Russo: Venite Exultemus Domino
G. López Gavilán: Paisaje
A. Grau: Como tú
E. Lakschewitz: Cana Fita
O. Galíndez: Caramba
A. Ramírez: Alfonsina y el mar
A. Piazzola: La Muerte del Angel
M. Matamoro: Son de la LomaPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –