• De la Rubia & Cor de Cambra del Palau
    —Romanticisme alemany i contemporaneïtat catalana

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 21 de maig de 2023 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El Cor de Noies de l’Orfeó Català pertany a l’Escola Coral de l’Orfeó Català que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Programa

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Juan de la Rubiaorgue
    Jordi Armegolpiano
    Xavier Puig
    i Buia Reixach i Feixesdirectors


    Música romàntica alemanya...

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied, op. 30

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Drei geistliches lieder, op. 96
    Mariona Llobera, mezzosoprano

    Lass, o Herr, mich Hülfe finden
    Deines Kinds Gebet erhöre
    Herr, wir trau’n auf deine Güte

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    Dextera Domini, op. 140/2
    Abendlied, op. 69/3

    ... i música catalana modernista... i contemporània

    Enric Granados (1867-1916)
    El cant de les estrelles (fragment)

    Bernat Vivancos (1973)
    Le cri des bergers
    Dani Morales, baríton
    Anna Campmany, soprano

    Pol Requesens (1990)
    Dansa i cançó

    Pau Casals (1876-1973)
    Nigra sum

    Carles Prat (1985)
    Jubilate Deo

    Josep Ollé (1987)
    Ave Virgo Sanctissima

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Salm 147, Lauda Jerusalem 
    (estrena absoluta, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana)
    Belen Barnaus, soprano
    Carles Prat, tenor
    German de la Riva, baríton

    A la vida de Domènech i Montaner apareix contínuament la seva relació amb la música, tant la coral com la instrumental, tant la popular catalana com la romàntica europea del moment, tal com queda palès a la boca d’escenari del Palau.

    El concert d’avui també té aquest caràcter híbrid que plauria a l’arquitecte del Palau: ell va viure l’eclosió del Romanticisme alemany amb la música elegant de Mendelssohn i Brahms, l’arribada encesa del wagnerisme i les gegantines composicions de Bruckner i Strauss.

    Però el seu amic íntim, el pianista Vidiella, el va introduir a l’Impressionisme francès, amb Debussy, Satie i Ravel, i els seus seguidors catalans, fet que el va portar a escoltar Granados i el primer Mompou, amb presència en el programa d’avui. D’aquí als compositors catalans contemporanis Prat, Ollé, Requesens i Vivancos hi ha un pas coherent, tot cercant una música coral-instrumental actual que hauria complagut a l’arquitecte, sempre “en busca del progrés”.

    Lluís Domènech i Girbau

    Durada aproximada del concert: 75 minuts, sense pausa
    #coral #estrenes #novacreació

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)

  • Comentari

    Un orgue de veus

    Els magnífics instruments de què disposa el Palau de la Música, ja siguin humans o mecànics (cors i orgue) seran els protagonistes d’aquesta matinée plena de música coral exquisida en un mosaic d’estils i èpoques centrat en la poderosa tradició coral germànica i en la creació més recent a Catalunya. A la primera part sentirem petites joies de tres compositors germànics que van ser també directors de cor excel·lents i que, per tant, tenien un bon coneixement dels recursos i les capacitats de l’instrument coral. Brahms va dirigir cors durant la seva joventut (de fet, el Cant espiritual, op. 30 va ser compost quan tenia vint-i-dos anys, l’abril del 1856, a Düsseldorf); de Mendelssohn escoltarem tres himnes basats en una adaptació lliure del salm 13, acabats el 12 de desembre de 1840 i considerats d’entre les peces més belles que va escriure per a cor; i Josef Rheinberger va ser mestre de capella de la cort reial de Baviera durant més de quaranta anys, per a la qual va compondre centenars d’obres religioses i corals de gran delicadesa.

    La segona part del concert la protagonitzen els autors catalans, des de clàssics com Granados i Pau Casals fins a compositors contemporanis de diferents generacions. De fet, va ser aquí, al Palau de la Música, on es va estrenar l’any 1911 El cant de les estrelles, una obra realment singular de Granados, el manuscrit de la qual va romandre desaparegut durant gairebé un segle, perdut a l’arxiu d’un editor novaiorquès a qui un dels fills de l’autor li va vendre la partitura en plena Guerra Civil. L’any 2007 va ser recuperada, editada i avui en podrem gaudir com ara fa cent setze anys. En canvi, Pau Casals mai no va poder escoltar la petita joia que va compondre pensant en l’Escolania de Montserrat, Nigra sum, basada en un text del primer capítol del Càntic dels Càntics. La va escriure durant el dolorós exili a Prada de Conflent, l’any 1943, i és un homenatge melangiós a la Mare de Déu de Montserrat, nigra sed formosa, per a veus blanques.

    I en una barreja estimulant de generacions, també sentirem creacions d’autors contemporanis del nostre país. De l’estada acadèmica que Bernat Vivancos va fer fa anys a Oslo i a París, en van sortir obres corals precioses i impactants, com aquest Le cri des bergers (El crit dels pastors), que desplega unes sonoritats a cappella, unes harmonies i uns recursos tímbrics i espacials sorprenents. Juan de la Rubia tindrà un espai de lluïment en solitari en la Dansa i cançó de l’igualadí Pol Requesens, una peça directament relacionada amb les Cançons i danses de Frederic Mompou no només per la dualitat de formes, sinó també per l’ús de recursos harmònics molt propis de l’insigne pianista. Però Requesens hi juga: la Dansa sembla un ball coix, esbojarrat, introduït per una mena de flabiol que sembla haver perdut el senderi, en contrast amb la Cançó, més lírica i suau, que ens condueix cap a un brillant esclat final, amb un formidable desplegament de tot l’arsenal sonor de l’orgue. D’un altre creador igualadí i reputat cantant professional, Carles Prat, sentirem el Jubilate Deo per a cor a quatre veus mixtes i orgue, una peça vigorosa, esclatant, de sonoritats irisades i plena de contrastos, on cor i orgue semblen jugar a fet i amagar. I d’un altre deixeble de Bernat Vivancos a l’ESMUC, el tortosí Josep Ollé, sentirem Ave Virgo Sanctissima, una peça exultant i molt popular entre les formacions corals d’arreu del país pel seu caràcter alegre i accessible, característiques que s’expliquen per la curiosa anècdota que la va originar: va ser el regal de noces del compositor a la seva esposa (a qui va conèixer cantant al Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal quan el dirigia Pablo Larraz), i va sonar durant la cerimònia, celebrada a l’ermita de la Verge del Camí de Cambrils el 9 de juliol de 2016 dirigida per Esteve Costa. Des d’aleshores desenes de cors del país la tenen al seu repertori per l’esperit de felicitat que respira.

    Aquest concert també inclou una estrena absoluta: el Salm 147 Lauda Jerusalem de Josep Vila Casañas, que va ser durant molts anys director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra que avui la interpretarà. L’obra és un encàrrec del Palau de la Música i va ser escrita entre els mesos de febrer i març d’enguany, després de la fonda experiència que Vila va viure en l’estada que va fer, per motius professionals, a Israel el mes de gener. La ciutat de Jerusalem el va impactar i el va commoure: una ciutat eterna i màgica, el centre neuràlgic de tres grans religions, amb una realitat complexa i convulsa, i que des de fa dècades viu instal·lada en un dolorós conflicte aparentment irresoluble. Vila es va empapar del seu ambient, de la seva atmosfera, de la seva gent, i en va voler fer aquesta lloança sonora on es trasllueix la contradicció que s’hi viu, entre la ciutat de pau que ens presenten les antigues Escriptures i la realitat actual inquietant i dramàtica. I la música n’és un retrat viu, un clam agredolç però esperançat per la reconciliació i l’entesa entre cultures i creences.

     Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

  • 20231105 Anunci Palau 100 DESKTOP
  • Biografies

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Juan de la Rubia, orgue

    Juan de la Rubia, orgue

    ©May Zircus

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o el Teatre Mariïnski i la Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.

    I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.

  • Jordi Armengol, piano

    Jordi Armengol

    Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.

    Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.

    Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.

    Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

    Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.

    Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.

  • Xavier Puig, director

    PUIG, Xavier (c)Ricardo Ríos Visual Art

    (c) Ricardo Ríos Visual Art

    Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

    El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

    Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.

     

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.

    És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

    Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.

    Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.

  • Textos

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied, op 30
    Text de Paul Fleming (1609-1640)

    Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
    sei stille, wie Gott es fügt,
    so sei vergnügt mein Wille!

    No et deixis endur per la tristesa
    mantén la calma, en allò que Déu disposa,
    que la teva voluntat gaudeixi.

    Was willst du heute sorgen auf morgen?
    Der Eine steht allem für,
    der gibt auch dir das Deine.

    Per què preocupar-te pel demà?
    El qui és “l’Únic” té cura de tot
    i dona a cadascú el que és seu.

    Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
    steh feste, was Gott beschleußt,
    das ist und heißt das Beste.
    Amen.

    Actua en tot sense vacil·lacions,
    mantén-te ferm; allò que Déu ha decidit,
    és sempre el millor.
    Amén.

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Drei geistliches lieder, op. 96
    Basat en textos en anglès de Charles Bayles Broadley (1801-1866)

    Lass, o Herr, mich Hülfe finden,
    neig’ dich gnädig meinem Flehn,
    willst gedenken Du der Sünden
    Nimmermehr kann ich bestehn.

    Concediu-me el vostre ajut, o Senyor,
    escolteu amb bondat les meves súpliques,
    si Vós féssiu avinents els meus pecats,
    ja no podria tornar a existir mai més.

    Soll mein Sorgen ewig dauern?
    Sollen Feinde spotten mein?
    Schwach und hülflos, soll ich trauern,
    und von dir vergessen sein?

    Cal que les meves penes durin eternament?
    Cal que els meus enemics es burlin de mi?
    Cal que, feble i desemparat, em lamenti
    i sigui abandonat per Vós?

    Deines Kinds Gebet erhöre,
    Vater, schau auf mich herab;
    meinen Augen Licht gewähre,
    rette mich aus dunklem Grab.

    Escolteu la pregària del vostre fill,
    Pare, poseu la vostra mirada en mi.
    Doneu llum als meus ulls,
    salveu-me d’aquesta tomba ombrívola.

    Sonst verlacht der Feind mich Armen,
    triumphiert in stolzer Pracht;
    sonst verfolgt er ohn’ Erbarmen
    und verspottet deine Macht.

    Altrament, l’enemic farà escarn del dissortat
    que soc i triomfarà, orgullós i altiu.
    Altrament, m’empaitarà sense pietat
    i es burlarà del vostre poder.

    Herr, wir trau’n auf deine Güte,
    die uns rettet wunderbar,
    singen dir mit frommen Liede,
    danken freudig immerdar.

    Senyor, tenim confiança en la vostra bondat,
    que ens salva meravellosament,
    us entonem pietosos càntics,
    i us expressem el nostre agraïment joiosament per sempre.

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    Dextera Domini, op. 140/2
    Salm 117,16

    Dextera Domini fecit virtutem,
    Dextera Domini exaltavit me,
    non moriar, sed vivam,
    et narrabo opera Domini.

    La dreta del Senyor ha manifestat el seu poder,
    la dreta del Senyor m’ha aixecat,
    i no moriré, sinó que viuré
    i contaré les obres del Senyor.

    Abendlied, op.69/3
    Lluc 24,29

    Bleib bei uns;
    denn es will Abend werden,
    und der Tag hat sich geneigt.

    Queda’t amb nosaltres;
    perquè cau el vespre
    i el dia ja ha declinat.

    Enric Granados (1867-1916)
    El cant de les estrelles
    Text del propi autor, inspirat en una poesia de Heinrich Heine (1797-1856)

    Oh, Immensitat eternal dels espais!
    Follia i febre d’amor,
    deliri no hem conegut mai! Mai!
    Per això és nostra vida eterna
    serena i pura nostra llum.

    Quan en la nit calmada,
    guaitant del fons de la blavor llunyana,
    veiem com cerqueu repòs debades
    pels vostres cors assedegats
    per la febre inestroncable del desig.

    Per això és nostra vida eterna
    i pura nostra llum quan, en la calma nit,
    de vosaltres ens compadim!

    Som filles de la nit,
    ulls d’esguard brillant,
    que a través dels espais
    vers vosaltres compassives girem!
    Som víctimes de l’amor!
    No havem conhort!

    L’eterna serenitat,
    Que augusta plana en el cel,
    enfondeix nostra pietat
    vers vostre estèril anhel.
    Ah, eterna serenitat del cel.

    Lliures voldríem volar! Ah!
    Som presoners de l’amor!
    Com ens podrem deslliurar?

    Feblesa porteu al cor!
    Debades repòs cerqueu!
    Volem conèixer nous mons!
    Encisos d’amor trenqueu!

    No podem rompre els grillons!
    Immensitat!
    Eternitat!
    Eternitat!

    Pau Casals (1876-1973)
    Nigra sum
    Text del Càntic dels Càntics 1,4a; 2,10b-12a

    Nigra sum, sed formosa,
    Filiae Jerusalem;
    Ideo dilexit me Rex,
    Et introduxit me in cubiculum suum,
    Et dixit mihi;
    Surge et venia mica mea,
    Jam hiems transiit,
    imber abiit et recessit,
    Flores apparu eruent in terra nostra,
    tempus putationis ad venit.

    Soc negra, però formosa,
    filles de Jerusalem.
    Per això el rei m’estimà
    i m’introduí a la seva cambra
    i em digué:
    Aixeca’t, amiga meva i vine.
    L’hivern ha passat,
    l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
    han esclatat les flors a la nostra terra,
    ha arribat el temps de la poda.

    Carles Prat (1985)
    Jubilate Deo
    Salm 65,1-2; 65,16

    Jubilate Deo universa terra;
    psalmum dicite nomini ejus.
    Venite et audite, et narrabo vobis
    omnes qui timetis Deum
    quanta fecit Dominus
    animae meae.
    Alleluia.

    A Déu amb alegria, tota la terra,
    digueu un salm en honor del seu nom:
    veniu i escolteu, i us explicaré,
    a tots els qui temeu Déu,
    quines grans coses ha fet el Senyor
    per la meva ànima.
    Al·leluia.

    Josep Ollé (1987)
    Ave Virgo Sanctissima
    Antífona mariana anònima

    Ave Virgo sanctissima,
    Dei Mater piissima,
    maris stella clarissima.
    Salve semper gloriosa,
    margarita pretiosa,
    sicut lilium formosa,
    nitens olens velut rosa.

    Ave, Verge santíssima,
    Mare de Déu, la més pietosa,
    la més brillant estrella del mar,
    salve, sempre gloriosa,
    perla valuosa
    llueixes formosa com un lliri,
    i fas olor de rosa.

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Salm 147, Lauda Jerusalem 

    Lauda Jerusalem Dominum
    lauda Deum tuum Sion
    Quoniam confortavit seras portarum tuarum
    benedixit filiis tuis in te
    Qui posuit fines tuos pacem
    et adipe frumenti satiat te.

    Glorifica el Senyor, Jerusalem;
    Sió, canta lloances al teu Déu,
    que assegura les teves portes
    i beneeix dintre teu els teus fills,
    manté la pau en el teu territorio
    i et sacia amb la flor del blat.

    Qui emittit eloquium suum terrae
    velociter currit sermo eius
    Qui dat nivem sicut lanam
    nebulam sicut cinerem spargit
    Mittit cristallum suum sicut buccellas ante faciem
    frigoris eius quis sustinebit?

    Envia ordres a la terra,
    corre de pressa la seva paraula.
    Tira neu com flocs de llana,
    escampa com cendra la gebrada,
    llança el seu glaç com molles de pa:
    tanta fredor, qui la pot resistir?

    Emittet verbum suum et liquefaciet ea
    flabit spiritus eius et fluent aquae
    Qui adnuntiat verbum suum Iacob
    iustitias et iudicia sua Israel
    Non fecit taliter omni nationi et iudicia sua
    non manifestavit eis
    Alleluia.

    Dona una ordre, i tot es desglaça;
    fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.
    Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
    als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
    No ha obrat així amb cap altre poble,
    no els ha fet conèixer les seves decisions.
    Al·leluia!

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 10.06.23 – 20 h
    Petit Palau

    Músiques sud-americanes, de Piazzolla a Grau

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
    Jordi Armengol,piano
    Maria Guinand
    directora

    Obres de Grau, Plaza, Escobar, Villa-Lobos, Aguiar,Carrillo, Russo, López Gavilán, Lakschewitz, Galíndez, Ramírez, Piazzolla i Matamoros

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex