Graduat pel Conservatori Reial de Brussel·les el 2012, a la classe de Dina Grossberger, va rebre el prestigiós Premi Caecilia com a músic jove de l’any per la Unió Belga de la Premsa Musical el 2017, que és un reconeixement nacional per a un artista que ja sigui molt destacat al panorama internacional.

El 2007 va deixar petjada a l’Académie Baroque Européenne d’Ambronay, sota la direcció musical d’Hervé Niquet. El 2011 es va unir a Le Jardin des Voix de William Christie i Paul Agnew i ben aviat es va establir com a solista habitual de Les Arts Florissants. Amb ells ha actuat a escenaris com ara el Festival d’Ais de Provença, Festival d’Edimburg, Castell de Versalles, Teatre Bolxoi de Moscou, Royal Albert Hall i Barbican Centre de Londres, Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, Philharmonie i Opéra Comique de París i Academy of Music de Brooklyn a Nova York.

Rep multitud d’invitacions dels principals conjunts barrocs: Collegium Vocale, Le Concert Spirituel, Les Talens Lyriques, Pygmalion, Le Poème Harmonique, B’Rock, Ricercar Consort, Scherzi Musicali o Hespèrion XXI, entre d’altres.

El 2014 va cantar per primera vegada el paper d’Evangelista de la Passió segons sant Joan de J. S. Bach amb la Royal Liverpool Philharmonic, paper que va recuperar el 2019 en gira amb Les Arts Florissants i, al Concertgebouw d’Amsterdam, amb la Royal Concertgebouw Orchestra. També ha interpretat el paper titular de Dardanus de Rameau a l’Opéra National de Bordeus i va fer de Zoroastre (també de Rameau) en concert al Festival de Radio France Occitània Montpeller, al Festival d’Ais de Provença, Festival de Beaune, Théâtre Royal de Versalles i al Theater an der Wien, en tots els casos sota la direcció musical de Raphaël Pichon. La temporada 2016-17 va debutar a l’Opernhaus de Zuric (Jason de Médée de Charpentier), sota la direcció de William Christie. Ha fet de Belmonte de Die Entführung aus dem Serail amb l’Orchestre de Chambre de París i Gérald de Lakmé amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, dos papers que li han suposat una ampliació important del seu repertori.

Entre les seves fites assolides recentment, a més de nombrosos recitals amb el seu conjunt, A Nocte Temporis, figura la participació en la gira del trentè aniversari de Le Concert Spirituel (celebrat amb l’enregistrament L’opéra des opéras, del segell Alpha Classics) i dues gires internacionals amb Les Arts Florissants. El 2018 va interpretar el paper principal de Pygmalion de Rameau a l’Opéra de Dijon i va debutar al Théâtre Royal de la Monnaie com a Tamino de La flauta màgica i a la Staatsoper de Berlín fent el paper d’Hippolyte d’Hippolyte et Aricie, dirigit per Simon Rattle.

La temporada 2019-20 va debutar en Les pécheurs de perles (Nadir) a l’Opéra de Toló, King Arthur de Purcell a la Staatsoper de Berlín dirigit per René Jacobs i Pygmalion (rol principal) al Grand Théâtre de Luxemburg.

Interpreta per primera vegada l’Evangelista de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach amb el Collegium Vocale, sota la direcció de Philippe Herreweghe. També ha fet dues gires de concerts per al llançament de dos nous àlbums del seu conjunt, A Nocte Temporis, per al segell Alpha Classics: Orphée aux enfers de M. A. Charpentier, en coproducció amb Vox Luminis, i Dumesny, haute-contre de Lully, enregistrament en què la seva formació es presenta per primera vegada com a orquestra barroca. Dumesny va rebre el Grand Prix du Disque de l'Académie Charles Cros i un Diapason d'Or.

La seva discografia també inclou tres CD amb A Nocte Temporis per a Alpha Classics: Erbarme Dich (2016), un programa dedicat a J. S. Bach (2016), que va ser aclamat per la crítica («Classica» el va qualificar com “Bach beneït pels déus” i li va atorgar un Choc; també va rebre el Premi Caecilia al millor enregistrament de l’any); Clérambault, cantates françaises (2018, Diapason d'Or, entre altres distincions) i The Dublhinn gardens (2019).

Va néixer a Croàcia i va estudiar a la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques de Stuttgart. Després d’acabar els estudis de cant, es va incorporar a la plantilla de l’Òpera de Zuric com a membre permanent de la companyia. I va actuar com a baró Tusenbach de Tres germanes d’Eötvös, Ping de Turandot i Harlekin d’Ariadne auf Naxos, amb els directors Nello Santi, Peter Schneider, Franz Welser-Möst, Bernard Haitink i Plácido Domingo.

El 2017 va debutar a la Bayerische Staatsoper com a Fléville d’Andrea Chenier de Giordano, paper que hi va tornar a cantar el 2019.

Com a concertista, ha actuat amb les orquestres Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra, Staatskepelle de Dresden, Orquestra Simfònica WDR, Gewandhausorchester de Leipzig, simfòniques de Tòquio i de Singapur, i ha cantat amb directors de prestigi, com Herbert Blomstedt, Manfred Honeck, Jukka-Pekka Saraste i Jonathan Nott, un ampli repertori que comprèn des de la música antiga fins a la contemporània.

Ha actuat al Festival de Salzburg, Musikverein de Viena, Barbican Center de Londres, Suntory Hall i Muza Kawasaki Symphony Hall de Tòquio, Philharmonie de Berlín, Victoria Hall de Singapur, Auditorium de París, Festival Hall de Baden-Baden, Auditorio Nacional de Música de Madrid i Gewandhaus de Leipzig.

Un punt culminant de tota la seva carrera musical han estat les col·laboracions periòdiques amb el mestre Philippe Herreweghe, amb qui ha interpretat les Passions i la Missa en Si menor de Bach, Ein deutsches Requiem de Brahms, Das Paradies und die Peri de Schumann, Requiem de Dvořák, Misses de Schubert, Novena Simfonia de Beethoven i moltes d’altres.

El 2021 va interpretar el paper principal d’Orfeo de Telemann amb l’orquestra B’Rock, dirigida per René Jacobs; el paper d’Ambrosio de Die drei Pintos de Carl Maria von Weber amb la Gewandhausorchester dirigida per Omer Meir Wellber, i sant Pere de La Luna de Carl Orff sota la batuta de Hans-Christoph Rademann. Igualment, va debutar amb la Berliner Philharmoniker i el seu director general de Música, Kirill Petrenko.

Nascut a Berlín (1984), hi va començar la seva formació musical com a violinista. Als quinze anys va entrar a la Singakademie de Berlín i va començar la formació vocal amb Jochen Voigt. El 2005 va començar els estudis superiors a la Hochschule für Musik de Dresden, primer amb Christiane Bach-Röhr i a partir del 2010 a la classe magistral d’Olaf Bär i Matthias Henneberg. Una gran part de la seva formació també han estat les classes magistrals amb Peter Schreier, Franz Grundheber, Britta Schwarz, Margret Trappe-Wiehl, Jorma Hynninen, Klaus Häger i Edith Wiens, entre d’altres.

També ha anat guanyant experiència artística treballant amb les formacions Bachakademie de Stuttgart, Gächinger Kantorei i Dresdner Kammerchor, i des del 2017 reforça el cor de la Mitteldeutscher Rundfunk i NDR Ensemble com a freelance.

En la seva carrera ha actuat amb les formacions Lautten Compagney, Kammerakademie Potsdam, Staatskapelle i Philharmoniker de Dresden, Bach-Kollegium de Stuttgart, Konzerthausorchester de Berlín i Ensemble Wunderkammer.

Philipp Kaven és membre del Collegium Vocale Gent des del 2011. El novembre del 2012 va debutar amb l’Elies de Mendelssohn a la Bach Academy Krasnoyarsk i va impartir-hi la primera classe magistral. El maig del 2013 va ser guardonat amb el Podium Junger Gesangssolisten.

Ha actuat a sales d’arreu del món amb la Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu, Oratori de Nadal i diverses Cantates de Bach, Die erste Walpurgisnacht de Mendelssohn, Requiem de Fauré, Missa en Do major de Beethoven, El Messies i Israel a Egipte de Händel, Vespres de Monteverdi, Misses de Schubert, però també diverses obres de música contemporània i estrenes mundials.

Durant les Setmanes Bach de Turíngia del 2014 va tornar a col·laborar amb Hellmut Rilling. Després d’interpretar obres de Bach i Saint-Saëns el 2015, la seva participació va ser amb la Passió segons sant Mateu de Bach i La núvia del fantasma de Dvořák amb la Singakademie i la Konzerthausorchester de Berlín.

Ofereix recitals amb el pianista Almut Kaven de manera habitual, i el 2017 ho van fer amb textos de Heinrich Heine orquestrats per diversos compositors al Palau de Cosel de Dresden i al castell de Vetschau.

La temporada 2018-19 va interpretar una part solista en l’exigent producció de teatre musical De Blinden del Collegium Vocale Gent.

La primavera del 2022 va participar com a solista a la Passió segons sant Mateu de Bach en la gira europea del Collegium Vocale Gent, dirigit per Philippe Herreweghe.

És una de les principals intèrprets de música dels segles XVII i XVIII, admirada pel seu timbre únic i unes interpretacions commovedores. La temporada 2021-22 va participar en projectes amb el Collegium Vocale Gent, Orchestre des Champs Élysées, Netherlands Bach Society, Freiburger Barockorchester, Bachakademie Stuttgart, Dresdner Kammerchor, Freitagsakademie de Berna i G.A.P. Ensemble. També va actuar al Musikfest de Berlín, Heinrich-Schütz-Fest, Bachfest d’Arnstadt, Bachfest de Leipzig, a l’Alte Musik St. Gallen i Ittinger Pfingstfestspiele.

Igualment, col·labora habitualment amb L’Orfeo Barockorchester, RIAS Kammerchor, Orchestra of the 18th Century, Tafelmusik Baroque Orchestra de Toronto, The English Concert, Klangforum de Viena i Boston Early Music Festival Orchestra, i pel que fa a directors, amb Michi Gaigg, Paul Goodwin, Philippe Herreweghe, Dorothee Oberlinger, Emilio Pomarico, Hans-Christoph Rademann, Andreas Spering, Masaaki Suzuki i Jos van Veldhoven. És convidada habitual a festivals internacionals, com el Boston Early Music Festival, Festival van Vlaanderen, Wiener Festwochen, Händel-Festspiele de Halle, Musikfestspiele de Potsdam, Styriarte de Graz, Niedersächsische Musiktage, Musikfest de Bremen, Mainzer Musiksommer, Heinrich-Schütz-Musikfest, Thüringer Bachwochen i Mosel Musikfest.

Un àmbit important de la seva activitat artística són els projectes de música de cambra, entre els quals han tingut un èxit especial Duft und Wahnsinn amb Hille Perl i Lee Santana, Birds i Inspired by song amb Stefan Temmingh, així com l’Stabat Mater de Boccherini amb el Salagon Quartet. En recital també col·labora amb l’Hamburger Ratsmusik, Boreas Quartett, Lee Santana, Wiebke Weidanz i Lucius Rühl. Amb el G.A.P Ensemble juxtaposa obres de Bach i Xostakóvitx.

Imparteix classes magistrals a la Bachwoche de Stuttgart i al Tafelmusik Baroque Summer Institute de Toronto, entre d’altres. La seva discografia, que creix contínuament, té diversos enregistraments premiats. Així, destaquen Inspired by song i Birds amb Stefan Temmingh, Händel amb Hille Perl, War & peace i La dolce vita de Monteverdi amb Lautten Compagney Berlin i Wolfgang Katschner, a més de les Cantates per a soprano solista de Bach amb L'Orfeo Barockorchester i l’Stabat Mater de Boccherini amb Salagon Quartet. L’enregistrament Handel's tea time amb la Freitagsakademie de Berna va ser nominat a l’OPUS Klassik 2021.

Descrit como “la nova estrella del món dels contratenors”, és un solista sol·licitat especialment en la música dels segles XVII i XVIII. Ha cantat dirigit pels mestres Philippe Herreweghe, Thomas Hengelbrock, Lars Ulrik Mortensen, Jos van Veldhoven, Peter Neumann, Paul Goodwin i Frieder Bernius. A més de les seves nombroses actuacions amb obres de Bach, Händel i altres compositors rellevants, està interessat particularment a descobrir un repertori menys conegut que canta i enregistra dirigit per ell mateix. 

Va iniciar la seva carrera musical com a cantant del cor de la catedral de Southwark, on va fer d’escolà i també va fer de lector musical al New College d’Oxford. Va continuar estudiant cant i interpretació barroca a la Schola Cantorum de Basilea amb Gerd Türk, i a més va gaudir de classes addicionals amb Evelyn Tubb.

De les seves darreres actuacions destaquen: Joshua de Händel dirigit per Stephen Layton i The Holst Singers, la Passió segons sant Mateu de Bach amb Manfred Honeck i Stuttgarter Symphoniker, un concert en solitari al Festival de Música Antiga d’Utrecht amb l’ensemble Viennese Baroque Music, Missa en Si menor de Bach amb el Collegium 1704 i Vaclav Luks al Festival de Salzburg i una gira amb música de Henry Purcell amb el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe.

Alex Potter té una àmplia discografia amb diverses formacions. Així mateix, un àlbum en solitari per a contratenor amb l’ensemble Vienesse Baroque Music: Fede e Amor (editat per Ramée, 2014). També ha participat en l’enregistrament recent de la Missa en Si menor de Bach amb el Concerto Copenhagen i la direcció de Lars Urik Mortensen.

Va ser membre del cor i després estudiant al New College d’Oxford, on va obtenir una llicenciatura en música. El 2013 va esdevenir el primer guanyador del Premi Jeffrey Thomas dels American Bach Soloists i actualment és Rising Star of the Enlightenment.

Ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment (amb Cantates de Purcell i Bach amb direcció de John Butt, obres de Schütz amb Robert Howarth, de Purcell amb Laurence Cummings i de Bach amb Steven Devine), amb The Academy of Ancient Music i Edward Higginbottom (com a tenor a la Passió segons Mateu), amb el Monteverdi Choir i John Eliot Gardiner (Händel), amb el Collegium Vocale Gent i Philippe Herreweghe (Bach, Monteverdi, Palestrina, Victoria), The Gabrieli Consort i Paul McCreesh (Coronació veneciana, Passió de sant Joan), A Nocte Temporis i Reinoud van Mechelen (Clerambault), The Choir of New College d’Oxford i Robert Quinney (com a Evangelista de la Passió segons sant Joan), Ludus Baroque i Richard Neville-Towle (Oratori de Nadal de Bach), Le Concert Lorrain i Marcus Creed (Cantates de Bach), Nieuwe Philharmonie Utrecht i Johannes Leertouwer (com a Evangelista de la Passió segons sant Mateu), De Nederland Vocale Gent i Philippe Herreweghe (Bach, Monteverdi, Palestrina, Victoria), De Nederlandse Bachvereniging i Jos van Veldhoven (com a tenor de la Passió segons sant Joan), Swedish Baroque Orchestra i Mats Nilsson (Missa en Si menor de Bach), Real Filharmonía de Galícia i Robert Howarth (El Messies), American Bach Soloists i Jeffrey Thomas (Magnificat de Bach i com a Evangelista de la Passió segons sant Mateu), Ensemble Cantatio i John Duxbury (La tempestat de Purcell), Instruments of Time and Truth i Edward Higginbottom (àries de Mozart) i Monteverdi Choir i Gardiner (Händel).

El seu repertori inclou el Requiem de Mozart, Serenata per tenor, trompa i cordes de Britten. Darrerament ha enregistrat obres de Schubert amb Kristian Bezuidenhout per a OAE Player i amb la pianista Hannah Ely Guy ha ofert recitals de Gurney i Butterworth al Festival Internacional de Música d’Oundle i de Britten i Finzi al Festival Internacional de Música de Clifton. Ha interpretat cançons de Purcell amb Hirono Tozaki al clave a Shizuoka (el Japó). Ha interpretat obres de Purcell, Lawes i Blow amb Aileen Henry a l’arpa barroca, al The Music Room (Mayfair).

És membre del Damask Vocal Quartet, que interpreta el repertori de cambra dels segles XIX y XX. Ha enregistrat obres de Scarlatti i Händel per al segell discogràfic Avie, i de Charpentier, Couperin, Blow i Mozart per a Novum, entre d’altres.

Va iniciar la seva carrera musical als sis anys com a integrant del cor que dirigia el seu pare. La bellesa de la seva veu va ser tot un descobriment i ben aviat va començar a cantar com a solista en nombrosos concerts i enregistraments.

Després d’estudiar violí al Conservatori d’Utrecht, estudià cant amb Max van Egmond a l’Sweelinck-Conservatorium d’Amsterdam, on va obtenir el diploma de solista.

Ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, com el Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein de Viena, Carnegie Hall de Nova York, Royal Albert Hall de Londres, Teatro Colón de Buenos Aires, sales filharmòniques de Berlín i Colònia, Palais Garnier de París, Suntory i Casals Hall de Tòquio, amb directors prestigiosos, com Philippe Herreweghe, Ton Koopman, Frans Brüggen, Gustav Leonhardt, René Jacobs, Sigiswald Kuijken, Roger Norrington i Iván Fischer.

A més de les obres vocals completes de Bach, el seu repertori abasta des de H. Schütz fins a K. Weill.

Ha participat en la producció de més de cent cinquanta CD per als segells Philips, Harmonia Mundi, Sony, Virgin Classics, Erato i BIS. Aquesta darrera discogràfica el va convidar a enregistrar la integral de les Cantates de Bach amb el Bach Collegium Japan sota la direcció de Masaaki Suzuki.

Del 1991 al 2000 va impartir classes de cant a l’Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. Prèviament, del 1995 al 1998 va ser professor al Conservatori de Hannover. I des del 2000 és professor de cant a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio. Des del 2005 també ensenya cant al Conservatori Reial de la Haia i des del 2013 a l’HfK de Bremen. Igualment, imparteix classes magistrals a Alemanya, França, Portugal, Finlàndia i el Japó. I és assessor artístic de l’Ensemble Vocal Européen.

El 2016 va rebre la Medalla Bach de la ciutat de Leipzig.

El 2020 va celebrar el seu cinquantenari, tot un jubileu d’or! Aquest ensemble va ser fundat el 1970 per Philippe Herreweghe i un grup d’estudiantes de la Universitat de Gant. Va ser un dels primers a experimentar amb noves perspectives en el terreny de la música vocal barroca. La seva concepció es centra en l’autenticitat, la lírica i la retòrica, trets que han permès a la formació d’obtenir el so transparent que la caracteritza i que li ha reportat fama mundial i invitacions a les sales de concerts i als festivals més importants d’Europa, els Estats Units, Rússia, l’Amèrica del Sud, el Japó, Hong Kong i Austràlia.

Des del 2017 el Collegium Vocale Gent dirigeix el seu propi festival d’estiu, el Collegium Vocale Crete Senesi, a la Toscana. Els darrers anys ha evolucionat progressivament fins a convertir-se en un ensemble molt versàtil que acara un repertori de variats períodes i estils. Així, la seva millor qualitat és la capacitat d’adaptació a cadascun dels projectes que afronta. Per exemple, la música del Renaixement és interpretada per petits grups de solistes. La música barroca alemanya i especialment les obres vocals de J. S. Bach són una de les especialitats del grup i avui per avui “la joia de la corona” del seu repertori. El Collegium Vocale Gent també és especialista en el repertori d’oratori des del Romanticisme fins a l’època contemporània, obres que interpreta amb un cor simfònic de fins a una vuitantena d’integrants.

A més de disposar de la seva pròpia orquestra barroca, el Collegium Vocale Gent col·labora amb nombrosos grups especialitzats en interpretacions historicistes, entre els quals l’Orchestre des Champs Élysées, Freiburger Barockorchster i Akademie für Alte Musik de Berlín. El grup també treballa habitualment amb algunes de les orquestres simfòniques més importants del panorama actual, com l’Antwerp Symphony Orchestra, Royal Concertgebouw Orchestra, Budapest Festival Orchestra, Staatskapelle de Dresden o Chamber Orchestra of Europe. També ha tingut l’oportunitat de col·laborar amb els directors Ivor Bolton, Marcus Creed, Reinbert de Leeuw, Iván Fischer, René Jacobs, Yannick Nézet-Séguin, Kaspars Putnins, Jos van Immerseel, Paul Van Nevel, James Wood i moltes altres batutes de prestigi.

Sota la direcció de Philippe Herreweghe, el Collegium Vocale Gent ha aconseguit llançar al mercat una amplíssima discografia, amb més d’un centenar d’enregistraments, la majoria amb les discogràfiques Harmonia Mundi France i Virgin Classics. El 2010 Philippe Herreweghe va fundar el seu propi segell, φ (phi), juntament amb Outhere Music, amb la finalitat de disposar de total llibertat creativa i poder bastir un catàleg ric i variat. Des d’aleshores ha publicat una vintena de nous enregistraments amb música vocal de Bach, Beethoven, Brahms, Dvořák, Gesualdo, Haydn i Victoria. Entre els darrers àlbums hi ha el Te Deum i Missa núm. 2 d’Anton Bruckner (LPH34), Trauer Ode de J. S. Bach (LPH 035) i el Llibre cinquè de Madrigali de Carlo Gesualdo (ALPHA 390).

Nascut a Gant, a la seva ciutat va seguir la formació universitària i la musical al Conservatori, a la classe de piano de Marcel Gazelle. Va ser en aquest període que s’interessà per la direcció i així, el 1970, va fundar el Collegium Vocale Gent. Captà l’atenció de Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt per la seva visió excepcional de la música i el van convidar a col·laborar en un enregistrament de la integral de les Cantates de Bach.

La seva concepció de la música vocal, tan viva, plena d’autenticitat i d’acord amb la retòrica corresponent, ben aviat fou valorada a totes les sales de concerts i el 1977 fundà a París el grup La Chapelle Royale, especialitzat en la interpretació del repertori de la música del Segle d’Or francès. Del 1982 al 2002 Philippe Herreweghe fou el director artístic de les Académies Musicales de Saintes. Durant aquells anys va crear diversos grups amb els quals busca l’autenticitat interpretativa i fent real un repertori musical que comprèn des del Renaixement fins a la música contemporània. Així s’han creat grups com ara l’Ensemble Vocal Européen, especialitzat en polifonia del Renaixement o l’Orchestre des Champs Élysées, fundada el 1991 amb el desig d’interpretar el repertori musical del Romanticisme i el postromanticisme amb instruments d’època. Des del 2009 Philippe Herreweghe col·labora activament amb el Collegium Vocale Gent per crear un gran cor simfònic europeu. Des del 2001 és el director artístic de l’Accadamia delle Crete Senesi, amb un festival d’estiu a la Toscana que des del 2017 és conegut com Collegium Vocale Crete Senesi.

Philippe Herreweghe sempre busca ampliar horitzons artístics, i per això s’interessa, entre altres repertoris, en la música simfònica des de Beethoven fins a Stravinsky. És director de l’Antwerp Symphony Orchestra des del 1997. A més dels seus diversos càrrecs, habitualment rep invitacions per dirigir orquestres com ara la Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Scottisch Chamber Orchestra o Tonhalle Orchestre de Zuric. Les temporades vinents, ja té previst col·laborar amb la Staatskapelle de Dresden, Philharmonia Orchestra de Londres, Kammerorchester de Basilea i Cleveland Orchestra.

Ha aconseguit elaborar una àmplia discografia amb els diversos grups i suma més de cent vint enregistraments amb segells tan importants com Harmonia Mundi France, Virgin Classics i Pentatone. Entre els àlbums indispensables d’aquesta àmplia discografia, cal esmentar Llàgrimes de sant Pere de Lassus, Passió segons sant Mateu de Bach, la integral de les Simfonies de Beethoven i de Schumann, el cicle de lieder Des Knaben Wunderhorn de Mahler, Simfonia núm. 5 de Bruckner, Pierrot Lunaire de Schönberg i Simfonia dels salms de Stravinsky. El 2010 Philippe Herreweghe va crear el seu propi segell, φ (PHI), en col·laboració amb Outhere-Music. Des d’aleshores ha publicat al voltant d’una vintena d’enregistraments amb un arc temporal de música des de William Byrd fins a Igor Stravinsky. Entre les darrers llançaments es poden destacar el Te Deum & Missa núm. 2 d’Anton Bruckner (LPH034), Ode funèbre i Cantates de J. S. Bach (LPH035) i el Llibre cinquè de Madrigali de Carlo Gesualdo (LPH036).

Gràcies a la seva visió tan personal i a la coherència del seu compromís musical, Philippe Herreweghe ha estat guardonat en nombroses ocasions. El 1990 la premsa musical europea el va nomenar Personalitat Musical de l’Any. El 1993 va ser elegit, juntament amb el Collegium Vocale Gent, Ambaixador Cultural de Flandes. Un any després va esdevenir oficial de l’Ordre des Arts et des Lettres i el 1997 va ser nomenat doctor honoris causa per la Katholieke Universiteit de Leuven. El 2003 també va rebre a França el títol de cavaller de la Legió d’Honor. I el 2010 la ciutat de Leipzig va condecorar Herreweghe amb la Bach-Medaille com a reconeixement a la seva tasca d’interpretació de l’obra de Bach. El 2017 va rebre un doctorat honorífic de la Universitat de Gant. L’any 2021 va ser guardonat amb el Premi Ultima, atorgat pel govern de Flandes com a reconeixement pel mèrit cultural.

Més informació: www.collegiumvocalegent.com / www.collegiumvocalecretesenesi.com / www.orchestredeschampselysées.com / www.antwerpsymphonyorchestra.be

© collegiumvocale gent / jens van durme [actualització: gener 2022]