L'octubre del 2010 la pianista russa Yulianna Avdeeva es proclamava guanyadora del Concurs Internacional de Piano Chopin de Varsòvia, tot convertint-se en la primera dona a fer-ho d'ençà que Martha Argerich ho aconseguí l'any 1965. Malgrat no prodigar-se tant per les nostres latituds com Rafał Blechaz o Seong Jin Cho, guanyadors respectivament del certamen el 2005 i el 2015, el talent i la sensibilitat expressiva d'Avdeeva l'han portada actualment a ser una referència de la interpretació de l'obra de Chopin, autor a qui dedica el primer apartat del programa que presenta a Barcelona.

De les Quatre Masurques op. 41, tres van ser escrites a Nohant l'any 1839 i la segona de la sèrie, el melangiós “Andantino en Mi menor”, a Mallorca el novembre del 1838. Aquesta dansa polonesa de ritme ternari va acompanyar tota la trajectòria compositiva de Chopin; els colors populars de la Masurca op. 41 núm. 1 i els timbres evocadors de danses rústiques que envaeixen la tercera, en Si major, són reflex d'aquest sentiment nacional indissociable de la seva música. El ritme ternari també acompanya al celebèrrim Scherzo núm. 3 iniciat també a Mallorca l'any 1839 i acabat mesos després. Obra magistral començada amb un rotund uníson i en què els temes corals, el lirisme encisador, els arpegis descendents i l'abassegador final semblen concentrar bona part de l'esperit creatiu de Chopin.

Aquest primer apartat donarà pas a la Barcarola i a la Polonesa-Fantasia, dues obres representatives de l'estil tardà de Chopin, com també ho són la Balada núm. 4, la Sonata per a violoncel i piano o els Nocturns op. 62. Escrites entre el 1845 i el 1846, coincideixen amb el moment que es comença a desvirtuar la relació de Chopin amb George Sand i que suposarà la darrera estada de la parella a Nohant, on havien passat llargues temporades estivals. La Barcarola, un allegretto escrit en 12/8 i estructurat formalment en tres apartats, com els Nocturns, posseeix un ritme suggeridor que evoca el ritme que acompanya el cant dels gondolers venecians i que han emprat altres compositors, com Mendelssohn o Offenbach. Però Chopin, amb una harmonia innovadora –“harmonies resplendents”, segons paraules de Ravel–, ens apropa a una obra subtil, apassionada i encisadora. Ofuscat per la ruptura amb George Sand escriurà la Polonesa-Fantasia, una obra amb un caràcter proper a les balades, definida per Liszt com “propera a una tristesa elegíaca”, amb motius nostàlgics i dolorosos embolcallats amb episodis d'esperit heroic i sonoritats àmplies per les grans estructures d'acords usades.

Avdeeva, que pocs dies abans haurà acabat a Frankfurt una extensa gira en la qual haurà interpretat el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev, inicia amb aquest recital al Palau una gira de recitals que continuaran a Nova York i al Japó amb uns programes en què sempre hi haurà presents la Fantasia-Impromptu de Chopin i la Sonata núm. 2 de Rakhmàninov.

Aquesta segona Sonata, clar exemple de l'estil pianístic de Rakhmàninov, va ser escrita l'any 1913 i revisada per l'autor l'any 1931 ja als Estats Units, per atorgar més claredat a les textures i amb la supressió de més d'un centenar de compassos. Obra titànica, amb àmplies estructures d'acords, virtuosisme i un lirisme romàntic inconfusible a l'estil del compositor rus planen en l'“Allegro agitato” inicial, dramàtic, tumultuós, heroic, en contrast amb un segon motiu musical d'harmonies prístines i melodies bellíssimes. Les variacions del “Non Allegro” ens transporten a una atmosfera onírica que obre les portes a l'“Allegro molto”. Aquest moviment d'inconfusible segell Rakhmàninov, posseeix fogositat, grandesa sonora, vehemència, però mai perdrà aquell sentit melòdic encisador que plana en el decurs d'aquesta Sonata estrenada en la versió inicial pel mateix Rakhmàninov el desembre del 1913. Prèviament a la Sonata núm. 2, Yulianna Avdeeva interpretarà quatre dels seus Preludis, op. 23, escrits entre el 1901 i el 1903, obres d’una gran exigència tècnica i de musicalitat encisadora.

 

Lluís Trullén, crític musical