Concert de Halloween
—Metropolis amb Juan de la RubiaPalau Fronteres
Dilluns, 31 d'octubre de 2022 – 17.30 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan de la Rubia, orgue
Fritz Lang (1890-1976)
MetropolisL’organista Juan de la Rubia interpretarà improvisacions en directe sobre la pel·lícula Metropolis (1927) de Fritz Lang, considerada la primera pel·lícula de ciència-ficció i unànimement reconeguda com una peça de culte
Durada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa.
#clàssics #nousformats #novacreació
Poema
mudances
canviar de casa, abandonar
trossos de sentit en una
arquitectura, desendreçar
l’ara, fer de l’instant
memòria, fer un tall precís
entre el desig i
l’abast, pensar la mà,
no desplegar-la sobre el cos
altre, desterrar uns
fonaments, ofegar una
llum, altre enllà de la nosa.
cloure, i de nou.
Eduard Escoffet
El terra i el cel (2013)Comentari
Música, cinema i màquina
Quan el 1927 Fritz Lang va estrenar la seva obra mestra Metropolis (tres anys després de Die Nibelungen), el cinema seguia sent mut, però no pas silent. De fet, mai ho havia estat, perquè, des de les primeres projeccions a París dels germans Lumière, el cinematògraf sempre havia comptat amb acompanyaments sonors: ja fos amb música o amb paraula narrada o cantada, els espectadors de les pel·lícules de Griffith, Eisenstein, Chaplin, Vertov, Murnau o Keaton sempre sentien il·lustracions sonores, abans del període inicial dels talkies, és a dir dels films parlats i/o cantats.
A Metropolis, Lang planteja la dialèctica entre home i màquina, amb el rerefons ètic i estètic que això implica. Les emblemàtiques imatges del robot, de la marxa processional dels obrers entrant a la fàbrica, dels exteriors d’una ciutat futurista en què la màquina no sembla estar al servei de la condició humana sinó al revés (solució de la qual Ridley Scott prendria bona nota per a Blade Runner el 1984) són alguns dels elements clau de la cinta de Fritz Lang.
Per a l’estrena, i com en el cas de la ja esmentada Die Nibelungen, el cineasta alemany va comptar amb una partitura simfònica escrita per un compositor de segona, Gottfried Huppertz, que va gestar una partitura amb ressonàncies richardstraussianes, al llarg de la qual no s’oblida el reflex del maquinisme amb ritmes incessants i frases permanentment percudides.
Més enllà de l’estrena, i quan Metropolis es va projectar a cinemes de la resta d’Alemanya i d’arreu del món, es va prescindir de la música de Huppertz i es va recórrer a cue sheets, a recursos més o menys estandarditzats o a improvisacions amb instruments com el Wurlitzer, un instrument amb aparença d’orgue i amb recursos sonors que el fan precursor dels sintetitzadors.
Un any més, l’organista Juan de la Rubia s’enfronta al repte d’improvisar sobre les imatges magistrals de Fritz Lang, gairebé cent anys després de la primera projecció de Metropolis. I ho farà amb el “senyor” del Palau, un orgue que fusiona a la perfecció el maquinisme amb l’artesania, l’home amb la música. Tècnica, art i ciència al servei de l’espectacle cinematogràfic per a un viatge en el temps que ens recordarà que necessitem la màquina sense oblidar la condició humana, oberta a l’art i a la sensibilitat. A una societat més justa i equilibrada, com ens recorden els immarcescibles fotogrames de Lang.
Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical
Biografia
Biografia
©May Zircus
©May Zircus
Juan de la Rubia, orgue
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dilluns, 07.11.22 – 20 h
Sala de ConcertsOn early music
Francesco Tristano, piano i electrònica
Obres de Tristano, Philips, Bull, Frescobaldi i Gibbons
Preu: 20 €
Concert de Halloween
—Metropolis amb Juan de la RubiaPalau Fronteres
Dilluns, 31 d'octubre de 2022 – 17.30 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan de la Rubia, orgue
Fritz Lang (1890-1976)
MetropolisL’organista Juan de la Rubia interpretarà improvisacions en directe sobre la pel·lícula Metropolis (1927) de Fritz Lang, considerada la primera pel·lícula de ciència-ficció i unànimement reconeguda com una peça de culte
Durada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa.
#clàssics #nousformats #novacreació
Poema
mudances
canviar de casa, abandonar
trossos de sentit en una
arquitectura, desendreçar
l’ara, fer de l’instant
memòria, fer un tall precís
entre el desig i
l’abast, pensar la mà,
no desplegar-la sobre el cos
altre, desterrar uns
fonaments, ofegar una
llum, altre enllà de la nosa.
cloure, i de nou.
Eduard Escoffet
El terra i el cel (2013)Comentari
Música, cinema i màquina
Quan el 1927 Fritz Lang va estrenar la seva obra mestra Metropolis (tres anys després de Die Nibelungen), el cinema seguia sent mut, però no pas silent. De fet, mai ho havia estat, perquè, des de les primeres projeccions a París dels germans Lumière, el cinematògraf sempre havia comptat amb acompanyaments sonors: ja fos amb música o amb paraula narrada o cantada, els espectadors de les pel·lícules de Griffith, Eisenstein, Chaplin, Vertov, Murnau o Keaton sempre sentien il·lustracions sonores, abans del període inicial dels talkies, és a dir dels films parlats i/o cantats.
A Metropolis, Lang planteja la dialèctica entre home i màquina, amb el rerefons ètic i estètic que això implica. Les emblemàtiques imatges del robot, de la marxa processional dels obrers entrant a la fàbrica, dels exteriors d’una ciutat futurista en què la màquina no sembla estar al servei de la condició humana sinó al revés (solució de la qual Ridley Scott prendria bona nota per a Blade Runner el 1984) són alguns dels elements clau de la cinta de Fritz Lang.
Per a l’estrena, i com en el cas de la ja esmentada Die Nibelungen, el cineasta alemany va comptar amb una partitura simfònica escrita per un compositor de segona, Gottfried Huppertz, que va gestar una partitura amb ressonàncies richardstraussianes, al llarg de la qual no s’oblida el reflex del maquinisme amb ritmes incessants i frases permanentment percudides.
Més enllà de l’estrena, i quan Metropolis es va projectar a cinemes de la resta d’Alemanya i d’arreu del món, es va prescindir de la música de Huppertz i es va recórrer a cue sheets, a recursos més o menys estandarditzats o a improvisacions amb instruments com el Wurlitzer, un instrument amb aparença d’orgue i amb recursos sonors que el fan precursor dels sintetitzadors.
Un any més, l’organista Juan de la Rubia s’enfronta al repte d’improvisar sobre les imatges magistrals de Fritz Lang, gairebé cent anys després de la primera projecció de Metropolis. I ho farà amb el “senyor” del Palau, un orgue que fusiona a la perfecció el maquinisme amb l’artesania, l’home amb la música. Tècnica, art i ciència al servei de l’espectacle cinematogràfic per a un viatge en el temps que ens recordarà que necessitem la màquina sense oblidar la condició humana, oberta a l’art i a la sensibilitat. A una societat més justa i equilibrada, com ens recorden els immarcescibles fotogrames de Lang.
Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical
Biografia
Juan de la Rubia, orgue
©May Zircus
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dilluns, 07.11.22 – 20 h
Sala de ConcertsOn early music
Francesco Tristano, piano i electrònica
Obres de Tristano, Philips, Bull, Frescobaldi i Gibbons
Preu: 20 €