- Marta Mathéu & Alex Potter—Händel, friends and foes
Palau Grans Veus
Dimecres, 5 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Marta Mathéu, soprano
Alex Potter, contratenor
Vespres d’Arnadí
Dani Espasa, clave, orgue i direcccióConcepte del programa: Alex Potter
Disseny final del programa: Dani Espasa i Alex PotterI
Agostino Steffani (1654-1728)
De l'òpera Orlando generoso:Obertura
“Permettete a questo seno”, duet d’Angèlica i Ruggiero (acte I, escena 13)
Menuet per il ballo (acte I)
“Se t’ecclisi”, duet d’Angèlica i Ruggiero (acte II, escena 3)Francesco Geminiani (1687-1762)
Concerto grosso núm. 12, en Re menor, H.143 La Follia
(sobre la Sonata op. 5 núm. 12, “La Follia” d’Arcangelo Corelli [1653-1713])Georg Friedrich Händel (1685-1759)
“These labours past” de l’òpera Jephtha, duet d’Iphis i Hamor (acte I, escena 3)II
Giovanni Bononcini (1670-1747)
Luci barbare spietate, cantata per a soprano, alto i baix continu:Con spirito
Recitativo
AllegroGeorg Friedrich Händel
“V’adoro, pupille” de l’òpera Giulio Cesare, ària de Cleopatra (acte II, escena 2)Attilio Ariosti (1666-1729)
“Col nemico di mia pace” de l’òpera Tito Manlio, ària de TitoGeorg Friedrich Händel
De l’oratori Theodora HVW 68 (acte II, escena 5):Obertura-Trio-Courante
“Or lulled with grief...” recitatiu de Didymus
“Sweet rose and lily, flow’ry form!”, ària de Didymus
“O save me, Heaven, in this my perilous hour!”, recitatiu de Theodora i Didymus
“The pilgrim’s home, the sick man’s health”, ària de Theodora
“Forbid it, Heaven”, accompagnato de Didymus
“Ah! What is liberty or life to me”, recitatiu de Theodora i Didymus
“To thee, thou glorious son of worth”, ària de Theodora i DidymusDurada del concert:
primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts.#clàssics
Poema
festa
qui despenjarà el cel?
qui aturarà el cicle de l’aigua
i l’enclourà dins d’un bidó?qui escombrarà la terra?
qui separarà la palla de la pols?qui amuntegarà, per separat
–cada munt en un racó–,
les roques, els vents i els esquelets?qui desconnectarà la força de la gravetat
i l’atracció dels planetes?qui ho farà? després de què?
qui cremarà la flama fins a l’extinció?
Eduard Escoffet
Pols (2012)Comentari
“¿Teniu enemics? És la història de tota persona qui ha fet una gran acció o ha creat una idea nova. És el núvol que trona al voltant de tot allò que brilla. La celebritat atrau enemics com la llum atrau mosquits. No us preocupeu pas, podeu estar ben tranquils! [...] No doneu als vostres enemics l’alegria de pensar que us causen aflicció. Sigueu content, sigueu alegre, sigueu tranquil, sigueu fort”
Victor Hugo, Villemain (1845)
Aquesta citació de Victor Hugo, escrita un segle i escaig després de l’estrena de l’oratori El Messies de Händel, seria suficient per explicar el concert d’aquest vespre al Palau de la Música Catalana. Escoltarem obres del compositor britànic d’origen alemany, enllaçades amb d’altres de compositors propers a ell. Alguns, els podríem considerar com a amics. D’altres, diguem-ne que no tant. Tots ells, però, van ser imprescindibles a l’hora d’esperonar el geni del compositor, i avui els hem d’agrair la seva contribució a forjar una de les grans personalitats de la història de la música.El programa conté peces de tres obres especialment significatives per a Händel. Giulio Cesare (1724) és una òpera escrita en el seu millor moment, quan acaba d’impulsar la Royal Academy of Music a Londres i cada composició seva és un èxit de taquilla assegurat. A l’altre extrem, l’oratori Theodora. Escrit cap al final de la seva vida –n’és, de fet, el penúltim treball–, Händel el considerava una de les seves millors obres, però el públic no ho va valorar igual quan es va estrenar el 1750. El fet que no es tracti d’una història bíblica, sinó d’un drama basat en la vida d’una màrtir cristiana i que el final sigui d’una tristor infinita podria haver influït en aquesta mala recepció.
Jephtha és el seu darrer oratori –El triomf del temps i del desengany, tot i ser posterior, és en realitat una reelaboració de treballs antics. Mentre n’escriu el segon acte, el 1751, Händel nota que li falla la visió d’un ull, possiblement a causa d’una cataracta. L’estiu d’aquell mateix any un diari londinenc ja anuncia que pràcticament ha perdut la visió del tot. Acostumat a treballar amb esborranys que reelaborava contínuament, Händel és conscient que no podrà seguir escrivint música.
Si haguéssim de separar dos bàndols, amics i enemics, Steffani i Geminiani estarien al primer. Steffani va destacar pel conreu de l’òpera al nord d’Alemanya, on va passar la major part de la vida malgrat que havia nascut a Venècia. Els seus duets de cambra el situen com una influència decisiva en el desenvolupament a Europa de la música vocal italiana, i especialment sobre Händel. El lligam estilístic hi és tan gran que algunes obres de l’un s’han atribuït erròniament a l’altre. El seu Orlando generoso, del 1691, és una de les millors mostres del seu talent.
Al seu costat, Geminiani va ser considerat un dels millors violinistes de l’època. Deixeble d’Arcangelo Corelli, el seu prestigi el precedeix quan arriba a Londres. El 1716 el trobem estrenant les seves pròpies Sonates per a violí davant el rei Jordi I. Händel l’acompanya al clavicèmbal. Delerós d’exhibir el seu talent com a intèrpret, va reelaborar els Concerti grossi de Corelli per fer-los encara més espectaculars. Del resultat, en tindrem un tast amb el l’arranjament que va fer del l’opus 5 número 12, conegut com La Follia. En quedar-se en l’àmbit de la música instrumental, no va entrar en conflicte amb Händel, més centrat a fer negoci amb l’òpera.
En canvi, Bononcini i Ariosti sí que es van endinsar en un terreny que Händel considerava propi. Amb el primer es van conèixer probablement a Berlín cap a l’any 1702. Alguns dels primers treballs de Händel –en concret, una Trio Sonata– citen algunes òperes que Bononcini havia estrenat llavors. Dues dècades després els trobem embarcats a la Royal Academy. Tot i que Händel va acceptar la presència del seu col·lega entre la nòmina de compositors, no va ser pas a proposta seva. En qualsevol cas, d’acord amb el relat de Charles Burney, no es devia entristir gaire quan Bononcini va caure en desgràcia poc després a causa de les conspiracions que els catòlics havien fet contra alguns membres de la noblesa britànica. Luci barbare és una de les tres-centes cantates de Bononcini que conservem, i una mostra excel·lent del seu estil acurat, elegant i enlluernador a parts iguals.
Ariosti no va arribar mai a fer ombra a Händel, malgrat ser el tercer gran compositor dels inicis de la Royal Academy. Tito Manlio és la primera òpera que va estrenar a Londres. Va ser un èxit, però com que havia de compaginar la composició amb la seva tasca professional com a diplomàtic, no en va produir cap més fins quatre anys després.
Amics o rivals, Händel no seria Händel sense tots ells. Al capdavall, quan Händel es va arruïnar amb el negoci de l’òpera italiana, va tenir l’habilitat de mantenir el seu estatus com a compositor creant oratoris, com El Messies o aquesta Theodora, absoluta obra mestra que tenim massa negligida per les nostres contrades. Gaudim, doncs, de l’amistat i traguem el profit que puguem dels atacs dels enemics, com Händel va saber fer tan i tan bé.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografies
Biografies
©Michal Novak
©Michal Novak
Marta Mathéu, soprano
Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un domini inqüestionable del seu instrument, Marta Mathéu esquiva qualsevol intent de ser encasellada i els últims anys està recollint els fruits d’una carrera ben sòlida. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre els quals la Philharmonie de París). Al Concurs Tenor Viñas del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i també aborda amb naturalitat diferents rols de Puccini, Rossini i Wagner.
Com a intèrpret de música espanyola, ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista (Francina) de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des que la va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1974. A més, manté una constant activitat liederística i en el camp simfònic i l’oratori, en què ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler sota les batutes de Gustavo Dudamel i Víctor Pablo Pérez. Ha actuat també dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Es va formar amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu i Concertgebouw d’Amsterdam. A més del Concurs Francesc Viñas, ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé.
És professora de cant al Conservatori del Liceu des del 2014, i ha enregistrat per a Alia Vox, Klassic, Brilliant, Naxos i Opus Arte.
Biografies
©J.Quast
©J.Quast
Alex Potter, contratenor
Descrit com “la nova estrella del món del contratenor”, és un solista molt sol·licitat en música dels segles XVII i XVIII. Així, ha cantat sota la direcció dels mestres Philippe Herreweghe, Thomas Hengelbrock, Lars Ulrik Mortensen, Jos van Veldhoven, Peter Neumann, Paul Goodwin i Frieder Bernius. A més de les seves nombroses actuacions amb obres de Bach, Händel i altres compositors ben coneguts, té un interès particular a descobrir un repertori menys difós que canta i enregistra fent de director.
Després de començar la seva carrera musical com a cantant del cor de la catedral de Southwark, va ser escolà i lector musical al New College d’Oxford. Va continuar estudiant cant i interpretació barroca a la Schola Cantorum de Basilea amb Gerd Türk i addicionalment amb classes amb Evelyn Tubb.
Entre les seves darreres actuacions destaquen Joshua de Händel dirigit per Stephen Layton juntament amb The Holst Singers, la Passió segons sant Mateu de Bach amb Manfred Honeck i l’Orquestra Simfònica de Stuttgart, un concert en solitari al Festival de Música Antiga d’Utrecht amb l’ensemble Viennese Baroque Music, la Missa en Si menor de Bach amb el Collegium 1704 i Václav Luks al Festival de Salzburg i una gira amb música de Henry Purcell sota la direcció de Philippe Herreweghe i el Collegium Vocale Gent.
Alex Potter té una àmplia discografia amb diversos grups. Un CD com a solista contralt amb l’ensemble Vienesse Baroque Music: Fede e Amor, editat el 2014 pel segell Ramée. També participa en l’enregistrament més recent de la Missa en Si menor de Bach amb el Concerto de Copenhaguen i Lars Urik Mortensen.
Biografies
©MayZircus
©MayZircus
Vespres d'Arnadí
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
Farran Sylvan James, Adriana Alcaide, Oriol Algueró i Cecilia Clares, violins I | Luca Giardini, Pavel Amílcar, Irantzu Zuasti i Maria Gomis, violins II | Natan Paruzel i Elisabeth Gex, violes | Oriol Aymat i Oleguer Aymamí, violoncels | Oriol Martí i Oriol Casadevall, contrabaixos | Pere Saragossa i Ivan Alcazo, oboès | Guillermo Salcedo, fagot | Josep Maria Martí, tiorba | Dani Espasa, clave, orgue i direcció
Biografies
@Michal Novak
@Michal Novak
Dani Espasa, clave, orgue i direcció
Dani Espasa és un dels noms més polifacètics de la música antiga actual. Nascut a la Canonja (Tarragona), va estudiar piano en els conservatoris de Tarragona i Barcelona i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona.
Treballa com a compositor, pianista i director musical de dansa, televisió, cinema i, sobretot, de teatre, en co!laboració amb directors d’escena com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel o Jordi Prat i Coll, entre altres. Va ser premi Butaca 2020 per La Rambla de les Floristes (TNC). Ha col·laborat estretament amb Lídia Pujol i Maria del Mar Bonet, icompartit escenari amb molts altres cantants d’estils i gèneres variats. En l’àmbit contemporani ha dirigit el BCN216.
Després de completar els estudis de clave i baix continu, inicia una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, The Rare Fruits Council, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers, Musica Alchemica o La Caravaggia, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concerts a Europa, Amèrica i Àsia. Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’ensemble de música contemporània Bcn216. Ha actuat a Europa, Amèrica i Àsia. Ha participat en més de quaranta treballs discogràfics.
Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Actualment és professor a l’ESMUC i també a l’ESMRS (Madrid) i director artístic del cicle de música al monestir de Pedralbes.
Textos
Agostino Steffani (1654-1728)
“Permettete a questo seno”, duet d’Angèlica i Ruggiero de l’òpera Orlando generoso (acte I, escena 13)
Text de Bartolomeo Ortensio Mauro (1634-1725), conegut com AriostoPermettete a questo seno
Di sperar, barbare stelle:
Doppo lunghe e rie procelle,
Splenda al fin un dì serenoFa che cessi in questo petto
Il martir, rigido Fato:
Il livor d’un Ciel irato
Prenda al fin più lieto aspettoPermeteu a aquest pit
d’esperar, bàrbares estrelles:
després de llargues i violentes tempestes
brilla finalment un dia serè.Feu que acabi en aquest pit
el martiri, destí implacable.
El despit d’un cel enutjat
prengui a la fi un caire més alegre.“Se t’ecclisi”, duet d’Angèlica i Ruggiero l’òpera Orlando generoso (acte II, escena 3)
Se t’ecclisi ò bella face,
Io rimango in cieco horror:
Senza te più non han pace
Le tempeste del mio cor.Si et deixo, oh cara bonica,
em quedo cec de terror:
sense tu no tenen pau
les tempestes del meu cor.Ninfa provo ancor’ io, quanto sia duro
Il perder ciò che s’ama;
E prattico del mal che tu risenti
Unisco le mie doglie à tuoi lamenti.Nimfa, encara intento, que difícil és
perdre el que estimes;
i sento el dolor que pateixes
unint els meus dolors amb les teves queixes.Vive stelle à me splendete
Non mi fate più penar:
Sole voi sole potete
L’alma mia rasserenarEstrelles titil·lants que brilleu per a mi
no m’angoixeu més:
només vosaltres podeu
tranquil·litzar la meva ànima.Georg Friedrich Händel (1685-1759)
“These labours past”, duet d’Iphis i Hamor de l’òpera Jephtha (acte I, escena 3)
Text de Thomas Morell (1703-1784)These labours past, how happy we!
How glorious will they prove,
When gath’ring fruit from conquest’s tree,
We deck the feast of love!
These labours past…Acabades les lluites, que feliços som!
Com de glorioses seran,
quan recollim els fruits de l’arbre de la conquesta,
quan celebrem la festa de l’amor
acabades les lluites...Giovanni Bononcini (1670-1747)
“Luci barbare spietate”, cantata per a soprano, alto i baix continu
Autor del text desconegutCon spirito
Luci barbare spietate
Accendetevi d’amore
E così voi mi temprate
La cagion del mio dolore.
Llums bàrbares despietades
T’il·luminen d'amor
I així em temperes
La causa del meu dolor.Recitativo
TIRSI:
Così Dorinda, mia Dorinda bella, il tuo Tirsi fedel teco favella
Així Dorinda, la meva bella Dorinda, el teu fidel Tirsi et parlaDORINDA:
Tirsi gentil la tua Dorinda io sono cosi d’amor ragiono e a chi cerca pietade io cerco fede.
Se mi sarai fedele lasciati lusingar dalla Speranza
Tirsi gentil la teva Dorinda sóc, així d’amor raono, i als qui busquen misericòrdia jo busco la fe.
Si m’ets fidel, deixa't afalagar per l'Esperança.TIRSI:
per te sarò se non mi sei crudele tutto amor tutto fè tutto costanza.
Per tu seré, si no ets cruel amb mi, tot amor, tota fe, tota constància.Allegro
Spero che in pace
Vivran quest’alme
Senz’altra pena,
La doglia tace ora ch’amore
La rasserena.
Espero que en pau
Aquestes ànimes visquin
Sense més dolor
La pena calla ara que l'amor
La calma.Georg Friedrich Händel
“V’adoro, pupille”, ària de Cleopatra de l’òpera Giulio Cesare (acte II, escena 2)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)V’adoro, pupille,
saette d'amore,
le vostre faville
son grate nel sen.
Pietose vi brama
il mesto mio core,
ch’ogn'ora vi chiama
l’amato suo ben.Us adoro, ulls meus,
fletxes d’amor,
les vostres guspires
són grates per al meu cor.
Tingueu pietat del
meu cor trist,
que tothora et crida,
estimat.Attilio Ariosti (1666-1729)
“Col nemico di mia pace”, ària de Tito de l’òpera Tito Manlio
Llibret de Nicola Francesco HaymCol nemico di mia pace
voglio stragi e non amor.
D’Imeneo l’ardente face
rende l’alma costumace
se l’accende un traditor.Amb l'enemic de la meva pau
Vull massacres i no amor.
La torxa ardent d'Himeneu
fa que l’ànima sigui contumaç
si un traïdor l'encén.Georg Friedrich Händel
De l’oratori Theodora HVW 68 (acte II, escena 5)
Text de Thomas MorellTheodora, una princesa cristiana, ha estat condemnada a la prostitució forçada per negar-se a oferir sacrificis a l'emperador Dioclecià i els déus pagans. El soldat romà Didymus, també cristià, acudeix a la seva cel·la per ajudar-la a escapar.
“Or lulled with grief...”, recitatiu de Didymus
Or llulled with grief,
or rapt her soul to heaven,
in innocence of thought,
intranced she liesO adormida pel dolor,
o arrabassada la seva ànima al cel,
en la innocència del pensament,
en trànsit jau.“Sweet rose and lily, flow’ry form!”, ària de Didymus
Sweet rose and lily, flow’ry form,
Take me your faithful guard,
To shield you from bleak wind and storm —
A smile be my reward.Tu, que ets més bella que la rosa i el lliri,
admet-me com el teu fidel defensor
per protegir-te de les tempestes i els vents!
Només demano en recompensa, el teu somriure.“O save me, Heaven, in this my perilous hour!”, recitatiu de Theodora i Didymus
THEODORA
Oh, save me, Heav'n, in this my perilous hour!
Cel, protegeix-me en aquest amarg tràngol!DIDYMUS
Start not, much injur'd princess,
I come not as one,
this place might give you
cause to dread;
But your deliverer,
and that dear ornament to Theodora,
Her angel-purity. If you vouchsafe,
But to change habit with your Didymus
No tinguis por, princesa!
No et faré mal,
sóc el teu alliberador.
Vinc per defensar
la fe i la virtut cristiana
que tu representes davant del món.
Només hauràs d'intercanviar la roba
amb les del teu fidel Didymus.THEODORA
Excellent youth!
I know thy courage, virtue and thy love;
And never can consent they should destroy
Their author. This becomes not Theodora,
But the blind enemies of truth. Oh no,
It must not be! Yet Didymus can give
A boon, will make me happy!
Excel·lent amic!
Fa temps que conec el teu valor, virtut i amor;
però no puc permetre que moris per mi.
No, no pot ser! El teu gest,
en comptes d'ajudar-me,
afavorirà els enemics de la veritat.
Però em pots oferir una benedicció que em farà feliç!DIDYMUS
How, or what? My soul with transport
Listens to the request.
Com!
Rebutges la meva proposta?“The pilgrim’s home, the sick man’s health”, ària de Theodora
The pilgrim’s home, the sick man’s health,
The captive’s ransom, poor man’s wealth,
From thee I would receive.
These, and a thousand treasures more,
That gentle death has now in store,
Thy hand and sword can give.La teva mà i la teva espasa poden donar
refugi al pelegrí, salut al malalt,
llibertat al captiu i auxili al necessitat.
Què són tots aquests tresors,
i mil tresors més,
en comparació amb la meva fútil mort?“Forbid it, Heaven”, accompagnato de Theodora i Didymus
Forbid it, Heav’n!
Shall I destroy the life I came to save?
Shall I in Theodora’s blood embrue
My guilty hands, and give her death, who taught
Me first to live?No ho permeti el Cel!
Llevaré la vida que vaig venir a salvar?
He de tacar-me les culpables mans
amb la sang de Theodora,
que m’ensenyà a viure?“Ah! What is liberty or life to me”, recitatiu de Theodora i Didymus
THEODORA
Ah! What is liberty or life to me,
That Didymus must purchase with his own?
Ah! Quina llibertat i quina vida tindria
si Didymus les ha de comprar amb les seves?DIDYMUS
Fear not for me; the pow’ r that led me hither
Will guard me hence. If not, His will be done!
El qui em va permetre arribar fins a tu, em protegirà;altrament, que es faci la voluntat de Déu!THEODORA
Yes, kind deliverer,
I will trust that pow’r
Farewell, thou generous youth!
Accepto, estimat alliberador!
Confiaré que el governador et protegeixi.
Adeu jove generós!DIDYMUS
Farewell, thou mirror of the virgin state!
Adeu, mirall de virtuts!“To thee, thou glorious son of worth”, ària de Theodora i Didymus
To thee, thou glorious son of worth,
Be life and safety giv’n.Que tinguis una llarga i pròspera vida
digne fill dels teus ancestres!To thee, whose virtues suit thy birth,
Be every blessing giv’n.Que tinguis una llarga i pròspera vida
exemple de totes les virtuts!I hope again to meet on earth,
But sure shall meet in Heav’n.Aviat estarem l’un al costat de l’altre,
altrament, ens reunirem al Cel.També et pot interessar...
Palau 100
Dilluns, 17.10.22 – 20 h
Sala de ConcertsEl corn màgic de la joventut de Mahler
André Schuen, baríton
Ensemble de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana
Anna Sułkowska-Migoń, directoraGustav Mahler:
Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut)Preus: de 15 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
- Marta Mathéu & Alex Potter—Händel, friends and foes
Palau Grans Veus
Dimecres, 5 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Marta Mathéu, soprano
Alex Potter, contratenor
Vespres d’Arnadí
Dani Espasa, clave, orgue i direcccióConcepte del programa: Alex Potter
Disseny final del programa: Dani Espasa i Alex PotterI
Agostino Steffani (1654-1728)
De l'òpera Orlando generoso:Obertura
“Permettete a questo seno”, duet d’Angèlica i Ruggiero (acte I, escena 13)
Menuet per il ballo (acte I)
“Se t’ecclisi”, duet d’Angèlica i Ruggiero (acte II, escena 3)Francesco Geminiani (1687-1762)
Concerto grosso núm. 12, en Re menor, H.143 La Follia
(sobre la Sonata op. 5 núm. 12, “La Follia” d’Arcangelo Corelli [1653-1713])Georg Friedrich Händel (1685-1759)
“These labours past” de l’òpera Jephtha, duet d’Iphis i Hamor (acte I, escena 3)II
Giovanni Bononcini (1670-1747)
Luci barbare spietate, cantata per a soprano, alto i baix continu:Con spirito
Recitativo
AllegroGeorg Friedrich Händel
“V’adoro, pupille” de l’òpera Giulio Cesare, ària de Cleopatra (acte II, escena 2)Attilio Ariosti (1666-1729)
“Col nemico di mia pace” de l’òpera Tito Manlio, ària de TitoGeorg Friedrich Händel
De l’oratori Theodora HVW 68 (acte II, escena 5):Obertura-Trio-Courante
“Or lulled with grief...” recitatiu de Didymus
“Sweet rose and lily, flow’ry form!”, ària de Didymus
“O save me, Heaven, in this my perilous hour!”, recitatiu de Theodora i Didymus
“The pilgrim’s home, the sick man’s health”, ària de Theodora
“Forbid it, Heaven”, accompagnato de Didymus
“Ah! What is liberty or life to me”, recitatiu de Theodora i Didymus
“To thee, thou glorious son of worth”, ària de Theodora i DidymusDurada del concert:
primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts.#clàssics
Poema
festa
qui despenjarà el cel?
qui aturarà el cicle de l’aigua
i l’enclourà dins d’un bidó?qui escombrarà la terra?
qui separarà la palla de la pols?qui amuntegarà, per separat
–cada munt en un racó–,
les roques, els vents i els esquelets?qui desconnectarà la força de la gravetat
i l’atracció dels planetes?qui ho farà? després de què?
qui cremarà la flama fins a l’extinció?
Eduard Escoffet
Pols (2012)Comentari
“¿Teniu enemics? És la història de tota persona qui ha fet una gran acció o ha creat una idea nova. És el núvol que trona al voltant de tot allò que brilla. La celebritat atrau enemics com la llum atrau mosquits. No us preocupeu pas, podeu estar ben tranquils! [...] No doneu als vostres enemics l’alegria de pensar que us causen aflicció. Sigueu content, sigueu alegre, sigueu tranquil, sigueu fort”
Victor Hugo, Villemain (1845)
Aquesta citació de Victor Hugo, escrita un segle i escaig després de l’estrena de l’oratori El Messies de Händel, seria suficient per explicar el concert d’aquest vespre al Palau de la Música Catalana. Escoltarem obres del compositor britànic d’origen alemany, enllaçades amb d’altres de compositors propers a ell. Alguns, els podríem considerar com a amics. D’altres, diguem-ne que no tant. Tots ells, però, van ser imprescindibles a l’hora d’esperonar el geni del compositor, i avui els hem d’agrair la seva contribució a forjar una de les grans personalitats de la història de la música.El programa conté peces de tres obres especialment significatives per a Händel. Giulio Cesare (1724) és una òpera escrita en el seu millor moment, quan acaba d’impulsar la Royal Academy of Music a Londres i cada composició seva és un èxit de taquilla assegurat. A l’altre extrem, l’oratori Theodora. Escrit cap al final de la seva vida –n’és, de fet, el penúltim treball–, Händel el considerava una de les seves millors obres, però el públic no ho va valorar igual quan es va estrenar el 1750. El fet que no es tracti d’una història bíblica, sinó d’un drama basat en la vida d’una màrtir cristiana i que el final sigui d’una tristor infinita podria haver influït en aquesta mala recepció.
Jephtha és el seu darrer oratori –El triomf del temps i del desengany, tot i ser posterior, és en realitat una reelaboració de treballs antics. Mentre n’escriu el segon acte, el 1751, Händel nota que li falla la visió d’un ull, possiblement a causa d’una cataracta. L’estiu d’aquell mateix any un diari londinenc ja anuncia que pràcticament ha perdut la visió del tot. Acostumat a treballar amb esborranys que reelaborava contínuament, Händel és conscient que no podrà seguir escrivint música.
Si haguéssim de separar dos bàndols, amics i enemics, Steffani i Geminiani estarien al primer. Steffani va destacar pel conreu de l’òpera al nord d’Alemanya, on va passar la major part de la vida malgrat que havia nascut a Venècia. Els seus duets de cambra el situen com una influència decisiva en el desenvolupament a Europa de la música vocal italiana, i especialment sobre Händel. El lligam estilístic hi és tan gran que algunes obres de l’un s’han atribuït erròniament a l’altre. El seu Orlando generoso, del 1691, és una de les millors mostres del seu talent.
Al seu costat, Geminiani va ser considerat un dels millors violinistes de l’època. Deixeble d’Arcangelo Corelli, el seu prestigi el precedeix quan arriba a Londres. El 1716 el trobem estrenant les seves pròpies Sonates per a violí davant el rei Jordi I. Händel l’acompanya al clavicèmbal. Delerós d’exhibir el seu talent com a intèrpret, va reelaborar els Concerti grossi de Corelli per fer-los encara més espectaculars. Del resultat, en tindrem un tast amb el l’arranjament que va fer del l’opus 5 número 12, conegut com La Follia. En quedar-se en l’àmbit de la música instrumental, no va entrar en conflicte amb Händel, més centrat a fer negoci amb l’òpera.
En canvi, Bononcini i Ariosti sí que es van endinsar en un terreny que Händel considerava propi. Amb el primer es van conèixer probablement a Berlín cap a l’any 1702. Alguns dels primers treballs de Händel –en concret, una Trio Sonata– citen algunes òperes que Bononcini havia estrenat llavors. Dues dècades després els trobem embarcats a la Royal Academy. Tot i que Händel va acceptar la presència del seu col·lega entre la nòmina de compositors, no va ser pas a proposta seva. En qualsevol cas, d’acord amb el relat de Charles Burney, no es devia entristir gaire quan Bononcini va caure en desgràcia poc després a causa de les conspiracions que els catòlics havien fet contra alguns membres de la noblesa britànica. Luci barbare és una de les tres-centes cantates de Bononcini que conservem, i una mostra excel·lent del seu estil acurat, elegant i enlluernador a parts iguals.
Ariosti no va arribar mai a fer ombra a Händel, malgrat ser el tercer gran compositor dels inicis de la Royal Academy. Tito Manlio és la primera òpera que va estrenar a Londres. Va ser un èxit, però com que havia de compaginar la composició amb la seva tasca professional com a diplomàtic, no en va produir cap més fins quatre anys després.
Amics o rivals, Händel no seria Händel sense tots ells. Al capdavall, quan Händel es va arruïnar amb el negoci de l’òpera italiana, va tenir l’habilitat de mantenir el seu estatus com a compositor creant oratoris, com El Messies o aquesta Theodora, absoluta obra mestra que tenim massa negligida per les nostres contrades. Gaudim, doncs, de l’amistat i traguem el profit que puguem dels atacs dels enemics, com Händel va saber fer tan i tan bé.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografies
Marta Mathéu, soprano
©Michal Novak
Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un domini inqüestionable del seu instrument, Marta Mathéu esquiva qualsevol intent de ser encasellada i els últims anys està recollint els fruits d’una carrera ben sòlida. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre els quals la Philharmonie de París). Al Concurs Tenor Viñas del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i també aborda amb naturalitat diferents rols de Puccini, Rossini i Wagner.
Com a intèrpret de música espanyola, ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista (Francina) de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des que la va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1974. A més, manté una constant activitat liederística i en el camp simfònic i l’oratori, en què ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler sota les batutes de Gustavo Dudamel i Víctor Pablo Pérez. Ha actuat també dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Es va formar amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu i Concertgebouw d’Amsterdam. A més del Concurs Francesc Viñas, ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé.
És professora de cant al Conservatori del Liceu des del 2014, i ha enregistrat per a Alia Vox, Klassic, Brilliant, Naxos i Opus Arte.
Alex Potter, contratenor
©J.Quast
Descrit com “la nova estrella del món del contratenor”, és un solista molt sol·licitat en música dels segles XVII i XVIII. Així, ha cantat sota la direcció dels mestres Philippe Herreweghe, Thomas Hengelbrock, Lars Ulrik Mortensen, Jos van Veldhoven, Peter Neumann, Paul Goodwin i Frieder Bernius. A més de les seves nombroses actuacions amb obres de Bach, Händel i altres compositors ben coneguts, té un interès particular a descobrir un repertori menys difós que canta i enregistra fent de director.
Després de començar la seva carrera musical com a cantant del cor de la catedral de Southwark, va ser escolà i lector musical al New College d’Oxford. Va continuar estudiant cant i interpretació barroca a la Schola Cantorum de Basilea amb Gerd Türk i addicionalment amb classes amb Evelyn Tubb.
Entre les seves darreres actuacions destaquen Joshua de Händel dirigit per Stephen Layton juntament amb The Holst Singers, la Passió segons sant Mateu de Bach amb Manfred Honeck i l’Orquestra Simfònica de Stuttgart, un concert en solitari al Festival de Música Antiga d’Utrecht amb l’ensemble Viennese Baroque Music, la Missa en Si menor de Bach amb el Collegium 1704 i Václav Luks al Festival de Salzburg i una gira amb música de Henry Purcell sota la direcció de Philippe Herreweghe i el Collegium Vocale Gent.
Alex Potter té una àmplia discografia amb diversos grups. Un CD com a solista contralt amb l’ensemble Vienesse Baroque Music: Fede e Amor, editat el 2014 pel segell Ramée. També participa en l’enregistrament més recent de la Missa en Si menor de Bach amb el Concerto de Copenhaguen i Lars Urik Mortensen.
Vespres d'Arnadí
©MayZircus
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
Farran Sylvan James, Adriana Alcaide, Oriol Algueró i Cecilia Clares, violins I | Luca Giardini, Pavel Amílcar, Irantzu Zuasti i Maria Gomis, violins II | Natan Paruzel i Elisabeth Gex, violes | Oriol Aymat i Oleguer Aymamí, violoncels | Oriol Martí i Oriol Casadevall, contrabaixos | Pere Saragossa i Ivan Alcazo, oboès | Guillermo Salcedo, fagot | Josep Maria Martí, tiorba | Dani Espasa, clave, orgue i direcció
Dani Espasa, clave, orgue i direcció
@Michal Novak
Dani Espasa és un dels noms més polifacètics de la música antiga actual. Nascut a la Canonja (Tarragona), va estudiar piano en els conservatoris de Tarragona i Barcelona i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona.
Treballa com a compositor, pianista i director musical de dansa, televisió, cinema i, sobretot, de teatre, en co!laboració amb directors d’escena com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel o Jordi Prat i Coll, entre altres. Va ser premi Butaca 2020 per La Rambla de les Floristes (TNC). Ha col·laborat estretament amb Lídia Pujol i Maria del Mar Bonet, icompartit escenari amb molts altres cantants d’estils i gèneres variats. En l’àmbit contemporani ha dirigit el BCN216.
Després de completar els estudis de clave i baix continu, inicia una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, The Rare Fruits Council, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers, Musica Alchemica o La Caravaggia, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concerts a Europa, Amèrica i Àsia. Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’ensemble de música contemporània Bcn216. Ha actuat a Europa, Amèrica i Àsia. Ha participat en més de quaranta treballs discogràfics.
Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Actualment és professor a l’ESMUC i també a l’ESMRS (Madrid) i director artístic del cicle de música al monestir de Pedralbes.
Textos
Agostino Steffani (1654-1728)
“Permettete a questo seno”, duet d’Angèlica i Ruggiero de l’òpera Orlando generoso (acte I, escena 13)
Text de Bartolomeo Ortensio Mauro (1634-1725), conegut com AriostoPermettete a questo seno
Di sperar, barbare stelle:
Doppo lunghe e rie procelle,
Splenda al fin un dì serenoFa che cessi in questo petto
Il martir, rigido Fato:
Il livor d’un Ciel irato
Prenda al fin più lieto aspettoPermeteu a aquest pit
d’esperar, bàrbares estrelles:
després de llargues i violentes tempestes
brilla finalment un dia serè.Feu que acabi en aquest pit
el martiri, destí implacable.
El despit d’un cel enutjat
prengui a la fi un caire més alegre.“Se t’ecclisi”, duet d’Angèlica i Ruggiero l’òpera Orlando generoso (acte II, escena 3)
Se t’ecclisi ò bella face,
Io rimango in cieco horror:
Senza te più non han pace
Le tempeste del mio cor.Si et deixo, oh cara bonica,
em quedo cec de terror:
sense tu no tenen pau
les tempestes del meu cor.Ninfa provo ancor’ io, quanto sia duro
Il perder ciò che s’ama;
E prattico del mal che tu risenti
Unisco le mie doglie à tuoi lamenti.Nimfa, encara intento, que difícil és
perdre el que estimes;
i sento el dolor que pateixes
unint els meus dolors amb les teves queixes.Vive stelle à me splendete
Non mi fate più penar:
Sole voi sole potete
L’alma mia rasserenarEstrelles titil·lants que brilleu per a mi
no m’angoixeu més:
només vosaltres podeu
tranquil·litzar la meva ànima.Georg Friedrich Händel (1685-1759)
“These labours past”, duet d’Iphis i Hamor de l’òpera Jephtha (acte I, escena 3)
Text de Thomas Morell (1703-1784)These labours past, how happy we!
How glorious will they prove,
When gath’ring fruit from conquest’s tree,
We deck the feast of love!
These labours past…Acabades les lluites, que feliços som!
Com de glorioses seran,
quan recollim els fruits de l’arbre de la conquesta,
quan celebrem la festa de l’amor
acabades les lluites...Giovanni Bononcini (1670-1747)
“Luci barbare spietate”, cantata per a soprano, alto i baix continu
Autor del text desconegutCon spirito
Luci barbare spietate
Accendetevi d’amore
E così voi mi temprate
La cagion del mio dolore.
Llums bàrbares despietades
T’il·luminen d'amor
I així em temperes
La causa del meu dolor.Recitativo
TIRSI:
Così Dorinda, mia Dorinda bella, il tuo Tirsi fedel teco favella
Així Dorinda, la meva bella Dorinda, el teu fidel Tirsi et parlaDORINDA:
Tirsi gentil la tua Dorinda io sono cosi d’amor ragiono e a chi cerca pietade io cerco fede.
Se mi sarai fedele lasciati lusingar dalla Speranza
Tirsi gentil la teva Dorinda sóc, així d’amor raono, i als qui busquen misericòrdia jo busco la fe.
Si m’ets fidel, deixa't afalagar per l'Esperança.TIRSI:
per te sarò se non mi sei crudele tutto amor tutto fè tutto costanza.
Per tu seré, si no ets cruel amb mi, tot amor, tota fe, tota constància.Allegro
Spero che in pace
Vivran quest’alme
Senz’altra pena,
La doglia tace ora ch’amore
La rasserena.
Espero que en pau
Aquestes ànimes visquin
Sense més dolor
La pena calla ara que l'amor
La calma.Georg Friedrich Händel
“V’adoro, pupille”, ària de Cleopatra de l’òpera Giulio Cesare (acte II, escena 2)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)V’adoro, pupille,
saette d'amore,
le vostre faville
son grate nel sen.
Pietose vi brama
il mesto mio core,
ch’ogn'ora vi chiama
l’amato suo ben.Us adoro, ulls meus,
fletxes d’amor,
les vostres guspires
són grates per al meu cor.
Tingueu pietat del
meu cor trist,
que tothora et crida,
estimat.Attilio Ariosti (1666-1729)
“Col nemico di mia pace”, ària de Tito de l’òpera Tito Manlio
Llibret de Nicola Francesco HaymCol nemico di mia pace
voglio stragi e non amor.
D’Imeneo l’ardente face
rende l’alma costumace
se l’accende un traditor.Amb l'enemic de la meva pau
Vull massacres i no amor.
La torxa ardent d'Himeneu
fa que l’ànima sigui contumaç
si un traïdor l'encén.Georg Friedrich Händel
De l’oratori Theodora HVW 68 (acte II, escena 5)
Text de Thomas MorellTheodora, una princesa cristiana, ha estat condemnada a la prostitució forçada per negar-se a oferir sacrificis a l'emperador Dioclecià i els déus pagans. El soldat romà Didymus, també cristià, acudeix a la seva cel·la per ajudar-la a escapar.
“Or lulled with grief...”, recitatiu de Didymus
Or llulled with grief,
or rapt her soul to heaven,
in innocence of thought,
intranced she liesO adormida pel dolor,
o arrabassada la seva ànima al cel,
en la innocència del pensament,
en trànsit jau.“Sweet rose and lily, flow’ry form!”, ària de Didymus
Sweet rose and lily, flow’ry form,
Take me your faithful guard,
To shield you from bleak wind and storm —
A smile be my reward.Tu, que ets més bella que la rosa i el lliri,
admet-me com el teu fidel defensor
per protegir-te de les tempestes i els vents!
Només demano en recompensa, el teu somriure.“O save me, Heaven, in this my perilous hour!”, recitatiu de Theodora i Didymus
THEODORA
Oh, save me, Heav'n, in this my perilous hour!
Cel, protegeix-me en aquest amarg tràngol!DIDYMUS
Start not, much injur'd princess,
I come not as one,
this place might give you
cause to dread;
But your deliverer,
and that dear ornament to Theodora,
Her angel-purity. If you vouchsafe,
But to change habit with your Didymus
No tinguis por, princesa!
No et faré mal,
sóc el teu alliberador.
Vinc per defensar
la fe i la virtut cristiana
que tu representes davant del món.
Només hauràs d'intercanviar la roba
amb les del teu fidel Didymus.THEODORA
Excellent youth!
I know thy courage, virtue and thy love;
And never can consent they should destroy
Their author. This becomes not Theodora,
But the blind enemies of truth. Oh no,
It must not be! Yet Didymus can give
A boon, will make me happy!
Excel·lent amic!
Fa temps que conec el teu valor, virtut i amor;
però no puc permetre que moris per mi.
No, no pot ser! El teu gest,
en comptes d'ajudar-me,
afavorirà els enemics de la veritat.
Però em pots oferir una benedicció que em farà feliç!DIDYMUS
How, or what? My soul with transport
Listens to the request.
Com!
Rebutges la meva proposta?“The pilgrim’s home, the sick man’s health”, ària de Theodora
The pilgrim’s home, the sick man’s health,
The captive’s ransom, poor man’s wealth,
From thee I would receive.
These, and a thousand treasures more,
That gentle death has now in store,
Thy hand and sword can give.La teva mà i la teva espasa poden donar
refugi al pelegrí, salut al malalt,
llibertat al captiu i auxili al necessitat.
Què són tots aquests tresors,
i mil tresors més,
en comparació amb la meva fútil mort?“Forbid it, Heaven”, accompagnato de Theodora i Didymus
Forbid it, Heav’n!
Shall I destroy the life I came to save?
Shall I in Theodora’s blood embrue
My guilty hands, and give her death, who taught
Me first to live?No ho permeti el Cel!
Llevaré la vida que vaig venir a salvar?
He de tacar-me les culpables mans
amb la sang de Theodora,
que m’ensenyà a viure?“Ah! What is liberty or life to me”, recitatiu de Theodora i Didymus
THEODORA
Ah! What is liberty or life to me,
That Didymus must purchase with his own?
Ah! Quina llibertat i quina vida tindria
si Didymus les ha de comprar amb les seves?DIDYMUS
Fear not for me; the pow’ r that led me hither
Will guard me hence. If not, His will be done!
El qui em va permetre arribar fins a tu, em protegirà;altrament, que es faci la voluntat de Déu!THEODORA
Yes, kind deliverer,
I will trust that pow’r
Farewell, thou generous youth!
Accepto, estimat alliberador!
Confiaré que el governador et protegeixi.
Adeu jove generós!DIDYMUS
Farewell, thou mirror of the virgin state!
Adeu, mirall de virtuts!“To thee, thou glorious son of worth”, ària de Theodora i Didymus
To thee, thou glorious son of worth,
Be life and safety giv’n.Que tinguis una llarga i pròspera vida
digne fill dels teus ancestres!To thee, whose virtues suit thy birth,
Be every blessing giv’n.Que tinguis una llarga i pròspera vida
exemple de totes les virtuts!I hope again to meet on earth,
But sure shall meet in Heav’n.Aviat estarem l’un al costat de l’altre,
altrament, ens reunirem al Cel.També et pot interessar...
Palau 100
Dilluns, 17.10.22 – 20 h
Sala de ConcertsEl corn màgic de la joventut de Mahler
André Schuen, baríton
Ensemble de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana
Anna Sułkowska-Migoń, directoraGustav Mahler:
Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut)Preus: de 15 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –