Alexandre Tharaud
—Schubert, Debussy i Ravel
Palau Piano
Dijous, 6 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandre Tharaud, piano
I
Franz Schubert (1797-1828)
Impromptus op. 90Allegro molto moderato
Allegro
Andante
AllegrettoClaude Debussy (1862-1918)
Préludes. Selecció del primer llibreDanseuses de Delphes. Lent et grave (Les Ballarines de Delfos. Lent i greu)
Le vent dans la plaine. Animé (El vent a la plana. Animat)
Des pas sur la neige. Triste et lent (Passos a la neu. Trist i lent)
La cathédrale engloutie. Profondément calme (La catedral enfonsada. Profundament tranquil)
Ce qu’a vu le vent d’ouest. Animé et tumultueux (Allò que ha vist el vent de l’oest. Animat i tumultuós)II
Claude Debussy
Prélude à l’après-midi d’un faune (transcripció d’Alexandre Tharaud)Maurice Ravel (1875-1937)
MiroirsNoctuelles. Très léger (Arnes. Molt lleuger)
Oiseaux tristes. Très lent (Ocells tristos. Molt lent)
Une barque sur l’océan. D'un rythme souple (Una barca a l’oceà. Amb un ritme suau)
Alborada del gracioso. Bastante fuerte
La vallée des cloches. Très lent (La vall de les campanes. Molt lent)Durada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 39 minuts.
#clàssics
Poema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Franz Schubert, en la seva curta vida, va deixar com a llegat un munt d’obres plenes de sentiments. La forma i l’estil del lied es veuen quasi sempre impregnant les seves composicions, una característica, però, que no es fa tan evident en els seus Impromptus, que s’alimenten d’una enorme riquesa d’idees purament musicals i que fan servir recursos harmònics del piano explotats minuciosament. Aquesta música tan pura unifica sinuosament els quatre Impromptus op. 90, més enllà de l’originalitat melòdica de cadascun. Són peces amb un cos únic independent que constitueixen, no obstant això, un conjunt equilibradament articulat, sempre amb el caràcter espontani d’inspiració improvisada que un Impromptu porta al seu ADN.
Dels genis musicals que França ha aportat a la història, Claude Debussy és fonamental per la transcendència de la seva obra. Després d’una etapa modulada pel gust wagnerià, amb l’estrena el 1894 del Prélude à l’après-midi d’un faune (avui se sentirà una transcripció de l’original simfònic del propi Alexandre Tharaud), el compositor es desprèn de la tradició i reformula el llenguatge atorgant la primacia a la bellesa del so. Inspirat en un poema de Mallarmé, el Faune va ser d’allò més trencador per les seves melodies amb aroma oriental, harmonies esquives i fluides, tonalitats poc definides i per la incorporació de sons i escales exòtiques.
Debussy va compondre dos llibres de Preludis (1909 i 1913, amb dotze cadascun) que van marcar el seu pensament pianístic; són peces en què tracta el teclat com si fos una paleta de pintor, tot impregnant-les de colors i de textures que fan somiar. Els anomenà Preludis en honor als de Chopin, però no segueixen cap ordre cromàtic i l’atmosfera varia enormement entre ells, des de la calma al virtuosisme, des del misteri a l’esclat.
Maurice Ravel admirà l’obra del seu compatriota i fins i tot va compondre una versió per a dos pianos del Faune. Malgrat que tots dos autors tenen molts punts de trobada, Ravel va prendre un camí diferent envers una cristal·lització de perfils nets en un equilibri de forma i fons; sobre això hi ha infinites dissertacions sobre les similituds i les diferències.
Durant la seva etapa de formació, Ravel va trobar frustrant l’experiència al Conservatori de París i al món acadèmic oficial. En qualsevol cas, el jove compositor ja havia començat a cridar l’atenció amb algunes obres, com el Quartet de corda i l’impressionista Jeux d’eau per a piano. En aquell context compon Miroirs, una suite de cinc peces que, segons el propi autor, va marcar un canvi força considerable en la seva evolució harmònica. Cadascuna d’aquestes reflexions sonores està dedicada a un dels amics de Ravel membres d’un cercle artístic que es feien dir Les Apaches. L’obra, de gran complexitat, va ser estrenada el 1906 pel pianista lleidatà Ricard Viñes i havia de sonar “com tret d’un quadern de dibuixos”. L’atrevida harmonia va irritar els seus contemporanis, però al mateix temps va marcar la trajectòria de les seves obres posteriors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia
©Jean-Baptiste Millot
©Jean-Baptiste Millot
Alexandre Tharaud, piano
La seva extraordinària discografia de més de vint-i-cinc àlbums, la majoria dels quals han rebut premis importants de la crítica, inclou repertori des de Couperin, Bach i Scarlatti, passant per Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms i Rakhmàninov, fins als compositors principals francesos del segle XX. L’amplitud de la seva activitat artística queda reflectida en les seves col·laboracions amb creadors teatrals, ballarins, coreògrafs, escriptors i cineastes, així com també amb cantautors i músics aliens a la música clàssica.
És un solista molt sol·licitat i actua amb moltes de les principals orquestres d’arreu. Interpretarà Ravel en el 150è aniversari del seu naixement, amb orquestres com ara l’Aurora Orchestra, Orchestre National de França, Simfònica de la Ràdio Finlandesa, Aarhus Symfonieorchester, Orchestre National de Montpeller, Beethovenorchester de Bonn i Orquestra Nacional de Bèlgica, i debutarà amb la San Francisco Symphony en l’estrena mundial del Concert per a piano de Nico Muhly. Altres concerts destacats de la seva agenda inclouen la Metropolitan Orchestra, Filarmonica George Enescu, Filharmonie de Brno i la Phil Zuid, entre d’altres.
Alexandre Tharaud és convidat habitual en recital a les sales més prestigioses del món. Entre els més destacats d’aquesta temporada i de la vinent, en té al Wigmore Hall, Philharmonie de París, aquest al Palau de la Música Catalana, Klavierfestival del Ruhr, Salle Bourgie de Mont-real, Concertgebouw d’Amsterdan i llargues gires pel Japó, la Xina i Corea.
Enregistra en exclusiva per a Warner Classics. El seu disc de concerts més recent, els Concerts per a piano de Ravel amb l’Orchestre National de França i Louis Langree, ha estat lloat per la crítica. Al llarg de la seva carrera ha fet enregistraments de música de Rameau, Scarlatti, les Variacions Goldberg i el Concert italià de Bach, les tres últimes Sonates de Beethoven, els 24 Preludis de Chopin i la integral per a piano de Ravel.
El 2017 va publicar Montrez-moi vos mains, un relat introspectiu i atractiu de la vida quotidiana com a pianista. Anteriorment ja havia estat coautor, amb el periodista Nicolas Southon, de Piano intime. Així mateix, és el protagonista d’una pel·lícula dirigida per la directora suïssa Raphaëlle Aellig-Régnier: Alexandre Tharaud, le temps dérobé, i va aparèixer en el paper del pianista Alexandre en el cèlebre film Amour (2012) de Michael Hanneke.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.11.2022 - 20 h
Sala de ConcertsPaul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 7, en Mi bemoll major, D. 568
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 14, en La menor, D. 784
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 17, en Re major, D. 850Preus: de 25 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Alexandre Tharaud
—Schubert, Debussy i Ravel
Palau Piano
Dijous, 6 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandre Tharaud, piano
I
Franz Schubert (1797-1828)
Impromptus op. 90Allegro molto moderato
Allegro
Andante
AllegrettoClaude Debussy (1862-1918)
Préludes. Selecció del primer llibreDanseuses de Delphes. Lent et grave (Les Ballarines de Delfos. Lent i greu)
Le vent dans la plaine. Animé (El vent a la plana. Animat)
Des pas sur la neige. Triste et lent (Passos a la neu. Trist i lent)
La cathédrale engloutie. Profondément calme (La catedral enfonsada. Profundament tranquil)
Ce qu’a vu le vent d’ouest. Animé et tumultueux (Allò que ha vist el vent de l’oest. Animat i tumultuós)II
Claude Debussy
Prélude à l’après-midi d’un faune (transcripció d’Alexandre Tharaud)Maurice Ravel (1875-1937)
MiroirsNoctuelles. Très léger (Arnes. Molt lleuger)
Oiseaux tristes. Très lent (Ocells tristos. Molt lent)
Une barque sur l’océan. D'un rythme souple (Una barca a l’oceà. Amb un ritme suau)
Alborada del gracioso. Bastante fuerte
La vallée des cloches. Très lent (La vall de les campanes. Molt lent)Durada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 39 minuts.
#clàssics
Poema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Franz Schubert, en la seva curta vida, va deixar com a llegat un munt d’obres plenes de sentiments. La forma i l’estil del lied es veuen quasi sempre impregnant les seves composicions, una característica, però, que no es fa tan evident en els seus Impromptus, que s’alimenten d’una enorme riquesa d’idees purament musicals i que fan servir recursos harmònics del piano explotats minuciosament. Aquesta música tan pura unifica sinuosament els quatre Impromptus op. 90, més enllà de l’originalitat melòdica de cadascun. Són peces amb un cos únic independent que constitueixen, no obstant això, un conjunt equilibradament articulat, sempre amb el caràcter espontani d’inspiració improvisada que un Impromptu porta al seu ADN.
Dels genis musicals que França ha aportat a la història, Claude Debussy és fonamental per la transcendència de la seva obra. Després d’una etapa modulada pel gust wagnerià, amb l’estrena el 1894 del Prélude à l’après-midi d’un faune (avui se sentirà una transcripció de l’original simfònic del propi Alexandre Tharaud), el compositor es desprèn de la tradició i reformula el llenguatge atorgant la primacia a la bellesa del so. Inspirat en un poema de Mallarmé, el Faune va ser d’allò més trencador per les seves melodies amb aroma oriental, harmonies esquives i fluides, tonalitats poc definides i per la incorporació de sons i escales exòtiques.
Debussy va compondre dos llibres de Preludis (1909 i 1913, amb dotze cadascun) que van marcar el seu pensament pianístic; són peces en què tracta el teclat com si fos una paleta de pintor, tot impregnant-les de colors i de textures que fan somiar. Els anomenà Preludis en honor als de Chopin, però no segueixen cap ordre cromàtic i l’atmosfera varia enormement entre ells, des de la calma al virtuosisme, des del misteri a l’esclat.
Maurice Ravel admirà l’obra del seu compatriota i fins i tot va compondre una versió per a dos pianos del Faune. Malgrat que tots dos autors tenen molts punts de trobada, Ravel va prendre un camí diferent envers una cristal·lització de perfils nets en un equilibri de forma i fons; sobre això hi ha infinites dissertacions sobre les similituds i les diferències.
Durant la seva etapa de formació, Ravel va trobar frustrant l’experiència al Conservatori de París i al món acadèmic oficial. En qualsevol cas, el jove compositor ja havia començat a cridar l’atenció amb algunes obres, com el Quartet de corda i l’impressionista Jeux d’eau per a piano. En aquell context compon Miroirs, una suite de cinc peces que, segons el propi autor, va marcar un canvi força considerable en la seva evolució harmònica. Cadascuna d’aquestes reflexions sonores està dedicada a un dels amics de Ravel membres d’un cercle artístic que es feien dir Les Apaches. L’obra, de gran complexitat, va ser estrenada el 1906 pel pianista lleidatà Ricard Viñes i havia de sonar “com tret d’un quadern de dibuixos”. L’atrevida harmonia va irritar els seus contemporanis, però al mateix temps va marcar la trajectòria de les seves obres posteriors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Alexandre Tharaud, piano
©Jean-Baptiste Millot
La seva extraordinària discografia de més de vint-i-cinc àlbums, la majoria dels quals han rebut premis importants de la crítica, inclou repertori des de Couperin, Bach i Scarlatti, passant per Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms i Rakhmàninov, fins als compositors principals francesos del segle XX. L’amplitud de la seva activitat artística queda reflectida en les seves col·laboracions amb creadors teatrals, ballarins, coreògrafs, escriptors i cineastes, així com també amb cantautors i músics aliens a la música clàssica.
És un solista molt sol·licitat i actua amb moltes de les principals orquestres d’arreu. Interpretarà Ravel en el 150è aniversari del seu naixement, amb orquestres com ara l’Aurora Orchestra, Orchestre National de França, Simfònica de la Ràdio Finlandesa, Aarhus Symfonieorchester, Orchestre National de Montpeller, Beethovenorchester de Bonn i Orquestra Nacional de Bèlgica, i debutarà amb la San Francisco Symphony en l’estrena mundial del Concert per a piano de Nico Muhly. Altres concerts destacats de la seva agenda inclouen la Metropolitan Orchestra, Filarmonica George Enescu, Filharmonie de Brno i la Phil Zuid, entre d’altres.
Alexandre Tharaud és convidat habitual en recital a les sales més prestigioses del món. Entre els més destacats d’aquesta temporada i de la vinent, en té al Wigmore Hall, Philharmonie de París, aquest al Palau de la Música Catalana, Klavierfestival del Ruhr, Salle Bourgie de Mont-real, Concertgebouw d’Amsterdan i llargues gires pel Japó, la Xina i Corea.
Enregistra en exclusiva per a Warner Classics. El seu disc de concerts més recent, els Concerts per a piano de Ravel amb l’Orchestre National de França i Louis Langree, ha estat lloat per la crítica. Al llarg de la seva carrera ha fet enregistraments de música de Rameau, Scarlatti, les Variacions Goldberg i el Concert italià de Bach, les tres últimes Sonates de Beethoven, els 24 Preludis de Chopin i la integral per a piano de Ravel.
El 2017 va publicar Montrez-moi vos mains, un relat introspectiu i atractiu de la vida quotidiana com a pianista. Anteriorment ja havia estat coautor, amb el periodista Nicolas Southon, de Piano intime. Així mateix, és el protagonista d’una pel·lícula dirigida per la directora suïssa Raphaëlle Aellig-Régnier: Alexandre Tharaud, le temps dérobé, i va aparèixer en el paper del pianista Alexandre en el cèlebre film Amour (2012) de Michael Hanneke.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.11.2022 - 20 h
Sala de ConcertsPaul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 7, en Mi bemoll major, D. 568
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 14, en La menor, D. 784
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 17, en Re major, D. 850Preus: de 25 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –