És un premiat consort de violes, fundat l’any 1994 per Laurence Dreyfus, i ha estat reconegut com el més emocionant en actiu a l’escena mundial actual. El conjunt es va catapultar internacionalment quan el seu CD de debut amb obres de Henry Purcell va guanyar un premi Gramophone al millor enregistrament instrumental barroc el 1997. Des de llavors ha guanyat dos premis Gramophone més: per Orlando Gibbons (2004) i Lachrimae de John Dowland (2017).

La formació ha viatjat per tot el món actuant en festivals i cicles de concerts a Praga, Tòquio, Istanbul, Hèlsinki i Washington DC. Els seus darrers compromisos han inclòs el Festival de Trigonale (Àustria), Festival de Música Antiga de Barcelona, Festival Internacional de Bergen, el Festival de Música Antiga Lufthansa de Londres, Mazovia Baroque de Varsòvia, Festival de Música Antiga d’Estocolm, Palais des Beaux Arts de Brussel·les i De Bijloke de Gant.

La seva vintena d’enregistraments han obtingut elogis constants. El primer enregistrament per al segell escocès Linn va ser considerat Editor’s Choice de la «BBC Music Magazine» i finalista del Gramophone Early Music Award 2010. El Complete consort music amb música de William Byrd va ser guardonat amb un Diapason d’Or, la valoració CD del mes de la «BBC Music Magazine» i finalista del premi Gramophone al millor enregistrament de música antiga del 2011. Lawes’s consorts to the organ va ser nominat al premi anual de música de cambra de la «BBC Music Magazine» el setembre del 2012. El seu àlbum Lawes’s royal consort no només es va convertir en el CD de la setmana a diverses emissores d’arreu d’Europa i als EUA, sinó que va ocupar un lloc destacat a les llistes clàssiques especialitzades del Regne Unit durant diversos mesos abans de guanyar el Premi de Música de Cambra 2016 de la revista «Limelight» (Austràlia).

El Phantasm Viol Consort té la seu a la Universitat d’Oxford des de l’any 2005, en ser-ne nomenat grup resident. La tardor del 2010 va iniciar una nova residència al Magdalen College, on ha actuat, gravat i col·laborat amb l’aclamat College Choir. També ha fet actuacions habituals durant diverses temporades al Wigmore Hall, i concretament la temporada 2017-18 en un total de tres actuacions.

L’any 2015, el Phantasm Viol Consort va traslladar la base d’operacions a Berlín, on el director Laurence Dreyfus en planifica les activitats i du a terme la seva pròpia investigació independent en musicologia, estudis d’interpretació i anàlisi musical.

És el viola soprano i director del Phantasm Viol Consort. Va néixer en una família de músics i va començar a llegir música abans d’aprendre anglès. El seu pare tocava el violí a l’Orquestra de Filadèlfia i la seva mare era mezzosoprano d’òpera. De nen, Laurence tocava el piano i el violoncel, abans de sentir-se especialment atret per la música de cambra, gràcies a Edgar Ortenberg, membre del famós Quartet de Budapest (dels anys quaranta). Ja com a adolescent va comprar un enregistrament de Sonates en trio de Buxtehude que comptava amb una viola de gamba, i immediatament es va sentir atret per la sonoritat especial d’aquest instrument, que el va captivar i el va a empènyer a aprendre’l.

A la prestigiosa Juilliard School de Nova York va estudiar violoncel amb el llegendari violoncel·lista nord-americà Leonard Rose. Allà va ajudar a fundar l’Emerson String Quartet. Va deixar el conservatori per seguir estudis acadèmics en política i teologia, però aviat va trobar el camí de tornada a la música mitjançant un doctorat en musicologia a la Universitat de Columbia, amb el mestratge del destacat estudiós bachià Christoph Wolff. Paral·lelament, va començar a ensenyar la viola de gamba i, finalment, va aterrar a la classe de Wieland Kuijken al Conservatori Reial de Brussel·les, on va completar dos diplomes d’interpretació en dos anys, l’últim amb la màxima distinció.

Una doble carrera, com a musicòleg i intèrpret, l’ha portat per tot el món investigant la història de la música, oferint concerts, impartint conferències i classes d’interpretació. Com a estudiant i professor, Laurence ha ocupat càtedres a Yale, Stanford, Chicago, King’s College de Londres i, més recentment, a la Universitat d’Oxford i al Magdalen College. L’any 2002 la seva recerca acadèmica sobre Bach i Wagner va ser reconeguda per una beca a l’Acadèmia Britànica.

El trasllat a Anglaterra a principis dels anys noranta va provocar un ardent desig de formar un consort de violes de nivell mundial que Laurence dirigiria des de la viola aguda. Va trigar molts anys a trobar els intèrprets adequats que compartissin el seu entusiasme per la música de consort anglesa i que no tinguessin por de provar un enfocament radicalment nou. Així es va formar el Phantasm Viol Consort l’any 1994 i va tenir com a objectiu des del principi desafiar l’statu quo tot desenvolupant un so ric i vibrant basat en pràctiques històricament informades, el domini tècnic del joc de cordes i el manlleu de les tradicions expressives dels quartets de corda de principis del segle XX, com el Flonzaley i Busch. El Phantasm Viol Consort va reunir així l’interès juvenil de Laurence per la música de cambra amb el seu coneixement històric musical. La música antiga, des d’aquest punt de vista, no ha d’existir en un gueto, sinó que s’enllaça íntimament amb la música convencional i, fins i tot, contemporània, tot fent conscienciar el públic de noms destacats, com Byrd, Gibbons, Locke i Lawes. Credo in unam musicam podria ser el lema del Phantasm. Durant una dècada, entre els anys 2005 i 2015, el Phantasm Viol Consort va ser resident a la Universitat d’Oxford i al Magdalen College.

Com a intèrpret de viola de gamba i violoncel barroc, L. Dreyfus ha fet gires i ha enregistrat amb les principals figures de la música antiga, i durant molts anys va fer classes magistrals d’estiu a Noruega, Portugal i als EUA. (Tres membres del Phantasm, no és casualitat!, van estudiar amb ell en un d’aquests cursos d’estiu.) El 2015 es va jubilar anticipadament d’Oxford per centrar-se en la interpretació i l’escriptura lliure. Ha estat guardonat com a professor emèrit d’universitat.

Ha publicat tres llibres, dos sobre J. S. Bach i un sobre Wagner, juntament amb més de vint enregistraments, molts dels quals han estat nominats o han rebut premis internacionals. Laurence Dreyfus va decidir establir-se a Berlín, on havia passat dos anys estimulants com a estudiant de doctorat molts anys abans investigant Bach a banda i banda del que aleshores era el Mur. Després de gairebé vint-i-cinc anys a la Gran Bretanya, Berlín serveix com a base de L. Dreyfus, on continua explorant, interpretant i gravant nous repertoris, per oferir-los als amants de la música d’arreu del món.

Viola tenor, va néixer en una família de músics a Edimburg. Va créixer en una granja al nord d’Escòcia, es va enamorar del violoncel als sis anys, sobretot perquè la corda inferior sonava com el motor del Land Rover d’un amic i va començar a fer-ne classes a l’escola primària local. Amb la seva germana violinista Catherine van rebre formació a l’International Cello Center a Scottish Borders, sota la direcció de Jane Cowan, el qual, molt influenciat pels ensenyaments de Pau Casals, va insistir que tots els seus alumnes fessin servir cordes de tripa i, fins als nostres dies, J. Manson sempre n’ha usat aquesta modalitat. Als divuit anys va anar a estudiar amb el gran professor de violoncel Steven Doane a l’Eastman School of Music de Rochester (Nova York). Poc després d’arribar, va escoltar un enregistrament de les Sonates de gamba de Bach interpretades per Laurence Dreyfus que el va empènyer a aprendre l’instrument seriosament, amb la professora Christel Thielmann, i a aprofundir en aquest nou repertori apassionant. Amb aquesta fascinació també va anar a Holanda, on va estudiar viola de gamba amb Wieland Kuijken durant tres anys.

Quan encara era estudiant a la Haia, va ser convidat per primera vegada a tocar amb l’Orquestra Barroca d’Amsterdam de Ton Koopman, on seia al costat i aprenia del violoncel·lista holandès Jaap ter Linden. Posteriorment va esdevenir violoncel·lista principal de l’orquestra, amb la qual va interpretar i enregistrar més de 150 Cantates de Bach i, juntament amb Yo-Yo Ma, el Concert per a dos violoncels de Vivaldi.

Actualment s’ha especialitzat principalment en música de cambra del Renaixement fins al Romanticisme amb el London Haydn Quartet. Properament publicarà l’enregistrament amb els Quartets, op. 71 i 74 per al segell Hyperion. Aquesta temporada també farà gira pel Canadà i els EUA. Una col·laboració de llarga durada amb el clavecinista Trevor Pinnock ha permès l’enregistrament de les Sonates de gamba de Bach, a més de col·laboracions amb el flautista Emmanuel Pahud i els violinistes Sophie Gent i Matthew Truscott. Jonathan també és el violoncel·lista principal del Dunedin Consort i codirector de l’Orquestra of the Age of Enlightenment.

Entre les seves darreres actuacions destacades, hi ha recitals amb Elizabeth Kenny, Carolyn Sampson i Laurence Cummings, la invitació com a viola solista a l’òpera Written on skin de George Benjamin a la Royal Opera House, i concerts al Wigmore Hall de Londres i al Carnegie Hall de Nova York.

Jonathan Manson imparteix docència a la Royal Academy of Music de Londres i viu en un poble d’Oxfordshire amb la seva família.

Nascuda a Eichstätt (Baviera), va estudiar viola de gamba amb Philippe Pierlot i violoncel barroc amb Jaap ter Linden al Conservatori Reial de la Haia, on va obtenir un màster amb distinció. Més tard va guanyar premis destacats en concursos internacionals de música antiga a Van Wassenaer (2004), York (2005) i Biaggio-Marini-Wettbewerb (2003 i 2007).

Després d’haver tocat a l’Orquestra Barroca de Freiburg, Concerto Vocale, Solistes del Barroc de Berlín i Harmonie Universelle, va fundar la seva pròpia formació de cambra: Ensemble Fleury, que va gravar les Pièces de clavecin de Rameau per a Sony Classics amb una viola de gamba “daurada” de vuit cordes. En col·laboració amb Johannes Weiss, és directora artística i executiva del Musikfest Eichstätt (http://www.musikfest-eichstaett.de), cita anual d’estiu a la seva ciutat, on el Phantasm Viol Consort va debutar el 2018.

Des de l’any 2011 és professora de viola de gamba al Conservatori de Música de Frankfurt i està establerta a Berlín, on li agraden especialment els còctels personalitzats. Als estius se la pot trobar donant classes magistrals habitualment al Vielklang de Tübingen i dirigint els seus apreciats cursos d’estiu al preciós Schloss Seehaus, al sud d’Alemanya, on va convidar el director del Phantasm Laurence Dreyfus a unir-se a ella per difondre el gaudi de tocar com a consort de violes.