• English Baroque Soloists, Monteverdi Choir & Gardiner
    —Schütz, Schein i Bach

    Palau 100

    Dimecres, 8 de juny de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Monteverdi Choir
    English Baroque Soloists
    John Eliot Gardiner, director


    I

    Heinrich Schütz (1585 - 1672)
    Freue dich des Weibes deiner Jugend, SWV 453 

    Ist nicht Ephraim mein teurer Sohn, SWV 40

    Johann Hermann Schein (1585 - 1630)
    Da Jakob vollendet hatte

    Heinrich Schütz
    Auf dem Gebirge hat man ein Geschrei gehöret, SWV 396

    Musikalische Exequien, SWV 279-281

    Kyrie-Paraphrase / Gloria-Paraphrase
    Herr, wenn ich nur Dich habe, SWV 280
    Herr, nun lässest du deinen Diener, SWV 281


    II

    Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
    Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit, BWV 106, “Actus Tragicus”

    1.Sonatina
    2a. Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit
    2b. Ach, Herr, lehre uns bedenken
    2c. Bestelle dein Haus
    2d. Es ist der alte Bund
    3a. In deine Hände befehl ich meinen Geist
    3b. Heute wirst du mit mir im Paradies sein.
    4. Glorie, Lob, Ehr und Herrlichkeit

    O Jesu Christ meins Lebens Licht, BWV 118

    1. O Jesu Christ, mein's Lebens Licht
    2. Auf deinen Abschied Herr ich trau


    Durada aproximada del concert: primera part 53 minuts; pausa 20 minuts; segona part 31 minuts.

    #coral #llegendes

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Poema

    Estructures

    Quin miracle,
    quan una persona
    segueix el patró
    d’un altre cos.

    Quan en té la retirada exacta.

    Quina meravella,
    la de les similituds intercontinentals,
    la dels semblants que dialoguen
    a cent mil quilòmetres transatlàntics.

    La dels desconeguts
    que són mirall.

    Però per què ens sorprenen tant
    els trets compartits
    si venim tots
    d’allà mateix?

    Si som els clons del mateix clon.
    Si som el motlle primer.

    Si en som un de sol.

    Proliferació cel·lular

    Anna Gual
    Ameba (2020)

  • Salzburg 2 desktop
  • Comentari

    Música per a l’últim viatge

    Les obres que sentirem avui, exemples magnífics de música religiosa barroca luterana, es caracteritzen per una sobrietat musical, una austeritat de mitjans i un recolliment espiritual allunyats dràsticament de l’efervescent música catòlica de l’època. Una música que ens convida a transcendir el mer paper d’oïdors, per amarar-nos d’una espiritualitat i d’un món sonor que fa segles que va desaparèixer però que és als gens del nostre patrimoni artístic i cultural. Per tant, transportem-nos, en ment i esperit, a una dimensió sonora diferent i fascinant, que ens servirà la prodigiosa formació que lidera un exegeta com n’hi ha pocs: John Eliot Gardiner.

    Heinrich Schütz és considerat el primer gran compositor alemany de la història, l’iniciador del Barroc a l’Europa central, precursor de la música de Bach i de tot el Barroc germànic, i qui va obrir el camí de la futura música alemanya com una entitat poderosa i amb geni particular. Schütz va fer dues estades a Venècia, va ser deixeble de Giovanni Gabrieli i de Claudio Monteverdi, i va traslladar a terres germàniques els grans avenços musicals que va conèixer a Itàlia: l’estil policoral, l’estil concertato amb combinació de veus i instruments, la monodia recitada, l’ús significatiu de la dissonància, i l’esperit dramàtic que caracteritzava aquell nou gènere purament italià i acabat de néixer, l’òpera. De fet, Schütz és l’autor de la primera òpera alemanya de la història, titulada Dafne, composta el 1627 (una òpera la partitura de la qual no s’ha conservat).

    Nascut a Köstritz (Turíngia) el 1585, Schütz es va iniciar en la música com a corista de la capella del landgravi Moritz de Hessen-Kassel, que l’any 1609 li va assignar una pensió anual de dos-cents tàlers perquè anés a perfeccionar els seus estudis a Venècia sota la direcció de Giovanni Gabrieli. Schütz hi va romandre fins a la mort del seu mestre (1612) i en tornar al país fou nomenat mestre de la capella ducal del príncep elector de Saxònia a Dresden, càrrec que va ocupar fins a la seva mort l’any 1672.

    Per tant, el llenguatge musical de Heinrich Schütz es va configurar principalment a Itàlia i concretament a Venècia, on va descobrir l’estil policoral dels cori spezzati i també el nou estil recitativo fonamentat en el baix continu. La representació del text i dels afectes típica de l’estil italià modern es fon en la seva música amb el contrapunt dens i massís de l’stile antico en una música magistral sobre una base gairebé artesanal.

    Schütz va fer un segon viatge a Venècia, l’any 1629, que li va permetre conèixer Monteverdi. Fou aleshores que inicià un segon període creatiu més fortament impregnat per l’estil concertato i per l’ús del baix continu: hi ha una contínua recerca de realisme, de dramatisme, de la unió entre paraula i música, recursos propis del nou estil italià, per tal de fer més vius els textos sagrats. Schütz s’obsessiona a representar el text a través de la música, i aconsegueix, com cap altre compositor alemany, una unió perfecta entre paraula i música, tot seguint fidelment i d’una manera simple, senzilla però genial, els accents i les cadències de la seva llengua.

    Schütz va plasmar tots aquests recursos dramàtics i retòrics tan innovadors en un corpus de música religiosa exquisit del qual sentirem alguns exemples per iniciar el concert, al costat de la música del seu col·lega, coetani estricte, Johann Hermann Schein, que va ser Kantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig cent anys abans de Bach. Però també trobarem aquests recursos en la més important de totes les seves obres funeràries: les Exèquies musicals, compostes l’any 1636 per al funeral del príncep Heinrich Posthumus von Reuss. Les Exèquies són un catàleg monumental de retòrica musical, en què es combinen sàviament el melodisme de l’incipient gènere operístic amb les efervescències sonores de la polifonia veneciana en una mena de rèquiem germànic de gran delicadesa i emoció.

    Un any abans de morir, el príncep Heinrich, home profundament religiós i d’una gran cultura, va començar a elaborar els preparatius i els detalls dels seu propi funeral. Va escollir els passatges de la Bíblia per a l’oració fúnebre i va seleccionar un recull de textos que volia tenir gravats i pintats a la seva tomba i que parlen del consol de la mort i l’esperança en la resurrecció. La seva disposició a la superfície exterior del sarcòfag, simètrica i molt elaborada, revela una planificació madura i molt meditada, dotada d’un significat teològic molt profund. Segurament, el príncep, que era un gran amant de la música, va preveure també l’acompanyament musical del seu funeral, però no se’n té cap constància; va ser a la mort del sobirà, el 3 de desembre de 1635, que la seva vídua i els fills van encomanar a Schütz la composició de la música per al funeral, i l’elecció va ser clara: els textos escollits pel príncep serien també cantats (recordem que, segons paraules del propi Schütz, el príncep era un músic aficionat però força solvent, capaç de cantar la veu de baix de qualsevol motet i fins i tot de dirigir les obres en un concert vocal).

    El cos del príncep va quedar embalsamat a la capella del palau d’Osterstein fins al 4 de febrer de 1636, en què es va traslladar en processó solemne a la Johanneskirche de Gera, on es va fer la cerimònia fúnebre i on van sonar per primera vegada les Exèquies de Schütz.

    L’obra consta de tres peces independents amb una arquitectura musical que constata la intenció del compositor de crear una estructura formal corresponent exactament a la disposició dels textos gravats al sarcòfag. Schütz va elaborar un meravellós i compacte organisme musical d’una gran emoció i solemnitat sobre tres unitats textuals: els passatges de l’Evangeli i els versos dels himnes que el príncep havia fet inscriure al seu taüt formen la primera part, significativament titulada “Concertat en forma de missa de difunts alemanya”, on s’alternen diversos fragments per a cor a sis veus amb nombroses intervencions dels solistes. Els versos de l’oració fúnebre proveeixen la lletra per al segon motet, escrit a vuit veus en doble cor, per ser cantat tot just després del sermó (en estil antifonal, clarament venecià). Finalment utilitza el Càntic de Simeó, la versió alemanya del Nunc dimitis, per a la tercera secció, que presenta l’oposició d’un cor a cinc veus (els “amics a la terra”) amb un cor favorit de dues sopranos i un baix, i que representen dos serafins acompanyant l’ànima del traspassat –el baix– cap al cel, un trio vocal que ha de cantar des d’un lloc allunyat del cor gran i del cos present del finat. Schütz, doncs, personifica l’ànima del príncep difunt en una de les tres veus solistes, la del baix, i l’efecte d’aquest recurs retòric (prosopopeia) devia ser molt impactant per a la congregació: sentir el mort parlant-nos des del més enllà, transmetent consol i confort, i assegurant-nos la resurrecció.

    El conjunt de l’obra és un cant intimista i emocionat a la fugacitat de la vida, una visió resignada del destí expressada amb una gran devoció, amb tendresa i joia continguda, i una esperança irrenunciable en Déu. Molts musicòlegs coincideixen a dir que les Exèquies de Schütz són l’antecedent inspirador i precursor del Rèquiem alemany de Brahms.

    De les tres-centes Cantates que ens han arribat de Bach, només dues són de temàtica fúnebre, i avui en sentirem una, aquesta petita meravella, BWV 106, Gottes Zeit is die allerbeste Zeit, que tot i ser escrita de ben jove és una veritable obra mestra del tot singular. Bach tenia vint-i-dos anys quan la va compondre, probablement per al funeral de Dorothea Susanna Eilmar, celebrat el 3 de juny de 1708. Només n’ha perviscut una còpia molt posterior on figura el títol desafortunat Actus Tragicus, una denominació que de ben segur Bach no li va posar perquè desdiu del tot de l’esperit que transmeten tant el text com la música: no hi ha res de tràgic o terrible en la contemplació de la mort que ens proposa Bach; ans al contrari, tot és serenor, pau i consol.

    La lletra de la Cantata és un amalgama de textos bíblics i corals de la tradició luterana, però conserva una sàvia unitat que desenvolupa un tema fonamental: el de la transformació de la mort-punició de l’Antic Testament en la mort-esperança que ens aporta Jesús. La migrada instrumentació d’aquesta Cantata (dues flautes dolces i dues violes de gamba amb continu) és sorprenent i molt original, per la sonoritat tènue, íntima i càlida que destil·la. Defugint els instruments aguts o brillants, Bach busca un clima sonor plàcid, de serenor i de tendresa ben adient amb aquesta mena de petit “Rèquiem alemany”, com si volgués consolar els familiars del difunt no només a través de la paraula, sinó també de la música. Una lliçó musical de teologia cristiana.

    La Cantata comença amb una sorprenent “Sonatina” que predisposa l’esperit, un molto adagio protagonitzat per les dues flautes, a l’uníson o en forma d’eco, sobre un fons harmònic de les violes i el continu. A partir d’aquí sorgeix un devessall d’episodis on s’alternen els solistes i el cor amb estils diversos, des de l’ària, la xacona o la fuga escolàstica, als ariosos, l’estil declamatori o els recitatius. I tres expressions clau fonamenten tota l’arquitectura musical: Gottes Zeit (“el temps de Déu”), leben (“viure”) i sterben (“morir”), que desemboquen en un repòs sobre el mot Jesu. El baix solista representa la Vox Christi, i cita una de les set paraules de Crist a la creu (“avui seràs amb mi al Paradís”), en una intervenció que acaba convertint-se en un duo amb la contralt, que canta la melodia coral sobre la sentència “amb pau i joia deixo aquest món” subratllant mots clau com stille (“tranquil”) i Schlaff (“son”). L’obra acaba amb una harmonització esplèndida del coral, a mode de Glòria, seguit d’una doble fuga de trenta-dos compassos que acaba esvaint-se en un efecte sorprenent d’eco. Retòrica musical en estat pur.

    Durant molts anys, el motet BWV 118, O Jesu Christ, mein Lebens Licht va ser considerat una cantata per les seves característiques particulars. De fet, és un motet fúnebre basat en el text de la primera estrofa d’un coral del 1610 atribuït a Martin Behm. És una obra molt peculiar perquè se n’han conservat dues versions manuscrites de Bach: la primera, la de l’any 1736, té una instrumentació inusual, amb parts autònomes per a un cornetto, dues trompes i tres trombons que acompanyen les veus, cosa que fa pensar en una interpretació a l’aire lliure i per a una cerimònia fúnebre (segurament durant la conducció del fèretre cap al cementiri). La segona versió data del 1740 i conserva les parts corals idèntiques, però la instrumentació s’ha enriquit amb tres oboès, un dels quals da caccia, un fagot, corda i baix continu. Bach, a més, escriu per al grup instrumental una introducció plàcida i serena, un ritornello que es va repetint entre les estrofes del cor, i un postludi. Aquesta versió segurament va sonar al funeral solemne del comte Friedrich von Flemming, que era governador de la ciutat de Leipzig i que va morir l’11 d’octubre de 1740, i és la que escoltarem avui.

    Tot i la seva brevetat, aquestes joies corals són d’una complexitat refinada i requereixen també un talent colossal dels intèrprets: vigor, virtuosisme, delicadesa i sensibilitat musical, trets adobats amb una tècnica formidable, per evocar l’ampli ventall d’atmosferes i emocions, i l’esperit que embolcalla cadascun dels passatges d’aquestes obres.

    Xavier Chavarria, periodista i crític musical.

  • Schubertiada nou desktop
  • Biografies

    Monteverdi Choir

    Monteverdi Choir

    © Liliya Olkhovaya

    Des de la seva fundació la dècada del 1960 ha destacat significativament al món de la música coral. El Monteverdi Choir, que combina una tècnica consumada, una pràctica interpretativa històricament informada i una sòlida comprensió de l’impacte visual, s’esforça d’una manera constant per aportar perspectives noves, immediatesa i dramatisme a les actuacions que presenta arreu del món.

    El 2021 va fer el seu primer concert retransmès en directe per streaming: la Passió segons sant Joan de Bach, filmat a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford. Després va tornar a actuar en directe, a l’estiu, als concerts del Salzburger Festspiele i del Festival Berlioz, així com als Proms de la BBC i al Berliner Festspiele, on va cantar un programa Händel i Bach que va rebre molt bones crítiques. Va concloure l’any amb una gira per presentar l’oratori sacre L’enfance du Chris de Berlioz, amb una actuació molt aplaudida per la crítica a St. Martin in the Fields, la seva nova seu londinenca.

    El 2020 va acompanyar l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR) en interpretacions de la Novena Simfonia de Beethoven a Barcelona, Nova York i Chicago, tot formant part d’un projecte més ampli per celebrar el 250è aniversari del compositor. A més a més, va presentar concerts inaugurals al festival de la Settimana di Musica Sacra di Monreale, a Sicília, en què va interpretar obres mestres corals del Barroc juntament amb el conjunt English Baroque Soloists.

    El Monteverdi Choir ha participat en diversos concerts amb diferents repertoris: des d’una gira per presentar la Passió segons sant Mateu de Bach (interpretada de memòria), amb el conjunt English Baroque Soloists (EBS), fins a La damnation de Faust de Berlioz i el Requiem de Verdi, amb l’ORR. El 2017 va prendre part en el projecte Monterverdi 450, guardonat amb un premi atorgat per la Royal Philharmonic Society, en què va interpretar les tres òperes de Monterverdi que s’han conservat fins avui, juntament amb Gardiner i l’EBS, per tot Europa i els Estats Units. Entre les seves gires pioneres més destacades cal esmentar la Peregrinació de les Cantates de Bach durant l’any 2000, en què va cantar les 198 Cantates sacres de Johann Sebastian Bach en més de seixanta esglésies d’Europa i d’Amèrica del Nord.

  • English Baroque Soloists

    English Baroque Soloists

    ©Slawek Przerwa

    Fundat el 1978 per John Eliot Gardiner, el conjunt English Baroque Soloists pretén desafiar les idees preconcebudes sobre dos-cents anys de música: des de Monteverdi fins a Mozart i Haydn. Els seus membres dominen tant les interpretacions de cambra com les simfòniques i operístiques i es caracteritzen per un estil càlid i incisiu que es reconeix a l’instant. Formen una de les principals orquestres d’instruments d’època i han tocat a molts dels espais musicals més prestigiosos del món, com ara el Teatro alla Scala de Milà, Concertgebouw d’Amsterdam i Sydney Opera House.

    El 2021 el conjunt va tocar el seu primer concert retransmès en directe per streaming: la Passió segons sant Joan de Bach, filmat a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford i retransmès per la plataforma en línia DG Stage de Deutsche Grammophon. També va oferir interpretacions de Händel i de Bach, molt aclamades per la crítica, a dos dels festivals de música més prestigiosos d’Europa: els Proms de la BBC i el Berliner Festspiele.

    El 2019 va anar per primera vegada a l’Amèrica del Sud, al Festival Internacional de Música de Cartagena, i més endavant va emprendre una gira per interpretar l’oratori dramàtic Semele de Händel, amb el Monteverdi Choir, a diferents espais musicals icònics, com ara el Palau de la Música Catalana i al Teatro alla Scala de Milà. Després va fer les seves primeres interpretacions a Rússia, juntament amb el Monteverdi Choir, amb un programa que incloïa obres de Monteverdi, Carissimi, Scarlatti i Purcell, abans de tornar a l’Amèrica del Sud per a més concerts inaugurals al Brasil, l’Uruguai, l’Argentina i Xile.

    El 2017 va participar en la cèlebre gira Monteverdi 450, en la qual va interpretar, a diferents llocs d’Europa i als Estats Units, les tres òperes de Monteverdi que s’han conservat fins avui. Aquest projecte va ser reconegut amb un premi de la Royal Philharmonic Society en la categoria d’òpera i teatre musical.

    A més a més, el 2000 va prendre part en l’emblemàtica Peregrinació de les Cantates de Bach, juntament amb el Monteverdi Choir, en què van interpretar les Cantates sacres de Bach per tot Europa. La dècada del 1990 l’English Baroque Soloists també va participar a les principals produccions operístiques, al costat del Monteverdi Choir, de Händel, Purcell i Monteverdi, i va enregistrar les millors òperes de Mozart per a Deutsche Grammophon.

  • John Eliot Gardiner, director

    John Eliot Gardiner, director

    © Sim Canetty-Clarke

    És reconegut, a escala internacional, com un dels músics més innovadors i dinàmics i un dels protagonistes del món musical contemporani. Fundador i director artístic del Monteverdi Choir, dels English Baroque Soloists (EBS) i de l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR), ha esdevingut una figura clau, tant pel que fa al renaixement de la música antiga com a una pràctica interpretativa històricament informada.

    Sovint intervé com a convidat amb les principals orquestres simfòniques del món, com ara la London Symphony Orchestra, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra i Gewandhausorchester de Leipzig, en què dirigeix repertoris que abracen des del segle XVI fins al XX. També ha dirigit produccions operístiques de la Royal Opera House, al Covent Garden, a la Wiener Staatsoper i al Teatro alla Scala de Milà.

    El 2021 va dirigir el Monteverdi Choir i l’EBS en una interpretació de la Passió segons sant Joan de Bach retransmesa en directe per streaming des del Sheldonian Theatre d’Oxford, i va intervenir als festivals de música més prestigiosos d’Europa, a més de participar, per seixantena vegada, als Proms de la BBC. Va concloure l’any dirigint el Monteverdi Choir i l’ORR en interpretacions de l’oratori sacre L’enfance du Christ de Berlioz; cal esmentar, especialment, una actuació molt aplaudida per la crítica a St Martin in the Fields, la nova seu londinenca del Monteverdi Choir & Orchestra.

    Al principi del 2020 va dirigir l’ORR en tres cicles simfònics com a part de les celebracions del 250è aniversari de Beethoven, amb concerts al Palau de la Música Catalana, Carnegie Hall de Nova York i Harris Theatre de Chicago. Altres èxits recents amb els conjunts Monteverdi inclouen, el 2017, el premi atorgat per la Royal Philharmonic Society pel projecte Monterverdi 450, consistent en una repetició de l’emblemàtica Peregrinació de les Cantates de Bach, inicialment duta a terme el 2000 i que el 2018 va recórrer algunes de les sales de concerts i esglésies més famoses d’Europa, així com una exploració al llarg de cinc anys de les obres principals de Berlioz per commemorar el 150è aniversari de la mort del compositor.

  • Peralada desktop
  • Formacions

    Monteverdi Choir

    Sopranos
    Rachel Allen

    Sam Cobb
    Hilary Cronin
    Emily Dickens
    Eloise Irving
    Charlotte La Thrope
    Emily Owen
    Alison Ponsford-Hill
    Daisy Walford
    Amy Wood

    Altos
    Francesca Biliotti

    Rosie Clifford
    Michał Czerniawski*
    Iris Korfker
    Hamish McLaren
    Tim Morgan*

    Tenors
    Christopher Bowen

    Jacob Ewens
    Jonathan Hanley
    Graham Neal
    Edward Ross
    Gareth Treseder

    Baixos
    Alex Ashworth

    Jack Comerford
    Robert Davies
    Sam Evans
    Tom Herring
    Christopher Webb

    *solistes convidats
    Consort solistes del cor


    English Baroque Soloists

    Violoncel
    Poppy Walshaw

    Viola de gamba
    Kinga Gáborjáni
    Reiko Ichise

    Contrabaix
    Valerie Botwright

    Llaüt
    Thomas Dunford

    Arpa
    Gwyneth Wentink

    Orgue
    James Johnstone

    Flauta de bec
    Rachel Beckett

    Catherine Latham

    Corneta
    Adrien Mabire

    Richard Thomas
    Darren Moore

    Trompeta
    Richard Thomas

    Darren Moore

    Sacabutx
    Miguel Tantos Sevillano

    Laura Agut
    Martyn Sanderson
    James Buckle
    Fabio De Cataldo

  • Textos

    Heinrich Schütz (1585 - 1672)
    Freue dich des Weibes deiner Jugend., SWV 453
    Proverbis 5:18b-19

    Freue dich des Weibes deiner Jugend.
    Sie ist lieblich wie eine Hinde und holdselig wie ein Rehe;
    Laß dich ihre Liebe allezeit sättigen
    und ergötze dich allewege in ihrer Liebe.

    Frueix de l’esposa de la teva joventut,
    cérvola amable, delicada daina:
    deixa’t perdre en les seves carícies,
    que sempre t’embriagui el seu amor.

    Ist nicht Ephraim mein teurer Sohn, SWV 40
    Jeremies 31:20

    Ist nicht Ephraim mein teurer Sohn
    und mein trautes Kind?
    Denn ich gedenk noch wohl daran,
    was ich ihm geredet habe.
    Darum bricht mir mein Herz gegen ihm,
    daß ich mich sein erbarmen muß,
    spricht der Herr.

    Efraïm és per a mi un fill preciós,
    un infant que m’encisa.
    Com és que, després de renyar-lo,
    encara me’n recordo tant?
    Per ell se’m commouen les entranyes,
    me l’estimo amb tendresa.
    Ho dic jo, el Senyor.

    Johann Hermann Schein (1585 - 1630)
    Da Jakob vollendet hatte
    Gènesis 49:33- 50:1

    Da Jakob vollendet hatte die Gebot an seine Kinder,
    tät er seine Füße zusammen aufs Bett und verschied und ward versammelt zu seinem Volk.
    Da fiel Joseph auf seines Vaters Angesicht und weinet über ihn und küsset ihn.

    Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills,
    Jacob tornà a estirar-se al llit,
    va morir i es va reunir amb els seus.
    Josep va abraçar el seu pare
    i li cobrí la cara de llàgrimes i de petons.

    Heinrich Schütz
    Auf dem Gebirge hat man ein Geschrei gehöret, SWV 396
    Adaptat de Mateu 2:18

    Auf dem Gebirge hat man ein Geschrei gehöret,
    Viel Klagens, Weinens und Heulens,
    Rahel beweinete ihre Kinder,
    und wollt sich nicht trösten lassen,
    Denn es war aus mit ihren.

    A la muntanya se sent un crit,
    plors i grans planys:
    és Raquel que plora els seus fills,
    i no vol que la consolin,
    perquè ja no hi són.

    Musikalische Exequien, SWV 279-281

    Erster Teil a: Kyrie-Paraphrase

    Intonatio
    Nacket bin ich vom Mutterleibe kommen,

    Soli TTB
    Nacket werde ich wiederum dahin fahren.
    Der Herr hat’s gegeben, der Herr hat’s genommen,
    der Name des Herren sei gelobet!

    Capella
    Herr Gott, Vater im Himmel,
    erbarm dich über uns!

    Soli SST
    Christus ist mein Leben, Sterben ist mein Gewinn.
    Siehe, das ist Gottes Lamm, das der Welt Sünde trägt!

    Capella
    Jesu Christe, Gottes Sohn, erbarm dich über uns!

    Soli AB
    Leben wir, so leben wir dem Herren;
    sterben wir, so sterben wir dem Herren.
    Darum: wir leben oder sterben, so sind wir des Herren.

    Capella
    Herr Gott, Heiliger Geist, erbarm dich über uns!

    Primera part a: Paràfrasi del Kyrie

    Intonatio
    Nu vaig sortir del ventre de la mare.

    Soli TTB
    Nu hi tornaré.
    El Senyor m’ho ha donat, el Senyor m’ho ha llevat,
    lloat sigui el nom del Senyor.

    Capella
    Senyor Déu, Pare al cel,
    tingues pietat de nosaltres!

    Soli SST
    Crist és la meva vida, morir és el meu guany.
    Heus ací l’Anyell de Déu, que lleva els pecats del món!

    Capella
    Jesucrist, fill de Déu, tingues pietat de nosaltres.

    Soli AB
    Si vivim, vivim per al Senyor;
    si morim, morim per al Senyor.
    Per tant, tant si vivim com si morim, som del Senyor.

    Capella
    Senyor Déu, Esperit Sant, tingueu pietat de nosaltres.

    Erster Teil b: Gloria-Paraphrase

    Intonatio
    Also hat Gott die Welt geliebt,
    daß er seinen eingebornen Sohn gab,

    Soli SSATTB
    auf daß alle, die an ihn gläuben,
    nicht verloren werden,
    sondern das ewige Leben haben.

    Capella
    Er sprach zu seinem lieben Sohn:
    Die Zeit ist hie zu erbarmen;
    fahr hin, mem’s Herzens werte Kron,
    und sei das Heil der Armen
    und hilf ihn’ aus der Sünden Not,
    erwürg für sie den bittern Tod
    und laß sie mit dir leben.

    Soli ST
    Das Blut Jesu Christi, des Sohnes Gottes,
    machet uns rein von allen Sünden.

    Capella
    Durch ihn ist uns vergeben
    die Sünd, geschenkt das Leben.
    Im Himmel solln wir haben,
    O Gott, wie große Gaben.

    Soli SB
    Unser Wandel ist im Himmel, von
    dannen wir auch warten des Heilandes Jesu
    Christi, des Herren, welcher unsern nichtigen
    Leib verklären wird, daß er ähnlich werde seinem
    verklärten Leibe.

    Primera part b: Paràfrasi del Gloria

    Intonatio
    Déu va estimar tant el món
    que li va lliurar el seu únic Fill,

     

    Soli SSATTB
    perquè els que creuen en Ell no morin,
    sinó que tinguin vida eterna.

     

    Capella
    Va dir al seu fill estimat:
    Ha arribat el moment de tenir pietat;
    segueix el teu camí, preuada corona del meu cor,
    i sigues la salvació dels pobres,
    salva’ls dels seus pecats,
    deslliura’ls d’una mort amarga
    i deixa’ls viure amb tu.

    Soli ST
    La sang de Jesucrist, fill de Déu,
    ens lliuri de tots els pecats.

     

    Capella
    Gràcies a Ell se’ns perdonen
    els pecats, i se’ns ha donat la vida.
    Al cel, oh Senyor,
    quins grans regals tindrem.

     

    Soli SB
    El nostre camí és al cel, des d’allà
    també esperem el salvador Jesucrist,
    el Senyor, que transfigurarà el nostre cos
    insignificant per fer-lo semblant al seu cos
    glorificat.

    Capella
    Es ist allhier ein Jammertal,
    Angst, Not und Trübsal überall;
    des Bleibens ist ein’ kleine Zeit,
    voller Mühseligkeit,
    und wer’s bedenkt, ist immer im Streit.

    Soli TT
    Wenn eure Sünde gleich blutrot wäre,
    soil sie doch schneeweiß werden; wenn sie gleich
    ist wie rosinfarb, soil sie doch wie Wolle werden.

    Capella
    Sein Wort, sein Tauf, sein Nachtmahl
    dient wider allen Unfall;
    der Heilge Geist im Glauben
    lehrt uns darauf vertrauen.

    Solo A
    Gehe hin, mein Volk, in eine Kammer
    und schleuß die Tür nach die zu ! Verbirge
    dich einen kleinen Augenblick, bis der Zorn vorübergehe.

    Soli SSB
    Der Gerechten Seelen sind in Gottes
    Hand, und keine Qual rühret sie an. Für den
    Unverständigen werden sie angesehen, als
    stürben sie, und ihr Abschied wird für eine Pein
    gerechnet, und ihr Hinfahren für Verderben,
    aber sie sind im Frieden.

    Capella
    Som en una vall de llàgrimes,
    de por, de misèria i aflicció;
    ens hi estem un temps breu,
    ple d’esforç,
    i qui ho consideri se sentirà turmentat.

     

    Soli TT
    Encara que els vostres pecats siguin vermells com la sang,
    es tornaran blancs com la neu, encara que siguin
    vermells com el carmí, es tornaran com la llana.

    Capella
    La seva paraula, el seu baptisme i el seu sopar
    ens protegeixen de tots els mals;
    l’Esperit Sant en la nostra fe
    ens ensenya a creure-hi.

    Solo A
    Aneu, poble meu, a una cambra
    i tanqueu la porta! Amagueu-vos
    un instant, fins que hagi passat la ira.

    Soli SSB
    Les ànimes dels justos són en mans
    de Déu, i cap turment els afecta. Els
    insensats els veuen com si
    morissin, el seu comiat els omple de
    pena, i la seva marxa és per a ells la perdició,
    però marxen en pau.

    Solo T
    Herr, wenn ich nur dich habe, so frage
    ich nichts nach Himmel und Erden.

    Soli ATTB
    Wenn mir g!eich Leib und Seele
    verschmacht’, so bist du, Gott, allzeit meines
    Herzens Trost und mein Teil.

    Capella
    Er ist das Heil und selig Licht für die Heiden,
    zu erleuchten, die dich kennen nicht, und zu weiden.
    Er ist seines Volks Israel der Preis, Ehr, Freud’ und Wonne.

    Soli BB
    Unser Leben währet siebenzig Jahr,
    und wenn’s hoch kömmt, so sind achtzig Jahr;
    und wenn es köstlich gewesen ist, so ist es Müh’
    und Arbeit gewesen.

    Capella
    Ach, wie elend ist unser’ Zeit allhier auf dieser Erden;
    gar bald der Mensch darniederleit,
    wir müssen alle sterben,
    allhier in diesem Jammertal
    ist Müh’ und Arbeit überall,
    auch wenn dir’s wohl gelinget.

    Solo T
    Senyor, si només us tinc a Vós, no demano
    res més al cel ni a la Terra.

    Soli ATTB
    Encara que s’esvaeixin el meu cos i la meva
    ànima, sempre sereu Vós, Déu meu, el consol del
    meu cor i part de mi.

    Capella
    Ell és la salvació i llum beneïda que il·lumina
    els gentils que no el coneixen. Ell és el premi del seu
    poble d’Israel, honor, joia i delit.

    Soli BB
    La nostra vida s’allarga setanta anys,
    com a molt vuitanta;
    i tot i ser agradable no és més que pena
    i treball.

    Capella
    Ah, que miserable és el nostre temps aquí a la Terra;
    a penes ha arribat l’home a aquesta Terra, ha de morir,
    en aquesta vall de llàgrimes, on només hi ha patiment
    i dolor, fins i tot quan va bé.

    Solo T
    Ich weiß, daß mein Erlöser lebt, und er
    wird mich hernach aus der Erden auferwecken,
    und werde darnach mit dieser meiner Haut umgeben werden,
    und werde in meinem Fleisch Gott sehen.

    Capella
    Weil du vom Tod erstanden bist,
    werd’ ich im Grab nicht bleiben,
    mein höchster Trost dein’ Auffahrt ist,
    Todsfurcht kannst du vertreiben,
    denn wo du bist, da komm’ ich hin,
    daß ich stets bei dir leb’ und bin,
    drum fahr’ ich hin mit Freuden.

    Soli SSATTB
    Herr, ich lasse dich nicht,
    du segnest mich denn.

    Capella
    Er sprach zu mir: halt dich an mich,
    es soll dir itzt gelingen;
    ich geb’ mich selber ganz für dich,
    da will ich für dich ringen.
    Den Tod verschlingt das Leben mein,
    mein’ Unschuld trägt die Sunde dein;
    da bist du selig worden.

    Solo T
    Jo sé que el meu Redemptor viu, i ell
    em ressuscitarà de la Terra,
    i després m’embolcallaré amb aquesta pell,
    i veuré Déu en la meva carn.

     

    Capella
    Perquè tu has ressuscitat,
    jo no romandré a la sepultura,
    el meu consol més gran és la teva Ascensió,
    foragites la por a la mort,
    perquè allà on tu ets és on jo vaig,
    per viure i estar sempre amb tu,
    i per això hi vaig ple de joia.

     

    Soli SSATTB
    Senyor, no et deixaré,
    ets la meva benedicció.

     

    Capella
    Ell em va dir: confia en mi,
    ara tot anirà bé;
    em lliuro completament a tu,
    vull lluitar per tu.
    La meva vida s’empassa la mort,
    la meva innocència lleva els teus pecats;
    has estat beneït.

    Zweiter Teil: Herr, wenn ich nur Dich habe (SWV 280)

    Parentationsmotette

    SATB/SATB
    Herr, wenn ich nur dich habe,
    so frage ich nichts nach Himmel und Erden.
    Wenn mir gleich Leib und Seele verschmacht’,
    so bist du, Gott, allezeit meines Herzens Trost und mein Teil.
    (Psalm 73,25-26)

    Segona part: Senyor, si només et tinc a tu, SWV 280

    Motet de les exèquies

    SATB/SATB
    Senyor, si et tinc a tu,
    no m’importen
    el cel ni la terra. Encara que
    el meu cos i la meva ànima defalleixin,
    tu ets, Déu meu, consol del meu cor i part de mi.
    (Salm 73,25-26)

    Dritter Teil: Herr, nun lässest du deinen Diener (SWV 281)

    Canticum B. Simeonis

    Intonatio
    Herr, nun lässest du deinen Diener

    Coro I [SATTB]
    in Frieden fahren wie du gesagt hast;
    denn meine Augen haben deinen
    Heiland gesehen, welchen du bereitet hast
    für allen Völkern, ein Licht zu erleuchten die
    Heiden, und zum Preis deines Volks Israel.
    (St Luke 2, 29-32)

    Coro II [SSB]
    Selig sind die Toten, die in dem Herren sterben;
    sie ruhen von ihrer Arbeit,
    und ihre Werke folgen ihnen nach.
    Sie sind in der Hand des Herren,
    und keine Qual rühret sie.
    Selig sind die Toten, die in dem Herren sterben.
    (from Revelations 14,13 and the Wisdom of Solomon 3,1)

    Tercera part: Senyor, permet que el teu servent, SWV 281

    Canticum B. Simeonis

    Intonatio
    Senyor, deixa que el teu servent

    Cor I [SATTB]
    se’n vagi en pau, com li havies promès;
    els meus ulls han vist el Salvador,
    a qui Tu has enviat perquè
    salvi tots els pobles, com la llum que il·lumina
    els gentils i que és glòria del teu poble, Israel.
    Lluc 2, 29-32

     

    Cor II [SSB]
    Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor;
    que reposin del seu esforç,
    perquè les seves obres els acompanyen.
    Estan en mans de Déu,
    i cap turment els podrà tocar.
    Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor.
    Apocalipsi 14,13 i Llibre de la Saviesa de Salomó 3,1

    Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
    Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit, BWV 106, “Actus Tragicus”

    2a. Coro
    Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit.
    In ihm leben, weben und sind wir,
    solange er will.
    In ihm sterben wir zur rechten Zeit,
    wenn er will.

    2b. Arioso: Tenor
    Ach, Herr, lehre uns bedenken, dass wir
    sterben müssen, auf dass wir klug werden.

    2c. Aria: Bass
    Bestelle dein Haus; denn du wirst sterben
    und nicht lebendig bleiben!

    2d. Coro ed Arioso: Sopran
    Es ist der alte Bund:
    Mensch, du musst sterben!

    2a. Cor
    El temps de Déu és el millor de tots els temps.
    En ell vivim, ens movem i ens hi estem, tant com ell vol.
    En ell morim en el temps just, quan ell vol.

    2b. Arioso: Tenor
    Oh Senyor, ensenya’ns a considerar que ens cal morir,
    i que, sobre això ens mantinguem serens.

    2c. Ària: Baix

    Endreça casa teva, ja que tu has de morir
    i no romandràs per sempre amb vida.

    2d. Cor i arioso: Soprano

    Aquesta és la primitiva aliança: Home, tu has de morir!

    Sopran
    Ja, komm, Herr Jesu, komm!

    3a. Aria: Alt
    In deine Hände befehl ich meinen Geist;
    du hast mich erlöset, Herr, du getreuer Gott.

    3b. Arioso: Bass con Choral: Alt
    Heute wirst du mit mir im Paradies sein.
    Mit Fried und Freud ich fahr dahin
    in Gottes Willen,
    getrost ist mir mein Herz und Sinn,
    sanft und stille.
    Wie Gott mir verheißen hat:
    Der Tod ist mein Schlaf worden.

    4. Coro (Choral)
    Glorie, Lob, Ehr und Herrlichkeit
    sei dir, Gott Vater und Sohn bereit’,
    dem Heil’gen Geist mit Namen!
    Die göttlich Kraft
    mach uns sieghaft
    durch Jesum Christum, Amen

    Soprano
    Sí, vine, Senyor Jesús!

    3a. Ària: Alto
    En les teves mans encomano el meu esperit;
    tu m’has redimit, Senyor, tu Déu fidelíssim!

    3b. Arioso: Baix i coral: Alto
    Avui tu estaràs amb mi en el Paradís.
    Jo vaig cap allà amb pau i joia,
    segons el voler de Déu,
    Consolats tinc el cor i l’esperit,
    pacífics i tranquils,
    tal com Déu m’ha promès.
    La mort ha esdevingut el meu son.

     

    4. Cor (coral)
    Glòria, lloança, honor i sobirania
    et siguin donats, Déu Pare i Fill,
    i al Sant esperit amb nom!
    La força divina ens fa triomfants,
    per Jesucrist. Amén.

    Acts 17:28 (2a); Psalm 90:12 (2b); Isaiah 38:1(2c); Ecclesiasticus 14:18 and Revelation 22:20 (2d); Psalm 31:6 (3a); Luke 23:43 and Martin Luther (3b); Adam Reusner (4)

    Fets dels Apòstols 17:28 (2a); Salm 90:12 (2b); Isaïes 38:1(2c); Siràcida 14:18 i Apocalipsi 22:20 (2d); Salm 31:6 (3a); Lluc 23:43 i Martí Luter (3b); Adam Reusner (4)

    O Jesu Christ meins Lebens Licht, BWV 118

    1. Coro
    O Jesu Christ, mein's Lebens Licht
    Mein Hort, mein Trost, mein' Zuversicht,
    Auf Erden bin ich nur ein Gast
    Und drückt mich sehr der Sünden Last.

    2. Coro
    Auf deinen Abschied Herr ich trau
    Darauf mein letzte Heimfahrt bau.
    Tu mir die Himmelstür weit auf
    Wenn ich beschließ mein Lebenslauf.

    Anonymous (? Martin Behm)

    1. Cor
    Oh Jesucrist, llum de la meva vida,
    ajut meu, consol meu, esperança meva,
    aquí a la Terra només hi estic de pas
    i m’oprimeix el pes dels meus pecats.

    2. Cor

    Confio en el teu comiat, Senyor,
    i m’hi lliuro en el meu últim viatge.
    Obre’m les portes del cel
    quan acabi la meva estada a la terra.

    Anònim (? Martin Behm)

  • També et pot interessar

    La Casa dels Cants
    Diumenge 19.06.22 - 17h
    Sala de Concerts

    Concert participatiu
    —Glòria i Magnificat de Vivaldi

    Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic)
    Cantaires individuals
    Pablo Larraz, director

    A. Vivaldi: Gloria, RV 589
    A. Vivaldi: Magnificat, RV 610

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex