Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.

Hi ha consens entre premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues en assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants i prometedores de l'escena musical de la península en dècades, i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Nascut a Menorca el 1987, es va llicenciar a l'ESMUC de Barcelona el 2009 i des de llavors ha enregistrat vint discos liderant els seus propis projectes, i en quaranta altres més formant-ne part juntament amb els millors músics del país. Ha actuat en importants auditoris, sales i festivals de jazz de més de trenta-cinc països: Tòquio Jazz, Kolnër Philharmonie, Konzerthaus de Viena, Jazz Na Fabrica de Sao Paulo, Hong Kong Arts Festival, Sant Sebastià Jazzaldia, Belgrade Jazz, Teatre de Teatre Bimhuis d'Amsterdam, Blue Note de Nova York i Tòquio, entre altres.
Ha actuat i/o enregistrat amb llegendes del jazz com Lee Konitz, Dave Liebman i destaquen els seus projectes com a líder: Ravel's Dreams, el seu mà a mà amb el guitarrista flamenc Chicuelo, el projecte Beethoven Collage, el trio Pieris, el trio MAP, el seu aclamat duo amb la cantant Sílvia Pérez Cruz i el tàndem amb la ballarina Sol Picó. A més a més, destaquen els seus elogiats concert de piano sol on hi potencia la seva faceta d'improvisador i compositor. També ha composat i enregistrat música per a dues exitoses i premiades produccions teatrals de Julio Manrique, entre altres col·laboracions.

Una desena de premis consoliden la seva fulgurant carrera musical: “Premi Ciutat de Barcelona”, ​​diversos premis “Enderrock” a millor disc de l'any, “Músic de l'Any” en 4 ocasions per l'AMJM.

https://marcomezquida.com/

Nascuda a Madrid el 1977 i amb base a Catalunya (La Ràpita), confessa que va trigar molt de temps a considerar-se artista. La precarietat massa associada a les arts digitals i el fet afegit de ser dona, la feien dues voltes rebel.

És una artista visual, desenvolupadora de codi i docent. Amb formació en enginyeria informàtica, Corral ha estat creant art utilitzant el programari durant la darrera dècada. La seva pràctica s'estén a través del viu, el vídeo, els mitjans digitals i la instal·lació. A través de diverses pràctiques artístiques explora narratives abstractes.

El seu nom s'ha donat a conèixer mitjançant les actuacions audiovisuals en viu on integra la codificació i l'elaboració, en col·laboració amb músics en temps real. Composició i programació. Organicitat natural i tecnificació urbana. Matemàtica i art. Binomis que Alba G. Corral ha posat al servei, principalment, de la música electrònica i electroacústica, però també, en el cas del concert d'avui, del llenguatge de la clàssica.

En el marc de la docència ensenya programació visual enfocada a dissenyadors i artistes a diferents espais tant en xerrades, tallers i workshops. Dedicats al codi creatiu amb eines de programari Obert (processing) .