Aclamat internacionalment com un dels millors tenors lírics de la seva generació, també ha cantat a la majoria dels principals teatres d’òpera del món, com la Royal Opera House al Covent Garden, Staatsoper de Viena, Staatsoper de Berlín, Opéra de París, Bayerische Staatsoper de Munic, Théâtre Royale de la Monnaie de Brussel·les i molts d’altres, i també als festivals de Salzburg i d’Ais de Provença. El seu repertori abasta des dels grans papers de tenor de Mozart de Don Giovanni, Così fan tutte i Die Zauberflöte, d’Edgardo de Lucia di Lammermoor, Nemorino de L’elisir d’amore i Alfredo de La traviata. Les últimes temporades, també ha guanyat un gran reconeixement per les seves interpretacions, com el paper principal de Faust, Romeo de Romeo et Juliette, el duc de Rigoletto, Rodolfo de La bohème i Tom Rakewell de The rake’s progress. Va protagonitzar el paper principal d’Il postino de Daniel Catan al costat de Plácido Domingo a l’estrena mundial a Los Angeles, així com a París i Santiago de Xile.

Nascut a Nova York i criat a Califòrnia, va començar la seva carrera com a resident a Los Angeles Opera. Va ser convidat a unir-se al Programa de Desenvolupament de Joves Artistes Lindemann del Met i la tardor del 1999 va debutar-hi com a Beppe d’I pagliacci la nit d’obertura. Els primers anys de carrera va construir un repertori amb debuts encarnant Tamino de Die Zauberflöte i Fenton de Falstaff a Pittsburgh, Don Ottavio de Don Giovanni i Ernesto de Don Pasquale a Boston, així com Ferrando de Così fan tutte a Portland, on també va cantar les seves primeres interpretacions de Nemorino de L’elisir d’amore. El debut com a Alfredo de La traviata va ser a la Minnesota Opera, com a Belmonte de Die Entfuhrung aus dem Serail a l’Opera Colorado i com a Elvino de La sonnambula al Michigan Opera Theatre. Va debutar a Europa al Festival de Savonlinna l’any 2000 amb Don Giovanni. Posteriorment ha actuat a Alemanya, Staatsoper de Berlín, amb la mateixa obra, dirigida per Daniel Barenboim; a França com a Fenton al Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, i a la Gran Bretanya als Proms de la BBC el 2002 amb L’heure espagnole de Ravel. La temporada 2003-04 va debutar a la San Francisco Opera, Opéra de París i Staatsoper de Viena com a Tamino; el setembre del 2004 ho va fer al Covent Garden com a Ferrando. I després van venir el debut a Itàlia com a Alfredo al Teatre Carlo Felice de Gènova, Staatsoper d’Hamburg i al Megaron d’Atenes, com a Fenton al Théâtre Royale de la Monnaie de Brussel·les i Ferrando a la Bayerische Staatsoper de Munic.

Convidat habitual de tots aquests teatres, ha actuat com a Alfredo a Viena, Londres, Berlín i Ais de Provença, com a Nemorino a París, Viena, Niça i Berlín, com a Belmonte a Munic i Roma, com a Tamino a San Francisco, i com a Don Ottavio a Los Angeles, San Francisco i Munic. Va debutar al Festival de Salzburg com a Belmonte a Die Entführung.

L’estiu del 2005 va cantar el seu primer Nadir de Les pêcheurs de perles a la San Francisco Opera, rol que també ha cantat a Washington i San Diego. Les darreres temporades ha incorporat nous papers: paper principal de La clemenza di Tito a la Bayerische Rundfunk de Munic, Rodolfo de La bohème a la Michigan Opera, el duc de Rigoletto a Bordeus i Faust a Pittsburgh. L’estiu del 2008 va cantar el seu primer Tom Rakewell en una nova producció de The rake’s progress al Covent Garden; el 2009 va debutar com a Edgardo de Lucia di Lammermoor a Brussel·les. El 2011 va oferir el seu primer Gennaro de Lucrezia Borgia al costat d’Edita Gruberova a Munic, així com el primer Romeo de Romeo et Juliette a la Dallas Opera. Castronovo també ha afegit al seu repertori el paper principal de La damnation de Faust de Berlioz a Niça. El juny del 2012 va cantar el seu primer Nerone de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi al Teatro Real de Madrid. Entre els seus altres compromisos durant la temporada passada van figurar La traviata a Ais de Provença i Viena, al costat de Nathalie Dessay, Romeo de Romeo et Juliette a Los Angeles Opera el novembre del 2011 i Così fan tutte al Covent Garden. També va debutar a la Lyric Opera de Chicago com a Tamino el desembre de 2011.

Igualment ha participat en reposicions d’obres més rarament representades. Va protagonitzar Mylio de Le roi d’Ys de Lalo a Tolosa de Llenguadoc, va obrir la temporada 2010-11 a l’Opéra de París com a Vincent de Mireille i va debutar al Festival de Montpeller el juliol del 2012 amb Thérèse de Massenet. També va gravar Virginia de Mercadante per a Opera Rara i va cantar l’Ermione de Rossini a Santa Fe. Sovinteja el concert com a solista, i ha actuat amb la Chicago Symphony Orchestra, New York Philharmonic, així com en concerts a la Xina, el Japó, Rússia, Suècia i Dinamarca.

Altres papers en desenvolupament del repertori de Castronovo inclouen Werther de Massenet, Hoffmann d’Offenbach, el paper principal de Roberto Devereux de Donzietti i Oronte d’I lombardi de Verdi.

És un dels barítons més destacats actualment i fa aparicions habituals com a convidat a moltes de les grans sales d’òpera del món: Metropolitan Opera de Nova York, Staatsoper de Viena, Opéra National de París, Deutsche Oper de Berlín, La Scala de Milà, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real Madrid, Grand Théâtre de Ginebra, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Bayerische Staatsoper de Munic, Festival d’Estiu i de Pasqua de Salzburg, Bregenz i Glyndebourne i Chorégies d’Orange, només per esmentar-ne alguns.

Ha cantat sota la batuta de nombrosos directors, com Sir John Eliot Gardiner, Myung-Whun Chung, Antonio Pappano, Riccardo Muti, Philippe Jordan i Zubin Mehta, entre d’altres.

El seu repertori inclou els papers principals de Hamlet, Macbeth, Ievgueni Oneguin, Don Giovanni, Le nozze di Figaro (comte), Werther (versió per a baríton), Un ballo in maschera (Renato), Falstaff (Ford), La dama de piques (Ieletsky), Lucia di Lammermoor (Enrico), La traviata (Germont), Les troyens (Chorèbe), Tannhäuser (Wolfram), Don Carlo (Posa), La forza del destino (Don Carlo di Vargas), Simon Boccanegra, Parsifal (Amfortas) i  Thaïs(Athanaël).

Entre les actuacions recents més aclamades del cantant destaquen el debut com a Jago (Otello) a la Staatsoper de Viena; Scarpia (Tosca) a Viena, París, Semperoper de Dresden i als festivals de Pasqua i d’Estiu de Salzburg; Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser), Posa (Don Carlo) i Rigoletto a la Bayerische Staatsoper de Munic; Don Giovanni a la Wiener Staatsoper; comte de Luna (Il trovatore) al Teatro Real de Madrid, i Simon Boccanegra a l’Opéra National de París.

Altres compromisos del polifacètic baríton inclouen Marc-Antoine (Cléopâtre) al Festival de Salzburg i al Théâtre des Champs Élysées de París; Don Carlo (La forza del destino) al Gran Teatre del Liceu i a la Royal Opera House de Londres; Alphonse XI (La favorite) a la Bayerische Staatsoper; Escamillo (Carmen), Giorgio Germont (La traviata), Scarpia (Tosca), Posa (Don Carlo) i comte de Luna (Il trovatore) a París; Enrico (Lucia di Lammermoor) a Munic, París i Londres; Sir Riccardo Forth (I puritani) i Carlo Gérard (Andrea Chénier) a l’Opera Australia de Sydney; Don Carlo (Ernani) a Montecarlo; Amonasro (Aida) en versió de concert a Roma amb Antonio Pappano (enregistrament per a Warner Classics); Rigoletto al Théâtre Capitole de Tolosa de Llenguadoc; Macbeth a Barcelona; Athanaël (Thaïs) a Montecarlo i Amonasro (Aida) a París.

Ludovic Tézier també ofereix nombrosos concerts i recitals arreu del món.

Els seus projectes futurs inclouen Simon Boccanegra a Zuric, Rigoletto a Viena i Macbeth a Munic.

El 2015 Warner Classics va publicar l’àlbum Aida. Al principi del 2019 Carmina Burana (Live from the Forbidden City) va ser publicat en DVD per Deutsche Grammophon i el febrer del 2021 Sony Classical va editar l’àlbum Verdi, que ja ha estat molt aclamat.

És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n'és el director, Montserrat Meneses la subdirectora i Pau Casan el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic^®

L’Orchestre Philharmonique du Luxembourg (OPL) ha encarnat la vitalitat cultural del país al cor d’Europa des de la seva fundació el 1933 com a part de les activitats de radiodifusió de Ràdio Luxemburg (RTL). Des del 1996, l’OPL té caràcter públic i l’any 2005 es va instal·lar a la Philharmonie Luxembourg, on actua en una sala amb una acústica excepcional. Aplega 98 músics d’una vintena de nacions i l’OPL és coneguda per l’elegància del seu so, que va ser desenvolupat pels successius directors: Henri Pensis, Carl Melles, Louis de Froment, Leopold Hager (director llorejat des del 2021), David Shallon, Bramwell Tovey i Emmanuel Krivine, i actualment Gustavo Gimeno, que ja ha assolit el setè any al capdavant de l’orquestra. El segell Pentatone ha publicat nou àlbums de l’OPL des del 2017, amb les seves interpretacions d’obres d’Anton Bruckner, Francisco Coll, Claude Debussy, César Franck, Gustav Mahler, Maurice Ravel, Gioachino Rossini, Dmitri Xostakóvitx i Igor Stravinsky.

Els socis musicals de l’orquestra durant la temporada 2021-22 inclouen l’artista resident Isabelle Faust, així com Diana Damrau, Emmanuel Pahud, Truls Mørk i Beatrice Rana. Aquesta temporada també es produirà la creació de l’Acadèmia de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg.

Des de l’any 2003 l’orquestra ha estat molt activa oferint concerts i tallers per a escolars, així com per a nens i famílies. També manté una estreta relació de treball amb el Grand Théâtre de Luxemburg, la Cinémathèque de la Ville de Luxemburg, CAPE a Ettelbrück i Radio 100,7. Després de rebre invitacions per fer una gira per nombrosos països, l’orquestra es presentarà aquesta temporada al Théâtre des Champs Élysées de París, Philharmonie de Colònia, i a Barcelona, ​​Madrid i Saragossa, a més del Festival de Donaueschingen.

L’OPL està subvencionada pel Ministeri de Cultura del Gran Ducat i rep el suport econòmic de l’Ajuntament de Luxemburg. L’orquestra està patrocinada pel Banque de Luxembourg, BGL BNP Paribas, Mercedes i The Leir Charitable Foundation. Des del 2010, el violoncel “Le Luxembourgeois”, construït per Matteo Goffriller (1659-1742), es posa a disposició de l’orquestra, gràcies al generós suport de BGL BNP Paribas.

És el director musical de l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg i el director titular de l’Orquestra Simfònica de Toronto. Des de l’inici del seu mandat l’any 2015, Gustavo Gimeno ha dirigit l’OPL en múltiples formats de concert a Luxemburg i ha actuat amb l’orquestra a nombroses de les sales més importants d’Europa i Amèrica del Sud. Amb concerts a Alemanya, Espanya i França, l’OPL i Gustavo Gimeno continuen la temporada 2021-22 amb les seves exitoses activitats de gira dels últims anys.

Els moments més destacats del curs 2021-22 inclouen el concert inaugural amb Diana Damrau i cançons de Richard Strauss, les interpretacions de la Simfonia núm. 3 de Gustav Mahler amb Gerhild Romberger i el Wiener Singverein, així com la Messa a quattro voci de Giacomo Puccini a la Philharmonie de Luxemburg i al Théâtre des Champs Élysées de París.

El segell de música clàssica Pentatone ha publicat una sèrie d’enregistraments de Gustavo Gimeno amb l’OPL des del 2017, amb  obres d’Anton Bruckner, César Franck, Gustav Mahler, Maurice Ravel, Gioachino Rossini, Dmitri Xostakóvitx, Igor Stravinsky i, més recentment, obres de Francisco Coll, incloent-hi el seu Concert per a violí amb Patricia Kopatchinskaja, que en va significar l’estrena mundial.

A més, Gimeno és un director convidat molt sol·licitat arreu del món. La seva agenda la temporada 2021-22 inclou el debut amb la Berliner Philharmoniker i la San Francisco Symphony Orchestra i nous concerts amb la Cleveland Orchestra, Tonkünstler-Orchester Niederösterreich en el marc del Grafenegg Festival i amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Té una relació de treball especial amb la Concertgebouworkest, que dirigeix ​​regularment a Amsterdam i de gira.

Gustavo Gimeno va debutar a l’òpera el 2015 dirigint Norma de Vincenzo Bellini a València. El febrer del 2022 va debutar al Teatro Real de Madrid, amb ​​L’àngel de foc de Serguei Prokófiev. L’any 2020 va assolir un gran èxit al Gran Teatre del Liceu ​​dirigint Aida de Giuseppe Verdi. Al Grand Théâtre de Luxemburg ha dirigit l’OPL en Simon Boccanegra i Macbeth de Verdi, així com en Don Giovanni de Mozart. El gener del 2019 va ser convidat per primera vegada a l’Oper de Zuric dirigint el Rigoletto de Verdi.

Natural de València, Gustavo Gimeno va començar la seva carrera internacional com a director l’any 2012 –com a membre de la Concertgebouworkest– com a ajudant de Mariss Jansons. Va reunir una experiència essencial com a ajudant de Bernard Haitink i Claudio Abbado, que li va suposar un intens mestratge que l’ha influenciat en molts aspectes en la seva carrera.