Jonas Kaufmann, Diana Damrau & Helmut Deutsch
—Schumann i BrahmsPalau Grans Veus
Dissabte, 9 d'abril de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Diana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianoI
Robert Schumann (1810-1856)
“Widmung”, de Myrthen, op. 25/1
“Jemand”, de Myrthen, op. 25/4
“Geständnis”, de Spanisches Liederspiel, op. 74/7
“Der Nussbaum”, de Myrthen, op. 25/3
“Resignation”, de Drei Gesänge, op. 83/1
“Liebeslied”, de Lieder und Gesänge, op. 51/5
“Stille Tränen”, de Zwolf Gedichte, op. 35/10Johannes Brahms (1833-1897)
“Verzagen”, de Fünf Gesänge, op. 72/4
“Waldeseinsamkeit”, de Sechs Lieder, op. 85/6
“Nachtigall”, de Sechs Lieder, op. 97/1
“Ach, wende diesen Blick”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 57/4
“Es träumte mir”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 57/3
“Meerfahrt”, de “Vier Lieder, op. 96/4
“Anklänge”, de Sechs Gesänge, op. 7/3Robert Schumann
“In der Nacht”, de Spanisches Liederspiel, op. 74/4
“Tragödie”, de Romanzen und Balladen, op. 64/3I. Entflieh mit mir und sei mein Weib
II. Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht
III. Auf ihrem Grab, da steht eine Linde“An den Abendstern”, de Mädchenlieder, op. 103/4
II
Johannes Brahms
“Vergebliches Ständchen”, de Fünf Romanzen und Lieder, op. 84/4
“Serenade”, de Vier Gesänge, op. 70/3
“Therese”, de Sechs Lieder, op. 86/1
“O komme, holde Sommernacht”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 58/4
“Geheimnis”, de Fünf Gesänge, op. 71/3
“Wir wandelten”, de Vier Lieder, op. 96/2Robert Schumann
“Er und sie”, de Vier Duette, op. 78/2
“Mein schöner Stern”, de Minnespiel, op. 101/4
“Lied der Suleika”, de Myrthen, op. 25/9
“Ihre Stimme”, de Fünf Lieder, op. 96/3
“Liebster, deine Worte stehlen”, de Minnespiel, op. 101/2
“Lehn’ deine Wang’”, de Vier Gesänge, op. 142/2
“Verratene Liebe”, de Fünf Lieder, op. 40/5Johannes Brahms
“Weg der Liebe”, de Drei Duette, op. 20/2
“An die Tauben”, de Lieder und Gesänge, op. 63/4
“Die Liebende schreibt”, de Fünf Lieder, op. 47/5
“Sehnsucht”, de Fünf Lieder op. 49/3
“Meine Liebe ist grün”, de Neun Lieder und Gesänge, op. 63/5
“Versunken”, de Sechs Lieder, op. 86/5
“Von ewiger Liebe”, de Vier Lieder, op. 43/1
“Die Boten der Liebe”, de Vier Duette, op. 61/4Durada aproximada del concert:
primera part, 55 minuts; pausa de 20 minuts; segona part, 55 minuts.#clàssics #llegendes
La fotografia o l'enregistrament sonor d'aquest concert, així com l'ús de qualsevol dispositiu amb aquesta finalitat, estan prohibits.
La fotografía o grabación sonora de este concierto, así como el uso de cualquier dispositivo con este fin, quedan prohibidos.
The photographing or sound recording of this concert or possession of any device for such photography or sound recording is prohibited.
Poema
Invocar
La vida ho dominarà tot.
Litúrgia a la muntanya
de plàncton trastornat.A partir d’ara
junts serem l’estiu perpetui aprendrem
a multiplicarl’infinit per l’infinit.
Jaume C. Pons Alorda
Cala foc als ossos (2016)Comentari
Radiografia de l’amor a dues veus
Si hi ha dos grans compositors, al llarg de la història de la música, que van mantenir una relació particularment estreta, tant en el vessant personal com en l’estrictament musical, aquests van ser Robert Schumann i Johannes Brahms. Podem esmentar altres casos, com el de Richard Wagner i Franz Liszt, gendre i sogre, respectivament, que van contribuir a la revolució harmònica que conduí al llenguatge musical del segle XX; o a la relació mestre-deixeble d’Arnold Schönberg i Alban Berg, que desenvoluparen el sistema dodecatònic que desembocà en les avantguardes de postguerra. Però el cas de Schumann i Brahms és excepcional per la seva posició al centre neuràlgic del moviment musical romàntic germànic a mitjan segle XIX, així com per la intensitat i complexitat de la seva relació. Una relació que no es podria entendre sense la presència d’una figura com Clara Wieck, esposa de Robert i anhel romàntic de Johannes. La relació de la pianista i compositora amb ambdós músics ha esdevingut font de relats novel·lescos i teories fantasioses, però el que és indiscutible és que amb tots dos va mantenir un vincle sentimental apassionat.
Aquests antecedents introdueixen una connotació especialment atractiva al programa que avui ens proposen la soprano Diana Damrau, el tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch. Un recital estructurat en sis blocs diferenciats, en què s’alternen cançons i duets dels dos compositors, a través dels quals s’escenifica una radiografia a dues veus de l’evolució del procés amorós, des dels anhels inicials fins a la feliç, en aquest cas, consumació de l’amor, tant en una dimensió física com espiritual. Un viatge, com no podia ser d’una altra manera, ple de viaranys i patiment, però també de joia exultant, enriquit aquí per l’aportació de dues perspectives i personalitats diferenciades.
Robert Schumann arribà tard a la creació liederística, quan ja havia complert trenta anys i es trobava en plenitud artística. El famós “any de les cançons” (1840), en què el compositor escriu compulsivament bona part del seu opus liederístic, suposa un moment transcendental en l’evolució del gènere. Aquesta incontinència creativa és inextricable de la seva unió definitiva, tot superant mil obstacles, amb Clara. Les angoixes i esperances d’aquest període es transmeten en bona part de les seves cançons, que troben en els versos de Heinrich Heine el millor aliat, com en el cas de la trilogia Tragödie, op. 64 que escoltarem avui. Profund lletraferit i coneixedor de la literatura del seu temps, Schumann es mostra en els seus lieder, en general de caràcter estròfic, especialment respectuós amb el text i atent a la seva prosòdia. Però la seva aportació decisiva al gènere, més enllà de la creació d’un univers sentimental i estètic propi i recognoscible, és el protagonisme del piano, instrument del qual era un virtuós. El teclat deixa de ser “acompanyament” per assolir veu pròpia i esdevenir un comentarista, tot reafirmant, aportant complexitat o fins i tot contradient el discurs vocal. Un tractament innovador que el distancia de manera significativa del seu il·lustre predecessor, Franz Schubert.
En canvi, Johannes Brahms troba precisament en Schubert el seu incontestable referent liederístic. Autor de més de dos-cents lieder, a diferència del seu amic i protector Brahms es va dedicar al gènere de la cançó regularment durant tota la seva carrera. En la seva producció descobrim tres vessants literaris i estilístics diferents. Un primer, coronat amb el cicle Die Schöne Magelone, caracteritzat per un medievalisme que entronca, paradoxalment i de manera exclusiva pel que fa a l’imaginari literari, amb l’univers wagnerià del qual Brahms acabà esdevenint símbol opositor. El segon està centrat en les melodies populars, que recorren bona part també de la seva obra instrumental i simfònica, mentre que el tercer, desenvolupat en plena maduresa, té com a temàtiques principals l’amor i la mort.
Aquesta dialèctica, a la qual cal afegir, com va assenyalar Arnold Schönberg, un sentit de l’abstracció del tot personal, cristal·litza en una densitat i gravetat característica en la seva producció liederística que arriba amb els Vier ernste Gesange a la seva màxima expressió. Si la fidelitat al text poètic i l’aportació pianística defineixen l’estil de Schumann, Brahms es diferencia per la llibertat en el desenvolupament de la prosòdia i la diferent relació establerta entre veu i piano, que esdevé més independent. Si Robert era un virtuós del teclat, el seu amic era un consumat simfonista i en les seves cançons es percep una superabundància temàtica, així com traces de l’estructura i el desenvolupament simfònics.
Conèixer al detall les intimitats del triangle amorós que van protagonitzar Clara, Robert i Johannes constituiria el somni humit d’historiadors i addictes al gossip. Per bé o per mal, es van endur els seus secrets a la tomba. Potser és a través d’aquestes cançons d’amor i desamor la millor via per la qual podem trobar una veritat que il·lumini aquests secrets.
Antoni Colomer, crític musical
Biografies
Biografies
©Jiyang Chen
©Jiyang Chen
Diana Damrau, soprano
Des de fa dues dècades, la soprano Diana Damrau actua als principals teatres d’òpera i concerts del món. El seu ampli repertori inclou papers principals, com ara Anna Bolena (Opernhaus de Zúric, Wiener Staatsoper), I masnadieri, Capriccio (Bayerische Staatsoper), Roméo et Juliette (La Scala, Metropolitan Opera), Lucia di Lammermoor (La Scala, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Royal Opera House), Manon (Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera) i La traviata (La Scala, Metropolitan Opera, Royal Opera House, Opéra National de París i Bayerische Staatsoper), així com la Reina de la Nit de Die Zauberflöte (Metropolitan Opera, Festival de Salzburg, Wiener Staatsoper, Royal Opera House, Bayerische Staatsoper).
Aquest mes de gener de 2025 ha debutat com a Mariscala a Rosenkavalier a l'Òpera Estatal de Berlín.
La Metropolitan Opera és el teatre on la soprano ha interpretat els seus personatges més emblemàtics, ha participat en retransmissions en directe en HD per als cinemes d’arreu del món i ha debutat en set papers des de la seva primera aparició com a Zerbinetta el 2005. Hi destaquen les noves produccions de Rigoletto (Gilda), Il barbiere di Siviglia (Rosina), Le Comte Ory (Adèle) i Les pêcheurs de perles (Leïla), així com els papers titulars a La traviata, Manon, La sonnambula, La fille du régiment i Roméo et Juliette. De la mateixa manera, va ser la primera cantant de la història de la Metropolitan Opera a interpretar Pamina i la Reina de la Nit en diferents funcions d’una mateixa producció de Die Zauberflöte de Mozart.
Diana Damrau ha interpretat igualment obres contemporànies d’òpera en rols escrits especialment per a ella, com el paper principal en l’adaptació operística d’Ian Bell d’A harlot’s progress de Hogarth (Theater an der Wien, 2013) i els papers principals en 1984 de Lorin Maazel (Royal Opera House, 2005).
S’ha consolidat com una de les intèrprets de lied més prestigioses de l’actualitat, i actua habitualment als escenaris més reconeguts del món. Manté una estreta col·laboració artística amb el pianista Helmut Deutsch, l’arpista Xavier de Maistre i Sir Antonio Pappano.
Com a artista exclusiva de Warner/Erato, Diana Damrau va debutar en disc amb Arie di bravura (una col·lecció d’àries de Mozart i Salieri). Els seus àlbums en solitari posteriors han estat guardonats, amb premis com ara l’Echo i l’Opus Klassik. Va interpretar Vier letzte Lieder de Strauss al Carnegie Hall amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, sota la direcció de Mariss Jansons, i l’enregistrament es va publicar l’any 2020. A més, ha participat en nombrosos enregistraments d’òpera, tant en CD com en DVD. El desembre del 2023 es va publicar el seu nou àlbum d’àries i duets del repertori d’opereta amb Jonas Kaufmann.
Molt sol·licitada al circuit de concerts i recitals, ha gaudit de residències artístiques a seus europees importants, com el Barbican Centre de Londres, ha fet gires per Amèrica del Sud i l’Àsia, i ha participat en els concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko.
Després d’haver cantat cançons d’amor de Robert Schumann i Johannes Brahms al costat del tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch, aquesta primavera de 2025 els tres artistes han iniciat una gira que durarà fins l’estiu per les sales de concerts més distingides d’Europa amb cançons de Gustav Mahler i Richard Strauss. En aquesta prestigiosa gira europea, Diana Damrau portarà vestits de nit de Talbot & Runhof i joies de Chopard.
Alguns esdeveniments a destacar en aquesta temporada de concerts de Diana Damrau són un concert a l'aire lliure a l'escenari emblemàtic de Hollywood Bowl a Los Angeles amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel així com, o els concerts de Cap d'Any amb la Staatskapelle Berlin sota la direcció de Christian Thielemann.
El 2007 va rebre el títol de Kammersängerin de la Bayerische Staatsoper, el 2010 li va ser concedit l’Orde Bavarès de Maximilià de les Ciències i les Arts i el 2021 va rebre l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Ha estat nomenada diverses vegades Cantant de l’Any (Opernwelt, International Opera Award London, Opera News, Gramophone Editor’s Choice) i des del 2020 un asteroide duu el seu nom.
General Management Opera, Concerts, Tours & Media: CCM Classic Concerts Management, www.ccm-international.de
Diana Damrau enregistra en exclusiva amb Erato/Warner Classics
Biografies
©Gregor Hohenberg_Sony Music
©Gregor Hohenberg_Sony Music
Jonas Kaufmann, tenor
Aclamat com “el millor tenor del món” per «The Telegraph», Jonas Kaufmann ha interpretat més de setanta papers als principals teatres d’òpera internacionals. «The New York Times» l’ha descrit com un cantant que posseeix “notes altes de clarí i una combinació de virilitat i tendresa en el seu cant”, així com ha lloat la seva “musicalitat refinada”. A banda de posseir una gran tècnica vocal, les seves interpretacions han estat igualment elogiades pel seu fort impacte dramàtic: “Interpreta tots els papers amb tanta intensitat que fa pensar als espectadors que és l’última vegada que el veuran dalt de l’escenari” («Telerama»). Essent un dels millors intèrprets actuals del repertori de lied, Kaufmann també és molt sol·licitat per participar en concerts. Les seves interpretacions i enregistraments l’han fet mereixedor de múltiples honors i premis: vuit Echo/Opus Klassic, la distinció de Cantant de l’Any de nombroses revistes de música clàssica, entre les quals «Opernwelt», «Diapason» i «Musical America». Posseeix el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i ha estat nomenat també cavaller de l’Orde Bavarès de Maximilià. El 2022 va ser nomenat Kammersänger a Àustria i el 2024 va rebre l’Orde de la Legió d’Honor.
A l’inici de la temporada 2023-2024 va presentar un projecte especial amb Helmut Deutsch i el director Claus Guth al Park Avenue Armory de Nova York: Doppelgänger, una interpretació escènica del Schwanengesang de Schubert. Després d’un seguit de representacions d’Otello i d’una nova producció de Turandot a la Wiener Staatsoper, Kaufmann va cantar als concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philhamoniker i Kirill Petrenko, també va fer un seguit de concerts (The sound of movies) a Baden-Baden, Praga, Nàpols i Wiesbaden, noves produccions de La Gioconda al Festival de Pasqua de Salzburg i al Teatro San Carlo de Nàpols, representacions d’Aida i Tosca a la Bayerische Staatsoper, Andrea Chenier a la Royal Opera House i interpretacions en concert del segon acte de Tristan and Isolde a Gstaad i Baden-Baden.
Des de setembre de 2024, Jonas Kaufmann és el director del Festival Tirolès Erl. Per commemorar el 100è aniversari de la mort de Giacomo Puccini, va emprendre una gira de concerts per Europa els mesos d’octubre i novembre de 2024, que va incloure la seva participació a la Gala Puccini al Teatro alla Scala el 29 de novembre.
Després d'una sèrie de representacions de I Pagliacci de Leoncavallo a l'Òpera Estatal de Viena i una gira per Àsia amb concerts d'òpera i recitals, el seus plans per al 2025 inclouen una gira amb Diana Damrau i Helmut Deutsch (amb cançons de Mahler i Strauss), el rol principal a Parsifal al Festival Erl i de I Pagliacci a l'Òpera Estatal de Baviera.
Gràcies a la seva veu, que destaca en un ampli ventall de repertoris, Kaufmann ha obtingut diversos reconeixements per la interpretació de papers en francès, alemany i italià, així com també per les seves actuacions en recitals. Entre els seus papers més importants destaquen els de Don José, Werther, Don Carlos, Otello, Andrea Chénier, Maurizio, Lohengrin, Parsifal i Florestan, que ha interpretat, per exemple, al Teatro alla Scala, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Opernhaus de Zúric, Opéra National de París o Wiener Staatsoper. Ha publicat múltiples enregistraments que abasten un repertori divers, incloent-hi òpera, lieder i opereta .
Nascut a Múnic, va finalitzar els seus estudis de cant a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic. A més, va assistir a classes magistrals amb Hans Hotter, James King i Josef Metternich. Durant els seus primers anys als escenaris del Staatstheater de Saarbrücken, va continuar la seva formació amb Michael Rhodes a Trèveris.
Els dos àlbums més recents de Jonas Kaufmann son The Sound of Movies, una gravació d’algunes de les seves cançons de pel·lícules preferides (https://JonasKaufmann.lnk.to/movies) i Love Affairs amb duets i àries d’òperes de Puccini (https://JonasKaufmann.lnk.to/puccinilove) ambdós àlbums publicats a Sony Classical
Jonas Kaufmann enregistra exclusivament per a Sony Classical.
Biografies
©Shirley Suarez
©Shirley Suarez
Helmut Deutsch, piano
És un dels acompanyants de recitals més extraordinaris, amb més èxit i entre els més sol·licitats del món. Va néixer a Viena, on va estudiar al Conservatori, a l’Acadèmia de Música i a la Universitat. El 1965, quan tenia vint-i-quatre anys, va ser guardonat amb el Premi de Composició de Viena i nomenat professor universitari.
Tot i que ha actuat amb distingits instrumentistes com a músic de cambra, s’ha concentrat fonamentalment en l’acompanyament de recitals de cançons.
Al principi de la seva carrera va treballar amb la soprano Irmgard Seefried, però el cantant més important de la seva època inicial va ser Hermann Prey, a qui va acompanyar de manera permanent durant dotze anys. Més endavant va treballar amb molts dels cantants de recitals més distingits i va tocar a les principals seus musicals del món. Les seves col·laboracions actuals amb Jonas Kaufmann, Diana Damrau, Michael Volle són algunes de les més remarcables.
Deutsch ha enregistrat més d’un centenar d’àlbums. Els últims anys s’ha dedicat, d’una manera especial, al desenvolupament de joves talents. Després d’exercir l’ensenyament a Viena, va continuar la tasca docent sobretot a Múnic, a la Hochschule für Musik und Theater, on va treballar durant vint-i-vuit anys com a professor d’interpretació de cançons.
A més, és professor visitant de diverses universitats i tot sovint el conviden a impartir classes magistrals a Europa i a l’Extrem Orient. El jove tenor suís Mauro Peter, un dels seus últims alumnes a Múnic, s’ha convertit en un dels seus companys de recital preferits.
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 25.04.22 – 20 h
Sala de ConcertsAnima Aeterna
Jakub Józef Orliński, contratenor
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clave i directorI
D. Perez: “Gratias agimus tibi”, de Messa a 5 voci
J. J. Fux: “Non t’amo per il ciel”, d’Il fonte della salute
B. Galuppi: “Grave” i “Allegro”, del Concerto a quattro, núm. 4
J. D. Zelenka: ària “Barbara dire effera”, recitatiu “Vicit leo de tribu Juda” i ària “Al·leluia”, de Barbara dira effera
II
F.B. Conti: Salve sis Maria
F. A. De Almeida: “Giusto Dio”, de La Giuditta
J. G. Reutter: D’ogni colpa la colpa maggiore
J. D. Zelenka: Obertura a 7, ZWV 188
M. G. Schiassi: A che si serbano
G. F. Händel: Amen, Alleluia en Re menor, HWV 269Preus: de 12 a 60 €
Jonas Kaufmann, Diana Damrau & Helmut Deutsch
—Schumann i BrahmsPalau Grans Veus
Dissabte, 9 d'abril de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Diana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianoI
Robert Schumann (1810-1856)
“Widmung”, de Myrthen, op. 25/1
“Jemand”, de Myrthen, op. 25/4
“Geständnis”, de Spanisches Liederspiel, op. 74/7
“Der Nussbaum”, de Myrthen, op. 25/3
“Resignation”, de Drei Gesänge, op. 83/1
“Liebeslied”, de Lieder und Gesänge, op. 51/5
“Stille Tränen”, de Zwolf Gedichte, op. 35/10Johannes Brahms (1833-1897)
“Verzagen”, de Fünf Gesänge, op. 72/4
“Waldeseinsamkeit”, de Sechs Lieder, op. 85/6
“Nachtigall”, de Sechs Lieder, op. 97/1
“Ach, wende diesen Blick”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 57/4
“Es träumte mir”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 57/3
“Meerfahrt”, de “Vier Lieder, op. 96/4
“Anklänge”, de Sechs Gesänge, op. 7/3Robert Schumann
“In der Nacht”, de Spanisches Liederspiel, op. 74/4
“Tragödie”, de Romanzen und Balladen, op. 64/3I. Entflieh mit mir und sei mein Weib
II. Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht
III. Auf ihrem Grab, da steht eine Linde“An den Abendstern”, de Mädchenlieder, op. 103/4
II
Johannes Brahms
“Vergebliches Ständchen”, de Fünf Romanzen und Lieder, op. 84/4
“Serenade”, de Vier Gesänge, op. 70/3
“Therese”, de Sechs Lieder, op. 86/1
“O komme, holde Sommernacht”, d’Acht Lieder und Gesänge, op. 58/4
“Geheimnis”, de Fünf Gesänge, op. 71/3
“Wir wandelten”, de Vier Lieder, op. 96/2Robert Schumann
“Er und sie”, de Vier Duette, op. 78/2
“Mein schöner Stern”, de Minnespiel, op. 101/4
“Lied der Suleika”, de Myrthen, op. 25/9
“Ihre Stimme”, de Fünf Lieder, op. 96/3
“Liebster, deine Worte stehlen”, de Minnespiel, op. 101/2
“Lehn’ deine Wang’”, de Vier Gesänge, op. 142/2
“Verratene Liebe”, de Fünf Lieder, op. 40/5Johannes Brahms
“Weg der Liebe”, de Drei Duette, op. 20/2
“An die Tauben”, de Lieder und Gesänge, op. 63/4
“Die Liebende schreibt”, de Fünf Lieder, op. 47/5
“Sehnsucht”, de Fünf Lieder op. 49/3
“Meine Liebe ist grün”, de Neun Lieder und Gesänge, op. 63/5
“Versunken”, de Sechs Lieder, op. 86/5
“Von ewiger Liebe”, de Vier Lieder, op. 43/1
“Die Boten der Liebe”, de Vier Duette, op. 61/4Durada aproximada del concert:
primera part, 55 minuts; pausa de 20 minuts; segona part, 55 minuts.#clàssics #llegendes
La fotografia o l'enregistrament sonor d'aquest concert, així com l'ús de qualsevol dispositiu amb aquesta finalitat, estan prohibits.
La fotografía o grabación sonora de este concierto, así como el uso de cualquier dispositivo con este fin, quedan prohibidos.
The photographing or sound recording of this concert or possession of any device for such photography or sound recording is prohibited.
Poema
Invocar
La vida ho dominarà tot.
Litúrgia a la muntanya
de plàncton trastornat.A partir d’ara
junts serem l’estiu perpetui aprendrem
a multiplicarl’infinit per l’infinit.
Jaume C. Pons Alorda
Cala foc als ossos (2016)Comentari
Radiografia de l’amor a dues veus
Si hi ha dos grans compositors, al llarg de la història de la música, que van mantenir una relació particularment estreta, tant en el vessant personal com en l’estrictament musical, aquests van ser Robert Schumann i Johannes Brahms. Podem esmentar altres casos, com el de Richard Wagner i Franz Liszt, gendre i sogre, respectivament, que van contribuir a la revolució harmònica que conduí al llenguatge musical del segle XX; o a la relació mestre-deixeble d’Arnold Schönberg i Alban Berg, que desenvoluparen el sistema dodecatònic que desembocà en les avantguardes de postguerra. Però el cas de Schumann i Brahms és excepcional per la seva posició al centre neuràlgic del moviment musical romàntic germànic a mitjan segle XIX, així com per la intensitat i complexitat de la seva relació. Una relació que no es podria entendre sense la presència d’una figura com Clara Wieck, esposa de Robert i anhel romàntic de Johannes. La relació de la pianista i compositora amb ambdós músics ha esdevingut font de relats novel·lescos i teories fantasioses, però el que és indiscutible és que amb tots dos va mantenir un vincle sentimental apassionat.
Aquests antecedents introdueixen una connotació especialment atractiva al programa que avui ens proposen la soprano Diana Damrau, el tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch. Un recital estructurat en sis blocs diferenciats, en què s’alternen cançons i duets dels dos compositors, a través dels quals s’escenifica una radiografia a dues veus de l’evolució del procés amorós, des dels anhels inicials fins a la feliç, en aquest cas, consumació de l’amor, tant en una dimensió física com espiritual. Un viatge, com no podia ser d’una altra manera, ple de viaranys i patiment, però també de joia exultant, enriquit aquí per l’aportació de dues perspectives i personalitats diferenciades.
Robert Schumann arribà tard a la creació liederística, quan ja havia complert trenta anys i es trobava en plenitud artística. El famós “any de les cançons” (1840), en què el compositor escriu compulsivament bona part del seu opus liederístic, suposa un moment transcendental en l’evolució del gènere. Aquesta incontinència creativa és inextricable de la seva unió definitiva, tot superant mil obstacles, amb Clara. Les angoixes i esperances d’aquest període es transmeten en bona part de les seves cançons, que troben en els versos de Heinrich Heine el millor aliat, com en el cas de la trilogia Tragödie, op. 64 que escoltarem avui. Profund lletraferit i coneixedor de la literatura del seu temps, Schumann es mostra en els seus lieder, en general de caràcter estròfic, especialment respectuós amb el text i atent a la seva prosòdia. Però la seva aportació decisiva al gènere, més enllà de la creació d’un univers sentimental i estètic propi i recognoscible, és el protagonisme del piano, instrument del qual era un virtuós. El teclat deixa de ser “acompanyament” per assolir veu pròpia i esdevenir un comentarista, tot reafirmant, aportant complexitat o fins i tot contradient el discurs vocal. Un tractament innovador que el distancia de manera significativa del seu il·lustre predecessor, Franz Schubert.
En canvi, Johannes Brahms troba precisament en Schubert el seu incontestable referent liederístic. Autor de més de dos-cents lieder, a diferència del seu amic i protector Brahms es va dedicar al gènere de la cançó regularment durant tota la seva carrera. En la seva producció descobrim tres vessants literaris i estilístics diferents. Un primer, coronat amb el cicle Die Schöne Magelone, caracteritzat per un medievalisme que entronca, paradoxalment i de manera exclusiva pel que fa a l’imaginari literari, amb l’univers wagnerià del qual Brahms acabà esdevenint símbol opositor. El segon està centrat en les melodies populars, que recorren bona part també de la seva obra instrumental i simfònica, mentre que el tercer, desenvolupat en plena maduresa, té com a temàtiques principals l’amor i la mort.
Aquesta dialèctica, a la qual cal afegir, com va assenyalar Arnold Schönberg, un sentit de l’abstracció del tot personal, cristal·litza en una densitat i gravetat característica en la seva producció liederística que arriba amb els Vier ernste Gesange a la seva màxima expressió. Si la fidelitat al text poètic i l’aportació pianística defineixen l’estil de Schumann, Brahms es diferencia per la llibertat en el desenvolupament de la prosòdia i la diferent relació establerta entre veu i piano, que esdevé més independent. Si Robert era un virtuós del teclat, el seu amic era un consumat simfonista i en les seves cançons es percep una superabundància temàtica, així com traces de l’estructura i el desenvolupament simfònics.
Conèixer al detall les intimitats del triangle amorós que van protagonitzar Clara, Robert i Johannes constituiria el somni humit d’historiadors i addictes al gossip. Per bé o per mal, es van endur els seus secrets a la tomba. Potser és a través d’aquestes cançons d’amor i desamor la millor via per la qual podem trobar una veritat que il·lumini aquests secrets.
Antoni Colomer, crític musical
Biografies
Diana Damrau, soprano
©Jiyang Chen
Des de fa dues dècades, la soprano Diana Damrau actua als principals teatres d’òpera i concerts del món. El seu ampli repertori inclou papers principals, com ara Anna Bolena (Opernhaus de Zúric, Wiener Staatsoper), I masnadieri, Capriccio (Bayerische Staatsoper), Roméo et Juliette (La Scala, Metropolitan Opera), Lucia di Lammermoor (La Scala, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Royal Opera House), Manon (Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera) i La traviata (La Scala, Metropolitan Opera, Royal Opera House, Opéra National de París i Bayerische Staatsoper), així com la Reina de la Nit de Die Zauberflöte (Metropolitan Opera, Festival de Salzburg, Wiener Staatsoper, Royal Opera House, Bayerische Staatsoper).
Aquest mes de gener de 2025 ha debutat com a Mariscala a Rosenkavalier a l'Òpera Estatal de Berlín.
La Metropolitan Opera és el teatre on la soprano ha interpretat els seus personatges més emblemàtics, ha participat en retransmissions en directe en HD per als cinemes d’arreu del món i ha debutat en set papers des de la seva primera aparició com a Zerbinetta el 2005. Hi destaquen les noves produccions de Rigoletto (Gilda), Il barbiere di Siviglia (Rosina), Le Comte Ory (Adèle) i Les pêcheurs de perles (Leïla), així com els papers titulars a La traviata, Manon, La sonnambula, La fille du régiment i Roméo et Juliette. De la mateixa manera, va ser la primera cantant de la història de la Metropolitan Opera a interpretar Pamina i la Reina de la Nit en diferents funcions d’una mateixa producció de Die Zauberflöte de Mozart.
Diana Damrau ha interpretat igualment obres contemporànies d’òpera en rols escrits especialment per a ella, com el paper principal en l’adaptació operística d’Ian Bell d’A harlot’s progress de Hogarth (Theater an der Wien, 2013) i els papers principals en 1984 de Lorin Maazel (Royal Opera House, 2005).
S’ha consolidat com una de les intèrprets de lied més prestigioses de l’actualitat, i actua habitualment als escenaris més reconeguts del món. Manté una estreta col·laboració artística amb el pianista Helmut Deutsch, l’arpista Xavier de Maistre i Sir Antonio Pappano.
Com a artista exclusiva de Warner/Erato, Diana Damrau va debutar en disc amb Arie di bravura (una col·lecció d’àries de Mozart i Salieri). Els seus àlbums en solitari posteriors han estat guardonats, amb premis com ara l’Echo i l’Opus Klassik. Va interpretar Vier letzte Lieder de Strauss al Carnegie Hall amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, sota la direcció de Mariss Jansons, i l’enregistrament es va publicar l’any 2020. A més, ha participat en nombrosos enregistraments d’òpera, tant en CD com en DVD. El desembre del 2023 es va publicar el seu nou àlbum d’àries i duets del repertori d’opereta amb Jonas Kaufmann.
Molt sol·licitada al circuit de concerts i recitals, ha gaudit de residències artístiques a seus europees importants, com el Barbican Centre de Londres, ha fet gires per Amèrica del Sud i l’Àsia, i ha participat en els concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko.
Després d’haver cantat cançons d’amor de Robert Schumann i Johannes Brahms al costat del tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch, aquesta primavera de 2025 els tres artistes han iniciat una gira que durarà fins l’estiu per les sales de concerts més distingides d’Europa amb cançons de Gustav Mahler i Richard Strauss. En aquesta prestigiosa gira europea, Diana Damrau portarà vestits de nit de Talbot & Runhof i joies de Chopard.
Alguns esdeveniments a destacar en aquesta temporada de concerts de Diana Damrau són un concert a l'aire lliure a l'escenari emblemàtic de Hollywood Bowl a Los Angeles amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel així com, o els concerts de Cap d'Any amb la Staatskapelle Berlin sota la direcció de Christian Thielemann.
El 2007 va rebre el títol de Kammersängerin de la Bayerische Staatsoper, el 2010 li va ser concedit l’Orde Bavarès de Maximilià de les Ciències i les Arts i el 2021 va rebre l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Ha estat nomenada diverses vegades Cantant de l’Any (Opernwelt, International Opera Award London, Opera News, Gramophone Editor’s Choice) i des del 2020 un asteroide duu el seu nom.
General Management Opera, Concerts, Tours & Media: CCM Classic Concerts Management, www.ccm-international.de
Diana Damrau enregistra en exclusiva amb Erato/Warner Classics
Jonas Kaufmann, tenor
©Gregor Hohenberg_Sony Music
Aclamat com “el millor tenor del món” per «The Telegraph», Jonas Kaufmann ha interpretat més de setanta papers als principals teatres d’òpera internacionals. «The New York Times» l’ha descrit com un cantant que posseeix “notes altes de clarí i una combinació de virilitat i tendresa en el seu cant”, així com ha lloat la seva “musicalitat refinada”. A banda de posseir una gran tècnica vocal, les seves interpretacions han estat igualment elogiades pel seu fort impacte dramàtic: “Interpreta tots els papers amb tanta intensitat que fa pensar als espectadors que és l’última vegada que el veuran dalt de l’escenari” («Telerama»). Essent un dels millors intèrprets actuals del repertori de lied, Kaufmann també és molt sol·licitat per participar en concerts. Les seves interpretacions i enregistraments l’han fet mereixedor de múltiples honors i premis: vuit Echo/Opus Klassic, la distinció de Cantant de l’Any de nombroses revistes de música clàssica, entre les quals «Opernwelt», «Diapason» i «Musical America». Posseeix el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i ha estat nomenat també cavaller de l’Orde Bavarès de Maximilià. El 2022 va ser nomenat Kammersänger a Àustria i el 2024 va rebre l’Orde de la Legió d’Honor.
A l’inici de la temporada 2023-2024 va presentar un projecte especial amb Helmut Deutsch i el director Claus Guth al Park Avenue Armory de Nova York: Doppelgänger, una interpretació escènica del Schwanengesang de Schubert. Després d’un seguit de representacions d’Otello i d’una nova producció de Turandot a la Wiener Staatsoper, Kaufmann va cantar als concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philhamoniker i Kirill Petrenko, també va fer un seguit de concerts (The sound of movies) a Baden-Baden, Praga, Nàpols i Wiesbaden, noves produccions de La Gioconda al Festival de Pasqua de Salzburg i al Teatro San Carlo de Nàpols, representacions d’Aida i Tosca a la Bayerische Staatsoper, Andrea Chenier a la Royal Opera House i interpretacions en concert del segon acte de Tristan and Isolde a Gstaad i Baden-Baden.
Des de setembre de 2024, Jonas Kaufmann és el director del Festival Tirolès Erl. Per commemorar el 100è aniversari de la mort de Giacomo Puccini, va emprendre una gira de concerts per Europa els mesos d’octubre i novembre de 2024, que va incloure la seva participació a la Gala Puccini al Teatro alla Scala el 29 de novembre.
Després d'una sèrie de representacions de I Pagliacci de Leoncavallo a l'Òpera Estatal de Viena i una gira per Àsia amb concerts d'òpera i recitals, el seus plans per al 2025 inclouen una gira amb Diana Damrau i Helmut Deutsch (amb cançons de Mahler i Strauss), el rol principal a Parsifal al Festival Erl i de I Pagliacci a l'Òpera Estatal de Baviera.
Gràcies a la seva veu, que destaca en un ampli ventall de repertoris, Kaufmann ha obtingut diversos reconeixements per la interpretació de papers en francès, alemany i italià, així com també per les seves actuacions en recitals. Entre els seus papers més importants destaquen els de Don José, Werther, Don Carlos, Otello, Andrea Chénier, Maurizio, Lohengrin, Parsifal i Florestan, que ha interpretat, per exemple, al Teatro alla Scala, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Opernhaus de Zúric, Opéra National de París o Wiener Staatsoper. Ha publicat múltiples enregistraments que abasten un repertori divers, incloent-hi òpera, lieder i opereta .
Nascut a Múnic, va finalitzar els seus estudis de cant a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic. A més, va assistir a classes magistrals amb Hans Hotter, James King i Josef Metternich. Durant els seus primers anys als escenaris del Staatstheater de Saarbrücken, va continuar la seva formació amb Michael Rhodes a Trèveris.
Els dos àlbums més recents de Jonas Kaufmann son The Sound of Movies, una gravació d’algunes de les seves cançons de pel·lícules preferides (https://JonasKaufmann.lnk.to/movies) i Love Affairs amb duets i àries d’òperes de Puccini (https://JonasKaufmann.lnk.to/puccinilove) ambdós àlbums publicats a Sony Classical
Jonas Kaufmann enregistra exclusivament per a Sony Classical.
Helmut Deutsch, piano
©Shirley Suarez
És un dels acompanyants de recitals més extraordinaris, amb més èxit i entre els més sol·licitats del món. Va néixer a Viena, on va estudiar al Conservatori, a l’Acadèmia de Música i a la Universitat. El 1965, quan tenia vint-i-quatre anys, va ser guardonat amb el Premi de Composició de Viena i nomenat professor universitari.
Tot i que ha actuat amb distingits instrumentistes com a músic de cambra, s’ha concentrat fonamentalment en l’acompanyament de recitals de cançons.
Al principi de la seva carrera va treballar amb la soprano Irmgard Seefried, però el cantant més important de la seva època inicial va ser Hermann Prey, a qui va acompanyar de manera permanent durant dotze anys. Més endavant va treballar amb molts dels cantants de recitals més distingits i va tocar a les principals seus musicals del món. Les seves col·laboracions actuals amb Jonas Kaufmann, Diana Damrau, Michael Volle són algunes de les més remarcables.
Deutsch ha enregistrat més d’un centenar d’àlbums. Els últims anys s’ha dedicat, d’una manera especial, al desenvolupament de joves talents. Després d’exercir l’ensenyament a Viena, va continuar la tasca docent sobretot a Múnic, a la Hochschule für Musik und Theater, on va treballar durant vint-i-vuit anys com a professor d’interpretació de cançons.
A més, és professor visitant de diverses universitats i tot sovint el conviden a impartir classes magistrals a Europa i a l’Extrem Orient. El jove tenor suís Mauro Peter, un dels seus últims alumnes a Múnic, s’ha convertit en un dels seus companys de recital preferits.
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 25.04.22 – 20 h
Sala de ConcertsAnima Aeterna
Jakub Józef Orliński, contratenor
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clave i directorI
D. Perez: “Gratias agimus tibi”, de Messa a 5 voci
J. J. Fux: “Non t’amo per il ciel”, d’Il fonte della salute
B. Galuppi: “Grave” i “Allegro”, del Concerto a quattro, núm. 4
J. D. Zelenka: ària “Barbara dire effera”, recitatiu “Vicit leo de tribu Juda” i ària “Al·leluia”, de Barbara dira effera
II
F.B. Conti: Salve sis Maria
F. A. De Almeida: “Giusto Dio”, de La Giuditta
J. G. Reutter: D’ogni colpa la colpa maggiore
J. D. Zelenka: Obertura a 7, ZWV 188
M. G. Schiassi: A che si serbano
G. F. Händel: Amen, Alleluia en Re menor, HWV 269Preus: de 12 a 60 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
